El moviment en les Falles

Joan Quilis

El moviment en les Falles

Falla itinerant “Foc i fl ama”, de 1952. Arxiu Antonio Grau.

Llegia en la premsa (1) a fi nal de l’any passat, que la falla municipal de València 2020, anava a levitar de veritat. La fi gura central representarà a una jove meditant, la idea de Manolo Martín i José R Espuig, autors del projecte, és que aquesta fi gura gire sobre el seu propi eix i al dia done una volta completa.

La representació del moviment, ha sigut una constant a tota la història de l’art i també a les falles. Captar el moment precís en què es fa una acció ha sigut una constant, tant en escultura com en pintura. Recordem, com per exemple, l’escultor Miro en el 450 a.C representa al seu Discòbol, és a dir, en el moment precís de llaçar el disc. Dona la sensació, que d’un moment a un altre va a eixir el disc volant. Recordem també com la pintura i l’escultura barroca estan plens de moviment, són com una fotografi a que capta l’acció que s’està desenvolupant. Un exemple molt conegut seria l’èxtasi de Santa Teresa, de l’escultor Lorenzo Bernini on la santa dona la sensació que està levitant.

El món de les falles, també ha intentat buscar eixe moviment en els seus ninots i ho ha aconseguit en moltes vegades. Ficarem com a exemples, de les falles de València, el grup “Parella típica de dansa folklòrica valenciana” realitzat per Vicent Benedito, en 1935, per a la falla Mercat Central (2). On podem veure la representació d’una valenciana i un valencià, executant un ball. D’uns anys després podem citar el “Palleter” que en 1973 va realitzar José Azpeitia per a la falla Marqués de Montortal-José Esteve (3). El personatge està representat en el moment en què arenga a la revolta contra els francesos. Un altre exemple molt interessant, és “La dama de l’engronsador”, realitzada per Vicent Agulleiro en 1982, per a la falla Zapadores-Vicente Lleó (4). En aquest cas es representa una versió, en ninot de falla, del quadre del pintor francés del segle XVIII, Jean-Honoré Fragonard, “l’engronsador”. El personatge, de Vicent Agulleiro dona la sensació que vola en l’engronsador. En les falles de Xàtiva un exemple molt destacat és “El Quixot” que en 1991 va obtindre el premi al millor ninot i que va ser realitzat per l’artista Miguel Ángel Gosálbez Moracho per a la comissió de República Argentina (5). El personatge va ser representat en l’acció de blandar l’espasa. Un altre exemple pot ser el grup de ninots “El futur de la festa” que, també guanyaren el premi al millor ninot, en 2005 i que foren obra dels Germans Colomina, per a la comissió de Joan Ramon Jiménez (6). En aquest cas es representa, en un bressol a uns quants xiquets i xiquetes que no poden estar a l’interior i que intenten eixir d’allí.

En aquests casos, s’ha intentat representar el moviment, però ara en el cas de la falla municipal de València es vol avançar un poc més i que eixe moviment no siga una representació sinó verdader. Encara que aquesta idea no és nova i ja s’ha intentat en diverses ocasions.

L’origen de les falles amb moviment és prou antic, a València, ja en el segle XIX, en alguns cadafals, els ninots que formaven l’escena estaven proveïts de moviment, per a donar la sensació d’una escenografi a teatral (7).

En 1849 ja apareix una ressenya, en el periòdic valencià “El Cid” on es fa referència a un ninot amb moviment el qual podia ser vist en la falla que és va plantar en la plaça de Calatrava. El ninot en qüestió era un vell davant un espill arrancant-se els cabells. El

ninot girava d’un costat a l’altre, al mateix temps que feia el moviment d’arrancar-se els cabells (8). Aquest moviment estaria creat a partir d’elements com rodes, engranatges, lleves, manovelles... creant engranatges, possiblement amb rodes dentades, que al girar creaven el moviment.

Crear ninots de falla que tingueren moviments, no seria complicat, ja que anteriorment a aquestes dades ja existia una tradició per fer ninots amb moviments són els que es coneixen com autòmats els quals a base d’uns mecanismes es podien menejar. Aquests tipus de construccions mecàniques, durant els segles XVIII i XIX va tindre gran popularitat. També hem de tindre en compte la tradició de les marionetes o titelles, la fabricació i la manera d’articular-se, possiblement inspiraria als criadors dels ninots de falla que és menejaven. Ja en el segle XX, en 1929 Carlos Cortina, farà una falla per a la plaça de Mercat Central, on representava una roda de cavallets, la qual pegava voltes (9). Ja en dades més recents, un dels artistes que més han utilitzat aquest recurs, possiblement siga, Vicente Agulleiro, aquest en 1979 per a la plaça de Na Jordana, va realitzar un ninot que pujava i baixava una cucanya. A l’any següent, en 1980, en aquesta mateixa comissió, creava una roda de cavallets que pegava voltes, possiblement seria un homenatge a l’artista Carlos Cortina que un grapat d’any abans ja havia creat una altra roda de cavallets en moviment. En 1981 Vicente Agulleiro, també per a la comissió de Na Jordana, en la falla que va realitzar, va incloure una fi la de moros i cristians que es menejaven (10). En 1990, la proposta de Vicente Agulleiro va ser més arriscada, perquè per a la falla plantada a la plaça del Pilar va realitzar un remat on una ballarina girava a sobre d’un canelobre (11).

Però si parlem de moviment en les falles, un dels artistes que més sap d’eixe tema i que ha utilitzat aquesta proposta en les falles és el xativí José Martínez Mollà. Martínez Mollà, encara que naix a Xàtiva i comença la seua tasca com artista a la nostra ciutat, sent encara un xiquet, és a València on desenvolupa la major part de la seua carrera professional, això sí, sense oblidar-se de la seua ciutat on plantarà en diverses ocasions i on obtindrà algun que d’altre primer premi. Però, parlem de la falla en moviment de l’artista xativí. Es tracta del monument que va plantar en 1992 en la plaça de l’Ajuntament amb el nom de “Carme”. En ella es criticava el poc paper que va tindre València en les celebracions d’aquell any tan important, on es celebrava el Vé centenari del descobriment del continent americà (12). Recordem que en aquell any es varen celebrar en Espanya les Olimpíades de Barcelona i l’Exposició Universal de Sevilla. En la falla es representava a Curro, la mascota de la Exposició de Sevilla i les caravel·les de Colom. El remat era un personatge tan espanyol com Carme. Per a aquesta representació José Martínez Mollà va realitzar una replica de l’escultura de Mariano Benlliure la “Bailadora”. Aquesta obra es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Aquesta Carme de Martínez Mollà, a banda de representar un personatge molt característic de la cultura espanyola, era també un homenatge, de l’artista faller a un escultor, pel qual sentia vertadera admiració, com era Mariano Benlliure.

Esbós de la falla “Tot per dinés”, de 1956. AMX.

La falla va ser monumental ja que la representació de Carme, la protagonista de la novel·la de l’escriptor Proper Mérimée. Tenia una alçada de vint metre més cinc del cos central i per primera vegada es va plantar una falla municipal on el cos central tenia moviment, és a dir, tot ell girava. Per aconseguir que el cos central de la falla pegara la volta, segons contà el propi artista es va utilitzar un motor de llavadora (13).

Però aquesta falla, no sols va pegar voltes a la plaça de l’Ajuntament de València, en 1994, va ser plantada i cremada en el Japó, en el Festival Mundial de

Mie, que es va celebrar del 22 de juliol al 6 de novembre d’aquell any (14). En dades més recent podem nombrar la falla infantil d’Exposición- Micer Masco, plantada en 2012, on Marina Puche, realitza una roda de cavallets que pegava voltes (15). Novament ens trobem en aquest element de la roda de cavallets.

De segur que a València hi ha més exemples de falles en moviment, però ho deixarem ací i passarem a parlar ara de Xàtiva i dels pocs exemples que trobem en els monuments xativins.

La primera falla que es va plantar a Xàtiva, com sabem tots va ser en 1865 “La Peixca del Aladroch”, gràcies a l’impremter Blai Bellver. Aquest, que durant una temporada va viure a València (16), de segur que coneixia les falles en moviment que durant el segle XIX es plantaven en la capital i de les que ja hem parlat més cap a dalt. No sabem si en la falla “La Peixca del Aladroch” que es va plantar o en alguna de les altres dos, “La Creu del Matrimoni” i “Eclipses del Matrimonio“ que segurament no arribarien a veure la llum, Blai Bellver i el fuster Jaume Gari es plantejaren fi car algun ninot que es menejara, en alguna de les escenes que es representaven. Lamentablement a Xàtiva en aquets anys no teníem premsa, que es fera ressò d’aquelles falles. Però en el fullet explicatiu de “La Peixca del Aladroch”, podem llegir un paràgraf, en què podríem pensar en un possiblement moviment, d’una de les escenes d’aquesta falla: Representa esta falla un llaguna y de buñòls, per la que surca un tabách de fl ors en forma de góndola… (17). Com podem llegir Blai Bellver ens diu que un tabách, en forma de gòndola solca una llacuna. A dia de hui no podem saber si la gòndola es bellugava, perquè no en tenim més informació. Quede de moment com una hipotètica, no massa probable possibilitat de moviment, que no hauríem de rebutjar del tot. Possiblement el primer intent de fer una falla en moviment fora la realitzada per Antoni Grau Tomàs en 1952 “Foc i flama”, aquesta era una falla itinerant que estava realitzada damunt d’una camioneta i que anava pegant voltes per Xàtiva i els pobles del voltant, segurament, aquest tipus de moviment no era el que buscava Antonio Grau i uns anys més tard ho va tornar a intentar, més concretament fou en 1956, en la falla plantada per a la plaça de Sant Jordi “Tot per dinés”, amb la qual va guanyar el primer premi (18). Falla “Tot per dinés”. Arxiu Antonio Grau.

No sabem si Antonio Grau Tomà, va poder veure les falles que es bellugaven de València dels anys vint o trenta, però segurament sí que escoltaria parlar d’elles i va intentar crear alguna cosa similar.

La falla “Tot per dinés” estava formada en la seua peça central, per un meló de tot l’any i damunt d’aquest un cofre obert amb diners del qual eixia un dimoni. La peça interessant era el meló, aquest era el que tenia el moviment, i quan s’activava les diverses tallades, baixaven i pujaven. Aquest moviment era un poc rudimentari, perquè era manual, una persona havia d’estar activant contínuament el mecanisme, per a què les tallades de meló baixaren i pujaren. S’aconseguia aquest efecte per mig d’unes corrioles i cordes. La persona encarregada, entrava dins la falla i fi cava el meló en funcionament (19). Desgraciadament el mecanisme no va aguantar tots els dies festius i el meló es va quedar parat. Aquest monument d’Antonio Grau Tomàs, va aconseguir el primer premi, possiblement l’originalitat del moviment de la peça central infl uiria en el jurat a l’hora de donar els guardons.

Aquesta falla tractava els set pecats capitals. Feia referència a la situació de penúria que es vivia, la societat en general, però la xativina en particular, en aquells anys (20). Possiblement Antonio Grau Tomàs, en aquella falla va voler demostrar la seua valia com artista faller, així doncs cal recordar que aquest artista, l’any anterior, en 1955, va ser acusat de plagiar la falla que va fer per aquesta mateixa plaça de Sant Jordi. Els artistes José Camarasa i Ramon Morell, denunciaren que la falla “L’espill de la veritat”, que va obtindre el primer premi, era un plagi de la falla que s’havia plantat, un any abans, en la plaça Collado de València. L’ajuntament resolgué amonestar a Antonio Grau Tomàs per copiar la falla, però no li llevà el premi i als altres dos artistes, els amonestà per presentar fora de terme la denúncia (21).

Possiblement, Antonio Grau Tomàs, molest per aquesta situació, va voler demostrar el seu ingeni i la seua capacitat per a fer falles i va introduir en les falles un concepte que encara no s’havia vist a Xàtiva, com era el moviment.

Com hem vist, a Xàtiva sols s’ha plantat una falla amb moviment. Es veu que la idea no va quallar, ni entre els artistes fallers dels anys quaranta i cinquanta, ni entre els que vindrien després, possiblement per falta de mitjans. De moment, ens hem de quedar en aquest exemple d’Antonio Grau Tomàs, que ja fa més de seixanta anys que es va poder veure en la plaça de Sant Jordi.

BIBLIOGRAFÍA

.- 1 Domínguez Moisés(2019): La falla municipal levitarà de verdad. Levante EL MERCANTIL VALENCIANO. Lunes, 23 de diciembre de 2019. Pàg: 39. .- 2 Ninots indultats. Àlbum de fotos, Museu Faller de València. Edita: Publicaciones Bayarri. València 1989. Pàg. Sense numerar. .- 3 Ninots indultats. Àlbum de fotos, Museu Faller de València. Edita: Publicaciones Bayarri. València 1989. Pàg. Sense numerar. .- 4 Ninots indultats. Àlbum de fotos, Museu Faller de València. Edita: Publicaciones Bayarri. València 1989. Pàg. Sense numerar. .- 5 Tortosa i Garcia Rafa (2011): Catàleg de ninots indultats. El verí del foc, fanzine de falles, Xàtiva i cultura nº 5 març 2011.

Edita: Associació cultural falla Joan Ramón Jiménez, Xàtiva.

Pàg. 178-179. .- 6 Tortosa i Garcia Rafa (2011): Catàleg de ninots indultats. El verí del foc, fanzine de falles, Xàtiva i cultura nº 5 març 2011.

Edita: Associació cultural falla Joan Ramón Jiménez, Xàtiva.

Pàg. 212-213. .- 7 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron.

Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. València 2019. .- 8 Mozas Hernando Javier (2014): Documentació inèdita per a la història de les Falles. Tres exemples del segle XIX. Revista d’estudis fallers. Quaderns d’investigació social de la festa.

Edita. Associació d’estudis fallers. Febrer 2014. Pag. 29-31. .-9 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron.

Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. Valencia 2019. .- 10 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron.

Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. Valencia 2019. .- 11 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron.

Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. Valencia 2019. .- 12 Quilis i Rodena Joan (2000): Evolució estètica i models iconogràfi cs en l’obra de Martínez Mollà. En Martínez Mollà

Escultor de falles. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pag. 51-57 i 104. .- 13 Quilis i Rodena Joan (2000): Evolució estètica i models iconogràfi cs en l’obra de Martínez Mollà. En Martínez Mollà

Escultor de falles. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pag. 56 i 104. .- 14 Quilis i Rodena Joan (2000): Evolució estètica i models iconogràfi cs en l’obra de Martínez Mollà. En Martínez Mollà

Escultor de falles. Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pag. 104. .- 15 Soriano Lola (2019): Las otras fallas que también giraron.

Las Províncias. Viernes, 7 de junio de 2019. València 2019. .- 16 Martínez i Revert Antoni (2010): La imprenta de Blai Bellver el diseño gráfi co y el producto impreso. Edita. Campgràfi c. Pàg. 75-76. .- 17 Martínez i Canet Robert i Marín i García Josep Lluís (1998): Blai Bellver Trilogia fallera. Col·lecció Tipògraf nº 1.

Edita Junta Local Fallera de Xàtiva. Pàg. 107-108. .-18 Quilis i Rodena Joan (2007): Els primers premis a les falles de Xàtiva. Dels inicis a la consolidació, de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963). Llibre explicatiu falla plaça Benlloch 2007. Edita: Associació cultural Falla Benlloch, Xàtiva. Pàg. 84-85. .-19 Quilis i Rodena Joan (2007): Els primers premis a les falles de Xàtiva. Dels inicis a la consolidació, de les falles de la República a les falles del franquisme (1934-1963). Llibre explicatiu falla plaça Benlloch 2007. Edita: Associació cultural Falla Benlloch, Xàtiva. Pàg. 84-85. .-20 Martínez i Canet Robert (1999): Les falles de postguerra a Xàtiva. Una recapitulació. En Falles a Xàtiva 1999. Edita

Junta Local Fallera de Xàtiva. Pàg. 163-164. .-21 Sánchez i Pérez Joaquim (2014): Quadern de falles Xàtiva 1865-2014. Edita Junta Local Fallera, Xàtiva. Pàg. 42.