Envelliment actiu

ENVELLIMENT ACTIU, AFEGINT VIDA ALS ANYS

Tots, tard o prompte tenim que estar adscrit a esta paraula “jubilat”. Abans ho van ser els nostres pares i familiars i encara que ho veiem molt lluny, ens té que arribar.

En eixe moment ja eres dels que els jóvens criden de “vosté”, dels que et deixen pas en la vorera quan vas pel carrer, dels que en les carreres a peu estàs en el grup dels “super master” i, dels que, quan vas a comprar en horari laboral, molts et miren i has d’aclarir de vegades, que no estàs malalt, que ja estàs jubilat. De seguida tindràs amics i coneguts que t´informaran dels viatges d’Imserso, dels programes de termalisme o de la targeta daurada de Renfe per a viatjar amb bons descomptes.

Crec que esta època pot ser d’allò més plaent si se planteja correctament, tenint uns objectius, uns ideals. Per a moltes persones jubilar-se és una espècie de xoc en quant es referix a l’activitat diària i pot arribar a ser traumàtica.

En la nostra societat este moment constituïx un canvi important en el cicle vital perquè modifica la nostra estructura de funcions, els nostres hàbits, l’organització de la nostra vida diària i repercutix intensament sobre el nostre sentit d’eficàcia i de competència personals.

La jubilació és, tant un estat a que s’arriba i que obliga a assumir un nou rol, com un procés que comença durant la mateixa vida laboral i que hauria de planificar-se amb temps per a organitzar molts anys de la nostra vida. Una adequada preparació per aquest estat, podria ajudar a donar sentit a esta nova i desconeguda etapa de la vida.

És curiós que escriga açò, perquè mentre un treballa pot arribar a pensar el contrari: “ojala tinguera el dia lliure per a fer el que més m´agrada”. Però tot cansa, i encara sort que hi ha multitud d’opcions i avantatges, tant per als moments d’oci com per a seguir actius.

És important realitzar algun curs o taller (mai és tard per a aprendre coses noves) o inclús ensenyar u mateix el que sap als altres (professor, instructor, voluntariat), tot això ajudarà a autovalorar-se millor i sentir-se bé amb si mateix.

Disfrutar de bona salut no és incompatible amb l’edat. És important cuidar-se després de deixar de treballar, perquè la salut és la base del benestar i hem de cuidar-nos, fent exercici, desenrotllant alguna activitat que et faça pensar i recordar, prenent el sol, cuidant-se en el menjar i inclús riure.

Amb la jubilació, ve la possibilitat de posar en marxa projectes i activitats que fins llavors no s’han pogut realitzar: voluntariat, oci, relacions socials, viatges, etc. És vista en el seu sentit més positiu, perquè permet iniciar noves activitats, en molts casos més enriquidores que el treball que s’ha abandonat.

Algunes persones la podien considerar com un alliberament i pensar que és un premi al treball realitzat. Però este tipus d’actitud té el risc de provocar avorriment i apatia per la falta d’expectatives, projectes i activitats amb què omplir el temps que abans es dedicava al treball.

Hi ha que considerar-se una persona afortunada, si estàs bé de salut i amb ganes de fer coses; i seria meravellós que quan et digueren, “ara si que tindràs temps de fer tal cosa”, es poguera contestar que no, que te falten hores del dia per a fer el que es té programat.

Les persones majors, en una altra època llunyana, van ser els éssers més prestigiosos, perquè eren els depositaris d’eixa cultura oral que transmetien de generació en generació. No hi havia un altre sistema de comunicació, per això es deia que eren “els majors en edat, saber i govern”. Va ser la seua època gloriosa. Després van començar a canviar les coses, es va inventar la impremta i ja no feia falta que els ancians comptaren les coses passades perquè es podia saber a través de la lectura.

No ens fem vells per haver viscut un cert nombre d’anys, ens fem vells quan desertem del nostre ideal. I si bé els anys arruguen la pell, renunciar a l’ideal arruga l’ànima, per això no cal pensar només a jubilar-se per a posar-se a jugar al dòmino o a la brisca com a única distracció, sinó a abocar la nostra experiència sobre els altres, i mantindre una vida activa.

Sentir-se actiu, productiu, útil i implicat socialment i en la comunitat de pertinença són necessitats importants que han de ser satisfetes en la vida posterior a la jubilació. És responsabilitat de tots contribuir a oferir respostes satisfactòries a estes necessitats fonamentals de les persones després de la seua eixida del mercat laboral.

És possible que l’etapa més llarga de la vida transcórrega en la coneguda com a tercera edat, per això delegar-la a un segon pla, a la inactivitat i passivitat pareix, certament, poc intel·ligent. La vellesa sol vindre acompanyada de malalties, però també de grans oportunitats per a ajudar els fills, estar amb els nets i per a recuperar el temps lliure perdut durant la vida laboral.

Hi ha que recordar, que la jubilació no és el final, sinó el pas següent al treball continu i en el que toca arreplegar els fruits de tants anys de dedicació.

Un abraç.

Pascual Pastor Codoñer