Articles
Literaris Carmen Anaya
Quina peculiaritat, serà extraordinari? traordinari: adj. i m. Que està fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat”. I el mot “Peculiar: adj. Propi o privatiu d’una persona o d’una cosa”. Després d’haver llegir les dues definicions ja sabem que estem buscant, i és ara, el moment de buscar en la nostra pròpia memòria i tirar de contactes perquè et verifiquen alguna que d’altra informació perquè siga més encertada. De segur que quan llegiu aquest article, una gran part de vosaltres ho recordareu, tampoc és que siga molt rellevant, però no tots ho sabreu, i de segur la gent de generació més jove ni ho haurà escoltat.
Com començar aquest article, doncs no ho sé la veritat. Quines són les coses extraordinàries i peculiars que han envoltat el món de les falles en un moment determinat? Què entenem com a extraordinari? I com a peculiar? Hauríem de buscar la seua definició i a partir d’aquest moment confeccionar el nostre article, què us sembla? Comencem així? Doncs anem allà. Si busquem la definició en el diccionari normatiu valencià (DNV), i en el diccionari de l’institut d’estudis catalans (DIEC) trobem la mateixa definició en ambdós llocs, la qual és la següent pel que fa al mot “Ex-
160 / Falles a Xàtiva 2020
Ara és hora de traslladar-nos a una època anterior, quan les falles encara es construïen, en la seua totalitat, amb fusta i cartró, i no com avui en dia que es realitzen en suro (material molt més modelable i fàcil de treballar però més contaminant). Què és allò que va passar? Per què és extraordinari? Doncs sí... va passar..., va passar allò que mai desitgem els fallers i les falleres, la pluja. Va ploure durant totes les falles, és a dir, començà el dia de la plantà i acabà el dia de Sant Josep, no hi havia treva, plovia tant de dia com de nit. Podeu imaginar com estaven totes les falles, de mullades, i com hi estaven totes les comissions, i per suposat les falleres majors, les quals no hi pogueren lluir els seus vestits... i com no, com varen tardar en cremar les falles el dia de Sant Josep. Com que plovia a bots i barrals, i les falles ja no hi podien aguantar tantíssima aigua, passà l’inevitable. Qui no recordarà allò que li passà a la falla Joan Ramon Jiménez? Aquesta falla commemorava la figura de Jaume I, era una falla espectacular, us recorde que és la meua visió, uns ulls de nena meravellada per la grandiositat d’aquesta falla. Però... era impossible que hi poguera mantenir tanta aigua, i efectivament, no hi va poder contenir tanta quantitat d’aigua i començà a desfigurar-se la cara de Jaume I. La part central del cadafal començà a desfer-se a poc a poc i deixà a la vista la seua armadura, en aquest moment
