Curiositats històriques de les Falles de Xàtiva

Josep Sanchis Martínez

Curiositats històriques de les Falles de Xàtiva

La llarga història de la festa de les falles a Xàtiva ha procurat un fum d’anècdotes, succeïts i vivències, de les que ací anem a ressenyar una petita mostra retrospectiva:

EVOLUCIÓ DEL COST ECONÒMIC DE LES FALLES

En dia 12 de setembre de 1934 al periòdic local “El Obrero Setabense” apareix una nota que indicava: “La Comisión de la Falla Méndez Núñez y adyacentes (actualment Sant Jaume) nos ruega pongamos en conocimiento de los artistas, especialmente los de esta ciudad, que desde esta fecha y hasta el 15 de octubre próximo se abre un concurso para adjudicar la construcción de dicha falla, cuyo coste habrá de ser de dos mil pesetas a la baja. Podrán presentarse bocetos y condiciones a la Comisión de dicha falla, calle del Taquígrafo Martí, 28”. Aquelles 2.000 pessetes equivaldrien a 12 euros a l’actualitat, sent construïda per un artista de València amb el lema “Lo més gran del món”, dimitint la primera Junta que es va constituir aquell exercici on Artemina Ramón va ser la presidenta de la Joventut Femenina Fallera mentre José Vidal Calatayud presidia la Comissió.

ELS MUNTATGES QUE ES FEIEN ABANS

A Xàtiva, com en d’altres poblacions, en altres temps les falles de gran altura es plantaven posant el tronc d’un pi fortament subjecte a terra en el centre de la plaça o carrer per tal de fer la funció de l’actual cavallet de fusta, al qual se li anaven afegint, de dalt cap a baix les distintes peces que confi guraven la falla, lligades al tronc. Cal recordar que no existien les grans grues que hui s’utilitzen als muntatges, sent amb les bastides i les escales les que es feien servir per poder alçar i completar el cos central, de forma totalment manual, i quedaven llestes en una sola jornada i no com actualment que es dediquen més d’un dia a plantar-les recolzats per grues i usant aparells mecàniques com grapadores, pistoles d’aire, coles i, fi ns i tot, soldadures sobre varilles de ferro que subjecten peces de pes o gran volum. Certament que aquelles falles primeres no tenien el volum ni la quantitat de fi gures que llueixen les actuals.

Falla Mendez Nú ñ ez 1933.

ELS NINOTS ANTICS

Els ninots tenien el cos de palla, vestits amb roba de tela i les mans i la cara estaven modelades en cera, però no verge, sinó reciclada dels sobrants dels ciris de les esglésies, sobretot, la qual cosa produïa que els dies de molta calor, quan el sol era fort i els raigs insolaven a sobre de la falla, pareixia que els ninots suaven al fondre’s fàcilment aquella cera de baixa qualitat. Foren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys aniran superant-se en bé i millora de la falla.

FALLES QUE EMITIEN SONS DE MÚSICA

En 1935, la plaça d’Attilio Bruschetti (plaça Sant Pere) planten una falla que duia per lema “La música en decadència”, on la peça central era un aparell de ràdio. La premsa del moment deia “Los músicos setabenses acuerdan convocar a los elementos creadores de aparatos de radio para otorgar un premio a la obra más perfecta”. La falla la va construir Francisco Climent Mata, que estava molt lligat també a la Música Vella d’on va ser president. De tant en tant en la plaça s’escoltava música que semblava eixir de l’aparell de ràdio mitjançant una gramola que tenia instal·lada. Aquesta falla va guanyar el tercer premi atorgat per l’Ajuntament.

MOVIMENTS MANUALS EN ALGUNES PECES DE LA FALLA

A l’any 1936 la falla plantada, en la plaça d’Attilio Bruschetti, popularment coneguda aleshores – i actualment – com a Sant Pere, també fou construïda per l’artista plàstic Francisco Climent Mata amb el lema “L’aviació”, trobant-se presidint la comissió José Rizo Sanz. Li van posar moviment a la peça que conformava el seu caramull: un avió de cartró i fusta semblant als d’aquella època, amb hèlices, dues ales i tensors. Per aconseguir que girara en moments determinats per a què gaudira el públic de la novetat, es va idear la forma mecànica de fer-ho possible manualment a base de braços, mitjançant un joc de corrioles on des de l’interior es feia girar sobre un eix. En 1951 la falla que planta la comissió de la Plaça de Sant Jordi, popularment anomenada de la Galera, d’on va ser Fallera Major aquell any Lolita Fuentes Puchades, guanya el primer premi amb un monument d’Antonio Grau Tomás, amb el lema “Problema resolt”, on l’artista, per mitjans manuals feia moure lleugerament les tallades d’un gran meló de tot l’any que ocupava la part central de la falla sota un cofre replet de joies i un dimoni damunt. En altra falla que es va plantar a aquesta mateixa plaça, el mateix artista torna a posar-li moviment a dos braços confeccionats de cartó i fusta que eixien d’una reproducció del campanar de la Seu situat en la part central de la falla. En aquells temps les plataformes o bases eren altíssimes respecte del nivell de terra.

FIASCOS ECONÒMICS EN ALGUNES COMISSIONS

En 1934 la comissió constituïda al carrer Atriaca per a plantar una falla en la placeta Bonaire, presidida per Sant Jordi 1951.

Joaquin Zorraquino, que va escollir com a Fallera Major a Rafaelita Serra, no va poder dur a terme el projecte, després de recaptar diners per a fer-la. Dos anys després, en 1936, plantaren una altra que duia per lema “10.000 volaren” construïda per Ramon Morell que criticava els fets de la fallida de l’anterior. En 1944 la falleta infantil que es va proyectar en el carrer Caputxins i que duia per lema “Falleros fallats” que havia de construir un tal Vicent, no es va arribar a plantar, i decidí la Comissió tornar els diners de les quotes a les persones del barri que havien estat abonant-les periòdicament. Aquesta no va ser l’única anècdota d’aquesta comissió, perquè uns anys després, en 1948, la comissió infantil de Caputxins presidida per Amador Cano amb el lema “De fallero a còmic” on va ser fallera Major Teresin Gimeno, es va cremar abans del dia 19 de març per desavinences entre els membres de la Comissió.

En època més contemporània també es va produir algun succeït d’aquest tipus en comissions, com el cas de la Juan Ramón Jiménez, feliçment superat amb el pas del temps.

UNA FALLA MÒBIL A XÀTIVA

En 1952, va ser molt anomenada la Falla Foc i Flama perquè va viatjar d’ací cap allà, encara que la seua seu fou la plaça de Tetuan – avui Porta de Sant Francesc – no estan fi xa en un lloc determinat, sent encara avui recordada pels xativins de l’època, perquè va estar muntada damunt la caixa d’un camió Chevrolet d’aquells temps. Els promotors de la idea foren unes persones entusiastes de les falles que pertanyien a la Societat Musical La Nova, la qual tenia el seu local social en el Bar Mirabar, situat front a la porta de l’església de Sant Francesc, on quedava aparcat el camionet quan no estava pegant voltes per Xàtiva i diverses poblacions de la comarca de la Costera. Anys després, en 1959, a la mateixa plaça es va plantar una

falla que va aconseguir el primer premi, realitzada per l’artista Morell la qual duia per lema Foc i Flama com l’anteriorment citada, però sense relació d’una comissió amb l’altra.

LES BASES DE LES ESCENES

Les poques escenes i per tant, escassos ninots que confi guraven la part baixa de les falles estaven distribuïdes sobre unes bases molt elevades que obligaven a la gent visitant a alçar el cap per poder aconseguir veure-les. El pis de les escenes no existia, perquè no estava a l’abast dels ulls dels visitants, per això no importava que quedaren a l’aire els entramats de llistons de fusta que componien l’interior de les falles, els quals si es veien des dels balcons i fi nestres de les cases que envoltaven les falles. Eren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys van superant-se i polint-se per a bé i millora de la seua construcció i, a més a més és plantada enmig de les places o encreuaments de carrers que ho permeten per la seua amplada.

LLOCS I COMISSIONS QUE ACTUALMENT NO PLANTEN FALLA

Diverses comissions falleres de la ciutat de Xàtiva – molt anomenades en altres èpoques – han anat desapareixent a través dels anys, com han estat la de la Falla de la Plaça de la Bassa (inicialment anomenada falla plaça Castelar i després del Caudillo); la de la plaça Sant Pere (que als anys de la II República s’anomenava falla Attilio Bruschetti i també va dur el nom de falla plaça de Bailén, segons les fons escrites a les quals es recòrrega en ser uns d’ideologia monàrquica i altres de republicana, així uns utilitzaven la denominació més antiga i popular i altres la rebatejaven amb la nova denominació dels carrers i les places); la de la Plaça Enríquez, lloc que conserva encara eixe nom actualment; la de la plaça Sant Agustí, que se plantava davant l’antic Ajuntament, avuí Conservatori de Música; la del carrer Sant Domènec (1955) ubicada front al centre parroquial de la Verge de la Seu; la dels carrers Vernissa i Llibertad, avui anomenat carrer Blanc; la del carrer Cebrian, actualment anomenat Sant Jacint Castañeda; la de la plaça del Trinquet; la del Portal de València, que es plantava front a la casa de Vinos Juanito; la de la plaça Hernán Cortés, avui anomenada de Santa Tecla on plantaven la falla de la comissió del carrer José Espejo; la de la placeta Bonaire que corresponia a la comissió del carrer Atriaca; la del carrer Sant Josep (1935 i 1936); la plaça Urios d’on va ser Fallera Major Remedios Laguia i alhora F.M. de Xàtiva; en el barri de les Cases Barates, en 1961 es va plantar una falla construïda per Antoni Grau Tomás, presidint la comissió Ernesto Torres, va ser 9 anys abans que es constituira la comissió de Selgas-Tovar en 1972. La darrera comissió en desaparèixer ha estat la de la falla Albereda Jaume I que va plantar de 1982 a 1986 en l’encreuament amb la Baixada de l’Estació i excepcionalment en la plaça de Santa Tecla per imposició de la J.L.F. d’aquell moment. També s’han plantat falletes infantils en altres temps, en llocs com el carrer Argenteria; la placeta de l’Olm; el carrer Forn de Na Pinyola; el carrer Menor; el carrer Grau; la placeta Roca; el carrer José Espejo, que la ubicava davant del Museu de l’Almodí; la plaça Alexandre VI; el carrer Caputxins; l’avinguda Pablo Iglesias (Albereda) plaça de la Mercé i una falleta en l’avinguda República Argentina situada aprop de l’encreuament amb el carrer Pare Claret en 1963, dos anys abans que apareguera la primera falla de República Argentina.

COMISSIONS QUE HAN CANVIAT DE NOM

Algunes comissions falleres de Xàtiva han canviat el nom, perquè les denominacions de les places on es planten també ho han fet per qüestions polítiques amb els canvis de règim. Així ens trobem amb les de la plaça Sant Jaume, que abans en temps del general Franco duia el nom de Mártires de la Revolució i més abans encara en temps de la II República el de Méndez Núñez; la plaça de la Trinitat, aquestes comissions han dut el nom de Blasco Ibáñez i del Cid segons èpoques; la del Mercat, que s’ha denominat de la República i també Unifi cación; la de la Porta de Sant Francesc que en temps de la II República era la del Doctor Simaro i passà a denominar-se en temps franquista i durant molts anys, de Tetuan; la del Raval també va dur la denominació de plaça de Sant Joan en altres temps.

Falla Plaç a Sant Jordi-1956.