Articles
Literaris Joan Quilis
El moviment en les Falles veure la representació d’una valenciana i un valencià, executant un ball. D’uns anys després podem citar el “Palleter” que en 1973 va realitzar José Azpeitia per a la falla Marqués de Montortal-José Esteve (3). El personatge està representat en el moment en què arenga a la revolta contra els francesos. Un altre exemple molt interessant, és “La dama de l’engronsador”, realitzada per Vicent Agulleiro en 1982, per a la falla Zapadores-Vicente Lleó (4). En aquest cas es representa una versió, en ninot de falla, del quadre del pintor francés del segle XVIII, Jean-Honoré Fragonard, “l’engronsador”. El personatge, de Vicent Agulleiro dona la sensació que vola en l’engronsador. Falla itinerant “Foc i flama”, de 1952. Arxiu Antonio Grau. Llegia en la premsa (1) a final de l’any passat, que la falla municipal de València 2020, anava a levitar de veritat. La figura central representarà a una jove meditant, la idea de Manolo Martín i José R Espuig, autors del projecte, és que aquesta figura gire sobre el seu propi eix i al dia done una volta completa. La representació del moviment, ha sigut una constant a tota la història de l’art i també a les falles. Captar el moment precís en què es fa una acció ha sigut una constant, tant en escultura com en pintura. Recordem, com per exemple, l’escultor Miro en el 450 a.C representa al seu Discòbol, és a dir, en el moment precís de llaçar el disc. Dona la sensació, que d’un moment a un altre va a eixir el disc volant. Recordem també com la pintura i l’escultura barroca estan plens de moviment, són com una fotografia que capta l’acció que s’està desenvolupant. Un exemple molt conegut seria l’èxtasi de Santa Teresa, de l’escultor Lorenzo Bernini on la santa dona la sensació que està levitant. El món de les falles, també ha intentat buscar eixe moviment en els seus ninots i ho ha aconseguit en moltes vegades. Ficarem com a exemples, de les falles de València, el grup “Parella típica de dansa folklòrica valenciana” realitzat per Vicent Benedito, en 1935, per a la falla Mercat Central (2). On podem
156 / Falles a Xàtiva 2020
En les falles de Xàtiva un exemple molt destacat és “El Quixot” que en 1991 va obtindre el premi al millor ninot i que va ser realitzat per l’artista Miguel Ángel Gosálbez Moracho per a la comissió de República Argentina (5). El personatge va ser representat en l’acció de blandar l’espasa. Un altre exemple pot ser el grup de ninots “El futur de la festa” que, també guanyaren el premi al millor ninot, en 2005 i que foren obra dels Germans Colomina, per a la comissió de Joan Ramon Jiménez (6). En aquest cas es representa, en un bressol a uns quants xiquets i xiquetes que no poden estar a l’interior i que intenten eixir d’allí. En aquests casos, s’ha intentat representar el moviment, però ara en el cas de la falla municipal de València es vol avançar un poc més i que eixe moviment no siga una representació sinó verdader. Encara que aquesta idea no és nova i ja s’ha intentat en diverses ocasions. L’origen de les falles amb moviment és prou antic, a València, ja en el segle XIX, en alguns cadafals, els ninots que formaven l’escena estaven proveïts de moviment, per a donar la sensació d’una escenografia teatral (7). En 1849 ja apareix una ressenya, en el periòdic valencià “El Cid” on es fa referència a un ninot amb moviment el qual podia ser vist en la falla que és va plantar en la plaça de Calatrava. El ninot en qüestió era un vell davant un espill arrancant-se els cabells. El
