Quina peculiaritat, serà extraordinari?

Carmen Anaya

Quina peculiaritat, serà extraordinari?

Com començar aquest article, doncs no ho sé la veritat. Quines són les coses extraordinàries i peculiars que han envoltat el món de les falles en un moment determinat? Què entenem com a extraordinari? I com a peculiar? Hauríem de buscar la seua defi nició i a partir d’aquest moment confeccionar el nostre article, què us sembla? Comencem així? Doncs anem allà.

Si busquem la defi nició en el diccionari normatiu valencià (DNV), i en el diccionari de l’institut d’estudis catalans (DIEC) trobem la mateixa defi nició en ambdós llocs, la qual és la següent pel que fa al mot “Extraordinari: adj. i m. Que està fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat”. I el mot “Peculiar: adj. Propi o privatiu d’una persona o d’una cosa”.

Després d’haver llegir les dues defi nicions ja sabem que estem buscant, i és ara, el moment de buscar en la nostra pròpia memòria i tirar de contactes perquè et verifi quen alguna que d’altra informació perquè siga més encertada. De segur que quan llegiu aquest article, una gran part de vosaltres ho recordareu, tampoc és que siga molt rellevant, però no tots ho sabreu, i de segur la gent de generació més jove ni ho haurà escoltat.

Ara és hora de traslladar-nos a una època anterior, quan les falles encara es construïen, en la seua totalitat, amb fusta i cartró, i no com avui en dia que es realitzen en suro (material molt més modelable i fàcil de treballar però més contaminant). Què és allò que va passar? Per què és extraordinari? Doncs sí... va passar..., va passar allò que mai desitgem els fallers i les falleres, la pluja. Va ploure durant totes les falles, és a dir, començà el dia de la plantà i acabà el dia de Sant Josep, no hi havia treva, plovia tant de dia com de nit. Podeu imaginar com estaven totes les falles, de mullades, i com hi estaven totes les comissions, i per suposat les falleres majors, les quals no hi pogueren lluir els seus vestits... i com no, com varen tardar en cremar les falles el dia de Sant Josep. Com que plovia a bots i barrals, i les falles ja no hi podien aguantar tantíssima aigua, passà l’inevitable. Qui no recordarà allò que li passà a la falla Joan Ramon Jiménez? Aquesta falla commemorava la fi gura de Jaume I, era una falla espectacular, us recorde que és la meua visió, uns ulls de nena meravellada per la grandiositat d’aquesta falla. Però... era impossible que hi poguera mantenir tanta aigua, i efectivament, no hi va poder contenir tanta quantitat d’aigua i començà a desfi gurar-se la cara de Jaume I. La part central del cadafal començà a desfer-se a poc a poc i deixà a la vista la seua armadura, en aquest moment

es podia comprovar que les falles d’aquella època estaven realitzades de fusta i no com les d’ara. Veies com la cara de Jaume I anava caient a poc a poc i els forats que quedaven a la seua cara, semblava com si estiguera convertint-se en una calavera, ja que es veia la seua part interior. Però, a la fi , com passa sempre, la falla cremà i ho feu d’allò més bé, després d’una llarga espera.

Però, aquesta no és l’única cosa extraordinària que recorde. Ara ens tocaria canviar de barri, i se n’anem a la placeta del Cid. Què és allò que hi passava en aquella falla? Ara us ho contaré, ens hem de traslladar al dia 19 de març, i més concretament, el moment de la cremà. Què és allò que hi feien? De segur que alguns ja ho sabran, doncs sí, és cert la falla abans de començar a estar consumada per la cendra, botava, i botava de debò. Hi havia un membre de la comissió que preparava la falla perquè aquesta botara, fi cava uns petards anomenats pitos (foren prohibits per la gran quantitat de pólvora que hi tenien) que fi ns a aquell moment no estaven prohibits i la falla botava, i a continuació començava a cremar-se, era molt espectacular. A més a més, quan acabava de cremar-se la falla la comissió obsequiava al públic assistent amb cava o, fi ns i tot, xampany (en realitat l’obsequi fou perquè hi hagué un excés d’aquesta beguda, i van decidir obsequiar-ho). Tanmateix, si canviem de lloc i se n’anem a l’albereda, qui no recordarà la falla Jaume I, aquella, falla innovadora, la qual estava construïda en la seua tota-

litat per fustes, feia com un espiral i tota la falla estava feta amb pals de fusta, jo he de reconèixer que a mi em va agradar molt perquè fou una de les falles experimentals que s’han plantat a Xàtiva, i a més, perquè la considere que fou molt original. I ja per últim, trobem una altra activitat que a dia d’avui encara està realitzant-se en la comissió de Sant Feliu, que és la col·locació d’infl ables, en un primer moment només ho fi caven al llarg d’un únic dia, però, actualment ho fan al llarg de totes les falles, activitat que agrada moltíssim als més menuts, perquè així podem botar i botar abans de dinar a la mateixa comissió.

De segur que hi ha hagut moltes més coses extraordinàries durant el període festívol faller, ara només queda fer, per part de vosaltres, els lectors, buscar dins dels vostres records i poder rememorar allò que en un determinat moment es feien a les diferents comissions i que avui en dia ja no s’hi fa. Espere que us haja agradat aquest article que s’ha fet des de l’enyorament d’un passat que no vol dir que fora millor que el d’avui en dia.