EL BES DE LA “CUCARACHA”: LA GRIP DE 1918 A SUECA Aida Ferri Riera | Araceli Moreno Coll Universitat de València «[…] ataca por igual a grandes y a chicos, a ricos y a pobres, a hombres y a mujeres». Las Provincias, 26/05/1918
INTRODUCCIÓ Al segle XX la pandèmia més letal va esdevenir entre 1918 i 1920, causada per un brot d’influenza H1N1. La seva repercussió va ser mundial i es va desenvolupar en tres etapes: la primera a la primavera de 1918, de característiques benignes; una segona a la fi d’agost, extremadament virulenta, i finalment; una tercera etapa menys definida a partir de gener de 1919. Algunes zones van sofrir un únic brot en 1919 i en unes altres va persistir fins a ben entrat 1920. Aquest succés va tenir un ressò social tan gran, que va desencadenar conseqüències socioeconòmiques i polítiques. Des del punt de vista de la salut pública, la seva importància resideix en l’elevada morbiditat que va originar en la població i en la mortalitat que va produir, ja sigui de forma directa o per agreujament d’altres malalties, principalment de naturalesa crònica cardiorrespiratòria en grups denominats «de risc». D’altra banda, aquesta pandèmia és comunament coneguda com a «Grip espa36
nyola» o «Dama espanyola» i per tant, és inevitable al·ludir a un suposat origen espanyol. No obstant això resulta incert, perquè els primers casos a Espanya es van produir al maig, tres mesos després de l’inici de la primera onada. La misèria i el gana que va deixar darrere la Primera Guerra Mundial (1914-1918), va fer que la premsa europea censurés qualsevol al·lusió a una pandèmia amb la finalitat de no desmotivar una població que vivia els seus pitjors anys. La neutralitat d’Espanya i l’absència de censura van permetre informar a les diverses publicacions que el país sofria un tipus de grip especialment severa, sent la cobertura mediàtica la responsable d’atribuir-li tal apel·latiu. No se sap amb certesa si va ser realment en 1918 quan l’H1N1 va començar a propagar-se entre humans, encara que donada la relativa protecció que semblaven tenir davant la grip les persones majors de 45 anys, és possible que poguessin posseir algun tipus d’immunitat després d’haver estat exposades a aquesta en el període anterior a 1873.
