L’any 1986, l’italià Carlo Petrini es va posicionar davant la invasió d’hamburgueseries al cor de la seva ciutat, Roma, promovent la difusió que combina plaer i coneixement dels aliments. A aquest fenòmen se l’anomena Slow Food (menjar lent). Uns anys més tard, desembre de 2012, en “La Vanguardia”, el periodista Víctor Amela entrevista al montanyenc basc Juanjo Garbizu, que va desgranant la seva filosofia d’anar per les muntanyes. La seva frase “velocitat i muntanya són antagònics” fa fortuna, i el periodista el declara pioner del “slow montain”. “Cal desposseir la muntanya de tot element competitiu....” Aquest és l’esperit de l’Slow (lent) Mountain (muntanya).
Es tracta de gaudir de la natura en general i de la muntanya en particular d’una manera tranquila, pausada i contemplativa, ja sigui en solitari o en companyia. Fins ara la muntanya constituïa un bàlsam per la nostra ment davant l’estrès que normalment vivim, però en els últims anys estem assistint com s’està transformant en un espècie de pista d’atletisme on l’objectiu és el rècord, el cim, la meta i no el camí. El meu respecte per aquests atletes, ja què en la muntanya hi cabem tots. Però la nostra actitud ha de ser diferent: pujar amb calma, amb el teu ritme integrant-nos amb el paisatge canviant què ens va regalant la natura. Disfrutem de la grandesa de la 57
L’Alzina Bonica.
muntanya, del teu entrepà al cim. Aturem-nos de tant en tant a veure el paisatge, a respirar fons. Desconectem el mòbil, sí, encara que el portem a sobre amb bateria. Matinem, així ens evitarem les hores del calor al migdia i tindrem tot el dia per davant. I als nostres fills o néts, acostument-los, ja de petits, a contactar amb la muntanya, sense forçar-los, no sigui que n’agafin mania . Atura’t de tant en tant; el paisatge al teu voltant és diferent si el mires amb calma. Tomba’t en un camp de gespa, fica els peus en un riu; pots fer més coses, però lents, sense presses. Marià Lamana
COL•LABORACIONS
SLOW MOUNTAIN
