Articles
Literaris Josep Sanchis Martínez
Curiositats històriques de les Falles de Xàtiva La llarga història de la festa de les falles a Xàtiva ha procurat un fum d’anècdotes, succeïts i vivències, de les que ací anem a ressenyar una petita mostra retrospectiva: EVOLUCIÓ DEL COST ECONÒMIC DE LES FALLES
ELS MUNTATGES QUE ES FEIEN ABANS
En dia 12 de setembre de 1934 al periòdic local “El Obrero Setabense” apareix una nota que indicava: “La Comisión de la Falla Méndez Núñez y adyacentes (actualment Sant Jaume) nos ruega pongamos en conocimiento de los artistas, especialmente los de esta ciudad, que desde esta fecha y hasta el 15 de octubre próximo se abre un concurso para adjudicar la construcción de dicha falla, cuyo coste habrá de ser de dos mil pesetas a la baja. Podrán presentarse bocetos y condiciones a la Comisión de dicha falla, calle del Taquígrafo Martí, 28”. Aquelles 2.000 pessetes equivaldrien a 12 euros a l’actualitat, sent construïda per un artista de València amb el lema “Lo més gran del món”, dimitint la primera Junta que es va constituir aquell exercici on Artemina Ramón va ser la presidenta de la Joventut Femenina Fallera mentre José Vidal Calatayud presidia la Comissió.
A Xàtiva, com en d’altres poblacions, en altres temps les falles de gran altura es plantaven posant el tronc d’un pi fortament subjecte a terra en el centre de la plaça o carrer per tal de fer la funció de l’actual cavallet de fusta, al qual se li anaven afegint, de dalt cap a baix les distintes peces que configuraven la falla, lligades al tronc. Cal recordar que no existien les grans grues que hui s’utilitzen als muntatges, sent amb les bastides i les escales les que es feien servir per poder alçar i completar el cos central, de forma totalment manual, i quedaven llestes en una sola jornada i no com actualment que es dediquen més d’un dia a plantar-les recolzats per grues i usant aparells mecàniques com grapadores, pistoles d’aire, coles i, fins i tot, soldadures sobre varilles de ferro que subjecten peces de pes o gran volum. Certament que aquelles falles primeres no tenien el volum ni la quantitat de figures que llueixen les actuals.
ELS NINOTS ANTICS
Falla Mendez Núñez 1933.
Els ninots tenien el cos de palla, vestits amb roba de tela i les mans i la cara estaven modelades en cera, però no verge, sinó reciclada dels sobrants dels ciris de les esglésies, sobretot, la qual cosa produïa que els dies de molta calor, quan el sol era fort i els raigs insolaven a sobre de la falla, pareixia que els ninots suaven al fondre’s fàcilment aquella cera de baixa qualitat. Foren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys aniran superant-se en bé i millora de la falla.
153 / Junta Local Fallera
