La presentació del XXV aniversari d’Argentina

Jesús Fèlix Soler

La presentació del XXV aniversari d’Argentina, una de les últimes actuacions de Bruno Lomas

El 17 d’agost de 2020 es compliran 30 anys de la mort d’Emilio Baldoví Menéndez, més conegut com a Bruno Lomas (1940-1990). Aquest cantant xativí va ser el millor rocker nacional dels anys 60, una autèntica estrella del seu temps. Arribaren a qualifi car-lo com a l’Elvis espanyol. La seua carrera va viure moments de gran brillantor, com en 1966, quan va guanyar el Festival del Mediterráneo amb «Como ayer», un tema del Dúo Dinámico. També se li atribueix l’enregistrament del primer disc en viu de la història del rock espanyol, en 1968. Possiblement, l’any 1972 va tenir el seu darrer gran èxit amb la cançó «Ven sin temor». Malauradament per a ell, el canvi de gustos musicals que va arribar amb la Transició i la Movida va fer que les cançons de Bruno s’allunyaren del gran públic a poc a poc.

El seu biògraf Vicente Fabuel, en una entrevista publicada a la revista Economía 3 el 20 d’octubre de 2019, reconeix que «salvo para cuatro fans, en los 80 Bruno Lomas era una apestado, directamente. La época de La Movida miraba por encima del hombro a cualquier cosa que oliese a sixties. Para ellos, era una música intoxicada por el franquismo». De manera que, cap als fi nals dels 70, Bruno va passar de ser l’Elvis espanyol al gran oblidat. Decisions poc encertades, com participar en un acte organitzat per Blas Piñar al Teatre Principal de València en 1977, acceleraren el procés. Tanmateix, a Xàtiva hi ha un carrer dedicat al cantant i, a més a més, la Fira d’Agost ha inclòs homenatges en la seua programació durant anys.

La vida ens colpeja quan menys t’ho esperes. Ironies del destí, Bruno preparava un nou disc quan la carretera li va segar la vida aquell 17 d’agost de 1990. Un obituari redactat per Javier Pérez de Albéniz i publicat a El País, dos dies després de la seua mort, en deixa constància: «Actualmente estaba preparando la grabación de su nuevo elepé en unos estudios de Valencia, el primero después de 12 años de silencio discográfi co. En este disco, con aire nostálgico, el cantante desaparecido pensaba fundir canciones nuevas con temas clásicos». Actualment, la música de Bruno Lomas havia recuperat presència, gràcies a una campanya de publicitat en televisió del sorteig extraordinari d’estiu de l’ONCE, que utilitzava la seua cançó «Ya llega el verano». Fet i fet, Bruno Lomas va acabar els seus dies com a artista interpretant els seus antics èxits acompanyat per música enregistrada, en algunes festes de poble, petites discoteques i, fi ns i tot, en festes de barri o, com el cas que ens ocupa, en presentacions falleres. Tal i com diu Fabuel en la biografi a del cantant titulada «Bruno Lomas.Tú me añorarás», «al héroe arrinconado no le quedó otra que echarse en manos de la nostalgia emanada por [sic] los antiguos y fi eles seguidores».

Un any abans de la mort de Bruno Lomas, en 1989, la Falla República Argentina de Xàtiva celebrava el seu XXV aniversari. Com és natural, allò va ser tot un esdeveniment per a la comissió que s’afanyava a posar l’olla grossa dintre de la petita. Es pretenia assolir el major lluïment possible en cadascun dels actes organitzats, que en van ser molts. D’altra banda, aquell exercici de 1988-89, Argentina havia decidit fer la presentació de les seues falleres majors en solitari, deslligant-se de la companyia de la comissió d’Espanyoleto amb la qual havien organitzat conjuntament les presentacions de llurs respectives falleres majors durant anys. Aquella circumstància va fer necessari el fet de trobar contingut adequat per a la segona part de la presentació, ni més ni menys que la del vint-i-cinqué aniversari, que tindria lloc el 4 de febrer de 1989. Val a dir que les falleres majors d’Argentina d’aquell any foren Cristina Vidal Sanchis i Sandra Perucho Beneyto, com a infantil, encara que la presentació de Sandra va tenir lloc un altre dia, el 25 de febrer de 1989.

Segons el testimoni de Pepe Barberà, president de la Falla República Argentina en 1989, la intenció era contractar «una primera fi gura» per al fi de festa de la presentació. La primera opció que va barallar Barberà fou la contractació de Rafael Conde, el Titi, un dels més populars artistes de varietés d’aquella època. Però la intervenció de Doro Llueca, faller de la comissió i amic personal d’Emilio Baldoví, va fer que la decisió fi nal es decantara per posar la cirereta al pastís de la presentació amb l’actuació de Bruno Lomas.

Dit i fet, Doro Llueca es va encarregar de telefonar Bruno Lomas per a acordar la seua contractació, que es va tancar per un preu de 25.000 pessetes, segons Barberà. Un catxet lleugerament inferior al qual solia cobrar Lomas per aquestes actuacions. Potser, una petita falta de memòria després de tres dècades i escaig o, si la memòria no falla, una rebaixa deguda a l’amistat que l’unia amb Llueca. No ho podrem saber mai amb seguretat. Segons conta el periodista Agustí Garzó, en un reportatge publicat al setmanari Noticias 7 el 10 d’agost de 1996, «Bruno [...] prolongó su carrera musical con actuaciones en play back a 35.000 pesetas por noche en pequeñas fi estas de pueblo». En una segona part d’aquesta peça periodística, publicada en el següent número de Noticias 7 el 17 d’agost de 1989, s’inclouen unes declaracions de Doro Llueca en les quals afi rma que Bruno Lomas, en la seua darrera etapa, guanyava 30.000 pessetes per nit d’actuació. És així com arribem al 4 de febrer de 1989, dia de la presentació de Cristina Vidal com a la fallera major del XXV aniversari de República Argentina. L’acte es va celebrar al Cine Avenida, al fi nal de l’avinguda de Selgas. Tot estava preparat per a ser una nit inoblidable. Si és cert que Bruno Lomas no passava per la seua millor etapa artística en aquells moments, també ho és que tothom recordava l’estrella del rock que havia arribat a ser. De resultes, aquella va ser una de les darreres aparicions públiques del cantant a la seua ciutat natal. Després d’això, encara actuaria en les festes del carrer Sant Pasqual i al barri del Raval, tal i com recorda Garzó en el seu reportatge.

Transcorreguda la primera part de la presentació, on es va evocar la crema de Xàtiva, i després de l’habitual intermedi, va fer la seua aparició en escena Bruno Lomas, abillat amb uns pantalons negres setinats i una brusa de ras, amb un cridaner estampat de franges negres i argentades. De seguida, tothom qui estàvem allà ens adonàrem que el cantant no estava en el seu millor estat. Era evident que la vesprada passada en companyia d’algun altre amic i altres integrants de la comissió li estava passant factura. Testimonis presencials donen fe de la visita de l’animat grup al carrer Cosmògraf Ramírez, molt pròxim al Cine Avenida, via urbana que en aquells temps albergava una de les més concorregudes zones d’oci de la ciutat.

El cas és que Bruno Lomas va completar una actuació a l’estil que acostumava en aquells darrers dies fi nals de la seua carrera. Recordem que entre el repertori d’aquell concert, que malauradament no podem recopilar en la seua totalitat per no haver-se enregistrat en vídeo la seua actuació, Bruno va interpretar una selecció dels seus grans èxits. Ho va fer posant la veu en directe, no així la música que sonava a través d’un aparell reproductor. Al remat, hi va haver divisió d’opinions. Els més acèrrims partidaris del rocker estaven satisfets. Altres, entre els qual s’hi trobava la part contractant i els protagonistes de la gestió, no ho passaren massa bé amb l’espectacle.

Siga com siga, el record d’aquella nit roman com una anècdota entre els petits tresors de la memòria col·lectiva del XXV aniversari de la Falla República Argentina, que els fallers guardem com un dels millors anys de la nostra vida fallera.

BIBLIOGRAFIA:

• Fabuel Cava, Vicente (2019). Bruno Lomas. Tú me añorarás. Lleida, España. Editorial Milenio. • Gallart, Juan Antonio. (20 d’octubre de 2019). “Bruno

Lomas fue un intérprete total, muy superior a todos los rockers europeos”. Economía 3 València. • Pérez de Albéniz, Javier. (19 d’agost de 1990). El cantante Bruno Lomas muere en accidente. El País. Madrid