Al meu amic Miguel Cortes i Barberà

Jesús González i Sarión

Al meu amic Miguel Cortes i Barberà

Supose que a aquelles persones que són fi dels a escriure articles parlant de tot allò relacionat en el col·lectiu faller, els costa un poc menys escriure a diferents llibrets que a mi, però aquest és més difícil encara si cap, donat que he de parlar d’una persona molt estimada per mi i de la qual he aprés moltes coses i que fa uns mesos ens va deixar per poder recollir la recompensa del descans etern junt a la seua dona, però el que ben cert sé és que aquestes línies perduraran per sempre i tot aquell que en algun moment puga fullejar aquest llibret recorde la persona de la que us vaig a parlar, sols espere poder estar a l’altura d’una meravellosa persona, no obstant això quan parles des del cor tot és més senzill, doncs bé, començarem pel principi. Miguel Cortés i Barberà, ha estat faller des dels anys 60 on va formar part de la extinguida comissió la galera i l’any 62 seria secretari i president, l’any següent, de la falla sant agustí, des d’aquell any va deixar de banda les falles durant uns anys fi ns que és va apuntar a la comissió Benlloch Alexandre VIé fi ns l’any 2015, però fou l’any 1988 on Miguel Cortés entraria a formar part de l’executiva de la junta local fallera de Xàtiva, la qual no va deixar cap dels anys posteriors fi ns a la seua baixa com a faller.

En un d’eixos anys , concretament els anys 1997 i 1998, al 1997 els nostres camins es creuarien per primera vegada, ja que vaig ser president infantil de la meua comissió, Ferroviària i, posteriorment, acompanyant de la cort d’honor, encara que poc vaig començar a conèixer Miguel, però ben bé no sabia ni qui era ni quina era la seua funció dins d’aquella directiva, les falles tenien un altre sentit en aquell moment per a mi. L’any 2009 va ser l’any que vaig saber vertaderament qui era Miguel Cortés, perquè les nostres vides falleres van coincidir des d’aquell any a l’executiva de Javier

García i Paños, recorde que al principi la nostra relació va ser un poc complicada, com que jo era una persona molt jove i amb diferents funcions dins d’aquella junta fi ns que en aquell mes d’Octubre em va tocar estar amb ell a l’eixida de les comissions en les cavalcades i vaig observar el respecte que tots els fallers i les falleres de la ciutat tenien a aquella personeta vestida amb un Torrentí blau que agafava amb força la seua carpeta per poder ordenar totes les falles i que portava el cap cobert per aquella malla de color roig, des d’aquell instant vaig saber que de Miguel sols em podia ensenyar coses bones.

Passaven els anys i els representants de les comissions però Miguel continuava allí, al peu del canó per continuar fent els seus viatges en tren a la ciutat de València per portar els cens xativins , les recompenses i mantenir la seua bona relació amb Junta central fallera, ja que el nostre veí era tota una institució per a totes aquelles persones que any rere any l’esperaven per fer un bon berenar amb ells, ja que els portava un tros de l’almoixaven xativina mentre revisaven els llarguíssims llistats de guardons que Miguel portava sota el seu braç després de fer eixe viatge tornava a l’autobús i altra vegada al tren i cap a casa, però ara la tasca era seua que havia d’enfrontar-se a aquells secretaris i secretàries que ben be sabien com tractar eixa persona que sempre trobaven darrere d’aquell mostrador de fusta, alt ubicat a la sala del fons de l’antic edifi ci on es reunia la junta local fallera i que alguna que altra vegada el treien de les seues caselles, però al cap i a la fi , tots sabien que era Miguel Cortés, l’home de les recompenses. L’any 2015 seria l’últim any que compartiríem de falles, ja que una vegada fi nalitzada l’etapa de Javi al capdavant de la junta vaig ser jo qui ostentarà el càrrec d’aquest i el primer que vaig fer va ser parlar amb el meu amic, per veure si volia seguir viatjant en tren fi ns a València, però Miguel ja estava molt cansat per seguir fent aquells llargs trajectes, no obstant això i donat la seua estima per les falles, sempre el tenia pendent si ho portàvem tot correctament i per aconsellar-nos i en aquells anys posteriors vaig saber realment la gran tasca que feia Cortés i la gran estima que els seus amics de València li tenien perquè sempre que a aquell edifi ci em tocava anar acabaven preguntant-me que com estava el seu amic i recordaven una frase d’ell, “els bunyols de Xàtiva tots en Castellà”.

Miguel Cortés tenia tots els guardons als que un faller podia optar pels seus anys de faller, i el socarrat d’honor que atorguen les comissions i que va rebre de mans de Javi, però encara li faltava la insígnia d’or i vaig tindre l’honor de concedir-li-la l’any 2017, on, un teatre ple es va posar en peu per tal de donar el seu merescut reconeixement a una persona que ha treballat incansablement durant 28 anys per les falles de la ciutat i que en eixe mateix instant recollia aquella recompensa que li faltava al seu expedient faller. Aquest passat any Miguel ens va deixar i tots els records em venen un darrer l’altra a la ment per recordar els bons moments i tot allò que he aprés d’aquesta persona, que de segur allà on estiga ja esta visitant la junta central per continuar fent la seua tasca la que li han encomanat els seus presidents Tomás Vinaches i Toni Úbeda.

Fins sempre AMIC!!!!