PENDONISTA DEL PENÓ DE LA MINERVA, CORPUS 2018
Entrevista a Vinyet Caballé Artigas PER ALBA LÓPEZ
Com va rebre la notícia?
Van pi-
Com ho feien llavors?
Recordo que
car-me al timbre de casa i quan vaig obrir em
ben bé un mes abans, a les nits, després de
vaig trobar a l’Angelina Salesas, presidenta
sopar, sortíem al carrer, com es feia abans, a
de la Comissió del Corpus, i a la Rosa Tubau,
la fresca en deien, i allà anàvem tallant.
regidora de Cultura de l’Ajuntament, a l’altra
Quines flors s’utilitzaven?
banda de la porta.
Recor-
do que tallàvem xiprer, ben petitet, ben peti-
No hi va haver dubte sobre què venien a fer... (riu) A més, portaven un
tet, com la gespa d’ara. I també, els últims
ram de clavells, que em van regalar. Jo els vaig
que li havíem de tallar les cues.
dies, ens portaven la flor de Sant Joan, a la
dir: “Us heu equivocat, no és el meu sant...!”
Però on més temps ha particiPerò no hi havia escapatòria... pat al Corpus ha estat al carrer Em van parar una trampa. Perquè, a més, els Santiago Rusiñol. Sí, des de que va meus fills ja sabien que vindrien a dema-
començar a passar la processó pel carrer,
nar-m’ho, i estaven tots a casa, amb la meva
cap a l’any 78 o 79. El primer any es va fer una
néta i el meu nét.
cosa petita, davant l’hotel, i al següent any ja vam decidir fer catifa a tot el carrer.
La seva família n’era còmplice? apostes i tot sobre la meva resposta, sobre si
Com van ser aquells primers anys? Uf! (riu) Recordo que havíem d’anar
diria que sí o que no! Després, quan ja van
de casa en casa demanant diners als veïns.
Ells ja ho sabien des de feia dies, i havien fet
entrar l’Angelina i la Rosa a casa, em van ani-
Per què? Per encarregar més flor, perquè
mar perquè digués que sí.
aleshores Turisme donava uns diners i prou, i
No ho tenia clar?
Em va fer il·lusió
perquè és un reconeixement, però a la vega-
com que és un carrer llarg i ample, no ens arribava.
da em fa vergonya... Perquè has d’anar pel carrer, a
Un carrer ample necessita també més mans per treballar... Sí,
la processó, i anar-te trobant a la gent. Em
però no és un carrer en què els veïns partici-
vaig posar vermella llavors i em poso verme-
pin molt. Hi participen els quatre de sempre,
lla ara una altra vegada només de pensar-hi!
però la resta no gaire. De fet, sempre ens han
Per què?
de venir a ajudar gent d’altres carrers.
L’han fet pendonista per la seva llarga vinculació amb el Cor- Com és? pus. Des de quan hi participa? El mateix diumenge, quan la gent va acabant
14
Els meus primers records del Corpus són al
els altres carrers, van venint a ajudar-nos per
carrer Major, on vivia la meva tia. Devia tenir
acabar. Sempre ens diuen: “No acabareu a
dotze o catorze anys, o potser abans i tot. I
temps...!” Però sempre hem acabat abans de
ara en tinc 72.
la una.
