Quan la JLF de Xàtiva va tenir Falleres del Foc

Juan Ramon Alcocer, membre de l’Associació Estudis Fallers de Xàtiva

Quan la JLF de Xàtiva va tenir Falleres del Foc

Corria l’any 1989. Arribat març, totes les comissions existents a la Ciutat es trobaven preparades per afrontar una nova edició de la setmana fallera de Xàtiva. Enrere quedaven les presentacions, les cavalcades, el ral·li i la resta d’actes anteriors. També la Junta estava preparada per gaudir d’uns actes que, amb tanta solemnitat com hui però en menor quantitat, havia organitzat amb la major de les il·lusions. Les mateixes il·lusions que es podien apreciar en les cares de les Falleres Majors de Xàtiva i les seues Dames d’Honor, així com de la resta de Falleres Majors de les comissions.

Per a aquest exercici, la JLF havia escollit a Mónica Agustí Sempere com a Fallera Major de Xàtiva, i a Mª José Arnau Gomar com a Fallera Major Infantil de Xàtiva. Les Dames d’Honor van ser Loles Cazaurang Martí i Inmaculada Guerrero Martínez com a majors, i Alicia Herrero Simón i Ana Isabel Guaita Casanova com a infantils.

D’esquerra a dreta: Loles Cazaurang, Mónica Agusti i Inmaculada Guerrero.

A la fi va arribar la setmana fallera i, amb ella, els actes que tradicionalment es van desenvolupant per estricte ordre d’aparició. Els cadafals es plantaren el dia 15 i el dia següent es van donar els premis corresponents.

Però, el dia 17 va començar el dia amb uns núvols que no presagiaven res massa bo. No obstant això, i intentant plantar-li cara al mal temps, els fallers es preparaven per eixir a la tan esperada recorreguda fallera. De sobte, la pitjor de les notícies va córrer de casal en casal, en forma de gotes d’aigua. Que si ara para, que si són dos gotetes, que si la junta encara no ha dit res... A més, en aquest temps no hi havia missatgeria instantània per consensuar una resposta ràpida i concisa.

Doncs bé, des d’eixe moment ja no va parar de ploure fi ns al dia següent a la cremà de les Falles. Aquesta aiguada companyia va ser la causant que la pràctica totalitat dels actes organitzats per la JLF no es dugueren a terme o, en els millors dels casos, s’hagueren d’adaptar a les circumstàncies. Per exemple, els actes de l’Ofrena a la Verge, la missa en honor a Sant Josep i la processó amb el sant, es van fer conjuntament el dia 19 de març, a l’interior de la Seu. El dia 20 va començar amb un cel solejat i, amb ell, la necessitat d’assimilar el que hi havia passat. Pel que fa a la Junta Local Fallera, els seus components maleïen la sort del conjunt de les comissions falleres de la Ciutat, i particularment es penedien de la sort que van tenir les seues falleres majors i dames, les quals no van poder gaudir com es mereixien dels actes que conformen la setmana fallera. De fet, van haver-hi algunes falleres majors de comissió que repetiren càrrec el següent exercici, però eixa no era una mesura adequada dintre de les circumstàncies pròpies d’unes falleres majors de Xàtiva. S’havia de pensar en una altra solució que acomodara totes les parts. Els components de la JLF van canviar poc d’un exercici a l’altre: en realitat es van afegir Vicent Samit i Vicent Benavent, dos excel·lents persones. Com que

coneixien el problema de l’exercici anterior hi estaven completament disposats a donar-li una solució. Després de tenir en compte els benefi cis i els perjudicis que podien donar-se, van optar per crear, de manera completament excepcional, la fi gura de Falleres del Foc de Xàtiva.

El primer lloc on queda constància d’aquesta mesura és al Llibre d’Actes de la JLF de l’any 1989-90. A la II Assemblea General Ordinària de la JLF, celebrada al Saló Alan-Bon, el dia 3 d’agost de 1989, al seu punt 2 (Informe del Sr. President), el secretari redacta aquest extracte:

«A continuación se comunicó a todos los presentes que para el ejercicio fallero 89-90, y de forma excepcional, se va a crear la fi gura de la Fallera del Foc de Xàtiva. Esta situación ha venido provocada por las inclemencias del tiempo habidas en las pasadas Fiestas Falleras, que impidieron que las FF.MM. y DD.HH. tuvieran un correcto lucimiento y que, en algunos casos, fueron ausentes debido a la suspensión de algunos actos programados, dándoles así ocasión de que pudieran hacerlo en el presente ejercicio.»

A la mateix acta, la pròpia JLF es responsabilitza d’aquesta circumstància així: «La JLF quiere dejar constancia de que asume la responsabilidad de distribuir las atribuciones y presencias en los Actos concretos.»

D’aquests extractes ressalten les següents consideracions. Primerament, crida l’atenció l’ús del castellà com idioma ofi cial dels actes i de les comunicacions realitzades per la JLF. En segon lloc cal comentar el verb que el secretari utilitza al primer paràgraf: «...se comunicó a los presentes...» Aquest vocable pareix dir-nos que la decisió va estar presa pels components de l’executiva de la JLF, sense comptar amb l’opinió dels presidents de comissió, i sense haver-se votat en assemblea general. Cal recordar ací que, a les assemblees ordinàries de la JLF assistien els membres de la JLF, els delegats de comissió a la junta i els presidents de les comissions. També és cert que l’acta no recull cap opinió en contra ni comentari negatiu vers aquesta qüestió. En tercer lloc, el segon paràgraf deixa entreveure que la JLF és conscient dels problemes que aquesta decisió els va a comportar-los, sobretot, quant a situacions protocol·làries, de tanta importància dintre del món faller en general. Per això parla d’atribucions (paper a desenvolupar per les Falleres del Foc) i presències (quan i sobre què manera han de participar als diversos actes) D’eixa manera, s’intentava incardinar aquestes falleres per a que la seua presència als actes no restara protagonisme a les Falleres Majors de Xàtiva del nou any.

Però, en realitat, el que teníem en eixe moment eren dues Falleres Majors (Mónica i Mª José) i quatre Dames d’honor (Loles i Ada; Alicia i Ana Isabel), perquè en aquests anys, la Fallera Major de Xàtiva ho era fi ns el dia de la Presentació de la nova Fallera Major. Mª Carmen Masip Toribio, propera Fallera Major de Xàtiva 1990, va escollir com a Dames a Mª Carmen Pla Sanchis i Ana Ballester Peris. Per la seua part, Celia Domínguez Rivera, propera Fallera Major Infantil de Xàtiva 1990, va escollir les xiquetes Lourdes Rivera Marco i Àngela Jorques Fuentes. Totes elles van ser nomenades en un acte celebrat l’onze de novembre de 1989, citació de la qual aportem documentació gràfi ca.

Citació a l’acte de nomenament de les Falleres Majors de Xàtiva 1990.

Fins aquest moment, tot anava succeint-se com estava estipulat. A partir d’ara, el protocol manaria fer els canvis necessaris per incardinar les fi gures de Falleres del Foc en els actes a realitzar.

El primer canvi significatiu es va donar en el Llibre oficial de la JLF, Xàtiva en Falles, de l’any 1990, en què les Falleres Majors i les seues Dames es troben ubicades just després de la relació de components de la JLF, el qual havia estat tradicionalment el lloc escollit per a elles. Per contra, les Falleres del Foc (així són nomenades al llibre) apareixen just abans de les pàgines dedicades a cadascuna de les comis-

sions, tant pel que fa a les majors com a les infantils (ben separadetes, per no tenir cap problema!). Arribava la data de les presentacions de les Falleres Majors de Xàtiva 1990, moment en què s’havia previst realitzar el canvi de càrrec a les Falleres que cessaven.

Informant de la realització de les presentacions, així com dels nous càrrecs que anaven a ostentar, la JLF les envia una comunicació.

Comunicació d’acord de nomenament com a Dama del Foc de Xàtiva.

Pel que fa al contingut d’aquesta comunicació, crida l’atenció que es faça constar que el nomenament de Falleres del Foc es va realitzar per «decisión unánime de la Asamblea General y de esta Junta Local Fallera» quan, com hem vist abans, la JLF tan sols va «comunicar» la seua decisió als components de l’Assemblea General. També és cert que l’acta no replega cap opinió en contra...

Siga com siga, s’apropaven les presentacions i amb elles, els comentaris de la premsa de l’època, alguna de la qual es va lluir, tal i com ens tenia acostumats en aquell temps. En data 17 de gener de 1990, el setmanari Noticia 71 replega dues notícies en què no van estar massa encertats. Pel que fa a la notícia en què es parla de la presentació de la Fallera Major Infantil de Xàtiva (feta dissabte passat), només menciona que Mª José Arnau «...se convierte de este modo en fallera mayor infantil del foc...» Per altra part, quan parla de la presentació de la Fallera Major de Xàtiva (que anava a celebrar-se dissabte pròxim) deia que «...La nova fallera major, Mª Carmen

1 El setmanari Noticia 7 era una publicació periòdica local que eixia els dimecres. Masip i Toribio tindrà com a novetat principal que és la primera de les falleres majors que tindrà quatre dames d’honor ja que, excepcionalment, Mònica Agustí i Sempere serà fallera del foc de Xàtiva i la seua cort d’honor Inmaculada Guerrero i Loles Cazaurang seran dames d’honor de la nova fallera major de Xàtiva. Així, a les dos «antigues» dames s’afegeixen Ana Ballester i Mª Carmen Pla...»

Justet, el que la JLF volia evitar! Havia de quedar clar que la nova fallera major tenia dues dames, i que Ada i Loles ho continuaven sent de la Fallera del Foc de Xàtiva. Precisament per dotar d’excepcionalitat la mesura presa i que no donara peu a continuïtat per als propers exercicis. Una telefonada va ser sufi cient per a què la notícia publicada al mateix setmanari la setmana següent2 complira amb la veritat.

Les presentacions de les Falleres Majors, tant major com infantil, van continuar el mateix protocol excepcionalment establit. Començaven acomiadant la Fallera Major de Xàtiva 1989 i a les seues Dames; posteriorment es presentava la Fallera Major de Xàtiva 1990, sent aquesta l’encarregada de nomenar i posar la banda corresponent a la Fallera del Foc i a les seues Dames.

Per cert, el protocol també va obligar a canviar el disseny de les bandes de les Falleres del Foc, amb la fi nalitat de distingir-les convenientment de la resta

Foto 4. Zona del cap de la banda, de diferent color.

2 Setmanari Noticia 7, de data 24/01/1990.