Xativa Fiestas 2019 by editorialmic

Edita Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva Coordina José Luis Lagardera Ventura

ÍNDEX

Coberta Jorge Lawerta

Salutació SS MM Reis d’Espanya · · · · · · · · · · · 6

Disseny, Maquetació i Impressió

Salutació del president per a la fira de Xàtiva ·8 Salutació de l’alcalde · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 10

Col·laboracions gràfiques Desi Pérez, Paco Roca, Toni Benlliure, Cesc Roca, Paco Camarasa, J. Daniel Sanz, Judit Moya, Rebeca Colomer, Laura Beltrán, José Luis Mollà i Madafaka & The Toxic Kiwis. Col·laboradors literaris José Ramon Cerdà, José Luis Lagardera, Salvador Català, Josep Sanchis, Manu Chàfer, Xavier Aliaga, Victor M. Torres, Rafa Tortosa, Agustí Garzó, Antoni Martínez, Sara Pons, Ruth Tomàs, Laura Beltrán, Sergio Gómez, Juan Antonio Almazán, Adela Ruiz, Mª Carmen Palazón, Mara Ballester, Sergio Rubio, Pablo Camarasa, Pablo Orts, Juan Antonio Cloquell, Antonio Martín, Alba Soriano i Ximo Corts. Fotografies Arxiu Municipal, Toni Marzal, José Miguel Castelló, David Calatayud, Andrés Carull, Josep Ricard Soler, Pedro A. De la Fuente, Vicent Garcia, Perales Iborra, Vicente Reig, Quela Alapont, Alfredo García, Rafael Manjón i José Luis Mollà. Fotografies Reina, dames i acompanyants Estudio Federico, Foto & Video

Salutació del regidor de la fira · · · · · · · · · · · 12 Reina de la fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 14 Dames de la reina · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 16 Reina i dames · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 18 Acompanyants · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 19 Programa fira d’agost Xàtiva 2019 · · · · · · · · · 22 Plànol de la fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 32 Llibre de la fira d’agost de Xàtiva 2019 · · · · · · 35 Contingut literari del llibre · · · · · · · · · · · · · · · 39 La fira d’ahir · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 49

ISBN 978-84-946991-9-1

La cultura de la fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 65

Tirada 1.300 exemplars

El reial de la fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 83

L’Ajuntament de Xàtiva i la coordinació del llibre no s’identifiquen necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Ambdós agraeixen públicament el treball realitzat pels col·laboradors del Llibre de la Fira 2019, ja que sense ells aquesta publicació no hagués estat possible. Cap part d’aquesta publicació pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte en citacions en revistes, diaris o llibres, si s’esmenta la procedència.

Firar-se · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 93 La dona i la fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 109 L’aigua a la fira · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 117 La fira, sinònim d’esport · · · · · · · · · · · · · · · 127 La fira i el turisme · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 135 Lucrècia de Borja 500 anys de la seua mort ·147

SS. MM. REIS D’ESPANYA

FELIPE VI i LETIZIA

Salutació del President per a la Fira de Xàtiva

ornen els dies de la Fira a Xàtiva, i amb ells una tradició de segles que també pertany al nostre present i que, a bon segur, formarà part del nostre futur. Tornen les parades al carrer, les atraccions, els esmorzars, els passejos amunt i avall, la curiositat dels menuts i els records de la gent més gran. Milers de persones es donen cita a la ciutat per comprar, per observar, per passejar pels seus carrers o senzillament per complir amb un costum que forma part de les seues vides des de sempre. La Fira continua fidel a la seua història, però també es renova cada any i ofereix nous atractius. Mira al passat i també al futur. I per damunt de tot, és, com sempre, un gran punt de trobada per a la gent de pobles i ciutats de moltes comarques, per a persones vingudes de procedències molt diverses, de dins de la Comunitat Valenciana i de fora d’ella. Ningú no veu la Fira de Xàtiva com una peça de museu o una relíquia que hem de conservar dins d’una vitrina. És una realitat vital, dinàmica

i canviant, un bon reflex de la realitat del seu entorn. La seua activitat constant és un dels seus més grans atractius. La Fira de Xàtiva no té hores mortes, ni de bon tros. Al llarg d’unes jornades excepcionals la ciutat interromp la seua seguida diària i es transforma en un espai acollidor que acull una gran diversitat d’actes i dona la benvinguda a totes les persones que volen participar en ells. Un any més Xàtiva ens convida a totes i a tots a visitar la seua Fira i a viure unes hores màgiques en la ciutat que quedaran durant molt de temps en la nostra memòria. Espere que de nou siguen moltes les persones que vagen a Xàtiva per compartir amb moltes altres uns dies únics, en un magnífic marc de convivència i de germanor. Des d’ací vull enviar-vos una cordial salutació i un fort abraç a les xativines i els xativins, i animarvos a rebre hospitalàriament com sempre a quantes persones s’acosten per compartir amb vosaltres la Fira de 2019.

Ximo Puig President de la Generalitat Valenciana

Salutació de l’Alcalde

om tots els estius des de fa 769 anys, la Fira d’Agost torna a retrobar-se amb la ciutadania de Xàtiva. La nostra Fira, la més antiga de la Comunitat Valenciana, ha vist passar els segles arrelada a l’ànima de la ciutat, convertint-se en un dels fils conductors de la nostra història i de la nostra consciència col·lectiva. La Fira d’Agost és més que una festa. És un dels elements identitaris dels xativins i xativines i un autèntic patrimoni històric i cultural. La seua indiscutible importància històrica es conjumina amb la seua vigència com al major esdeveniment cultural i d’oci de l’estiu al nostre àmbit territorial. La Fira és un ésser viu que canvia, que creix i s’adapta als nous temps. La seua potència com a pol d’atracció i la seua capacitat d’actualització fan que conserve el seu encant després de vora 8 segles d’existència. Eixa pròpia evolució natural fa que la Fira d’Agost vaja cobrint etapes a mesura que avança el temps. Durant l’anterior mandat, abordàrem de manera decidida la necessària actualització del model de la Fira d’Agost. L’Ajuntament de Xàtiva va fer un esforç important de modernització, ordenació i actualització de la Fira. Es va treballar molt en millorar la seguretat, en reordenar l’àrea comercial per zones, en la creació de nous espais escènics i en l’ampliació del recinte, així com en tractar d’augmentar la comoditat de firers i visitants. Al remat, hem consolidat un model de Fira pensat per al segle XXI. Des del primer moment, hem sigut conscients què la magnitud i la importància de la Fira d’Agost ens obligava a establir una dinàmica de treball a llarg termini que garantira un procediment

adequat i estable, en quant als aspectes bàsics d’organització d’un macro esdeveniment com a aquest. La Fira requereix una dedicació constant al llarg de tot un any. En aquest sentit, cal destacar el treball desenvolupat en dues línies. D’una banda, les millores en la contractació dels serveis de naturalesa infraestructural ens han fet guanyar temps i estabilitat alhora que reduïm costos. D’altra banda, i com a conseqüència directa, aquesta mesura ha permès que els tècnics municipals centren els seus esforços en la programació dels més d’un centenar d’actes que fan de la nostra una Fira repleta d’atractius. Ara, amb el camí traçat, obrim una nova etapa en què cal desenvolupar i explotar aquest model per a que la nostra Fira continue guanyant pes com a referència cultural, turística, comercial i d’oci. Comencem l’edició 2019 de la Fira d’Agost sota la responsabilitat d’un nou regidor delegat, Pedro Aldavero, a qui li desitge el major èxit en la seua gestió, des del convenciment que és la persona idònia per a dur a terme la tasca que comporta aquesta delegació. Sempre hem volgut que tothom trobe el seu espai a la Fira d’Agost. Mai hem perdut de vista l’objectiu de que totes i cadascuna de les persones que viuen a Xàtiva i, també, totes aquelles que ens vénen a visitar, tinguen un espai adequat a les seues preferències; joves, dones, majors, xiquets i xiquetes. La Fira d’Agost la fem entre totes i tots. No hi ha a Xàtiva un major exemple de participació ciutadana i d’integració. Per això, desitge de tot cor que totes i tots visquem una Fira 2019 inoblidable. Bona Fira!

Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva

Salutació deL REGIDOR DE FIRA

s un plaer per a mi dirigir-me a tots vosaltres, per primera vegada des d’aquesta publicació oficial, com a regidor de Fira i Festes. És, a més, una gran responsabilitat dur a terme la tasca d’organitzar un esdeveniment com la Fira d’Agost de Xàtiva, sense dubte, el principal referent cultural, festiu, comercial i d’oci a l’estiu en el nostre territori. La Fira de Xàtiva, la més antiga de la Comunitat Valenciana i una de les més antigues d’Espanya, és el gran aparador on els xativins i xativines mostrem els nostres valors com a comunitat. Cada any, ens venen a visitar més de 200.000 persones que esperen gaudir dels atractius d’una ciutat merament de serveis com la nostra. Representa per a nosaltres una gran oportunitat de promoció des de diverses vessants: comercial, turística, cultural, patrimonial i, com no, lúdica. L’Ajuntament de Xàtiva destina un gran esforç de treball i econòmic per a que totes i tots podem gaudir d’uns dies de celebració en plenitud. En aquestos anys, hem consolidat un model de Fira més divers, segur, modern i acollidor. Però estem oberts a refermar aquest model amb noves iniciatives en benefici del col·lectiu ciutadà de Xàtiva i de les localitats de la nostra àrea d’influència. Hem demostrat que formem part d’un govern col·laborador i participatiu que escolta a la gent i que vol que totes i tots ens sentim orgullosos de la nostra festa major. En la Fira d’Agost de Xàtiva cabem totes i tots. Fent expressió de la il·lusió i ànim amb que afronte aquesta nova responsabilitat, m’acomiade desitjant el millor a la nostra reina, Laura, així com a la seua cort d’honor i acompanyants. Desitge també la major harmonia i molta alegria i felicitat per als nostres veïns i veïnes en aquestos dies que esperem amb anhel. I, com no, vull convidar a tots els nostres veïns, veïnes i visitants que ens acompanyen a gaudir de la Fira d’Agost de Xàtiva 2019.

Pedro Aldavero i López Regidor de Fira i Festes

Reina de la fira Laura Vidal Martí

Dames de la Reina Belén Soriano Megias

Violeta Sanchis Colomer

Dames de la Reina Andrea Vidal Montesinos

Rebeca Marras Segura

Reina i Dames

Acompanyants

Borja Sanchis Garcia Ximo Correas Ventura David Taengua Agustí Jorge Maravé Esteve Josep Mallea Sanchis

Programa fira d’agost Xàtiva 2019 La Fira d’Agost a Xàtiva es celebra per privilegi reial de Jaume I des de l’any 1250 sent declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. Compta amb multitud d’actes tradicionals i lúdics com els concursos de tir i arrossegament, la fira de bestiar, nombroses atraccions mecàniques, focs artificials, competicions esportives, concerts musicals de tot tipus: pop-rock, clàssics, tecno, heavy metal, etc; sessions de teatre d’adults i infantil, exposicions de pintura, fotografia i escultura, actes gastronòmics i altres lúdics diversos. Dins de les competicions esportives destaquen la carrera de motos més antiga d’Espanya en circuit urbà i la carrera ciclista en ruta. En sis dies, a la via pública principal de Xàtiva i els seus voltants, es combinen atraccions de fira, amb parades comercials i de diverses activitats en un anar i vindre de la nombrosa gent que acudeix a aquesta cita puntualment per una tradició heretada des de ben antic, de pares a fills.

DEL 29 DE JULIOL AL 4 D’AGOST 20.00h. 41 CIRCUIT INTERNACIONAL DE TENNIS ORYSOL Organitza: Club de Camp Bixquert Col·labora: Consell Esportiu Municipal Pistes del Club de Camp Bixquert

DIUMENGE, 4 D’AGOST 9.00h XIII MATINAL MOTERA Organitza. Penya Motera la Ferro-Xàtiva Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira i Club Moto Ruta Xàtiva Estació d’Autobusos

DIMECRES, 31 DE JULIOL

22.30h CONCERT A LA MARE DE DÉU DE LA SEU

20.00h PRESENTACIÓ OFICIAL REINA DE LA FIRA 2019 i de la seua Cort d’Honor Pati de la Casa de Cultura

per la Societat Musical la Primitiva Setabense, de

22.30h 49 FESTIVAL DE BANDES DE MÚSICA. A les 22.00h desfilada amb pasdobles des de davant l’Ajuntament - Stat. A. Musical La Nova, de Xàtiva - Stat. Musical La Primitiva Setabense Patrocina: Ajuntament de Xàtiva. Regidories de Cultura i del Gran Teatre Gran Teatre de Xàtiva

Organitza: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de

Xàtiva amb projecció visual sobre la façana de l’antic hospital Cultura Plaça de La Seu 24.00h DANSES A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. per l’Escola de Danses de Xàtiva amb la participació d’altres grups de danses i l’acompanyament musical de la Colla de

DIJOUS, 1 D’AGOST

Dolçaines i Percussió La Socarrà

Festivitat de Sant Feliu, patró de la ciutat

Plaça de La Seu

8.00h MISSA A L’ERMITA DE SANT FELIU En acabar, esmorzar popular pels voltants Organitza: Església de Santa Maria, La Seu

En finalitzar la dansà, cant d’albades a l’altar major de la col·legiata

DILLUNS, 5 D’AGOST:

DIMECRES, 14 D’AGOST

8.00h MISSA A LA MARE DE DÉU DE LA SEU Església Col·legial Basílica de Santa Maria, La Seu

9.00h APERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR Fira de bestiar cavallí, asinal i mular. Exposició de cavalls P.R.E.

Festivitat de la Mare de Déu de la Seu, patrona de la ciutat

20.00h PROCESSÓ GENERAL DE LA MARE DE DÉU DE LA SEU Església Col·legial Basílica de Santa Maria ”La Seu” Carrers de volta de la ciutat

DEL 7 AL 17 D’AGOST 20.00h XXXIV OPEN FRONTENNIS FIRA D’AGOST 2019 Dies 14-15 Semifinals. Dia 16 final consolació. Dia 17 final Organitza: Club San Patricio Col·labora: Consell Esportiu Municipal Pistes del Club San Patricio (Bixquert)

DISSABTE 10 D’AGOST 17.30h XXXVII TROFEU FIRA D’AGOST DE TIR OLÍMPIC Organitza: Club de Tir Olímpic La Costera Col·labora: Consell Esportiu Municipal Camp de Tir la Costera de l’Alcúdia de Crespins

DIUMENGE, 11 D’AGOST 9.00h a 22.00h CAMPIONAT DE TRUC Organitza: Falla Tetuán-Porta Sant Francesc Col·labora: Consell Esportiu Municipal Estació d’Autobusos 9.00h XXXVII TROFEU FIRA D’AGOST DE TIR OLÍMPIC Organitza: Club de Tir Olímpic La Costera Col·labora: Consell Esportiu Municipal Camp de Tir la Costera de l’Alcúdia de Crespins 9.00h TROFEU ESCOLES DE CICLISME FIRA D’AGOST Organitza: Club Ciclista Bicicletas Sanchis i Ajuntament de Xàtiva Col·labora: Consell Esportiu Municipal Col·legi Pla de la Mesquita (carretera Genovés)

12.00h EXHIBICIÓ DE DIFERENTS TIPUS DE DOMA EN PISTA COBERTA Organitza: Centre Hípic La Font de Saladrar Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 20.00h CERCAVILA I ACTUACIÓ DE LA MUIXERANGA DE XÀTIVA LA SOCARRÀ Col·labora: Regidoria Cultura Real de la Fira 22.30h ACTE INAUGURAL DE LA FIRA D’AGOST DE XÀTIVA 2019 Nomenament Oficial de LAURA VIDAL MARTÍ com a Reina de la Fira i de la seua Cort d’Honor Espectacle “FIERS À CHEVAL” Cia: Quidamns Col·labora: Paella Productions Entrada gratuïta. Espectacle accessible per a persones sordes (ILSE). Apertura portes 1 hora abans Castell de Focs Artificials Dispara: Pirotècnia AITANA Patrocina: HINOJOSA PACKAGING XÀTIVA Voltants del Camp de Futbol La Murta 22.00h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove) NIT DE DJ’S - NIT BLUE RADIO: DJ Baldoví Live Drums / DJ Dany Markez / DJ Vercher / DJ Martinez / DJ Fran Cabrerizo i Bruno Mateu Ràdio Oficial Espai Al Ras: Blue Ràdio Chella 90.2 FM Presentado por Alex Selfa Instal·lació Punt Violeta i UPCCA Col·labora: Congelados Angela i Frigo Organitza: Regidories de Fira i de Joventut, Dona i Sanitat Auditori Jardí de La Pau Apertura de portes a les 21:00h i tancament de l’espai a les 3:30h

2.00h NIT DE CANT D’ALBADES Amb cantadors de Xàtiva i les rodalies i la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà - Fernando Ferrer - Jose Lorenzo Lopez - Jacint Hernàndez - Pili Cuenca - Manu Chàfer Col·labora A. C. Festes Carrer del Puig Plaça de Sant Pere i voltants

DIJOUS, 15 D’AGOST

Primer dia de la Fira del Bestiar 9.00h APERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR Fira de bestiar cavallí, asinal i mular. Exposició de cavalls P.R.E 10.00h a 14.00h XLIV CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues i tres haques en diferents categories. Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva Patrocina: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 10.00h MOTOCICLISME: 68 TROFEU DE VELOCITAT FIRA D’AGOST 80 cc GP i Sèries, Clàssiques B i C i Supermotard Organitza: Club Moto Ruta Xàtiva Col·laboren: Regidoria de Fira i Consell Esportiu Municipal Instal·lació Punt Violeta Circuit urbà, amb eixida i arribada a l’Avgda República Argentina 10.00h APERTURA ESPAI MULTIMÈDIA Patrocina: INELCOM - MONTSANT Col·labora: Regidoria de Fira Carrer i plaça Santa Anna 10.00h SIMULTÀNIA D’ESCACS A 25 TAULERS A càrrec d’un gran mestre de categoria nacional Organitza: Club d’Escacs La Primitiva Setabense, de Xàtiva Reial de la Fira

10.00h a 14.00h ESPAI DÓNA’T A CONÈIXER (espai de promoció) MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS LA COSTERA CANAL: Realització d’activitats informatives, per donar a conèixer la tasca d’aquesta entitat pública. Ajuntament de Xàtiva, Regidor Fira Front oficina d’informació de la Fira 11.00h EXHIBICIÓ DE CROSSFIT Organitza: Avanza Fitness Espai al Reial de la Fira 12.00h ESPECTACLE EQÜESTRE Pels alumnes del Centre Hípic La Font del Saladrar Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Recinte Fira del Bestiar 12.00h INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA 65 SALÓ LOCAL DE FOTOGRAFIA: blanc i negre, color i Fira Organitza: AFSA. Fins al 13 de setembre Patrocina: Ajuntament de Xàtiva-Regidories de Fira i de Cultura Casa de Cultura, Pati Cobert 12.15h INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ DE PINTURA PREMI DE PINTURA JUAN FRANCÉS, FIRA D’AGOST 2019 Obres seleccionades. Fins al 13 de setembre Casa de Cultura, Sala de les Columnes 12.30h MOSTRA DE PINTORS I ESCULTORS DE XÀTIVA Fins al 13 de setembre Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidories de Fira i de Cultura Casa de Cultura, Sala Expo 1ª planta 13.00h: ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avgda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Dispara: Pirotècnia TAMARIT Patrocina: BAR-RESTAURANT MONCHO Jardí de la Pau

17.00h a 20.00h. XLIV CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues i tres haques en diferents categories. Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva Patrocina: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 19.00h EXHIBICIÓ EQÜESTRE Organitza: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria Fira i Centre Hípic La Font del Saladrar Col·labora: Federació Hípica de la Comunitat Valenciana Recinte Fira del Bestiar 20.00h EXHIBICIÓN DE FITKID Masterclass a càrrec de Cubbà Organitza: Acrodance Xàtiva Reial de la Fira 23.00h NIT DE SAINETS Actuació dels grups de teatre valencià: Falla Espanyoleto ( L’aixeta que goteja) Falla San Feliu ( Arruixa que plou) Patrocina: Bingo Xàtiva Glorieta José Espejo 23.00h CONCERT: CARLOS BAUTE ‘‘DE AMOR Y DOLOR’’ Entrada gratuïta fins completar aforament. Apertura portes hora i mitja abans de començar Camp de Futbol La Murta 23.00h XXIV FESTIVAL DE LA CANÇÓ ANDREU VALOR presenta “Poemitza’t” Convidats: - Pep Gimeno “Botifarra”, Hilari Alonso i Pere Rodenas - Mireia Vives - Francesc Anyó - Borja Penalba Patrocina: Pro 21 Plaça de La Seu 22.00h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove) Cap de Cartell: JAZZ WOMAN i la participació dels grups locals: DJ Nine Mile Sound System / Orígens i DJ Pablo Grimaltos Ràdio Oficial Espai Al Ras: Blue Ràdio Chella 90.2 FM Organitzen: Regidories de Fira i de Joventut Patrocina: INELCOM - MONTSANT Auditori Jardí de La Pau Apertura de portes a les 21.00h i tancament de l’espai a les 3.00h

DIVENDRES, 16 D’AGOST Segon dia de la Fira del Bestiar

9.00h APERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR Fira de bestiar cavallí, asinal i mular. Exposició de cavalls P.R.E 10.00h APERTURA FIRA D’AUTOMOCIÓ. Del 16 al 20 d’agost Participen: - Autoblazquez (multimarques) - Import Wagen Xàtiva (multimarques) - Serpis Motor (Citroën) - Setauto (Mitsubishi) Recinte: C/ Acadèmic Maravall, C/ República Argentina 9.30h XXXIX CONCURS OBERT DE DIBUIX i PINTURA INFANTIL i JUVENIL A L’AIRE LLIURE Organitza: Associació d’Ames de Casa Tyrius, Xàtiva. Col·labora: Aspromivise. Patrocinen: Midia Center, COR-Consorci Gestió de Residus i Adexa Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidories de Fira i de Cultura Jardí del Bes 10.00h a 14.00h XLIV CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues i tres haques, en diferents categories Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva Patrocina: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 10.30h a 13.00h DÓNA’T A CONÈIXER (espai de promoció) - Infojove, Participació ciutadana i Consell de la Joventut a la Fira: Informació per als i les joves Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Joventut Front oficina d’informació de la fira 12.00h EXHIBICIÓ DIVERSOS TIPUS DE DOMA EN PISTA COBERTA Organitza: Centre Hípic La Font de Saladrar Recinte Fira del Bestiar 13.00h: ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avgda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Dispara: Pirotècnia Hnos.CABALLER Coordina: Regidoria de Fira Jardí de la Pau

17.00h a 20.00h. XLIV CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues i tres haques Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva Patrocina: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR “ANTIPASTI” Producció: EQM serveis culturals Idioma: italià macarrònic Gènere: teatre, circ, màgia….. Patrocina: CONGELADOS ANGELA i INELCOM MONTSANT Plaça del Mercat 20.30h EXHIBICIÓ DE ZUMBA Organitza: Avanza Fitness (Yan Espinosa) Espai al Reial de la Fira 21.00h FESTA-SOPAR DE JUBILATS I PENSIONISTES Amenitzada per Orquestra ELECTRA Organitza: Regidories de Fira i de Benestar Social Patrocinen: CONSUM i MIDIA CENTER Col·labora: IMESAPI Entrada gratuïta amb invitació. Espectacle accessible per a persones sordes (ILSE). Camp de Futbol La Murta 22.00h UNA FIRA DE CINE Projecció de la pel·lícula: “Campeones” Organitza: Associació de Veïns Barri Nord-Oest Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Pista Poliesportiva al Barri Nord-Oest 23.00h NIT D’ORQUESTRA. Actuació de: AC DX Patrocina: Bingo Xàtiva Glorieta José Espejo 23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “RE CORDIS (Volver a pasar por el corazón)” amb Alberto Amarilla Produccions: Arcturus Idioma: Castellà Gènere: Melodrama Teatre per adults Patrocina: Mesón Brasil Plaça de La Seu

22.00h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove) Orquestra: HORNET Ràdio Oficial Espai Al Ras: Blue Ràdio Chella 90.2 FM Instal·lació Punt Violeta i UPCCA Organitza: Regidories de Fira i de Joventut, Dona i Sanitat Patrocina: INELCOM - MONTSANT Auditori Jardí de La Pau Apertura de portes a les 21.00h i tancament de l’espai a les 03.00h

DISSABTE, 17 D’AGOST

Tercer i últim dia de la Fira del Bestiar 9.00h APERTURA DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR Fira de bestiar cavallí, asinal i mular. Exposició de cavalls P.R.E 9:30h EXHIBICIÓ D’ESGRIMA Organitza: Club d’Esgrima Xàtiva Col·labora: Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira 10.00h a 14.00h XLIV CONCURS DE TIR I ARROSSEGAMENT Proves d’una, dues i tres haques, a les diferents categories Puntuable per a la lliga de la Federació Valenciana de Tir i Arrossegament Organitza: Penya Tir i Arrossegament de Xàtiva Patrocina: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Recinte Fira del Bestiar 11.30h DESFILADA EQÜESTRE PER LA CIUTAT A les 12.00h ESPECTACLE EQÜESTRE AL REIAL DE LA FIRA Organitza: Centre Hípic La Font del Saladrar Eixida des de la Fira del Bestiar fins al Reial de la Fira 11.00h a 14.00h DONA’T A CONÈIXER (espai de promoció) Campanya No és No: Xàtiva lliure d’agressions sexistes Tallers igualtat: MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS LA COSTERA CANAL: Realització d’activitats informatives, per donar a conèixer la tasca d’aquesta entitat pública. Ajuntament de Xàtiva Front oficina d’informació de fira

13.00h LLIURAMENT PREMIS DEL XXXIX CONCURS DE DIBUIX I PINTURA INFANTIL I JUVENIL A L’AIRE LLIURE i INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ Exposició obres guanyadores, fins el 31 d’agost Col·labora: Aspromivise, Associació d’Ames de Casa Tiryus Patrocinen: Midia Center; COR-Consorci per a la Gestió de Residus i Adexa Casa de Cultura, Saló d’Actes 1ª planta 13.00h: ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb el Grup de Batucada Rytmus Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avgda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Dispara: Pirotècnia Caballer FX Patrocina: McDonald’s Xàtiva Jardí de la Pau 19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR “THE POWER OF THE 80” Producció: Gónzalo Santamaria Idioma: Valencià Gènere: Showman malabarista, equilibrista i humorista Patrocina: Congelados Angela i INELCOM MONTSANT Plaça del Mercat 19.00h CLUB KICK BOXING MECHANIC TEAM Exhibició de kick boxing Ajuntament de Xàtiva-Regidoria Fira Espai al Reial de la Fira 22.30h TANCAMENT DEL RECINTE DE LA FIRA DEL BESTIAR Ajuntament de Xàtiva-Regidoria Fira i Centre Hípic La Font del Saladrar Recinte Fira del Bestiar 22.00h UNA FIRA DE CINE Projecció de la pel·lícula: “Asesinato misterioso” Organitza: Associació de Veïns Barri Nord-Oest Col·labora: Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Pista Poliesportiva al Barri Nord-Oest 22.00h CONCERT NIT JOVE: EL DILUVI, AUXILI, LA FÚMIGA Coproducció: Pro-21Cultural Col·labora: IVAJ. Instal·lació Punt d’informació d’educació i salut sexual i infodrogues Entrades: 10 euros anticipada i 15 euros en taquilla. Venda a través de la plataforma Notikumi. Entrades amb el carnet jove un 10% de descompte Camp de Futbol La Murta

23.00h NIT DE CONCERT Actuació de: LUCIA MOLINA Concert en acústic on Lucia viatjarà per diferents estils musicals Patrocina: Bingo Xàtiva Glorieta José Espejo 23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “L’ELECTE” Cia: L’Horta Teatre Idioma: Valencià Gènere: Comèdia Patrocina: Limpiezas Tudela Plaça de La Seu 22.00h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove) NIT DE DJ’S: DJ Robres / DJ Mark / DJ Ciber Ràdio Oficial Espai Al Ras: Blue Ràdio Chella 90.2 FM Instal·lació Punt Violeta i UPCCA Organitza: Regidories de Fira i de Joventut, Dona i Sanitat Patrocina: INELCOM - MONTSANT Auditori Jardí de La Pau Apertura de portes a les 21.00h i tancament de l’espai a les 3.30h

DIUMENGE, 18 D’AGOST 8.00h QUEDADA SENDERISTA FIRA D’AGOST Itinerari 5 kms aprox.: Reial de la Fira-El Castell (esmorzar) Organitza: Centre Excursionista Xàtiva Reial de la Fira- El Portet- La Solana- Porta de Socors- El Castell 8.30h QUEDADA BTT FIRA D’AGOST Eixida a les 8.30h des d’Avanza Fitness Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira i de Policia Local Arribada al Reial de la Fira a les 12.30h aprox. 9.30h X TORNEIG DE TENNIS DE TAULA FIRA D’AGOST Inscripcions des de les 9.30h. Inici de la competició a les 10.00h Organitza: Tennis Taula Xàtiva Club i Consell Esportiu Municipal Reial de la Fira 10.00h XVII TORNEIG AUTONÒMIC D’ESCACS amb equips de la Comunitat Valenciana Organitza: Club d’Escacs La Primitiva Setabense, de Xàtiva Llar dels Jubilats, C/ Abú Masaifa, 9

11.00h a 14.00h DÓNA’T A CONÈIXER (espai de promoció) Campanya No és No: Xàtiva lliure d’agressions sexistes Tallers igualtat: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de la Dona i la Igualtat Front oficina d’informació de fira

23.00h CONCERT: NURIA FERGÓ, FELIPE GARPE Y SUS MARIACHIS amb la banda simfònica de la NOVA DE XÀTIVA presenten: “MÉXICO LINDO SIMFÓNICO” Entrada gratuïta (fins completar aforament) Camp de Futbol La Murta Apertura de portes a les 22.00h

13.00h: ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas

23.00h NIT DE MONÒLEGS Actuació de: Diego Ventura amb “El neòfit” César Monzonís amb “L’eslavó perdut de Benimassot” Marcos Cháfer amb “Ens enganyen com als caragols” Patrocina: INELCOM - MONTSANT Glorieta José Espejo

14.00h MASCLETÀ Dispara: Pirotècnia Nadal-Martí Patrocina: Construcciones Victor Tormo (VITO) Jardí de la Pau 18.00h PRESENTACIÓ EQUIPS TROFEU DE CICLISME FIRA D’AGOST Categories Élite i Sub-23. Prova Nacional. Copa d’Espanya Organitza: Club Ciclista Bicicletas Sanchis i Ajuntament de Xàtiva Col.labora: Consell Esportiu Municipal Glorieta Jose Espejo 19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR “VOLUTA CIRCO” Producció: 23arts Idioma: gestual Gènere: Dansa i Circ Patrocina: Congelados Angela i INELCOM MONTSANT Espectacle accessible per a persones sordes (ILSE). Plaça del Mercat 22.00h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove ) Cap de Cartell: SEXY ZEBRAS i la participació dels grups locals: Noah Histeria / Kai Mars / Palmera / Barbaritats Ràdio Oficial Espai Al Ras: Blue Ràdio Chella 90.2 FM Organitza: Regidories de Fira i de Joventut Patrocina: INELCOM - MONTSANT Auditori Jardí de La Pau Apertura de les portes a les 21.00h i tancament de l’espai a les 3.00h

23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “LO MEJOR DE YLLANA” Produccions Yllana S.L. Idioma: Teatre gestual Gènere: Comèdia per a tots els públics Patrocina: Powerful contrucciones y contratas S.L. Espectacle accessible per a persones sordes (ILSE). Plaça de La Seu 01.00h CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS Dispara: Pirotècnia NADAL-MARTÍ Patrocina: FAMILY CASH Voltants del Camp de Futbol La Murta

DILLUNS, 19 D’AGOST

Una fira inclusiva, una fira sense soroll Dia Firer, Asperger-TEA Des de les 10.00h fins a 13.30h i de 18.00h fins a 20.00h una fira sense soroll 9.30h TROFEU DE CICLISME FIRA D’AGOST Categories Élite i Sub-23. Prova Nacional. Copa d’Espanya Organitza: Club Ciclista Bicicletas Sanchis i Ajuntament de Xàtiva Col·labora: Consell Esportiu Municipal Eixida i meta en Baixada de l’Estació

10.00h INAUGURACIÓ JORNADA UNA FIRA SENSE SOROLL Amb la presència de: Roger Cerdà, Alcalde de Xàtiva Pedro Aldavero, Regidor de Fira Laura Vidal Martí, Reina de la Fira de Xàtiva 2019 Isabel Aguado, Presidenta associació AXATEA Pedro Tortosa, Representant atraccions Fira Xàtiva Font del Lleó, Oficina d’Informació Fira 10.30h CELEBRACIÓ DIA MUNDIAL DE LA FOTOGRAFIA Activitat fotogràfica des de diversos aspectes Organitza: AFSA Agrupació Fotogràfica Setabense d’Aficionats Albereda Jaume I 11.00h ACTIVITATS AXATEA Tallers i activitats infantils Organitza: AXATEA Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I 11.00h a 13.00h GRUP JOVE AXATEA Esmorzar i visita a la fira tecnològica Organitza: Regidoria de Joventut i AXATEA 11.00h a 13.00h DEMOSTRACIÓ DE IOGA FAMILIAR Organitza: AXATEA Col·labora: Verónica Yogacon Elcorazón Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Glorieta José Espejo (Es realitzaran dos torns, segons participants) 11.00h a 14.00h DÓNA’T A CONÈIXER (espai de promoció) Associació Creu Roja Xàtiva: Activitats de sensibilització i voluntariat amb informació de les activitats de l’associació Creu Roja, i tomes biomètriques Front oficina d’informació de la fira 13.30h ANIMACIÓ MUSICAL AL REIAL amb la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avinguda de Selgas 14.00h MASCLETÀ Dispara: Pirotècnia TAMARIT Patrocina: CONSVAL - MAFERCON Jardí de la Pau

19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR “SONATA CIRCUS” Cia: Malabo Idioma: castellà Gènere: circ, musical Patrocina: Congelados Angela i INELCOM MONTSANT Plaça del Mercat 20.00h SESSIÓ ESPECIAL DE CINE El REY LEÓN Organitza: AXATEA Col.labora: Cines AXION Patrocina: Excm. Ajuntament de Xàtiva - Regidoria de Fira Cines Axion, Centre Comercial Plaza Mayor Xàtiva. 23.00h CONCERT: ROZALEN “CORAZONADAS” 21.00h Actuació teloner - Samuel Reina Producció: Territori Musical Entrades: 15€. Venda a través de la plataforma ticketvip.es Espectacle accessible per a persones sordes (ILSE). Camp de Futbol la Murta. Apertura portes 20.00h. 23.00h NIT DE FOLKLORE “Escola de Danses, escola bolera” Actuació de: L’ESCOLA DE DANSES DE XÀTIVA Patrocina: INELCOM - MONTSANT Glorieta José Espejo 23.00h TEATRE A LA PLAÇA DE LA SEU “SI JO FORA RICA” Produccions: Frescultura SL Idioma: Valencià Gènere: Comèdia Per a tots els públics Patrocina: INELCOM - MONTSANT Plaça de La Seu 22.00h AL RAS FESTIVAL (Espai Jove) Nit de Djs: DJ David San San / DJ Kike Samit / DJ Ernest / DJ Red Rabbit Ràdio Oficial Espai Al Ras: Blue Ràdio Chella 90.2 FM Instal·lació Punt Violeta i UPCCA Organitza: Regidories de Fira i de Joventut, Dona i Sanitat Patrocina: INELCOM - MONTSANT Auditori Jardí de La Pau Apertura de les portes a les 21.00h i tancament de l’espai a les 2.30h

2.00h NIT DE CANT D’ALBADES Amb cantadors de Xàtiva i la rodalia i la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà - Fernando Ferrer - José Lorenzo López - Toni Guzmán - Pili Cuenca - Manu Chàfer Ajuntament de Xàtiva-Regidoria de Fira Col·labora: A. C. Festes Hort de Mora Plaça i barri Hort de Mora

23.00h ACTE DE CLOENDA DE LA FIRA D’AGOST 2019 Acomiadament de LAURA VIDAL MARTÍ i la seua Cort d’Honor Espectacle cloenda: “PEDALANT CAP AL CEL” Cia: Theater Tol Entrada gratuïta. Espectacle accessible per a persones sordes (ILSE). Apertura portes 1 hora abans Camp de Futbol La Murta

DIMARTS, 20 D’AGOST

Castell de Focs Artificials Piromusical Dispara: Pirotècnia CABALLER Patrocina: INELCOM - MONTSANT I RECREATIVOS SAETABIS Voltants del Camp de Futbol La Murta

10.00h a 14.00h ESPAI DÓNA’T A CONÈIXER (espai de promoció) THE ART OF ENGLISH SCHOOL Pinta cares i tallers de manualitats infantils, pensats per a practicar l’anglès Ajuntament de Xàtiva, Regidoria Fira Front oficina d’informació de la Fira 13.00h FESTA DE LES PAELLES A les 12.00h comença el repartiment de condiments Patrocina: Family Cash, Midia Center i Aigua la Serreta Col·labora: Coca Cola Fi de Festa amb el grup STOLEN & BRASS. Patrocina: Cadena 100 (Intercomarcas 95.9 FM) Instal·lació Punt Violeta Pàrquing Pavelló Voleibol

APARCAMENTS PÚBLICS GRATUÏTS 24 h: - Aparcament Partida La Mola, carretera d’Alzira, (front Pavelló Voleibol, antics Salons Reina) Horaris amb vigilant: de 19.00h a 03.00h (el dia 20 fins les 00.00h) APARCAMENTS PÚBLICS: - Aparcament de la Glorieta. Avgda República Argentina, 27 - Aparcament Saba. Junt a l’Estació de Renfe - Aparcament Plaça La Bassa - Aparcament Carrer la Reina

13.00h ANIMACIÓ MUSICAL A LA FIRA Amb la Colla de Dolçaines i Percussió La Socarrà Albereda Jaume I-Reial de la Fira-Avgda de Selgas

PUNT INFORMACIÓ DE FIRA: · Font del Lleó Horaris: 10.00h a 02.00h

14.00h MASCLETÀ Dispara: Pirotècnia HNOS.CABALLER Patrocinen: STIL CONVERSION Jardí de la Pau

EXPOSICIONS FOTOGRAFIA I PINTURA Casa de Cultura, Carrer Montcada, 7 i Albereda Jaume I, 50 Horari: de 10.00h a 14.00h i de 18.00h a 20.00h

19.30h TEATRE INFANTIL I FAMILIAR “EL ROCK TAMBE ES COSA DE XIQUETS” Producció: Rochi producciones Idioma: valencià Gènere: musical (concert) Patrocina: Congelados Angela i INELCOM MONTSANT Plaça del Mercat

TREN TURÍSTIC Estacionat al carrer Portal del Lleó Horari eixides dies Fira: continu, segons demanda

20.00h XIX CONCURS INTERNACIONAL DE BEVEDORS D’ORXATA AMB FARTONS Organitza: Xococap S.L Patrocina: Ajuntament de Xàtiva, Regidoria de Fira Reial de la Fira

ALTRES DADES D’INTERÉS :

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA: www.Xativaturismo.com www firaxativa.com /inicio Ajuntament de Xàtiva: www.xativa.es AFSA: http://afsaxativa.blogspot.com.es/ Centre Hípic La Font del Saladrar: www. elsaladrar.es Avanza Fitness: http://avanzafitness.com/

Plànol de la Fira

LLIBRE DE LA FIRA D’AGOST DE XÀTIVA 2019

FirAHIR - FirARA José Luis Lagardera Ventura Coordinador llibre de la Fira 2019

a Fira viu una constant evolució. De segur que molts de vosaltres heu parlat amb mares i pares, avis o inclús amb alguna que altra besàvia, sobre la Fira que un dia va ser. Sobre els espectacles que albergava, sobre els il·lustres que la visitaven o sobre com es vivien els actes que es celebraven aleshores. Tots sabeu que la gaudim des de 1250 per privilegi de Jaume I, però... què és el que ha canviat? Com l’aprofitem hui en dia? Quines similituds i quines diferències cohabiten en esta festa que ara celebrem del 15 al 20 d’agost, però que abans es realitzava al mes de novembre? La Fira d’ara i la Fira d’ahir. D’això parla aquest any 2019 el llibre que teniu a les mans. Amb la intenció de que els més majors troben un somriure als llavis al recordar el que un dia van viure; amb la intenció de que els més joves sàpiguen què es feia fa dècades i com ha evolucionat la festa; amb la intenció de que reflexionem tots sobre la direcció que està prenent actualment la celebració i ens qüestionem què ha millorat i a què podem traure-li encara més suc. Per aquestes pàgines anem a tractar efemèrides com la del segle d’aniversari de la construcció de la Plaça de bous, els 25 anys de Teatre de la Lluna o els dos-cents de la Font del Lleó que es van complir el passat any 2018, i acabarem reflexionant sobre la figura de Lucrècia Borja, una controvertida membre de la família més universal de Xàtiva que ara fa 500 anys que va morir. Però el llibre de la Fira 2019 també ens portarà a analitzar la història de la Fira del Bestiar o a repassar tots els professionals de la música que han xafat la capital de la Costera durant el mes d’agost en les darreres dècades. Passejarem, a més, per un Reial de la Fira amb reminiscències del passat i per altre d’allò més actual, i en ell ens aturarem unes quantes vegades per tal de reflexionar sobre un aspecte tan nostre com és això de firar-se. I per què no, li donarem la paraula també als firaires i als artesans que any rere any rebem a Xàtiva, i que són els autèntics protagonistes d’aquesta festa. A més a més, tampoc faltarà el repàs a l’esport, la perspectiva feminista sobre l’evolució de la Fira o l’anàlisi de l’impacte turístic que té per a la ciutat, a banda d’altres estudis de caire més tècnic sobre aspectes de la nostra ciutat tractats pels professionals de casa. Esperem que gaudiu de la lectura, i sobretot que us servisca per a fer aflorar els records. Els que ja conservem, i els que encara estan per vindre. Perquè la Fira de Xàtiva és l’escenari perfecte per a recordar qui som i d’on venim. I també, per què no, per descobrir cap on volem anar. Ja sabeu, “qui perd els orígens perd la identitat”. I la Fira, per sort, té les arrels ben profundes.

Contingut Literari del llibre

Desi Pérez

“FIRAHIR, FIRARA” Versets: José Ramón Cerdà (Trellater) Il·lustracions: Paco Roca

Entre la Fira d’ahir, i la Fira d’ara... Hi ha un món, per a assaborir, de records que les equipara...

Va ser, allà pel 1250, quan la Fira va començar a rodar... Fent-se, tan gran i “geganta”, que dels socarrats, es va apoderar...

Tot va començar amb Jaume I, quan Xàtiva, ja havia conquistat... Que un privilegi li va fer, en veure-la i quedar encantat...

I no es tracta de comparar, perquè l’època és diferent... Però hui cal recordar, que sempre, hem sigut referent... Som la Fira de la Comarca, de la Província i del País... La que totes generacions marca, de xiquets, de pares i d’avis... A la

“Xàtiva mereix una gran festa, que per categoria li requereix... I ara, després de la conquesta, signe l’ordre, que la concedeix...”

qual ens agrada portar, a fills, nets i amistats... I de la que no parem de parlar, encara que ens diguen pesats...

Encara que els cartells seleccionats, són cada any molt criticats... Antigament, eren molt historiats, ara són, una mica “destrellatats”...

Abans la Fira, venia a la tardor, entre pluges, tempestes... I algun núvol amenaçador, que provocava, desànims i molèsties...

Cada any tenim morbositat, amb el cartell anunciador... El d’enguany serà una preciositat, quan vegem l’esdevenidor...

Però la van canviar de data, i la van passar a l’estiu... Buscant una estada més grata, per a un temps tan festiu...

El garrot i el ventall, són productes molt antics... Que han passat, de ser “bonic detall”, a ser de la Fira, “records típics”...

I així, la van posar a l’agost, en temps, de melons i raïms... Quan el pardal està més bascós, i tots tenim, alts, els ànims...

“Botijes” i cassoles, compraven i es compren, cada any... I sempre, abans d’usar-les, cal donar-los un bany... Ara, la “botija” damunt del plat, és un objecte de decoració... Per a ser contemplat, per la nova generació... Muntanyes de melons “algerins”, poblaven l’albereda d’altres fires... Que compraven, tots els xativins, i els veïns de les rodalies...

Ve, amb calors sufocants, aplacades, per més de mil fonts... Que agraeixen els visitants, quan les troben, per tots els racons... Font de 25 xorros, dels peixos, del Lleó... Que refresquen els nostres morros, i ens fan mutar com el camaleó... Tota fira d’importància, té el seu cartell anunciador... Que li dona rellevància, prestigi i valor...

Ara, camionades de pernils de porc, és el que es ven, tots els dies... Per l’home del bigot, com si foren... llepolies.

La figa de pala, tan clàssica en altres anys... Ara no veus a ningú delectar-la, i menjar-la sembla estrany...

La solució és, fer-te un “lleonet”, a la Font del Lleó... Que t’ajudarà un poquet, amb la dura digestió...

La Fira viu constantment, alguns canvis d’organització... Sense perdre en cap moment, les arrels de la tradició...

Les atraccions de fires passades, estan completament a l’inrevés... De la Plaça la Bassa instal·lades, ara, quasi... en El Genovés.

Els animals, amb el tir i arrossegament... Han anat canviant amb els anys, el seu lloc d’emplaçament...

Ha crescut, i s’ha fet tan gran, que no la veus en un dia... Poc a poc, s’ha anat escampant, perquè mantindre’s igual, no podia...

De la Plaça de Sant Pere, a davall de l’albereda o camp de dalt... I ara, a la part de darrere, de la via, caminant a l’hospital...

Ara, a més de l’albereda, s’ocupen carrers adjacents... Com si s’haguera acabat la veda, s’omplin de xiquets, majors i adolescents...

És molt típic el firar-se, tant ara, com abans... I en el Real de la Fira assentar-se, a saludar als vianants...

La centenària Plaça de Bous, porta uns anys en l’oblit. Esperant a que algú, li passe pels “ous”, arreglar un desastre... mal parit.

La sardina, el pimentó, i el popular ou caigut. Esmorzar típic, de dura digestió, que anima... al més decaigut.

Enguany és el centenari, d’una plaça insatisfeta... Resarem algun rosari, que li cure la malifeta... A part de les corregudes, ha acollit grans actuacions... Com la de Mecano, dues vegades, Miguel Rios, La Trinca... i altres celebracions.

Cal remullar-ho amb aigua, del naixement de Bellús... Perquè a la seca llengua, li puguem donar ús...

La música i el teatre, sempre han tingut, molta acceptació... Amb muntatges de gran impacte, com el “Festival de la Cançó”...

Les paelles han sigut, motiu de preocupació... Perquè sovint s’han viscut, com un gran... “macrobotelló”.

Les carreres de motos, d’abans, veies passar pel Real de la Fira. Ara, les veus passar pels voltants, previ pagament... en taquilla.

S’han fet a totes les hores, del migdia i la nit... Amb comboi de firers i fireres, i d’algun esglai “coma etílic”...

S’omplin els carrers d’expectació, amb els “coets” de dues rodes... Que arrosseguen molta afició, des de fa ja moltes Fires...

Inauguració i tancament, transcorrien per l’albereda xativina... Entre Correus i l’Ajuntament, amb desfilades, carrosses i serpentina...

És la carrera urbana de motos, més antiga d’Espanya... Un espectacle molt vistós, que cada Fira, ens acompanya...

Ara es fan al camp de futbol, totes les grans celebracions... On pot acudir qualsevol, a gaudir de les actuacions.

El teatre i la “sarsueleta”, tenen molta acceptació. Entre la gent “madureta”, que no es perd cap actuació.

Moltes diferències, hi ha per escriure, entre la fira d’ahir i la fira d’ara. Però tenim l’alegria i el somriure, que a les dues... equipara.

Són els primers en arribar, hores abans de la representació... Per a les cadires ocupar, i no estar mirant-ho... de plantó.

Diuen que un moro va dir: - Que malament em sap, anar-me ara... El dia que Jaume I va concedir, que es fera Fira, i que la gent... es FIRARA.

Les carreres, de cambrers a muntons, abans tenien molta expectació... Ara, el concurs d’orxata i fartons, són la gran atracció...

Als socarrats us vull dir, que posem tots la millor cara... Recordant, amb orgull, la Fira d’ahir, i vivint contents... la Fira d’ara.

Dos punts de vista sobre la Fira d’Agost José Luis Lagardera Ventura Periodista

Contraposem dos realitats. Dos formes de veure la Fira. Els uns a través de la perspectiva que dona una vida llarga; els altres, amb la il·lusió de creure que tot allò que han d’aprendre es troba entre rialles i joguines.

Entrem al Centre Social d’Abú Masaifa a última hora de la vesprada, quan estan a punt de tancar. Alguns dels presents enfilen la porta i altres juguen a cartes, al dòmino o simplement xarren sobre el present, i sobre el passat. En una

Toni Marzal

Jose Miguel Castelló

d’eixes taules es troben Carmen, Maruja, Ferri, Consuelo i Carmen. Quan els pregunte per la Fira, sospiren i llancen una crítica conjunta damunt la taula: “Quina llàstima lo de la Plaça de bous. Si no fan bous, almenys que facen altres actes. Que l’aprofiten. Perquè ha costat un dineral que estem pagant tots”. Recorden que al seu temps, la Plaça albergava espectacles com sarsuela, corregudes, balls o concerts de música, semblant al que es feia al Reial de la Fira i que hui per hui ha deixat de celebrar-se o simplement ha canviat d’ubicació. “La presentació la feien al Reial de la Fira, i tu t’asseies al Setabense o al Comerç, a l’Albereda, per a veure-ho. Com fan hui en la cavalcada de falles. L’Albereda ara s’ha quedat sense res. La Fira d’abans no era com la d’ara.

Ens compràvem un gelat i ens posàvem a passejar per la Fira. Els balls del Setabense fins a les 3 i les 4 del matí...” Molts records atribolen als nostres protagonistes. “Qualsevol temps passat va ser millor”, se’n diu. Troben a faltar especialment, des de fa alguns anys, els balls i les animacions que es feien per les nits al Reial de la Fira, quan el calor sufocant de Xàtiva dona una treva. No obstant, però, també hi ha alguna cosa de la Fira de hui en dia que els agrada, com els teatres que acullen les nits i que xafen diferents escenaris com la Glorieta José Espejo o la Plaça de la Seu. Ferri, abans d’acomiadar-nos degut al tancament del local, em deixa una reflexió que sempre cal

tindre en compte quan prové d’algú amb vora un centenar d’estius a l’esquena: “La vida ha evolucionat de tal forma que fa setanta anys la Fira era un al·licient per a tota la comarca i més enllà, però ara tot això pràcticament s’ha perdut. Jo tinc 97 anys, mira si hauré vist coses... Hui actualment no es pot comparar amb allò. Abans era molt més agradable. Ara no hi ha espectacles que atraguen a la gent”. A l’altra banda del carrer, la perspectiva és ben diferent. Accedim al recentment estrenat Centre Social de Joventut, Oci i Cultura (JOC) amb un guirigall de xavals que no superen la majoria d’edat. El seu pas per la història de la Fira ha estat breu, però també compta. El que sí hi ha és quòrum pràcticament entre tots els presents sobre allò que més els agrada de la festa que alberga la nostra ciutat al mes d’agost: les atraccions. Ho recalquen Alondra, Cristina, Aitana, Nerea, Abraham, Eric, Liviu, Aitana, Guillem i Aylan, que comparteixen gran part del temps de durada de la Fira a estes gegantesques construccions temporals amb els seus amics i amigues. A banda d’això, alguns també destaquen altres aspectes com les creïlles fregides, el cotó en sucre, els granissats o l’animació al Reial de la Fira. Però, quins records tenen de les fires que ja han viscut? Doncs bàsicament alguns fan esment de la primera vegada que van pujar a alguna de les atraccions (tots han passat pels cavallets. Alguns amb la valentia de pujar-se’n a un d’ells

combatent el bamboleig; altres amb la seguretat que dona la manca de moviment dels “carros”. Jo vaig ser sempre dels segons). Altres, en canvi, rememoren amb estima les vegades que els seus pares o iaios els acompanyaven per a que es firaren roba o algunes de les moltes joguines que any rere any aterren a Xàtiva al compàs de la moda del moment. Molts d’ells, malgrat la seua curta edat, ja tenen ben present eixa frase de “a la Fira no vages si no tens diners...”. Deixem també als més menuts que acaben de gaudir d’aquesta vesprada de juliol en la que el termòmetre marca temperatures que conviden a romandre a casa i a emprar un d’eixos ventalls que cada any ens agenciem a mitjans d’agost. Ve una altra Fira, i encara que aquest any, el que ve i l’altre les seues prioritats seguiran sent les mateixes, a poc a poc aquests joves aniran fent-se adults, creixeran i compartiran amb altres les seues vivències i experiències al si de la festa. I per què no, dins de molts anys, altra persona els preguntarà per com era la Fira de la seua infantesa. I ells, tal vegada contesten que en els seus temps la Fira si valia la pena, no com en l’ara d’eixe hipotètic futur. Perquè una de les majors errades que cometem les persones és no saber apreciar el present en el que vivim, penedint-nos després de no haver-lo gaudit amb una major intensitat. Això sí. Arribada l’hora, almenys, sempre ens quedaran els records

La Fira d’Ahir

Arxiu municipal Arxiu municipal

Arxiu municipal

Toni Marzal

Arxiu municipal

José Luis Lagardera

Toni Marzal Toni Marzal

Toni Marzal

Perales Iborra

La plaça de bous compleix cent anys: història d’un aniversari en hores baixes

Salvador Català Sanchis Professor i detectiu del passat - www.bibliotecadefamilias.com Compleix cent anys la plaça de bous sense bous, tancada, i amb cap utilitat a la vista. La història recent del coso taurino ha estat marcada per la polèmica. Igual que fa un segle però amb diverses motivacions. Fa uns anys la costosíssima sostrada alçada amb un finançament presumptament fraudulent. Una intervenció totalment innecessària i anacrònica que no es corresponia amb les característiques d’una obra modernista del segon terç del segle XX, i que va disgustar tant a taurins com antitaurins. Fa cent anys, molts xativins s’enfadaren també perquè pensaven que la ciutat tenia altres necessitats més urgents en les que gastar-se els diners, com la de construir un modern clavegueram. Però la polèmica continuà més tard quan un referèndum virtual amb victòria per la mínima dels antitaurins va comportar la prohibició de les corregudes de bous a Xàtiva. Cent anys després presentaven els mateixos arguments. Era una festa salvatge, on el maltractament animal mai podria aconseguir la condició d’espectacle, ni molt menys d’art. Però anem al passat per entendre el nostre present. La idea de fer una plaça fixa va iniciar-se enllà pel 1915, quan un grup de xativins va decidir fundar en el desaparegut cinema León, una societat cooperativa amb aquest objectiu. Ernesto Sanz, Fernando Bernabé, i el consistori representat per l’alcalde Ricardo Bellver van presentar a la ciutadania un projecte que tenien molt avançat, perquè volien aconseguir el capital necessari amb el qual Xàtiva poguera erigir una plaça de bous sense necessitat de recórrer íntegrament al finançament amb diners públics. La seua idea consistia a captar inversors a través de les subscripcions per accions. Comptaven

amb un capital inicial de tretze mil pessetes, el solar per a elevar-la, i amb el pla de l’arquitecte constructor, Demetrio Ribes. La proposta va tindre gran èxit, i de seguida una comissió formada per Antonio Vidal, Emilio Vidal o Germán Baldrés, entre d’altres, va formar la comissió encarregada de redactar els estatuts de la naixent societat, que van ser publicades per la impremta de Blai Bellver a 1916. No tindria afany de lucre, i els beneficis dels seus espectacles anirien destinats a costejar despeses de l’Hospital, Asil d’Ancians i de la Beneficència. L’acció costava 25 pessetes i es podia pagar a terminis. La societat es dissoldria en el moment en què s’haguera construït la plaça. La mateixa hauria d’estar acabada en 1919. A partir de llavors, la societat cooperativa s’hauria convertir en un patronat format per l’alcalde, el jutge municipal, l’abat, el degà del Col·legi d’advocats, els subdelegats provincials de medicina i farmàcia, i els màxims contribuents de matrícula industrial, rústica i urbana, tal i com es pot llegir en aquells primers estatus. La publicació dels estatuts va encendre la flama de la discòrdia iniciada per l’Heraldo que davant la gran notícia va iniciar una tribuna oberta a les seues planes on recollia opinions a favor i en contra de la idea, aprofitant un context de màxima indignació popular davant les greus deficiències de salubritat que patia Xàtiva, i més quan s’havien detectat restes de detritus en les canalitzacions de les fonts públiques, que posaven en dubte la qualitat de les aigües de la ciutat de les mil fonts. Dues exemples: “... Casesnoves denuncia que a los retretes públicos de la Glorieta no llega agua, muchas motas partidoras están llenas de porquería, sus

propietarios no limpian... la junta de sanidad no funciona... incluso por una cañería de la Fuente Alta han pasado excrementos... así se comprende el gran contigente de enfermos de fiebres que da Xàtiva y cuya causa reconocen todos los médicos de la ciudad...”( Heraldo 5-8-1915)

O un altre argument de defensa més econòmic “acrecienta el movimiento general una plaza de toros, lo cual pruébalo en el transcurso de un decenio la lamentable decadencia que experimenta nuestra exfamosa fira de agost”. ( Heraldo 21-111915).

“... el señor Casesnoves dice que si se ha de canalizar las aguas desde su nacimiento nunca se hará porque es obra de romanos; que lo que se ha de hacer es canalizar las aguas por dentro... convocar a los propietarios y pintarle la terrible situación sanitaria... el ayuntamiento necesita el dinero y si no se lo da habrá que arrancárselo”.( Heraldo 16-9-1915).

I una desesperada crida per a canviar objectius de la Societat Anònima: “...trataran de convencer en pública asamblea a sus entusiastas suscriptores del gran bien que reportaría a Játiva invertir las cantidades ofrecidas para la construcción de esta plaza de toros en la construcción de esta sociedad anónima, y que la misma Junta de Plaza empezase por decir si no tienes plaza... tendrás otras mejoras que serán el orgullo de tus hijos y la admiración de los que te visiten... habréis hecho más bien a Játiva en un día, que vuestros antepasados en veinte siglos”.(Heraldo 28-9-1915).

La premsa liberal va començar a publicar editorials a fi de mobilitzar les butxaques dels xativins per a higienitzar la ciutat. Es van publicar informes mèdics sobre l’alt grau d’insalubritat d’un aigua que podia desencadenar tot tipus d’epidèmies. Es va plantejar la necessitat de substituir els excusats per moderns vàters i la possibilitat de com fer viable el projecte d’una canalització més higiènica a través d’un impost que gravara el consum d’aigua. I es recriminava a l’ajuntament la miserable dotació pressupostària de l’apartat dedicat a policia urbana, encarregada de l’alineació de carrers, neteja, arquitectura de les cases, embornals, voreres, empedrats i quant fora indispensable perquè la població resultara higiènica. Així llegim: “... la exigua dotación presupuestaria del apartado dedicado a policía urbana encargada de la alineación de calles, limpieza, arquitectura de las casas, alcantarillas, aceras, adoquinados y cuanto es indispensable para que la población resulte higiénica... .”(7-11-1915) Però sembla que la societat civil es va manifestar en la direcció contrària. I els diners s’encaminaren cap a la formalització de la Societat Cooperativa Plaza de Bous, la qual cosa va provocar un acalorat debat portat a la premsa de l’època sobre que si els bous era o no una festa inculta i bàrbara, sinó una tradició de segles, que si servia de relax, i fins i tot se suggeria que la naixent societat canviara d’objectiu, i invertira el capital recaptat en la construcció d’un modern clavegueram perquè a llarg termini era el que realment Xàtiva necessitava. Dos exemples de totes dos idees: “... no es una fiesta inculta sino tan digna como cualquier otra... en los romanos ya había circo comparable a la semana santa. ... Además la fiesta taurina es la válvula de escape del espíritu oprimido... desahoga emociones... desentumece nuestro organismo, provoca la vitalidad de nuestras fuerzas, nos atempera para la lucha de la vida...”. ( Heraldo 21-11-1915).

Malgrat les crítiques, el projecte va seguir avant i un banquet en el Cercle de Comerç, després de la signatura dels primers estatuts de la societat davant el notari Vicente Barona Cherp, donaren el tret d’eixida perquè Xàtiva començara a recaptar diners per alçar la primera plaça fixa de pedra de la seua història, i deixar-se de les portàtils de fusta que els tablajeros xativins muntaven durant les fires d’agost o altres festes assenyalades en les obertures urbanes més importants, com: la Bassa, Seu, Sant Jaume, o a l’extraradi urbà. Des de temps immemorial, els bous es van convertir en un vertader espectacle molt arrelat en la cultura popular local Tot havia començat gràcies al permís real del Suprem Consell de Castella, que des de finals del segle XVIII, donava permís perquè a Xàtiva es pogueren celebrar soltes de bous durant sis dies, amb especial atenció a la fira.

Arxiu família Reig

Els bous van eixir a l’extraradi urbà en forma d’enormes places de fusta perquè es pogueren fer grans corregudes. Així en la fira d’agost de 1888, es van organitzar bous de mort a càrrec dels

destres Manuel García “Espartero”, i Raymundo Rodríguez, que venien acompanyats de picadors i banderilleros, dels quals van eixir grans toreros locals de fama internacional, com com Joaquín Sanz “el punteret”, mort aquell any a Montevideo, i la història del qual ha sigut reconstruïda per l’antic membre del patronat de la plaça de bous, Antonio López, que al costat de la família Reig Insa, són els millors arxivers del patrimoni documental de la història dels bous a Xàtiva-tant Amparo Insa com Antonio López, ja no es trobem entre nosaltres. Quan no hi havia diners suficients per a portar primeres espases, es recorria a toreros locals com Jose Mascarell “rullet”, que s’encarregava de bregar i matar vaquillas, sota els acords de les bandes musicals de la Nova i la Vella, i de pas es permetia a aspirants a matadors a baixar al redolí a intentar fer pràctiques amb alguna vaqueta.

Vicent d’aquell any. A partir d’aquell mes d’abril es celebraren amb assiduïtat corregudes, per a començar a dissenyar el cartell de les vinents fires amb els millors espases possibles, i sobretot, per a calibrar el nivell d’acceptació popular, ja que sense vendes de centenars d’entrades, no es tindria diners per a cobrir despeses, ni ingressos per a les institucions benèfiques. Si resultava rendible, la plaça serviria a més, per a enriquir el programa de fira amb quatre novilladas i un concurs musical de bandes. Però abans calia perfilar detalls, per a no ser pastura dels crítics taurins com, Pica-Pica, que s’anava a mostrar implacable a l’hora de denunciar deficiències. Però fem una reconstrucció d’aquella primera exitosa correguda seguint les cròniques del setmanari El Heraldo. Corria la Pasqua de Sant Vicent d’abril de 1918 i la una plaça encara en construcció, es va omplir de gom a gom. Es van ocupar les 1.724 localitats d’ombra, i les 1.725 de sol. I els que no van poder entrar, comentava irònicament la crònica, es van acostar fins a l’ermita del Calvari per a aconseguir veure amb ajuda d’uns prismàtics aquell moment històric. Va presidir la lídia el tinent d’alcalde, Jose Tudela, en representació del consistori, i Joaquín Soler, com a màxim responsable de la societat d’accionistes. Els bous d’aquella primera correguda experimental no van ser bons, els espases

Arxiu família Reig

A partir de 1918, ja no va haver-hi necessitat de construir a Xàtiva places portàtils, perquè en la inacabada plaça de bous, ja s’organitzaven becerradas, això sí, demanant disculpes al públic per les molèsties ocasionades per unes grades a mig fer. Els bous van esdevindre l’espectacle estrela de la fira de 1918. La plaça dissenyada per Demetrio Ribes havia sigut inaugurada tan sols uns mesos abans, el dia de la Pasqua de Sant

Jose Mascarell “el Rullet”

i banderilleros inexperts, però Pica-pica els disculpava pels nervis de la presentació. L’espectacle havia de millorar-se. Així, un mes més tard, s’anunciava una altra gran novillada protagonitzada per toreros de Xàtiva, que desitjaven seguir els passos del malograt Punteret, Jose Mascarell “Rullet”, i Joaquín Codina. Així, d’aquella nova generació, podem destacar a: Rafael Alonso “chicuelo”, Antonio Barraquet “doraito”, Rafael Sanz “calderón”, Ricardo Cháfer ”morenito” o Enrique Chulia “el fruiter”. Van aprovar amb nota, i alguns van prendre l’alternativa en posteriors corregudes amb bous braus. Més tard van trepitjar el rode xativí altres destres més consagrats com Manuel Martínez o Antonio Belenguer, i es va aconseguir contractar el millor espectacle còmic-taurí del moment, el de *Charlot, *Llapisera i els seus botons. Al juliol es va posar fi a la festa temporalment i la Junta d’accionistes es va reunir per a dilucidar si era rendible programar quatre corregudes de bous i un concurs de bandes per als dies de fira. La resposta va ser afirmativa gràcies al gran èxit de públic que havien tingut les corregudes celebrades al llarg de la primavera, en les quals s’havia fet pagar entrada a tots menys als accionistes, i als xiquets de pit. Es va pensar a augmentar les prestacions de la plaça amb altres espectacles alternatius a la lídia, com la d’oferir competicions musicals de bandes, i poder acontentar els gustos dels no taurins. Totes les vesprades, des del quinze al dinou d’agost de la fira de 1918, es van lidiar bous amb les faenes d’Emilio Amorós, Antonio Granero i Antonio Beleguer, entre altres, i es va comptar amb l’espectacle “cómico-taurino” de Llapisera. Pica-pica va ser implacable amb tots ells, però amb especial ferotgia, cap a l’actuació del Llapisera, que la va qualificar de molt fluixa, i tot pel fet que, en la seua opinió, viatjaven en automòbil per tota Espanya, i davant tant de compromís, la qualitat de l’espectable minvava moltíssim, conseqüència del cansament acumulat. Tot manifestament millorable, exceptuant el Concurs Musical on les bandes de la Música i la Vella, van brillar a gran altura. La fira de Xàtiva mereixia el millor i més quan el públic responia. Després de la gran quantitat de corregudes experimentals desenvolupades al llarg de l’any 1918, arribà el dia de la inauguració oficial durant la fira d’agost de 1919. Es considerada com a tal, perquè aquesta es trobava ja totalment acabada. Entre totes les corregudes programades, es pot destacar l’actuació estel·lar de Rafael “el Gallo”, que després de matar el quart bou de la vesprada,

Cirilo, va regalar el cap de l’animal a la família Reig-Sanz, grans precursors del bous a Xàtiva, als descendents de la qual agraïm la cessió de les imatges del cartells de bous que atresoren en espera que algun dia entitats públiques o privades s’animen a finançar el llibre que puga narrar la historia d’una plaça, que a més de bous, ha tingut infinitat d’utilitats. Totes menys la de romandre tancada Però, analitzem com a cloenda al present article, altres usos de la plaça. En 1920, va actuar la Gran Companyia del circ Regües, amb els seus contorsionistes, acròbates i clowns. En 1922, va rebre la visita de Mr. Cohen, l’home més fort del món, capaç de doblegar ferradures amb la boca i suportar que li passara per damunt un vehicle a motor amb més de vint persones assegudes en el seu interior. També es van Cartell de 19 d’agost de 1919 realitzar exhibicions de l’escola de tauromàquia de Xàtiva, concursos musicals de bandes, i malgrat les critiques de Pica Pica, la Companyia de Llapicera, Charlot y sus botones, tornà a Xàtiva en infinitat d’ocasions amb els seus espectacles còmics. Més enllà, per tant, de les polèmiques sorgides, i dels espectacles realitzats al llarg de la seua història, cal dir que si no es volen fer corregudes de bous, es poden fer altres tipus d’espectacles al seu interior. Tot menys veure-la tancada. Esperem podem escriure en propers anys sobre les noves utilitats d’un espai centenari actualment en hores baixes. Mr Cohen

Toni Benlliure

La Fira del Bestiar Origen, evolució i anècdotes

Josep Sanchis Martínez Director de la Casa de Cultura

El 18 d’agost de 1250, en la ciutat de Lleida, el rei Jaume I mana redactar un privilegi que diu textualment: Sàpiga tothom que Nós, Jaume per la gràcia de Déu rei d’Aragó, Mallorques i València, comte de Barcelona i d’Urgell i Senyor de Montpeller. Per Nós i els nostres us concedim a tots els pobladors i habitants de Xàtiva, presents i futurs,.... Us atorguem també que tingueu mercats o fires anualment per tota la vila en la festa de Sant Martí i durant 10 dies tots seguits després de la susdita festa, i tothom que vinga a les susdites fires se’n torne bo i sa…. Aquesta decisió reial permet des d’aleshores reunir cada any, a la ciutat de Xàtiva, un bon grapat de persones que acudeixen per a vendre uns i comprar altres, els animals que aleshores els són necessaris per a procurar-se la subsistència, havent-los de tot tipus: cavalls, egües, bous, corders, cabres, porcs,…. Naix així la Fira del Bestiar a Xàtiva, ubicant-se al Barri del Mercat de la Carn als voltants de l’Església de Sant Pere construïda al segle XIII, en un lloc que s’anomenava dels Porxets de la Fira. Allí primerament i extramurs després, en la zona del camí de Sant Antoni i junt al llenç de muralla que baixava de la Penya Roja, es posaven els comerciants que duien fins a Xàtiva els seus animals per a comercialitzar amb ells en un temps que tota la força de la feina al camp i el transport era suportat per les quatre potes dels cavalls, dels bous i d’altres bèsties de tir, bé per a llaurar, bé per a dur persones al llom o tirar de carros amb mercaderies d’un lloc cap a altre, sense oblidar-nos que també procuraven amb els seus excrements el fem i per tant la fertilització necessària per abonar les terres procurant així unes collites generoses.

Transcorre el temps i la fira anual de Xàtiva es trasllada, en data indeterminada, des d’aquella ordre inicial de Jaume I que la situava al 10 de novembre, en la festa de Sant Martí de Tours i els 10 dies següents, fins al 15 d’agost, festa de l’Assumpció de la Mare de Déu, casualment el dia que el santoral dedica a la verge de la devoció del rei que ens va concedir el privilegi. L’espai de la plaça de Sant Pere, davant l’església va allotjar durant moltíssims anys la fira del bestiar però l’augment de cavalleries i animals així com dels carros de la gent que acudia a ella per comprar o vendre, van aconsellar el desplaçament a noves ubicacions on situar-se degut que a cada cop acudien més quantitat de persones, de carros i d’animals, situant-se al pany de muralla que vorejava i tancava la ciutat antiga, des del Portal de Cocentaina, pel Jardí del Bes, el portal del Puig fins al portal Fosc o de València, on diverses fotografies testimonien la gran quantitat de bestiar exhibit pels seus propietaris.

Citarem algunes referències sobre la Fira del Bestiar de Xàtiva, com aquella que trobem a l’any 1848 a la Revista Edetana que publicava: “… todo mezclado y aprisionado por hermosísimos campos

sembrados de ganados de todas clases, que afluyen a aquel punto para distribuirse después entre los propietarios y labradores de los antiguos reinos de Valencia y Murcia… Aun cuando no decae en los tres días la animación y alegría de las gentes, el movimiento mercantil es mucho más notable en el segundo. Las sedas y los ganados son los objetos primordiales de las compras y ventas, y multitud de capitales se ponen en circulación…”

a atendre el bestiar cavallar, i de llana, sent els 1.000 metres restants ocupats per casetes i barraques amb altres productes de consum.

En 1879 Blai Bellver escriu i edita a la seua impremta del carrer Vallés, un fullet titulat la Gran Fira en la Ciutat d’Eixátiva on exposa i detalla que: Respecto del ganado caballar y mular es difícil determinar el número de las cabezas que concurren a la feria; la extensa zona que ocupan presenta el aspecto de un extenso campamento en el que vivaquea un ejército de caballería con gran concurrencia de compradores, vendedores y curiosos. También últimamente son numerosos los rebaños de bueyes y corderos que se ven en los campos y laderas próximos a la feria, en el Camino de San Antonio. Estas transacciones comerciales de ganado importan muchos millares de duros que unidos a los miles de reales provinentes de otros objetos vendidos en la feria, forman un capital considerable… En agost de 1887 un dels periòdics locals del moment, anomenat El Clamor Setabense referenciava: Suntuosa promete ser este año la feria. A la hora en que escribimos estas líneas se están construyendo casetas más que de prisa por los innumerables pedidos que hay hechos. Respecto al ganado se espera mucha animación, pues, por los antecedentes que tenemos, podemos asegurar que superará este año el número de cabezas al de los anteriores y de éstas ha habido cuanto menos 12.000 en cada feria. En altra edició d’El Clamor Setabense, edició de l’11 d’agost de 1889 s’inseria una notícia amb detallada descripció de l’aspecte i contingut de la Fira d’aquell any, fent amb referència a la del bestiar el següent comentari: …En la Puerta de Valencia principia la feria de ganado caballar y asnal, ocupando una extensión de medio kilómetro. En la Puerta de Cocentaina principia la feria de ganado vacuno y lanar, ocupando un espacio de más de dos kilómetros. Miles de cabezas forman esta importantísima sección, esparcida a la falda de dos montañas, donde figura un número de 5.000 reses. Esta parte de feria es sin disputa la más importante, pues a pesar de la enorme cifra de cabezas de ganado expuesta a la venta, nunca queda ninguna res por vender, que es la mejor garantía que Játiva puede dar de su importante feria. A les acaballes del segle XIX, segons la informació consultada, la fira ocupava una extensió de 3.000 metres, dels quals uns 2.000 estaven dedicats

Cartell 1906 on es destaca la fira bestiar

El 22 de juliol de 1909 apareix una noticia sobre la Fira de Xàtiva, on es dona a conèixer la convocatòria que fa l’Ajuntament per a la celebració de les subhastes de construcció de casetes de fusta de la fira i del cobrament dels arbitres pels caps de bestiar i per la construcció de pessebres en acte que s’anava a celebrar el dia 25 a les deu i mitja del matí atenent el plec de condicions que s’exposava a la secretaria de l’Il·lustre Ajuntament. Després de realitzats els tràmits es van adjudicar aquests servies als millors postors que van resultar ser: Ramón Martínez per a les casetes de fira per un total de 419,50 pessetes; a Fermín Tortosa l’arbitre sobres els caps de bestiar, per 511 pessetes i a Rafael López per 101 pessetes la construcció dels pessebres.

Quant a l’ordre públic de la fira en general i la del bestiar en particular, es donaven molts fraus dels que s’ocupava de resoldre i controlar la Guàrdia Municipal al cap de la qual figurava el Sr. Manzanares, desplegant una activitat extraordinària per netejar la fira de gent que venia eixos dies de festa “a fer el seu propi agost” donant-se nombrosos robatoris i enganys. Al quart dia de fira ja eren trenta cinc els lladres que havien passat la nit al reten de la policia, sent a continuació remesos als seus llocs de procedència, entre ells quatre carteristes i tota una família de gitanos que havien enganyat a un pobre llaurador que havia vingut a Xàtiva per vendre una preciosa haca que li van baratar per un cavall malalt i flac amb la promesa de donar-li cent i pico de duros pel canvi, desapareixent del lloc amb gran habilitat fins que van ser localitzats, per la policia en fer una batuda per tot el recinte firer, tornant-li l’haca al seu propietari legal. En 1919, et periòdic local El Heraldo de Játiva indicava a les seues pàgines: Lanzaos a la Alameda y veréis, desde el viejo y soleado paseo de San Antonio, paseo de paz y aires de montaña, con los bancales de sus orillas ocupados por multitud de bueyes para la recría, de un ejército de toretes de mirar dulzón y aliñado, hasta la plaza de Emilio Castelar (hui plaça de la Bassa) con sus pilas de ajos. En 1924 es publicava un Bàndol Municipal donant compte que el diumenge dia 20 a les onze del matí a l’Ajuntament es realitzarien les diverses subhastes per a la construcció i posterior demolició dels llocs de fira per un tipus de mil quatre-centes pessetes a la baixa; també la subhasta dels drets de cobrament per bestiar i carros pel tipus de mil pessetes a l’alça, així com la de construcció de pessebres i corrals per sis-centes pessetes a l’alça, a la fi que concorregueren els interessats en realitzar aquests treballs.

Fira vora la muralla Jardí del Bes

Al llibre de la Fira de l’any 1955, José Cabanes , persona que allí indicava ja entrat al crepúscul de

la seua vida, descriu en un entranyable article la Fira de Xàtiva que va viure durant la seua época de xiquet:…Y en medio los barracones de comida y refrescos hasta el Portal Fosc llamado también de Valencia; a partir de ahí el ganado caballar y asnal con los típicos pesebres a un lado y a otro de la carretera y el centro de la misma llena de carritos, animales y una multitud de tratantes que lo hacían intransitable; luego en el barranco desaparecido, donde hoy se levanta el hermoso Jardín del Beso y hasta el Camino de San Antonio, el ganado vacuno: los toros. Avançat el segle XX, es fa necessari habilitar un espai ben ample, escollint-se el lloc anomenat Camp d’Instrucció, junt al passeig de l’Albereda, situat front al Portal de València, i on s’ubicaria posteriorment l’Institut Nacional de Batxillerat Josep de Ribera i més tard el de Formació Professional; allí els soldats del Regiment Otumba primerament i després els del Vizcaya en canviar de nom, realitzaven les pràctiques d’instrucció militar, conduïts pels oficials i suboficials del quarter que habitaven a l’antic convent de Sant Francesc, al bell mig de l’Albereda de Xàtiva. Aquest espai es va considerar l’idoni en aquells moments per a ubicar la fira del bestiar, construint-se un bevedor d’obra adossat a la paret que delimitava la balustrada de l’Albereda, junt a una de les dues escalinates de pedra que permetien baixar des del passeig fins a l’esplanada. En arribar els dies previs a la fira, l’Ajuntament treia a concurs la contracta de la instal·lació de les quadres per estabular als animals dins del recinte i mantenirlos així exposats a la vista dels compradors i del públic interessat en visionar aquell espectacle tan singular que reunia nombroses bèsties durant els tres primers dies de la fira –del 15 al 20 d’agostllogant-se la fusta i la feina corresponent amb un cànon establert que pagava el concessionari a l’erari municipal. Fins la dècada dels anys setanta del segle XX encara es podien veure varietats d’espècies d’animals en la Fira del Bestiar de Xàtiva, a més a més dels cavalls, ases, mules o egües, doncs també acudien comerciants amb bous, vaques, corders, cabres i inclús algunes persones venien amb grans gàbies, des de diversos indrets, amb ànecs, oques, pollastres, gallines, guales, coloms,… situant-se allà on quedava un lloc lliure, que qui escriu aquest article ha vist personalment, davant la façana de l’institut Josep de Ribera i cap al camp de futbol Murta. També fou en altre temps un costum i tradició veure el primer dia de Fira, a les escalinates que duen de la plaça del Mercat al carrer Corretgeria, -entre l’antiga tenda dels escalons o Casa de Rafael Reig- i l’edifici de Sindicats CENS- cóm es posaven allí els venedors

de pardalets amb les seues gàbies, contenint les diverses espècies autòctones que aleshores es permetien capturar: caderneres, paixarells, verderols, gafarrons, francesets,…. cosa que amb el pas del temps ha estar prohibida per tal de protegir aquests ocells en vies d’extinció. Relacionat amb la Fira del Bestiar, per la seua proximitat física, citem un costum que va estar vigent durant molts anys fins que va desaparèixer en la dècada dels 60 del segle XX: el dels versadors, que cantaven, envoltats en un ambient nocturn i silenciós a prop de la fira del Bestiar, entremesclat amb els olors de bonyigues, de vi i dels aromes nocturns de flors: un porró ben carregat, una guitarra i uns versadors convocaven la gent al seu voltant al so dels cants en vers més genuïns i tradicionals dels valencians, despertant emocions entre els nombrosos assistents. Encara avui algunes persones recorden els últims versadors llançant els seus cants a l’aire en les nits de fira junt a les escalinates que conduïen del Bar Los Arcos al recinte del bestiar.

Iniciadors del Tir i Arrossegament. Any 1975

Les competicions de Tir i Arrossegament, l’esport autòcton valencià, on l’home i la bèstia en compenetració, lluiten contra el temps i les dificultats físiques a base de força, cor i coneixements de la matèria, han complementat des de mitats dels anys 70 del segle XX les activitats comercials de la Fira del Bestiar. Entre els iniciadors va estar Pepe Palop “Carrutxa” junt a un bon grapat de persones vinculades a les feines on intervenien les haques. Es programaren competicions on les haques demostren la seua força i qualitat mitjançant especialitats com el Tir de Piló -especialitat desapareguda del programa per ser tatxada de massa cruel amb els animalso les actuals proves de tir i arrossegament on les bèsties han de transitar tirant d’un carro carregat de sacs de sorra, en el menor temps possible, per una pista on tenen que vèncer la resistència que ofereix aquella muntonada de sorra a les potes i les rodes que es claven en ella profundament.

Encara que escassament -per fortuna- en alguna ocasió ha hagut que soterrar animals que morien a la Fira del Bestiar, En uns casos perquè l’avarícia de l’ésser humà el feia dur fins a la Fira de Xàtiva ases malaltussos i en fase terminal per veure si ací algun incaute el comprava abans, donant-se el cas que expiraven en el recinte firer i inclús va haver un any que quan els serveis municipals acudiren a desmuntar les quadres de fusta es trobaren abandonat pel seu propietari un ase moribund que finalment van tenir que carregar al camió municipal i dur-se’l fins la “junta del rius”, darrere de l’actual Hospital Lluis Alcanyís, on fent un forat a terra es va soterrar, cobrint-lo amb cals viva, com era d’habitud realitzar-ho a l’època. En altres ocasions es cridava al Safari Park que hi havia aleshores al Verger, en la comarca de la Marina Alta, perquè es feren càrrec d’algun animal que els podia servir per alimentar a les bèsties que allí residien. Foren altres temps, on la cura pel medi ambient i la salubritat no es contemplaven tan acuradament com en l’actualitat on els controls fan molt difícil que tornaren a produïr-se situacions així a la nostra Fira del Bestiar. Les últimes generacions han conegut la ubicació de la fira del bestiar front a l’Institut Josep de Ribera com a la més pròpia. Allí s’instal·laven un fum de carros amb els toldos corbats de lona, junt a instal·lacions provisionals construïdes amb troncs que subjectaven grans carpes per procurar-los l’ombra necessària que minorara el plumífer sol de l’agost xativí. Foren 7.000 metres quadrats del total dels 45.000 que ocupaven la Fira de Xàtiva en aquells temps, la qual cosa fa palesa la transformació proporcional soferta per l’espai en incrementar-se constantment la vesant comercial front a la destinada al bestiar conforme anaven passant els anys. En aquest lloc va perdurar la Fira del Bestiar fins que en 1997 la Corporació Municipal va decidir per diversos motius, com foren la minva de transaccions d’animals que ja venia de temps produint-se, ocasionada per la incorporació del motor com a força de treball a la vida quotidiana i també per qüestions d’higiene i salubritat principalment, traslladar els protagonistes d’aquesta fira del bestiar a un lloc llunyà del casc urbà per evitar allò que el pas del temps havia anat arraconant i que a la tradició li resulta dificultosa de mantenir davant les noves normes i disposicions legals a cada cop més estrictes. Es així com la fira del bestiar es traslladada a l’espai existent entre el Pavelló de Voleibol i la nau industrial de la Cooperativa Divina Aurora, en l’Avinguda de la Ribera, lloc on es construeixen infraestructures adequades amb un baden de

Tir i arrossegament (Agustí Perales Iborra)

desinfecció, plat llavador d’animals, llatzeret, pista i en arribar els dies previs a la fira gran quantitat de bòxers per estabular els animals, amb vigilància per una empresa de seguretat, a més de la supervisió, les 24 hores del dies que dura l’esdeveniment per veterinaris de l’Ocapa de la Generalitat Valenciana, i personal de l’Ajuntament de Xàtiva, els quals controlen exhaustivament l’arribada del bestiar amb la corresponent guia sanitària i passaport amb microxip que identifique als animals. Tot i això dels primers anys allí calia millorar l’organització d’allò que es duia a terme al recinte perquè algunes persones implicades consideraven s’estava transformant el recinte en un gueto on decidien quatre comerciants sense grans coneixements del món equí i si amb interessos econòmics, en detriment de la pròpia Fira del Bestiar, la qual cosa ha anat polint-se. La pretensió de donar-li un canvi de rumb a esta fira, enfocant-la a la promoció de la doma i la ramaderia mitjançant el cavall de muntada i recreació i també a la comercialització de carros, cabrioles, etc. no ha produït malauradament els resultats que es desitjarien. Tot i això s’ha dignificat les transaccions i els actes que allí es

realitzen amb l’ajuda i implicació del Centre Hípic La Font del Saladrar. La minva de l’ús d’este animal com a eina de feina al camp en no ser requerit com ho era als seus orígens i durant tants segles posteriors, ens ha abocat a una realitat que es circumscriu tan sols a l’exposició dels animals a la vista del públic per a la seua contemplació, mantenint-se aquesta històrica tradició, que perdura en realitzar-se encara algunes vendes d’animals, entre aquella gent que conserva el cuquet del cavall dins del seu cor. Uns versets de Blai Bellver, escrits en 1879, amb la socarroneria pròpia d’aquest impremter i escriptor xativí, volien fer palesa la llarga trajectòria de la Fira del Bestiar de Xàtiva, inclús situant-la cronològicament abans del seu any de naixement el 1250: La Fira més gran del món, la més antiga quisà... pues diuen que un faraó en ella un aca comprà.

Andrés Carull

David Calatayud

Josep Ricard Soler Murillo

José Luis Lagardera

José Miguel Castelló

Pedro A. de la Fuente

Toni Marzal

Vicent Garcia Valero

La Cultura de la Fira

Al país de les albades

Manu Chàfer, el Gallo Versador i cantador de cant valencià “Damunt de l’escenari, borumballes falleres, al país de les albaes, per costum...” Al país de les albades. Al País Valencià. Allà on les albades sempre han servit com a referència de l’arquetípic cant valencià més tradicional, per molt que el nostre folklore siga ample, variat... i desconegut. Ahi, al País Valencià, on en cada cantada has de moure una gran quantitat de gent...Un xirimiter/a, un tabaleter/a, un versador o versadora (quasi inexistent esta última, per desgràcia), una cantadora i un cantador...QUASI RES, MÁTAME CAMIÓN !!!, devien pensar, com no, a la terra de Raimon, de Bruno Lomas i de tants autodidactes. Ací, on renaixen les cendres, tendim a simplificar: xirimiter/a, tabaleter/a, i un agosarat o agosarada que se versa (s’inventa de manera improvisada

Perales Iborra

allò que va a cantar), que es canta la primera estrofa, que es canta la segona... ANATEMA!!!, deien els puristes instal·lats a la vora del Túria. Si, estimats, això és així: amb tres valencians, tens dos partits polítics i una escissió... On estava? Ah, si, l’estranya qualitat dels cantadors i cantadores xativins que, allà per l’any 1976 o 1977, que per a tot hi ha opinions, començaren a improvisar versos més o menys cara al públic en el lloc conegut com “el corral de la patxeca”, en una assimilació local del famós programa de televisió de l’època conduït per l’inefable Lauren Postigo. Estava el corral de la Patxeca en el solar que avui encara manté el seu aspecte un poc més cap avall de la plaça de la Morera, a pocs metres d’on hui continuen iniciantse les albades programades per a la fira d’agost a la plaça de Sant Pere. Em recorden que, entre altres, es deixaven caure pel corral de la patxeca el tio Chiquillo, del

Perales Iborra

carrer sant Cristòfol, Enrique Garcia, Gachi, del carrer sant Josep, Maruja Fuster, Maruja “ la del Cuadrao”, Vicent Guerrero, el Guerra del carrer Sant Josep, Miguel Soriano, Poma, de la plaça Bonaire, Paco Ortega, “Paco el Bombero “i un tal Pep Gimeno, conegut per Botifarra, que com tot lo món sap, ni és de Xàtiva ni el coneix ningú. Allò que començà de manera absolutament lliure, com un retrobament amb les tradicions més atàviques dels valencians després de la mort del dictador, va derivar en acte oficial de la fira des de l’any 1980, tal i com es reflexa al llibre d’aquell any, passant aquells inicials cantadors i cantadores a anar llogats per l’ajuntament de Xàtiva a canvi de quatre palmades a l’esquena, tres o quatre agraïments públics i, si el pressupost acompanyava, d’algun que altre sopar de germanor gràcies als festers i les festeres del carrer Sant Pere, als que l’ajuntament encomanava l’organització d’un acte del que ningú tenia una idea molt clara de com s’havia de desenvolupar. Amb el pas dels anys, sense que aquest cronista s’haja guanyat el jornal, s’anaren incorporant dones i homes que, arribat el dia 15 d’agost, i després del protocol·lari acte d’inauguració de la Fira i presentació de les festeres (festeres, que no Reina, anem arrere com els carrancs), s’ajuntaven a la plaça de Sant Pere i cantaven i versaven a les festeres, als acompanyants, als amics i als enemics, cadascú amb els dots, requintos, peculiaritats i mala baba que la natura haguera tingut a bé atorgar-li. Com que a més a més, i no com ara,

desgraciadament, al llarg de l’any, i en les diferents festes de carrer ( a Sant Josep, Carrer Puig, San Pascual, Sant Cristòfol, Ardiaques, San Joaquín...) també es programaven cantades d’albades, el “pique”, la versadeta picant o la més punyetereta tenien ocasió al llarg de l’any de coure’s a foc lent. En la dècada dels huitanta, s’incorporen a les cantades Arturo Molina, Pepe Roca, Encarna, “La Gitana”, del carrer Sant Cristòfol i un jovenet Manu Chàfer, de malnom El Gallo, del carrer Carneros. Un incís , ja que com sóc el narrador puc fer el que em done la gana: cap de les persones que anaven a cantar, llogades o no, ho feia amb cap sensació de transcendència, entre altres coses perquè, per un costat, veníem de les coves culturals més fosques de la nostra història com a poble, i perquè així mateix, cap de tots tenia la sensació d’estar fent alguna cosa extraordinària, ja que, de sempre, i per fort que ens xafaren el coll, els valencians sempre hem cantat i versat com a particular manera d’amagar la fam, la misèria o el desig de molts de condemnar la nostra llengua i costums al forat negre de la inexistència. Des d’aquell començament a l’any huitanta, podríem fer un detallat resum del que han sigut aquests quasi quaranta anys d’albades a Xàtiva, però, com que l’espai és finit i certes coses són difícils d’explicar, tirarem per la travessa, els convidarem a tots vostès a que s’acosten a les albades de fira el dia 14 matinada del 15 a la plaça de Sant Pere, i amb posterioritat el dia 19 matinada del 20 al barri de l’Hort de mora, en

ambdós casos a les dos de la matinada, perquè probablement el que puguen presenciar els farà comprendre perquè sempre s’ha dit que les albades de Xàtiva són diferents a tot el que es puga veure arreu del País Valencià, i per què cada dia és mes difícil trobar outsiders que vullguen vindre a cantar les albades de Xàtiva. Acomiadarem aquest article amb un xicotet recull d’anecdotari d’aquests anys.... Pic: Al llarg de molts anys, era molt mes difícil llogar a un xirimiter i un tabaleter que a la resta de components de la cantada. De fet, el xirimiter i el tabaleter venien d’Algemesí, el tabaleter era Vicent “Faenes”, i el dolçainer, ni més ni menys que un tal Xavier Richart, amb posterioritat primer catedràtic de dolçaina del País Valencià, mestre de molts. Repic: La colla La Socarrà, amb Juanra Martí com a cap visible, comença a fer l’acompanyament musical de les albades a principis del anys 90. Ni que dir que Juanra és el que se sol dir un part aprofitat: dolçaina, bandúrria i lo que li tires. Pic: En 1992, els festers del barri de l’Hort de Mora, amb el desig de projectar la fira mes enllà del seu espai habitual, demana l’organització d’una tercera nit d’albades, que se programarà durant tres anys (fins 1995) el dia 18 per la nit. Amb posterioritat, i a la vista de la falta de frescor per lo repetitiu, es tornarà al format de dues nits, però mantenint la de l’hort de Mora, fins al format actual. Repic: En 1996, en el primer any de govern del Partit Popular, el consistori municipal, reines i acompanyants acudiren a les albades amb el trenet municipal, i amb un retard de vora 45 minuts sobre l’horari previst. La xiulada de la gentada que es reunia a la plaça va ser històrica. L’alcalde que la va rebre no va tornar a acudir a

unes albades al llarg dels quasi vint anys que va estar manant en esta ciutat. Pic: La conseqüència de la xiulada va ser que a l’any següent va voler ningunejar als propis cantadors, i amb un enrevessat sistema de “cantes i te pague”, es va raspallar d’un cop tota la litúrgia que al llarg de tants anys s’havia dut a terme (incloent el pagament als cantadors “ oficials”, que tot hi ha que dir-ho) la conseqüència immediata d’aquell any va ser un continu tocar de la xirimita, esperant que algú cantés, una reina de la fira desfeta en plors, i un pare de la reina, important empresari local, tirant flames per lo que entenia com un atac gratuït a la seua filla. Repic: Com que no hi ha acció sense reacció, l’any següent, i en un període que va durar fins a 2003, l’ajuntament llogava versador, cantador i cantadora per a fer les albades a l’estil de l’Horta, per evitar-se crítiques i no haver de suportar altres situacions compromeses. Pic: Amb l’entrada de la regidora Rosa Esteban a la regidoria de fira, es reprèn el model de cantadors-versadors locals, amb una alineació que es va repetir ininterrompudament fins a 2014. Roca, Gachi, Poma, Oscar Roca y el Gallo, com a “oficials”, mes participacions puntuals de cantadores i cantadors com ara Neus Gil, Encarna “La Gitana“ o Pep Gimeno “Botifarra”, entre d’altres. Repic: Des de 2016, s’obri el ventall a nous cantadors -versadors ja de diferents procedències, donat la dificultat de trobar persones amb eixa doble faceta. És l’època de Toni Guzmán, el Enguerino; Llorenç López Zamora, el Punxa de Sant Isidre; Fernando Ferrer, el ratllat de Puçol; Jacint Hernández, d’Alcàsser; i Pilar Cuenca i Manu Chàfer, el Gallo, des de Xàtiva. Per últim. Quant de temps més podrà durar aquest estil tan peculiar de cantar les albades? És difícil pronosticar-ho. No són poques les escoles de danses arreu del país que incorporen escoles de cant d’estil, de tal forma que la vessant del cant està absolutament garantida. Serà possible trobar una fórmula o model que siga capaç fer sorgir versadors amb la capacitat de cantar, o de cantadors amb la facultat de versar?. El temps, com sempre, serà el que tinga la darrera paraula. Fins a eixe moment, com se sol dir... QUE DEU TE GUARDE I T’AMPARE SI TE’N VAS DE CANTADOR PASSARÀS MÉS FAM QUE UN FRARE O L’ENTRECUIX D’UN RETOR

Perales Iborra

Ernest Estornell

Música i Fira, història d'una restitució Xavier Aliaga Cap de Cultura a la revista El Temps Els programes d’un esdeveniment de la magnitud de la Fira de Xàtiva no són únicament una manera d’omplir de contingut una setmana festiva i d’oci. També ens fan un relat històric, ens conten coses. Poden reflectir les realitats socials i artístiques del moment. L’històric de les programacions ens pot ajudar a entendre el moviment cultural d’un període determinat. Malauradament, en el cas de la música i la Fira, ens enfrontem a un buit inexplicable. Algú que estudiara la programació musical de la Fira del 1995 fins ací es trobaria amb una llacuna poc presentable les dues dècades llargues de govern del Partit Popular a Xàtiva. Aquells cartells, en el seu conjunt, no explicarien l’apassionant història de com la música feta en valencià va evolucionar des de les trinxeres de l’ska i la cançó d’autor a esdevenir un fenomen de primer ordre. Uns anys decisius i apassionants que foren marginats en la programació del primer esdeveniment cultural de la ciutat. Durant la primera etapa de govern del PSPVPSOE a Xàtiva i fins i tot abans, la música en valencià és sinònim de cançó. Al conjunt del País Valencià hi ha fenòmens pop minoritaris, com Pep Laguarda, Remigi Palmero o Juli Bustamante. O cèl·lules rock encara més minoritàries, com Pantaix. El pes de l’escena, tanmateix, està en mans de la cançó d’autor i de grups folk com Al Tall. I així queda reflectit a Xàtiva, amb un festival que, amb diferents denominacions, s’inclou dins de la programació de la Fira d’Agost entre el 1974 i el 1995, l’any de l’arribada d’Alfonso Rus a l’alcaldia. El tall del qual en parlàvem adés. Per contra, durant els períodes de govern socialista i popular, la programació de la Fira reflecteix amb bastant exactitud el que s’estava cuinant en la música popular espanyola. Per la ciutat, en diferents etapes, passaren nombrosos

representants de la coneguda com “etapa daurada del pop espanyol”, de Loquillo y los Trogloditas a Duncan Dhu, Gabinete Caligari o Los Secretos, entre molts més. D’aquella època recorde sobretot un memorable concert de Siniestro Total que quasi els va costar una lipotímia. Una xafogor de carallo, sí. El plat fort, amb tot, solien ser propostes indiscutiblement mainstream com Mecano o Miguel Bosé. Durant les dues dècades de PP a Xàtiva, i resumint molt, no es pot dir que els corrents de fons de la música a Espanya no van ser convenientment reflectits. Per la ciutat passaren des dels supervivents de La Movida, com ara Los Secretos (ja sense Enrique Urquijo) o Juan Perro (sense els seus companys Radio Futura), a les formacions hereves. Fins i tot hi hagué, el 2012, una actuació intergeneracional: Loquillo, Ariel Rot i Leiva. La capital de la Costera també va acollir a les principals veus d’aquell canvi de paradigma (sobre el qual m’estalvie donar l’opinió) que va ser Operación Triunfo, amb David Bisbal i Chenoa, entre més. I fins i tot fou una de les ciutats primerenques en mostrar l’esclat indie de la segona meitat de la dècada del 1990 i els inicis de la del 2000, amb el festival Socarrat, una operació pocs anys posterior a la

Chenoa a la Fira en 2017 - David Calatayud

de Benicàssim però que, a diferència del FIB, va fracassar. Malgrat això, per al record quedarà un cartell, el de la primera edició, absolutament espaterrant: per citar tan sols alguns noms, hi havia Los Planetas, Fangoria, Chucho, Dover, Los enemigos, La Habitación Roja i els locals Big Score, que ho donaren tot malgrat actuar amb quaranta graus a l’ombra. Des del 1995 fins 2015, tanmateix, passaren moltes altres coses però no van tenir reflex a la Fira. El rock entrava amb força en l’escena en valencià, amb Obrint Pas i La gossa sorda com a puntes de llança d’un moviment, l’skarock amb arrels valencianes, que va dominar el panorama. La dècada del 2000 i la present, tanmateix, han estat importantíssimes per a la música en valencià: entren en joc nous estils, com el reggae o el rap, amb derivades diverses que acaben prenent forma en propostes tan reeixides com Aspencat i Zoo. I un músic del camp indie que havia començat la seua carrera en anglès, Miquel Àngel Landete, cau un dia del cavall i enceta una brillant trajectòria en la llengua pròpia amb Senior i el Cor Brutal. Això, mentre d’Alcoi sorgeixen propostes d’una qualitat miraculosa com VerdCel o Arthur Caravan o en Ontinyent ens sorprén una proposta com El corredor polonès. Sols són algunes referències. Una escena poderosa i diversa. Aquest prodigiós esclafit va ser marginat de la Fira d’Agost durant anys. Obrint Pas es van

Aspencat a la Fira en 2017 - David Calatayud

separar, l’any 2007, sense fer el macroconcert a la Fira de Xàtiva que la ciutat i els músics mereixíem. Per miopia, inèrcia o raons ideològiques, aquesta realitat va ser negada. Una paradoxa: milers de japonesos assistents al Fuji Festival, en una molt recordada actuació, van tenir molta més sort que els socarrats. Aquest seria un cas paradigmàtic, molt simbòlic, però els exemples es podrien multiplicar. Tan sols Pep Gimeno Botifarra, l’any 2011, va trencar la norma no escrita, gràcies al seu tarannà transversal. Potser alguna formació de Sona la Dipu va cantar en valencià, no ho he pogut comprovar. Versos solts, en tot cas. Res que mostrara, sobretot a partir del 2005-2006, l’eclosió en qualitat i quantitat de l’escena. Així les coses, per veure propostes en la nostra llengua calia acudir a la programació no oficial de la Fira Alternativa, feta amb molt esforç per part del teixit cívic de la ciutat. Rus, fidel al seu ideari, parlava l’any 2014, durant la presentació del programa, del “model de Fira que la ciutadania demana”. I és ben cert que propostes com Hombres G o Sergio Dalma concitaven l’interés de xativins i visitants i que, fins i tot, el programa apuntava alguns trets de modernitat com ara la sessió (multitudinària) de Carlos Jean i Juan Magán. La música feta en la nostra llengua, tanmateix, era marginada. No se li donava l’oportunitat de demostrar si era també o no una demanda ciutadana.

La restitució L’any 2015, el primer del govern de l’ara extint Pacte de Sant Domènec, és l’any de la tornada a la normalitat. Antonio Orozco era una de les grans atraccions de la programació musical, una continuïtat dirigida als gustos d’un públic extens que, al meu criteri, no calia posar en qüestió. I no s’ha fet. Al costat, tanmateix, tinguérem una inauguració amb Pep Gimeno Botifarra com a gran estrella amb l’espectacle “Botifarra a banda”. I un recuperat Festival de la Cançó amb sabor també molt xativí: Feliu Ventura i la formació de l’ex Al Tall Manolo Miralles, Musicants. No sols això: en la programació del Jardí de la Pau, trobàrem propostes com Tardor, Oques Grasses, Barbaritats i, per fi, Senior i el Cor Brutal. Una revolució. El 2016 hi hagué un afegit significatiu, el de la primera “Nit Jove” al Camp de la Murta. Una aposta suposadament arriscada: mentre que propostes com Rosario Flores eren gratis, s’establia entrada de pagament per a un cartell de la música combativa format en aquest ordre d’actuació per Dremen, La Raíz i Zoo. El risc, com es va veure, era molt relatiu. El mestissatge castellà-valencià, ja habitual en l’escena, va resultar un èxit absolut de públic. I va permetre veure en directe a una de les bandes valencianes en la nostra llengua més rellevants, Zoo. No sols era viable fer això, era una obligació inajornable. Altrament, una estupenda Marina Rossell i la gran dama del folk valencià, Mara Aranda, donaven continuïtat al Festival de la Cançó, també molt nodrit de públic. Tampoc no podrem dir mai que a la Fira de Xàtiva no es va poder veure un altre gran referent, Aspencat, que va actuar l’any 2017, poc abans de deixar els escenaris. Els de la Marina comparegueren juntament amb un dels noms de referència del mestissatge català, Txarango. Una edició en la qual també va actuar, al Jardí de la Pau, un dels noms de present i futur, Smoking Souls. Igualment simbòlica va ser l’actuació 2018 de Xavi Sarrià, l’antic cantant i compositor d’Obrint Pas, en una nova restitució parcial. Un concert històric, en tot cas. Sarrià va estar acompanyat d’una de les bandes catalanes més populars, Catarres. Encertadament, aquesta restitució no suposa traure del cartell un altre tipus de propostes dirigides a un públic més generalista. David Bustamente el 2018 i Carlos Baute i Rozalén, aquest 2019, formen part de la programació perquè la Fira de Xàtiva ha de ser una manifestació que pare atenció a públics diversos. Però la gran nit que acull grups en unes altres

Pep Gimeno Botifarra - Vicente Reig Tudela

coordenades tornarà a estar present i podrem veure El Diluvi en el cim (de moment) de la seua creativitat, amb el flamant àlbum Junteu-vos sota el braç, més una altra formació, Auxili, referent dels grans festivals en la nostra llengua. Grups capaços d’omplir tant o més que qualsevol referència valenciana o estatal que empre el castellà com a llengua vehicular de les cançons. Una restitució present també en festivals com Nits al Castell, beneïda pel públic. Una normalitat i diversitat que ha tardat dues dècades en ser recuperada.

Viatge a la Lluna Víctor M. Torres Director de Teatre de la Lluna

El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que temen, molt llarg per als que pateixen, molt curt per als que gaudeixen; però per als que estimen, el temps és eternitat ... “ William Shakespeare

on tot és possible. Aquest estar “Allunats” ens ha permès també tenir una visió diferent i distanciada de molts esdeveniments que han tingut lloc a la nostra ciutat al llarg de tots aquests anys.

“Quan surt la lluna es perden les campanes i apareixen les sendes impenetrables. Quan surt la lluna, el mar cobreix la terra i el cor se sent illa en l’infinit”. Federico García Lorca

Aquest viatge a la lluna que dura 5 lustres, ha portat els actors “llunàtics” fills de Teatre de la Lluna a poder dansar i recitar al ritme dels cants Dionisíacs en els llocs més recòndits de la nostra estimada Saiti, Saetabis, Medina Xateba, Xàtiva ... En els llocs més majestuosos i sorprenents: Castell de Xàtiva, Auditori Sant Agustí, Sant Domènec, Plaça Sant Jordi, les Santes, Col·legi Taquígraf Martí, Carrer Sant Agustí, Plaça de la Seu, Plaça Calixte III, Col·legi Attilio Bruschetti; Col·legi Teresa Coloma, Plaça Sant Pere, Església de Sant Onofre, Església de Sant Pere, Plaça de la Trinitat, Arxiu Municipal, Santa Clara, Carrer Montcada, Casa de la Cultura, Casa de la Joventut, Plaça Sant Francesc, Plaça del Mercat, Carrer les Tendes, Carrer José Carchano, Museu de l’Almodí, Llar dels Jubilats, Plaça la Bassa, Carrer Sant Francesc, Albereda Jaume I, Glorieta José Espejo, Col·legi Gozalbes Vera, Plaça Espanyoleto, Cafè Espanyoleto, Col·legi Martínez Bellver, Plaça Sant Jaume, Col·legi Jacint Castanyeda, Jardins del Palasiet, Centre Cultural Xàtiva, Col·legi Claret, Camp de Futbol Murta, Col·legi Teresa Coloma, Plaça de Bous, Gran Teatre... de segur que en aquests llocs encara ressonen ecos de Lorca, Calderón, Estellés o Ausiàs March. Aquesta llista exhaustiva ens porta a pensar que queden pocs llocs a Xàtiva que no hagem omplert de “Llum de Lluna”.

25 anys de viatge a la lluna dóna per a molt i en aquesta travessia hi ha hagut moments per a tot com per exemple “estar a la lluna de València” que equival a estar distrets i no centrats en l’essència o bé “demanar la Lluna” que és demanar l’impossible però que a forca d’insistir i treballar, com el camí del poeta es fa camí al caminar. També hi ha hagut moments per a “donar la Lluna”, és a dir, donar-ho tot a canvi de res o molt poc, donar l’impossible... Encara que la majoria de vegades ens hem “quedat a la lluna” durant llargues temporades, no perquè els projectes s’hagen frustrat sinó que la majoria d’ells ens han fet surar, romandre en un estat d’ingravidesa somiadora fent-nos sentir una mica “Llunàtics” habitants d’un regne de somni

Figurants de Teatre la Lluna al 2017

300 mesos, o el que és el mateix 1.300 setmanes, tota una vida com diu la cançó... Quan et poses a repassar l’historial és quan te n’adones de la quantitat de projectes, esforç, il·lusions, hores, cansament, son, energia que han estat el motor que ha mogut les manetes d’aquest rellotge

Espectacle Fira 2017

anomenat Art... manetes amarades en vida, teatre i poesia: 48 muntatges, Contacontes, Infantils, Teatre, Recitals de poesia, Dansa-teatre, Teatre Alternatiu, Teatre Clandestí, Misteris, Teatre Experimental, Formació Actoral, Tallers Monogràfics, Mostres de Teatre, Teatre de Carrer, Teatre al Carrer, Cavalcades, Coeducació, Violència de Gènere, presentacions de Llibres, Exposicions, Jocs Interactius, Poemagia, Cultura Popular, Col·laboracions, i ... Segur que se’ns oblida més d’una cosa. Teatre fet amb i per a col·lectius de tot tipus nens de Preescolar, Primària, Secundària, joves, adults, Sèniors, Malalts Mentals, Centre de Menors, Nens amb dificultats... I la Fira? Es preguntessin vostès, quina relació ha tingut Teatre de la Lluna amb la Fira? Bé doncs no ens podem queixar. L’any 2000 participarem en l’espectacle commemoratiu, 750 anys des que Jaume I ens va concedir el privilegi per poder organitzar una Fira. L’any 2000 va ser un any de canvi amb tot el que comporta d’expectació i polèmica. Aquest any es va traslladar el lloc de celebració de la inauguració, plaça de bous i clausura al camp Murta. Canvi també pel que fa al concepte d’espectacle inaugural que s’havia fet des de sempre al Reial de la fira i en els últims temps es realitzava una recreació històrica de la concessió del Privilegi. L’altre canvi important aquest any, va ser la clausura que passà de ser una desfilada de carrosses on es llançava confeti i serpentina a celebrar, en el camp de la Murta ,un concert piro-musical amb Montserrat Caballé. A l’Espectacle d’Inauguració col·laborarem amb la companyia Tempo Cultural en la posada en escena

de “Espectacle de Inauguració de la Fira 2000, 750 anys del Privilegi” direcció de Pepe Ferrer i organitzada per l’Excm. Ajuntament de Xàtiva. La nostra aportació a l’esdeveniment va ser ajudar en l’elaboració del guio, regidoria i subdirecció així com la participació com a actors de diversos membres de Teatre de la Lluna. L’espectacle maridava diferents llenguatges escènics, maquinària escènica, inflables gegants, dansa, música, projeccions, il·luminació i so espectacular. Al final l’espectacle va sorprendre, va saber vèncer les reticències inicials i agradar als més de 4.000 espectadors que van poder accedir al recinte. En 2001 Teatre de la Lluna crea i posa en escena l’Espectacle “Els Quatre elements: Aire, Aigua, Terra i Foc”, creat exclusivament per a l’ocasió conjugava música, dansa, poesia, elements mòbils gegants, cavalls, falconeria, música, imatges... Tot això acompanyat per una escenografia espectacular com probablement no s’havia vist abans. La implicació de Teatre de la Lluna en aquest esdeveniment va ser total, des de la creació i coordinació de textos, direcció, coreografia, disseny d’escenografia, llums, so, selecció de músiques, a més de participar com actors alguns membres de l’associació. Cal ser justos i reconèixer que un espectacle d’aquesta envergadura no es pot portar a la pràctica sense la col·laboració de nombrosos col·lectius com van ser: l’Escola de Danses, Colla la Socarrà, Associació Amics del Corpus, i un llarg etc. Teatre de la Lluna participà al 2007 a l’Espectacle d’Inauguració de la Fira amb la

participació de 40 actors, actrius i figurants. La temàtica d’aquest any tenia a veure amb la Cremà de Xàtiva, La Música va ser en directe a càrrec de l’Orquestra de la Mediterrània, baix la direcció de Juan Antonio Ramírez, amb la participació de nombrosos col·lectius locals, de la Costera i altres comarques tots ells dirigits per Dafne Valor que realitzà les funcions de directora d’escena. Va ser una producció de Ovio Producciones i l’Excm. Ajuntament de Xàtiva. “IBN YUBAYR DE MEDINA XATEBA”. Torna i conquesta Xàtiva el 2017 segons alguns titulars de premsa referits a l’espectacle inaugural de la Fira de 2017. Posada en escena que al 2003 va seduir i entusiasmar en la seva estrena a “Nits al Castell”, regressava per obrir la Fira del 2017. Una proposta arriscada amb un esperit Operístic que va conquerir el cor dels Socarrats. Teatre de la lluna va aportar a aquest muntatge, actors i figurants a més d’encarregar-se de la Direcció Escènica, coreografia, vestuari i tot el que va estar en la nostra mà per crear un grandiós espectacle. Els autors de la Cantata són Miquel Juan i Vicent Soriano, amb música i Cors en directe. Direcció Musical Miguel Juan i Direcció de la Producció Vicent Soriano. Organitza: Excm. Ajuntament de Xàtiva.

Inauguració Fira 2001

Al calaix guardats queden esbossos d’altres projectes que es van concebre per a la Fira de Xàtiva però que per diverses qüestions no van veure la llum. Dormint plàcidament resten projectes amb personatges famosos de la nostra ciutat, moments històrics o monuments emblemàtics ... Però qui no diu que aquests projectes no veuran la llum en els propers 25 anys? Caldrà esperar i deixar que actue l’influx màgic de la Lluna...

Logo Teatre la Lluna

L’espai faller de la Fira

Rafa Tortosa Garcia Assagista d’estudis fallers i cultura popular A les darreres edicions de la Fira d’Agost, amb la nova redistribució dels espais comercials i lúdics de la cita festiva més important de la ciutat, s’ha pogut gaudir d’un nou espai faller al Jardí del Bes. A pesar, inicialment, de certes opinions contra la disposició d’aquest espai lúdic per part del col·lectiu faller —cal afegir que el món faller, majoritàriament sol mostrar-se reticent a qualsevol canvi i evolució i que sol confondre tradició amb immobilisme—, el nou espai faller de la Fira, des de la seua primera edició, ha estat un encert. La seua uniformitat expositiva dels xiringuitos i la seua unificació entorn del jardí ha fet que els fallers i les falleres així com els visitants gaudisquen d’un espai tranquil, divertit i acollidor amb ofertes lúdiques i gastronòmiques molt interessants, les quals han estat llançades per les comissions falleres regents dels xiringuitos. Aquesta evolució dins de la configuració firera per part de les Falles en la intenció primordial d’aconseguir guanys per desenvolupar la festa fallera no cal aturar-la. Cal que seguisca evolucionant sense límits perquè pensem que és una fórmula que pot ser explotada fent ús d’altres vessants, com puguen ser el cultural o l’artístic, els quals estan fortament vinculats a les Falles i, com no, a la Fira. I és que aquest espai faller de la Fira pot servir per fer ressò de tot allò que implica la festa fallera. Que qui plau de la Fira, bé siga de Xàtiva, de la seua àrea d’influència o vinent de qualsevol indret del país, es convença de que les Falles són més que una festa i que aporten cultura, art o sociabilitat, i poden ser un constant i excel·lent vehicle reivindicatiu de temes que afecten a la ciutadania. I pot ser siga un lloc per desapegar aquells tòpics enganxats a la samarreta dels fallers i falleres, atès que el missatge que es sol aportar és el d’una festa plena d’excessos. Tota aquesta sèrie de directrius i idees apuntades, per ser aconseguides, caldria afegir a l’entramat

d’envelats que acullen l’oferta gastronòmica una programació cultural, artística i lúdica. No tenim la intenció d’inventar res, ja ho està. S’ha de remarcar que les Falles cal considerarles com una cultura festiva. És la raó de la seua existència en l’actual societat plena de mancança d’intel·lectualitat cultural. Les festes tenen la qualitat de ser un espai per injectar dosi de cultura atès la seua potència social amb un entramat associatiu de gran nivell així com el seu bon quefer en disciplines de tarannà artístic. La literatura, l’art plàstic i escultòric, l’art escènic, la sàtira... són conreats pels fallers i les falleres en les activitats presents al programa de festejos i als mateixos cadafals fallers. Atès que els fallers i les falleres ben saben d’intencions artístiques i culturals, tindrien la facilitat d’omplir una oferta lúdica a l’espai faller de la Fira. Amb el suport de l’ajuntament, el col·lectiu faller hi pot presentar productes artístics i culturals amb la realització d’actuacions musicals o de dansa, tradicionals o actuals; actuacions o curtmetratges d’humor; concursos d’aspecte lúdic i cultural; mostres de diversa índole o representacions teatrals. Molts d’aquestos productes a programar ja hi formen part de l’actual programa de fira com la Vetlada de teatre faller, on diverses comissions falleres, mitjançant el seu grup de teatre, fan gaudir els espectadors de la representació de teatre autòcton —sainets— o de qualsevol peça teatral més actual. Aquesta activitat escènica és present a les darreres edicions de la Fira d’Agost i sembla estar consolidada. En aquest cas i com diem, caldria que la vetlada teatral s’integrara a l’espai faller. Pensem que l’aglutinació d’aquesta mena de programació conreada des dels casals fallers pot beneficiar a tothom. El col·lectiu faller pot gaudir de la dualitat de ser partícip i espectador, la qual cosa pot acostar encara més la relació entre els

membres del col·lectiu més nombrós de la ciutat. A més a més, el visitant gaudiria en un mateix espai de l’oferta gastronòmica i de la cultural. I no cal deixar el benefici que comportaria, com hem apuntat abans, de rentar tòpics negatius que té la gent vers els fallers i les falleres. Com dèiem, amb l’espai faller de la Fira no inventem res. Només cal observar programes de festejos de fa uns huitanta anys per veure la participació de les Falles a la pròpia Fira, la majoria de les vegades en una configuració de l’espai semblant al proposat. Així és que a la Fira de 1932 ja veiem com el 19 d’agost va acollir l’elecció de la primera Fallera Major de Xàtiva, un acte que es completava amb una banquet popular, un concert de la Música Vella i la Gran Verbena Fallera on es van realitzar concursos de pentinats i mantons, entre d’altres. Un any després la revetla fallera es consolidava i per al dia 14 es va convocar un Concurso del Vestido de cuatro pesetas i on les Falleres Majors de les comissions van imposar la banda a les seues corts d’honor. Així mateix, s’organitzà una altra revetlla el dia 17. A la Fira de 1935, la presència fallera es limità, altra vegada, a la realització de la gran revetlla fallera on esdevingueren distints concursos, destacant per la seua curiositat el del más feo. A l’acte central s’elegí a la Fallera Major de Xàtiva. Després de la comtessa bèl·lica, trobem la primera presència de les Falles a la Fira en l’edició de 1942, on el 16 d’agost es realitzà una Vetlada Musical, acte en el qual s’elegí la Fallera Major de 1943. També a la Fira de 1943 s’elegí la màxima representant de les falles de l’any següent a un acte celebrat a la plaça de Bous. Finalitzat l’acte, es va fer una gran cavalcada, un

David Calatayud

concurs de gropes i la desfilada de les Belleses Falleres. Arribem a la Fira de 1944, on el dia 18 va estar programat com el Dia de les Falles, amb la presència de distints actes: concert de música, cursa ciclista de cintes, concurs d’elegància femenina i balls regionals. La jornada va finalitzar amb una traca i focs d’artifici. Com es pot apreciar, en altres èpoques, els fallers i les falleres han participat a la Fira. La seua col·laboració ha ajudat a engrandir la festa gran de la ciutat. I no cal fixar-se en aquestes èpoques dels anys trenta i quaranta, ja que des de la dècada dels setanta en endavant, la participació en activitats com el concurs de paelles ha estat constant així com en la desapareguda cavalcada pel Reial del darrer dia, que feia de cloenda de la Fira. Pel que fa al lloc d’aquest espai faller de la Fira, el jardí del Bes és un acollidor i tranquil lloc, que té la peculiaritat d’absorbir perfectament tot aquell soroll provocat a l’espai reservat per al comerç i les atraccions, a pesar de la seua proximitat. Considerant que l’oferta cultural i artística que s’hi proposa no tinga cabuda al mateix jardí —per raons de sonoritat o d’espai—, al mateix voltant s’hi podria afegir el pati del col·legi d’Atilio Bruschetti o la mateixa plaça de sant Pere, espai originari de la Fira de Xàtiva. Amb tot plegat, considerem que l’espai faller de la Fira pot ser un revulsiu per al col·lectiu faller, un lloc per reivindicar-se i mostrar-se com una festa que va més enllà dels quatre dies de falles i que els excessos que provoca la mateixa festa, com qualsevol altra incloent la Fira, poden ser contrarestats per accions culturals, lúdiques, artístiques i socials. La Fira és uns dels aparadors idonis. Usem-lo.

Cesc Roca

De Julio Iglesias a Botifarra

Quan els que vénen enguany a la Fira són de casa

Agustí Garzó Delegat del Levante-EMV a la Costera Qui ve enguany a la Fira?, es pregunta la gent quan estem prop de l’estiu i encara no han dit res de les actuacions musicals. Julio Iglesias, en 2001. Raphael per a la cloenda de 2011. Al Bano fa uns anys; Ana Belén y Víctor Manuel el 84. Mecano el 88 i el 90. Miguel Bosé tres o quatre vegades;

Botifarra actuant a la Fira de 2015 (Perales Iborra)

Carlos Baute enguany; Bustamente l’any passat... El que passa és que de vegades, a la Fira hi ha gent que no ve. No ve, per què ja està ací. Ja està ací és un dir; són d’ací però igual viuen en un altre lloc. Són els artistes de Xàtiva, alguns dels quals han assolit ja tanta importància que poden ben bé

encapçalar la proposta d’alguna de les nits de la Fira. Raimon ha de ser el primer. Però la Fira i ell no tenen massa coses en comú, almenys pel que fa als últims 30 anys. Són molts els concerts del cantautor xativí a la seua ciutat (Gran Teatre, plaça de bous, cinemes Avenida i Saetabis, antic Gran Teatro...). L’últim d’ells tingué lloc al Gran Teatre a les acaballes de 2015, dos anys abans dels seus dotze concerts de comiat al Palau de la Música Catalana el maig de 2017. En Fira, però, només ha fet tres concerts. El primer d’ells, el 13 d’agost de 1977, vespra de la inauguració de la Fira i a la plaça de bous, escenari on tindria lloc (però en maig) el gran concert de 1997, el de presentació de Cançons de mai. Tornaria a cantar en la Fira de Xàtiva el 18 d’agost de 1983, en un altre històric recital: el de la plaça de la Galera, al costat del seu carrer Blanc i amb Ovidi Montllor. El tercer concert de Raimon en fira no va ser estrictament dins del programa d’actes que va del 14 al 20 d’agost. Tingué lloc el 6 d’agost, dissabte, a l’auditori del Jardí de la Pau en una mena de pre-fira que es va dur a terme a finals del 80 en tres o quatre ocasions. El 2015 podria haver tingut lloc un gran concert de Raimon a Xàtiva i a la Fira d’Agost. El nou govern socialista de Xàtiva va fer les gestions, molt avançades en juny, per reunir a la Murta una Raimon tornà a Xàtiva en novembre de 2015 (Perales Iborra)

mateixa nit Raimon, Botifarra i Feliu Ventura en un recital, evidentment, apoteòsic. Aquell intent, que fins i tot es va filtrar a la premsa, no va quallar. A falta d’explicacions oficials més clares, el consistori va deixar caure que Raimon preferia que el seu concert de tornada a Xàtiva (tot i que amb el PP de Rus va cantar dues vegades) fora en un recinte més reduït i no un camp de futbol. I a poder ser, en un altre mes de l’any per allò de la calor. Va passar que aquell mateix 2015 de l’estrena del nou govern d’esquerres, finalment, sí que van actuar Feliu Ventura (va encapçalar el recuperat Festival de la Cançó, després de vint anys sense fer-se) i Botifarra, que va rebentar la Murta per a la inauguració d’aquell any. Raimon, per la seua banda, va quedar programat per al mes de novembre al Gran Teatre dins dels actes de nomenament com a fill predilecte. Feu dues actuacions, divendres i dissabte 12 i 13 de novembre. Què fou d’aquell gran concert, en fira o no, que hi hauria d’ajuntar Botifarra, Raimon i Feliu Ventura? Ningú ha sigut massa clar en les explicacions i ara que ja fa dos anys que el pare d’Al vent s’ha retirat, eixa reunió mítica és impossible. Es va negar Raimon a compartir escenari amb Feliu i Pep Gimeno?

Feliu Ventura en el Festival de la Cançó al 2015 (Perales Iborra)

Després de no poques actuacions a Xàtiva, entre elles aquella mítica amb Lluís Llach dins la gira

conjunta Que no s’apague la llum, Feliu Ventura actuava per fi en una Fira d’Agost i a través d’una contractació institucional: el recuperat Festival de la Cançó. Fou el 15 d’agost de 2015, en la primera fira del nou govern tripartit. L’espectacle de la plaça de la Seu, amb Musicants precedint-li en el concert anterior, fou el més potent del cantant de Xàtiva fins aleshores. Amb mitjans humans (Borja Penalba amb el pes instrumental de la nit) i tècnics suficients per a fer d’aquella una nit inoblidable, l’actuació fou efectivament memorable. Començà amb una versió de Jo vinc d’un silenci. I va acabar amb la peça habitual dels seus comiats, Adéu. I parlem de Botifarra. Hi ha gent que sabia d’ell en 1982, 1983... quan, de molt jove, començava a cantar albades al carrer Puig la primera nit de fira i ho feia molt bé. Però passarien molts, molts anys fins que l’eclosió del fenomen Botifarra donara per a fer-lo protagonista d’un

Raphael a la Fira de Xàtiva en 2011 (Perales Iborra)

dels grans concerts dels quals tenen lloc del 14 al 20 d’agost. Fou el 19 d’agost de 2006 i l’actuació no era, encara, cap meta: fou el punt de partida (exitós ja eixa nit) de futurs concerts històrics, com el del 19 d’agost de 2011. Aquella nit d’ara fa huit anys al voltant de 5.000 persones ompliren la plaça del Mercat. Pep Gimeno va oferir un concert ja mític en la memòria de la fira de Xàtiva. “Quin cagalló que tinc”, foren les paraules de benvinguda de Botifarra davant del micròfon, content però espantat d’aquella massificació desbordant. Però encara podia ser més forta la cosa. I també en la nova primera fira de les esquerres, el 14 d’agost de 2015, tenia lloc l’apoteosi. Botifarra era l’encarregat de protagonitzar l’espectacle d’inauguració, al camp de futbol de la Murta. Acompanyat pels músics de les bandes de la Nova i la vella, el concert va arrossegar fins al recinte esportiu la nit on ja regnava Laura Llorens a milers de persones. Sis mil, set mil... Un artista de Xàtiva i milers d’espectador entregats.

El Reial de la Fira

Toni Marzal

El Real de la Fira en el record d’un firero Antoni Martínez Revert Professor i escriptor Dedicatòria

Igual que ocorria amb el veïnat, que funcionava com una família i que ara ni coneixem, passava amb els fireros. Érem com una família que ens coneixíem, ens estimàvem i, per damunt de tot, ens ajudàvem en els molts destrets que la vida ambulant deparava i depara: un foc, una pluja a bots i barrals que s’emportava joguines i matalassos, un robatori, un accident, qualsevol desgràcia... movia una autèntica solidaritat corporativa. A més a més en cada lloc teníem una família, unes persones que ens acollien durant els dies d’estada com si fórem de casa. Beneïdes persones que atenien el xiquet de bolquers, ens completaven la compra que no

Toni Marzal

s’havia pogut fer, t’oferien la casa per a llavar la roba, per a les necessitats... tot allò que no entra en un barracó de fusta de dotze o setze metres quadrats que mai no podies abandonar al bell mig d’un poble en festa. A tots, fireros i hospitalàries famílies, el meu record agraït quan sembla que el temps arrambla amb els vells valors de la convivència.

El Real: objectiu comercial

El Real era el rovell de l’ou, el que ara diríem la milla d’or, i l’aspiració de tots els fireros era arribar a plantar parada allà, però el camí era complicat per tal com s’era respectuós amb els drets adquirits per antiguitat, de manera que els teus metres

Toni Marzal

eren sagrats i solament quan algú fallava ens era permès avançar cap al Real. La nostra parada era la primera després dels torroners, front per front amb Rodenes, el rei del mimbre, que parava al costat del Moncho. És a dir, estàvem a no res d’arribar al Real, on els dels palmitos i els de l’alta bijuteria no perdien torn. Un primer avanç hauria permès accedir al Real a la família del Sr. Alegre, que tenia parada pròpia, i nosaltres, sobrepassant les parades que plantava l’Ajuntament per als torroners, hauríem ocupat el seu espai front al cantó de la finca de l’Hotel Espanyoleto, és a dir, a un pas del centre neuràlgic de la Fira. No vam arribar-hi mai, després l’Ajuntament va deixar de muntar parades i nosaltres no en teníem de pròpia, ja no es respectava l’antiguitat i jo, que havia de ser l’hereu, vaig escollir un altre camí que el de firero. Corria l’any 1960.

El Real centre del recorregut

El recorregut fora murs, al peu del que varen ser les muralles de Xàtiva, pel que fa a la Fira, ha tingut un seguit de límits mentals, més que no físics, que s’imposen, fins i tot hores d’ara, durant la resta de l’any. Més enllà de l’actual Gran Teatre les pulsacions de la vida social (bars) i comercial semblen sobreviure, quan ho fan, molt precàriament. L’espai de la Fira contemplava des de la plaça de l’Espanyoleto fins a la plaça de Bous. A l’ombra del

pintor s’estenien productes de l’horta i més tard es mostrava la maquinària més moderna de la incipient mecanització del camp. Les atraccions –cotxes de xoque, barquetes voladores, l’ola, els cavallets, barracons de tir...- s’instal·laven a la plaça de la Bassa que presidia el Cine Setabense. La Baixada de l’Estació marcava el primer límit per tal com s’inseria en el gran vial i aportava la majoria de visitants que venien amb tren o amb els autobusos que tenien allà la seua arribada. De fet, fins a aquest indret, hores d’ara, ha desaparegut la vella fira, al temps que l’espai ha estat ocupat per la Fira dels esmorzars d’ou fregit, pimentó i sardina. El segon espai arriba fins al Real i estava ocupat, com ara, per ambulants sense parada. A l’aire lliure o amb quatre lones, s’oferien garrots, eines per al treball del camp, ferramenta diversa, arreus per als animals, i a les portes de l’Hostal del Lleó i de l’Hostal del Sol, uns melons d’Alger descomunals... Per fi, passejant de ponent a llevant, s’arriba al Real, únic àmbit il·luminat, i no sempre, amb les típiques guirlandes de coloraines i ornat amb les banderoles del règim. Per a ser més precís, al Real s’entra, si vens passejant en sentit contrari, de llevant a ponent, per la Font del Lleó i els edificis emblemàtics que l’envolten, o així es pensava quan, a imitació de la Fira de Sevilla, es posava allà una porta per donar pas a un espai, que s’acaba a

l’altura de correus. El Real, gaudeix, amb el seu tram d’albereda, d’una glorieta que l’eixampla, i que en relació a la Fira, va tenir en la Verbena els seus anys més gloriosos. Els organitzadors han intentat en diverses ocasions integrar-la, mitjançant alguna instal·lació, com la reproducció inoblidable de la Font dels 25 dolls que oferia 25 tipus de beguda espirituosa, gentilesa de Gregorio Molina, o programant allà el teatre infantil... Tanmateix, la glorieta ha acabat restant sempre com separada per un altre límit mental. Mai no s’hi han disposat parades que ampliaren el camp comercial d’un Real que paulatinament anava minvant com a punt estratègic de venda. La baixada del matadero, que hi confluïa al recorregut, era el punt d’arribada de la carretera de València i, per tant, via important d’accés i l’única que dona directament al Real. A partir d’ací els límits marcats pel Moncho i pels Arcos eren permanentment superats per la fira dels animals i, puntualment, pels festivals de les bandes de música, per les corregudes de bous i pels partits de futbol de l’Olímpic. Els fireros teníem ben presents aquestes programacions perquè eren els moments i dies, especialment el dia dels bous, en què es confirmava, o no, una bona fira: venia gent de fora que no podia tornar al poble sense firar als seus. El tram que va des del Real fins a la plaça de bous tenia un doble itinerari, el de les parades que funcionaven vora la carretera, la qual mantenia el trànsit, i el de l’Albereda, amb les parades establides també a la vorera, però d’esquena a la mateixa carretera. El primer itinerari era obligatori per a l’adquisició, feta excepció de l’aixovar, de tot allò relacionat amb la dot que s’havia d’aportar per al matrimoni. Òbviament era precís, a més a més, en cada casa, reposar o completar amb paelles, plats, perols i cassoles... tot el que s’anomena l’escurà. El segon itinerari contemplava tota mena d’articles, on encara prevalia el joguet, i les atraccions, que blasmaven de la nova ubicació. Els fireros estàvem contents perquè allò aportava la presència de les famílies i els xiquets que somiaven pujar a tot. Darrere del Moncho i dels Arcos, malgrat el desnivell, cal esmentar, un espai verd que ofereix una certa continuïtat en el Jardí de Selgas i en el Parc de la Pau, on la gent jove va trobar una alternativa a la vella verbena, gràcies al Festival de la Cançó, a concerts, disc mòbils, festivals i festes diverses. La Fira del bestiar, que ocupava la gran explanada que s’estenia davant de l’Institut Josep de Ribera,

en els seus primers dies, esdevenia un punt de visita obligatòria. Tot un món que tenia, llavors, un referent en els animals que fonamentaven l’economia familiar en la majoria de les cases dels llauradors i traginers de la comarca. Un món en el qual la paraula i l’encaixada de mans tenia tant de valor, si més no, que les actes notarials. En tot cas, allà s’acabava o començava la Fira. Ara, allunyant-se de la muralla, les atraccions s’instal·len buscant el camí de Sant Antoni en una mena de retorn històric, perquè quan la Fira se celebrava per Sant Martí en la plaça de Sant Pere, al camí de l’ermita se celebraven les joies que posaven a prova el valors de les cavalleries.

El Real punt d’encontre

El Real, a efectes dels espectacles que li donaven vida, s’ha vist envaït per escenaris aleatòriament ubicats, uns anys a l’inici, davant del Banc d’Espanya, ara Ajuntament de la ciutat, altres anys al final, front a correus, i de vegades, davant d’on s’alçava el templete, front als casinos que acaparaven, com fan els successors, la vorera més ampla de Xàtiva, amb tot de cadires i taules, perfectament disposades per a veure i ser vist, allò que anomenaríem llotgetes vips. Al si del Real i durant la Fira, els casinos Mercantil i Setabense accentuaven el seu caràcter classista que van covar durant tants anys. Competien en orquestres i actes “culturals”, com concerts, campionats i exposicions, i feien ostentació del seu tarannà més popular o elitista amb balls de societat inclosos. Per damunt d’aquests espais restringits als socis, quasi bandejant-los, estava la gent que passejava tothora i omplia de gom a gom tota l’Albereda. Al real se celebraven, entre la modernista casa Botella i l’actual Ajuntament, les inauguracions amb tot el protocol i boato escaient al nomenament d’una Reina, i les cloendes, consistents sempre en desfilades, i resoltes amb el Gran Coso Multicolor amb carrosses que recordaven, amb molt de confeti i serpentines a manta, la batalla de flors de València. Habitualment s’anunciava “Espectacle amb música, actuacions de grups, balls, carrosses, llum i color”. Davant de correus es plantava un escenari per a unes programacions que incloïen teatre, sarsuela, concerts de música... L’escenari desapareixia per a donar pas a les carreres de bicicletes i de motos que tenien eixida i meta als peus d’un entarimat. La presidència estava situada al bell mig del Real, i des d’aquest

entarimat es lliuraven premis i trofeus a tort i a dret. Era també lloc de privilegi –va arribar a haver-ne tres - a l’hora d’espectacles i desfilades, sempre menut per a tants aspirants com havia d’albergar: organitzadors, arrimats, invitats, autoritats i la Reina amb les seues dames d’honor. El teatre va abandonar el Real per a presentarse on es decidira cada any: l’actual estació d’autobusos, la Plaça de la Seu, la Plaça del mercat... Les sarsueles van deixar d’escoltar-se, les bandes de música que ja no desfilaven després del festival van anar reduint la seua participació en Fira, es van esgotar aquells festivals internacionals de dansa... La carrera de motos, la de bicicletes, i un munt d’actuacions de caire esportiu, van abandonar el Real, buscant uns espais més adients o van desaparèixer com la de cambrers. L’escenari, abans esmentat, que se situava enfront dels casinos, va ser determinant, els anys que es va muntar, per a reunir al Real totes les nits una gentada que gaudia amb les actuacions de cant, de dansa i, fins i tot, de cinema, que també se’n va projectar. Sobre aquell escenari van ser memorables, entre moltes d’altres, l’actuació del Lebrijano amb l’orquestra andalusí de Tànger i la de l’Escola de danses de Xàtiva. A poc a poc, es va passar de fer-se gairebé tot en el Real a no fer més que allò imprescindible, com era la institucional inauguració i cloenda. A tall de mostra, tinc al davant la programació de la Fira d’agost de 1997 i de més de setanta actes programats, solament set s’anuncien al Real: l’Espectacle d’inauguració amb escenificació medieval i representació teatral de l’atorgament del Privilegi del Rei Jaume I; una simultània d’escacs a 20 taulers a càrrec de J.I. Sánchez Corujo, excampió asturià; la desfilada de la Banda del Almirantazgo de l’armada russa de Sant Petersburg – totes tres el primer dia de Fira- ; un espectacle d’animació a càrrec de la Companyia d’Amparo Castillo; la competició de Tenis de taula; la Gran dansada valenciana - a peu pla -, a càrrec de l’Escola de danses de Xàtiva; i l’espectacle de finalització de la Fira d’agost. Va col·laborar també a que disminuira la nombrosíssima presència de xativins i visitants al Real, l’intent, accentuat amb l’arribada de la democràcia, de descentralitzar la Fira, allunyant del Real certes activitats, de vegades per qüestions tècniques de seguretat o de sanitat, com les disparades de focs artificials o la Fira del bestiar amb la seua competició de tir i arrossegament. En altres ocasions, per qüestions d’aforament, com la verbena que es va traslladar al Parc de la

Pau fins a la seua desaparició. I en molts casos, veritablement, tractant de fer arribar la Fira als barris, com els de Sant Pere, l’Hort de Mora, el Carme, el carrer Blanc o les Cases barates. L’any 2000, amb la celebració del 750 aniversari de la nostra Fira, es va cloure una etapa i se’n va obrir una altra, ni millor ni pitjor, distinta. La decadència del Real va tocar fons amb la decisió, no sé si raonada i encertada, de traslladar a la plaça de bous i al camp de futbol la inauguració i la cloenda. Des de temps immemorials les festes i celebracions tenen en les desfilades la seua expressió, i la Fira ha perdut les seues, que tenien en el Real els moments més àlgids, brillants i intensos de comunicació.

El Real, cor de la Fira

El Real ha estat, durant molts anys, el cor de la Fira, exultant i avalotat fins a la taquicàrdia, cau de sentiments acordats a l’edat de qui el passeja, caixa de ressonància de la pròpia festa i, fins i tot, en la solitud i el desencontre firero, que de tot pot haver-hi en la vinya del senyor, lloc on guarir-se amb reflexions contradictòries assuavides per la presència de tanta gent lliurada a l’alegria i al plaer del retrobament o agombolades per la música propera de la glorieta que animava, els anys 60, el ball de la verbena. S’ha encès la traca de lujo en colores. Són les 12 de la nit. El Real anava quedant-se solitari perquè “la gent de bé” es retirava cap a casa; l’altra gent, de la qual ens delíem per formar-ne part, dels casinos estant o passejant, ara en grups esparsos, gaudien noctàmbuls del silenci i la frescoreta que s’apropaven amb les hores fins ensenyorir-se de Xàtiva. A la Plaça del Mercat – les sis o set de la matinada – era l’hora d’un xocalate amb xurros que ens rescabalés d’un dia amb tanta Fira com havia quedat viscuda a flor de pell, amunt i avall, pel Real.

Toni Marzal

El Reial: centre i insígnia Sara Pons Estudiant de Periodisme

Primer dia de Fira, primer dia en què fem el programa de ràdio d’Xtradio des del Reial just darrere de la Font del lleó, una font que ens ha vist créixer igual que ha vist créixer la Fira des de 1250. Fira que va començar just ahir a la nit i que com no? sempre ha d’anar acompanyada d’una bona festa, una festa que ha sigut la culpable que ni tan sols haja dormit aquesta nit. Arribe puntual al set de ràdio, és el dia de la carrera de motos i dels primers esmorzars de

la festa. Mire a banda i banda. Sóc afortunada, veure la Fira des d’aquesta perspectiva és tot un privilegi. Els xiquets cap a les atraccions, eixes que continuen allí cada any i que han acompanyat tantes generacions en el nostre primer contacte amb l’adrenalina a l’alçada de l’Autobús o que han posat a prova tant els nostres marejos com els dels nostres pares als típics cavallets. Però al matí hi ha una cosa que inunda més que en cap altre moment el reial: la tradició. El matí ens descobreix els orígens, les arrels,

David Calatayud

Vicente Reig Tudela

aquells moments en els quals els avis amb els més menuts agafats de la mà van a comprar, a la mateixa paradeta, on van comprar al seu fill aquell primer garrot amb l’imprescindible gravat per recordar aquell moment i continuar així la tradició. A poc a poc, es va sumant aquella calor tan típica, una calor que sols suportem, amb gust, una vegada a l’any, perquè si no seguiríem a la piscina o ben a prop d’un aire condicionat. Però, què seria de la Fira sense la calor sufocant? Una calor a la qual afegim la següent tradició: no podem estar al Reial, veient les paradetes i amb el Sol ben alt sense un ventall. Un ventall del color que siga, més gran o més xicotet, però sempre a la mà. Un ventall que ens protegeix i ens acompanya però que cada fira renovem, ja siga perquè el perdem durant l’any o a la mateixa Fira, o pot ser perquè volem un ventall de cada Fira, un ventall que ens recorde cada any. I és que, qui no recorda una Fira on el ventall desapareix del bolso o acaba en mans

d’aquell company d’escola o institut a qui sols veiem durant aquestes dates? Quan arriba la Fira tot es para. És com un d’aquells moments en la vida on un botó s’acciona i el món sols gira en una direcció. Recorda a tantes coses... La fira és com eixe viatge que prepares amb tanta il·lusió, amb la incertesa de què serà el que t’espera en aquell nou lloc, en aquella nova fira. Un viatge en el qual el que més esperes és veure l’hotel, aquella habitació que serà el refugi durant aquells dies igual que ho és, cada any, el Reial de la fira. Com la xicoteta essència de cadascú de nosaltres que ens va acompanyant en el viatge. En un viatge anual però també en el viatge que és la vida i... és que, la Fira també té edats i edats representades en cada moment del dia i en cada racó del Reial. I també són records. És mirar enrere cada Fira acompanyats de la música, que envaeix les nits

als xiringuitos del final del Reial. Eixos xiringuitos fallers que abans estaven entre les atraccions i dispersos al llarg del Reial i ara es troben al Jardí del Bes. Un jardí que sempre ha acompanyat els més joves en les seues primeres experiències nocturnes. Un lloc que uneix i que ara està ocupat per totes aquelles comissions falleres que decideixen eixir al carrer en aquests dies per tal de gaudir la festa des de dins. Veure la Fira també significa estar en cadascun dels moments del dia, passejar tant pel matí com per la nit, sense oblidar tampoc les vesprades. Unes vesprades plenes de calor, on el refugi es troba sota l’ombra dels alts plataners de l’Albereda mentre els xiquets envaeixen el Reial, tot apropant-se a les atraccions. Atraccions que es repeteixen cada any, amb els mateixos firers que també van acompanyats de les seues noves generacions. Perquè la Fira és això, generacions que canvien i que n’incorporen, igual que ocorre amb les joguines que canvien seguint la moda de l’època: abans Tamagochi i després un Pocoyó que deixava lloc a la Pepa Pig. I encara que el matí haja estat ple d’una calor que acompanyava el dur cansament per no haver dormit, la Fira també és la vesprada i veure les intrèpides rialles que omplen les llargues cues a les atraccions. Passejar entre les paradetes situades entre l’Ajuntament i Correus i una mica més enllà, fins quasi arribar al carrer La Reina. Visitar allò més tradicional i descobrir aquells nous racons que s’han volgut sumar aquell any a la Fira. Aquelles noves paradetes que enamoren, paradetes que són criticades i avalades mentre es pren un granissat, del color i la fruita que volem, en l’immens espai que posa cada any Sirope, un lloc que s’ha convertit en parada obligatòria per a refrescar i poder continuar el llarg passeig que ara acaba sobrepassant la plaça de bous, en un lloc on els més joves poden allargar més la nit en les seues primeres fires nocturnes. Encara no ha arribat l’hora de sopar però les casetes de la Socarrada, just en el centre del Reial acompanyen i mereixen d’aquella paradeta

prèvia per començar la nit, sense que ni tan sols haja acabat el dia. Una cerveseta ben fresqueta capaç de recobrar les forces necessàries per continuar al Reial. Però, com no? Una mai és suficient i acabem sopant el més a prop del Reial possible, si és que no ho fem des de cap dels xiringuitos o llocs de menjar de la Glorieta. El dia al Reial sembla no acabar mai i després de sopar la nit continua, jove, com si fos la nit més jove de l’any durant tota la setmana. Eixes són nits que acompanyen, acompanyen al llarg del Reial com ho fan aquells sopars amb la gent que estimes o que has estimat i que no veus tant com voldries. Són passejos en què els records ens porten a reviure cada instant, cada fira, i la companyia d’aquells dies. Reviure les nits que, acompanyats pels nostres pares, eren el final del dia o quan esdevingueren l’inici de la festa amb els amics de l’institut. La nit amaga moments únics, amaga els riures amb un cubata a la mà o les creïlles tornant de matinada en aquella única paradeta que queda oberta, que apareix com aquella persona a qui tant estimem i ve a acompanyar-nos quan més la necessitem. El Reial és matí, vesprada i nit. És una tradició i una innovació perquè els seus xicotets canvis també formen part de nosaltres i de la nostra història. El Reial es converteix en el centre de la nostra vida durant uns dies, uns dies que ens paralitzen, dies que reservem durant tot l’any perquè, almenys, volem viure un dels dies de Fira, compartir encara que siga algun moment allà, encara que sempre semble el mateix. I és això, el fet que ho semble, el que fa que la Fira forme part de tornar a casa, tornar a les arrels prenent per nucli el Reial, el lloc que sense moure’s ens dona la mà per a seguir sumant fires. Perquè l’Albereda, en forma de Reial, ens fa recordarnos a nosaltres mateixos en cada moment de la nostra vida, en el repàs de cadascuna de les fires viscudes i ens transporta a persones, moments i llocs. El Reial es converteix en centre de Xàtiva i en insígnia per a cadascuna de les petjades que el recorren.

Firar-se

Què és la fira sense firar-se? Ruth Tomàs Periodista del Levante-EMV Primer es va firar la nina. Dues coses un mateix any era massa despesa per a una família humil als anys 50. L’agost següent va arribar el cotxet. Molt bonic, de fusta. Un cotxet que ella ja s’encarregaria de vestir, amb llençolets, per posar la nina i passejar-la amunt i avall per casa i el carrer. El cotxet el va portar arrossegant des que el van comprar fins a casa, i de camí es va trencar. Els plors i el disgust de ma mare va ser gran, però son pare, manyós ell –i treballador de la fusta– la va consolar dient-li que en arribar a casa li l’apanyaria. Els joguets són un dels productes estrella de la Fira d’Agost de Xàtiva, perquè els més menuts són uns dels grans protagonistes de la

festa xativina. Les parades d’aquests articles acostumen a situar-se a partir d’una de les portes d’entrada a la Fira, el que fa que els més menuts comencen contents un recorregut que es pot fer llarg. Nines, cotxes, jocs de taula, de construcció, electrònics, peluixos, bicicletes, patinets, disfresses, pilotes, videojocs, consoles... S’exposen a la venda en parades – algunes immenses, un autèntic paradís per a la mirada dels xiquets– que porten des dels jocs més tradicionals fins a les darreres novetats. A més de joguets, xiquets, i no tan xiquets, també demanen firar-se animals de companyia com tortugues o ocells, que ja venen amb els recipients i gàbies per acollir-los a casa.

David Calatayud

La tradició de firar als xiquets es manté i s’ha ampliat, a més dels pares, a avis, tiets, padrins... Amb un amic que ve cada any a dinar a la Fira tenim la tradició d’acompanyar-lo després a passejar-la per a buscar els regals que firarà als seus dos nebots. Enguany quines són les novetats en joguets, quina sèrie està de moda? Haurem d’anar pensant-ho ja. Els xiquets també volen firar-se pujades a les atraccions que poblen la Fira de Xàtiva. Desenes d’instal·lacions omplin un recinte que expandeix la seua àrea amb el creixement d’una Fira que es celebra des de 1250. I les atraccions mecàniques i inflables, amb les darreres novetats, es donen cita cada any a la festa d’agost de Xàtiva perquè grans i menuts es firen. Sense renunciar, però, a firarse també algun objecte o detall més perenne. La Fira de Xàtiva sempre ha sigut un gran mercat al qual es pot trobar de tot. Ben coneguda és la frase que diu: “A la Fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no compraràs res”. Abans hi havia més coses que ara, acostumen a dir els més majors, que expliquen que a la Fira hi havia de tot per a la casa, per a les diferents feines tradicionals i del camp, i per a un mateix. La gent esperava l’arribada de la festa xativina per adquirir els objectes i utensilis que necessitaven i que durant la resta de l’any no podien comprar. Els més grans conten que fa anys hi havia a la Fira, fins i tot, joieries i parades que venien or perquè la gent comprara objectes valuosos per regalar per a ocasions especials com casaments, comunions o batejos. Ara hi ha més parades de bijuteria i comerços amb joies de materials no tan preciosos, i és habitual firar-se anells, collars o arracades. També era comú abans adquirir botiges i cànters, cassoles de fang, paelles o llibrells per a pastar a casa. Uns articles cada vegada menys presents a la Fira perquè actualment es poden comprar a diverses botigues i durant tot l’any, sense haver d’esperar a la celebració d’aquestes festes. I perquè actualment ja no es pasta a casa, i es compra directament als comerços. La meua àvia era molt “aficionada” a comprar els llibrells a la Fira. Després, amb els anys, era fàcil acontentarla portant-li dàtils, torrat o fruits secs. A la Fira, fins i tot hi havia estufes per a la llar. Un esdeveniment que té lloc en ple més d’agost i en una ciutat que té “l’honor” de ser una de les més caloroses del territori espanyol, amb fires a elevades temperatures –la Fira s’emporta la calor, diuen– reservava un tram del seu espai (a la pujada de la Plaça la Bassa) per estendre una àmplia exposició d’estufes de llenya per a la llar. En ple mes d’agost ja es pensava en l’hivern que havia de vindre.

David Calatayud

Precisament per l’època de l’any en què se celebra la Fira, en ple estiu, un dels productes més típics de la festa major de Xàtiva és el ventall. Parades tradicionals, per l’objecte que venen; i perquè, pels anys que fa que acudeixen a la Fira, ja són un element propi més d’aquest gran mercat. Algunes venen a la Fira des de fa quasi un segle, després de passar el negoci de pares a fills. Les parades de ventalls tenen predilecció entre veïns i visitants, que busquen sufocar les altes temperatures de l’agost i de la capital de la Costera. Són tan típics de la Fira que fins i tot la programació municipal ha inclòs alguns anys una exposició d’aquest objecte. A la Fira hi ha ventalls de tota mena: fabricats de varetes i calats, de marfil, de fusta, de tela o de plàstic. Ventalls de violí, amb plomes o lluentons. Ventalls amb flors pintades o amb motius geomètrics... Ventalls clàssics o més moderns, més innovadors pel que fa al disseny. Ventalls que es poden decorar, pintats a mà, que fan encara més preat aquest objecte. Sens dubte, un dels productes típics de la Fira d’Agost, junt amb els ventalls, són els garrots. Firar-se un gaiato és una tradició que es manté any rere any, i que passa també de pares a fills. Garrots, bastons i crosses que també es poden personalitzar gravant el nom de la persona a qui es fira. Les parades de gaiatos també són tan tradicionals a la Fira que els firaires ja són més que coneguts per als visitants. Les parades de garrots conviuen des de fa alguns anys amb les de plantes medicinals, uns productes que, junt amb altres de decoració, de novetats en electrodomèstics (robots de cuina, ratlladors i peladors, i altres utensilis per fer més còmodes les tasques diàries) o aparells tecnològics i digitals d’última generació, han ampliat els productes a firar-se. La gent molt firera, que visita la Fira al matí, a la vesprada i a la nit, amb família, amics o sols. I la gent no tant firera, que fins i tot marxa durant la setmana festiva, però que està el primer o l’últim dia. Tots poden buscar i remenar en el gran mercat anual xativí per triar un o diversos objectes, però, si es va a la Fira d’Agost cal firarse alguna cosa. Ja han decidit què volen?

El comerç d’abans i de hui Laura Beltrán Adriá Creativa i dissenyadora gràfica Als seus orígens i durant un llarg període de temps, el lloc de celebració de la fira de Xàtiva va ser junt al Portal de Cocentaina, a l’actual plaça de Sant Pere. Estava enfocada al comerç. Especialitzada en el comerç del bestiar: bous, vaques de llet, cavalls, mules, porcs, corders, rucs i haques. El bestiar era el principal mitjà de transport i ajudaven a llaurar el camp i a alimentar a la població medieval. Amb el pas del temps la fira va créixer i començaren a incorporar gastronomia i

artesania: embotits, vi, oli, llana, seda, parament de cuina, eina de treball, joguines, espardenyes d’espart, ventalls i gaiatos entre molts altres articles. Una de les populars costums consistia en que cada any, l’home comprava un ventall per a regalar-li a la seua dona i ell es firava un gaiato. La tradicional adquisició del gaiato s’ha mantingut fins a l’actualitat. Cada any venen un gran nombre d’aquest popular article de la mida més menuda per a nens que encara no caminen i a mesura que creixen, augmenta també la mida del gaiato.

Quela Alapont

David Calatayud

Amb l’evolució i creixement de la fira, el lloc de celebració ha anat canviant fins a l’actualitat, que se situa a l’Avinguda Jaume I, coneguda també com a Reial de la Fira, i s’expandeix per l’Avinguda de Selgas. Aquest canvi ha vingut relacionat directament per l’expansió i l’adaptació de la fira amb l’evolució de la societat. El comerç del bestiar ha passat a un segon pla. Ara se celebra en el seu lloc el concurs de tir i arrossegament, un esport autòcton valencià, que tracta de la cursa d’un cavall carregat amb un carro pel de sacs de sorra que recorda els temps antics en què els animals de tir eren fonamentals per la vida agrària. També s’ha incorporat una gran oferta cultural destinada a tots els públics com exposicions, concursos, concerts i música valenciana, teatre, exhibicions esportives com la coneguda carrera de motocicletes, etc. Encara es manté la comercialització d’articles

tradicionals com els ventalls, parament de cuina o menjar d’elaboració artesanal però alguns també han sofert modernitzacions com el procés d’elaboració mecànica o l’ús de materials moderns com el plàstic o l’acer. Els antics carrusels i barquetes impulsades mitjançant politges per la força de l’home, han canviat cap a les elèctriques i sorolloses pistes de cotxets de xoc. Les joguines modernes que començaren sent cavallets de cartró o tricicles de fusta, hui han sigut substituïdes pels últims models de joguines elèctriques de bateria. Aquests canvis al llarg dels segles fins ara, han pogut fer conviure la tradició i la modernització atraient un públic jove, familiar, però també a aquell públic que vol conèixer o segueix enyorant els temps d’antany creant una gran acceptació per part del gran nombre de visitants que rep la fira cada any.

Laura Beltrán

De com la Fira es transforma en història

Sergio Gómez Periodista del Levante-EMV Hi ha dues coses que criden especialment l’atenció del visitant quan passeja pels desèrtics i empedrats carrers de Jarafuel a primera hora d’una tòrrida vesprada de finals de juny. Per damunt del silenci sepulcral d’aquest poble de menys de 800 habitants de la Vall d’Aiora s’imposa la netedat absoluta allà on es dirigisca la mirada. Ni embolcalls de plàstic, ni pintades, ni cap brutícia al paviment: els parcs infantils romanen com si s’acabaren de estrenar i no hi ha res que desentone amb l’ambient. El conscienciós procés de manteniment de les vies publiques es trasllada també a les tasques de jardineria: les flors i els parterres configuren el lluminós i captivador paisatge urbà d’una localitat colpejada, com tantes altres, pel fantasma de la despoblació. Des de temps remots, Jarafuel i Xàtiva han estat agermanades pel lledoner, un arbre de fusta forta i flexible la matèria primera del qual s’utilitza per a fabricar el producte per antonomàsia de la Fira d’Agost: el gaiato.

Alguns dels gaiatos obra de Martínez (Sergio Gómez)

100

“Xàtiva és l’únic punt d’Espanya on se segueix la tradició del bastó no com a producte d’ús, sinó com a capritx o souvenir, com a recordatori del pas per cada Fira”, explica Joaquín Martínez, possiblement el més veterà dels artesans que cada segona quinzena d’agost arriben a Xàtiva amb un carregament de milers de gaiatos i forques. Als seus 78 anys, Martínez és un dels rostres més coneguts de la Fira. A diari, continua treballant al seu taller de Jarafuel a ple rendiment i amb una vitalitat enlluernadora: representa la quarta generació d’un ofici que, confessa, és també la seua gran passió. Segons els seus càlculs, porta viatjant a la Fira d’Agost des de fa al voltant de set dècades, quan era un xiquet que acompanyava al seu pare. Per aquell temps, a Jarafuel hi havia nombrosos tallers dedicats a treballar la fusta del lledoner, un monocultiu al poble que en el passat constituïa el puntal d’una pròspera industria local que proveïa tota Espanya. En l’actualitat, però, tan sols sobreviuen uns pocs fabricants. El cultiu de l’arbre s’ha convertit en residual: els agricultors han abandonat aquesta tasca i són els propis artesans els que s’encarreguen del tractament íntegre dels exemplars. “La fusta és nostra. Li tenim més estima perquè la vegem nàixer fins el toc final”, observa Joaquín en la seua factoria, envaïda pel captivador aroma de lledoner fresc. Al productor encara li sorprèn que en la Fira d’Agost -on cada any munta una espectacular parada molt popular entre els visitants, feta de fusta exclussivament per a aquest esdeveniment - li demanen gaiatos per a xiquets que ni tan sols

han nascut i que cada any s’aniran renovant com un recordatori del pas del temps. “El producte que portem a Xàtiva és exclusiu; en cap lloc és habitual que ens demanen uns bastons tan xicotets i prims”, afirma Joaquín, que cada any dedica bona part del seu temps a introduir estudiades innovacions en les seues creacions, rematades i gravades amb gran destresa. Al llarg de la seua presència a l’Albereda, la Fira ha experimentat infinitat de canvis. “Abans hi havia un component més agrícola i es demandaven sobretot forques i altres productes per al camp”, resumeix el propietari de Bastones Martínez. També es venien bastons, però únicament els compraven clients que els volien fer servir per a la seua funció natural. Encara no s’havia consolidat la tradició vigent del gaiato com a element decoratiu. Quan Joaquín era jove, les parades ambulants eren molt més rudimentàries i la competició de les motos arribava fins al passeig de la Fira. Un autèntic perill per als venedors. “Una vegada, una moto va xocar amb una bola de palla i van eixir tots els bastons per l’aire”, recorda entre rialles. Una altra anècdota que sempre conta Joaquín va ocórrer un any “en el qual la pluja ens arribava pels turmells”, en ple agost. “Els

gaiatos van acabar arrossegats per l’aigua fins a prop de l’estació de trens i vam tindre que anar a arreplegar-los com vam poder”. L’artesà també té molt present aquella gran pedregada que va deixar tot el carrer ple de pardals molts. “Vam arribar a omplir un sac”, conta. Els pardals que es refugiaven als plataners de l’Albereda eren abans una autèntica plaga i un malson per als firaires. “Hi havia moltíssims més que ara: cada any calia cobrir els productes perquè ens ho omplien tot de caguerades”, rememora. També hi ha hagut molts canvis en el transport. “Abans s’anava a Xàtiva en carro. Més avant en el temps, ens pesaven la matèria i pagàvem a pesseta per kilo fins que s’omplia el camió, o havíem de fer dos viatges”. Una dinàmica molt més costosa que ara. A més a més, “ara som quatre persones en una parada gran i abans en un mateix espai érem 30”, afegeix Martínez. Respecte als recents canvis en l’organització de la Fira, el veterà comerciant no amaga la seua disconformitat. “Baix el nostre punt de vista, no és el més adequat. Haurien de comptar un poc més amb nosaltres”, opina. Sense cap mena de dubte, Bastones Martínez és tota una institució i un senyal identitari sense el qual no es comprén la Fira d’Agost. “Són molts

Joaquín Martínez al seu taller a Jarafuel (Sergio Gómez)

101

anys i moltíssima gent em coneix i em saluda. Em diuen: ‘Martínez, qué duro eres’”, comenta jocós. Des de fa 15 anys, una família de Xàtiva amb la que té molt bona relació li deixa a ell i als seus acompanyants una casa per a passar les nits d’agost, el que li permet disposar d’una comoditat i un descans que temps enrere eren impensables. Quan rep al periodista, Joaquín està enfornant una remesa de més d’un centenar de bastons de grans dimensions que li encarreguen des de fa 30 anys d’una comparsa de Guadassuar. Entre comanda i comanda, Martínez té temps cada setmana per a rebre els autobusos de turistes que amb assiduïtat arriben a Jarafuel per a conèixer el procés de fabricació dels bastons i visitar el seu museu, on exposa centenars de vistoses creacions, algunes de les quals ha fet arribar a personatges il·lustres com Antonio Gala. Esforçant-se per tractar de marcar una línia d’articles diferents i amb una qualitat superior, Martínez ha aconseguit reorientar el negoci en un mercat cada vegada més complex, donant-li pes a la tradició i la creativitat front a la pèrdua d’utilitat d’alguns productes com les forques, que abans -quan s’utilitzaven al camp- representaven un percentatge molt alt de les vendes. “L’evolució de la vida t’obliga a acoblar-te, si no vols quedar-te endarrerit. He anat canviant i variant: a la fi, eres el que eres perquè vas obrint el ventall dins del teu ofici i de la artesania. Des de xicotet no he fet altra cosa”, assegura Joaquín.

explica. “Els gaiatos són un dels plats forts de la Fira. Els xativins ho consideren seu, una cosa de Xàtiva; molta gent va a pel seu bastó i ens sent part seua”, afegeix el fabricant de Jarafuel, que no pot evitar emocionar-se durant el seu relat. Encara que a la parada porten “milers de bastons”, si de cada deu es ven un es tracta d’un bon balanç. L’espai és un punt obligatori del passeig oficial que fan cada any autoritats com el president de la Generalitat o de la Diputació, junt l’alcalde, per la Fira. “Em considere una persona rica, però no pels diners, no per alguna cosa material, sinó pel fet de poder gaudir del que he fet al llarg de tota la meua vida, tot i haver treballat molt. Gaudisc des que agafe la rameta a l’arbre fins que entregue el producte al comprador. És un procés que passa al 100% per les nostres mans”, indica Joaquín. Això sí, l’artesà admet que, de vegades, li resulta molt costós desfer-se de les seues creacions. Al voltant d’un centenar de bastons, els més especials i valuosos no estan a la venda: es conserven com a tresors en un racó del museu, a prop de les fotografies en les que Martínez apareix junt a personalitats com el Rei Joan Carles o l’exministre Bono. Molt a prop, hi ha un gran magatzem amb una gamma inacabable de bastons, forques i altres productes d’infinites formes i colors. Tan sols una xicoteta mostra d’aquest univers arriba cada mes d’agost fins a la parada de Xàtiva, transformada amb el pas dels anys en un tros d’història viva de la Fira.

El treball diari requereix de molta constància, cura i paciència. Per a fabricar una forca, han de transcórrer almenys cinc anys de manteniment i poda del lledoner. Com per a fer un garrot, la fusta ha de passar una estona pel forn “a flama viva” i estar calenta per a poder donar-li forma després amb una màquina que el propi Martínez va idear per agilitzar la faena. Abans, la matèria primera es conserva en càmeres fresques i humides: ha d’estar verda i manejable. Seguidament, una vegada allisada la superfície, el creador li dóna el seu toc personal i artístic amb un ampli ventall d’adorns i floritures. Els gaiatos que es venen a Xàtiva no tenen res a veure amb el que es demanden en altres fires en les quals està present Martínez, com la d’Albacete o Sevilla. “Volen un bastó fi com a record. En altres llocs, en canvi, com més gros i més dure millor. És un altre món”. A la Fira d’Agost, l’artesà li té una estima especial: es la seua segona casa. “Cada any et veus obligat a fer un bastó diferent i que agrade a la gent. Fas vint models, però has de portar un que siga nou. No és fàcil, perquè t’importa molt i sents una responsabilitat gran”,

102

Joaquín Martínez (Sergio Gómez)

ELS QUI VéNEN A LA FIRA Juan Antonio Almazán Bodí Firaire Estimats xativins i xativines, Em demanaren que fera un article sobre què pense de la fira de Xàtiva i amb tota llibertat ho diré: per a bé o per a mal, la fira té diverses directrius. Evidentment, tot evoluciona i la fira no havia de ser menys. Em contaven els meus pares que abans de nàixer jo, es muntaven les atraccions per la plaça de la Bassa i a poc a poc han anat desplaçant-se fins a la ubicació actual. No fa molts anys mon tio Pedro

Tortosa (el dels cavallets), natural de Xàtiva, ja em deia: “Toni, al final la fira la muntarem en Genovés!”. No anava mal encaminat… Les atraccions de majors ja van anant cap al poble de Paco Cabanes. Hi ha firaires que vénen a esta fira “tota la vida” -com és el cas de la meua família- i crec que amb esta reubicació la zona d’atraccions infantils, paradetes i bars ha quedat molt separada de la zona d’atraccions de majors; a més, l’accés queda bloquejat per la gran quantitat de venedors ambulants sense lloc assignat que planten allà on els ve de gust. A parer meu es

Una de les atraccions de Juan Antonio Almazán

103

podria tornar a la muralla del jardí del Bes i a partir de la rotonda de la plaça de bous ubicar les noves atraccions, amb la qual cosa tot tindria una continuïtat. A l’avinguda Pintor Juan Francés Gandia, que porta a la carretera de Genovés, no hi ha cap ombra i estem parlant del mes d’agost a Xàtiva. En canvi, la zona d’infantils ha millorat amb el nou plantejament i he de felicitar l’Ajuntament per eixa reforma, però no ha passat el mateix amb les atraccions dels més fadrins. La fira d’agost és un referent a la nostra Comunitat només superada per la fira de Tots Sants de Cocentaina a escala global i, si de cas, per Ontinyent i Gandia pel que a atraccions de fira es refereix. Per desgràcia, els firaires no estem tan units com deuríem; de fet, cadascú va a la seua conveniència. Els més joves es pensen que ho saben tot, però no és així. Abans, la paraula que es signava amb un apretó de mans era més important i respectada que la firma davant d’un notari. Quan els germans Almazán (Arturo i Pepe), el tio Braulio, el tio Pedro o Mundo el del Carrusel pactaven, es respectaven amb totes les conseqüències. M’agradaria subratllar també l’admiració que sent per la tasca dels dos responsables de la fira, Paco i Mateo, a més de la del Sr. Alcalde i el regidor de fira. Sóc conscient que s’esforcen en fer-ho de la millor manera possible, però de vegades es deixen aconsellar malament. Ells saben que els han fet prendre decisions no del tot encertades,

Alfredo García

104

per allò que he dit abans: els professionals de la fira estem poc units. Molts dels meus companys i jo hem estat sempre per la llavor d’ajudar al consistori a millorar la fira. També he aportat el meu punt de vista i els he aconsellat quan m’ho han demanat, i així continuarà sent. Estic a disposició de Xàtiva i de la seua fira pel que puguen necessitar. La fira del bestiar la muntaven enfront de la mítica discoteca Els Arcs, on hui està ubicat el Gran Teatre. Com la trobe a faltar… Evidentment, la nova ubicació té millors instal·lacions (asfalt, llum, etc.). Recorde de novençà, que de la llum de la rulot on vivia, tirava un cable (mai millor dit) als meus veïns del bestiar perquè tingueren més comoditats: una nevera, un ventilador… Coses que realment s’agraïen. Trobe a faltar també les nits de fira de Les Antorxes que més tard -si no recorde malament- va ser la discoteca Jamaica del meu amic Vicent. A mi se’m feia de dia treballant al Saltamontes només amb la gent de la discoteca. En resum, pense que és una fira molt completa i amb moltes activitats. Per tant, si solament s’afegeix una miqueta d’estima, esta fira dels socarrats i, per què no, de totes les poblacions veïnes, seria per a tots mel de romer. Per últim voldria agrair enormement a José Luis Lagardera haver pensat en mi per a donar veu als qui formem part d’alguna manera d’esta fira. Una abraçada a tots i bona fira!

Judit Moya

105

El ventall de la meua Fira...

Adela Ruiz Sancho Escriptora

Primer cap de setmana d’agost. La calor, a la capital de la Costera, es fa suportable amb un ventall, enèrgic i poderós, tan ràpid com pot blandir-lo sobre ella mateixa, asseguda a una cadireta de boga, a la porta de casa, la iaia de Feliu i de Neus. De tant en tant, atura el moviment del ventall i pega un glopet del got que s’ha preparat amb aigua amb llimona. Observa i gaudeix la quietud del carrer, tan sols interrompuda per alguna moto conduïda per algun jovenet que passa pel carrer de Sant Josep, per equivocació, a aquelles hores de la vesprada. Pensa que sempre ha estat la primera de les veïnes en eixir a la porta per a prendre la fresca i xarrar i que, malgrat veure i viure, amb el temps, com el grup de veïnes i amigues de carrer anava reduint-se, li agrada mantenir el títol de primera en prendre posició. Hui, però, serà diferent: romandrà sola, ja que la Carmeta ha anat a passar el cap de setmana a la caseta de Bixquert, amb el fill major i la nora i, a la Pepiua se l’emportaren el dia anterior, ahir, a l’hospital, on la ingressaren d’urgència i encara no li han donat l’alta. Maria deambula entre els seus pensaments quan, de sobte, sent, muntant pel carrer de l’Ardiaca, a molts metres d’on ella s’hi troba asseguda, les veus i les rialles dels seus nets Feliu i Neus. Van corrent, cridant i rient-se, un darrere de l’altre. Sembla que van jugant a agafar-se i no se sap ben bé qui ha d’agafar a qui. En un tres i no res, es planten davant de Maria, la qual, ja s’ha acabat l’aigua amb llimona i deixa el got, amb molta cura, sota la cadira de boga on està asseguda.

106

- Hola iaia! Què fas? - diu Feliu, ple d’alegria. - Hola iaieta! - exclama Neus, alhora que li pega un bes a la galta, amb la qual cosa Maria somriu. - Que què faig? Ací, intentant prendre la fresqueta. Però són les set de la vesprada i no mou ni una goteta d’airet... Tan sols tinc l’aire del meu ventall... I és aire calent! - diu Maria, amb una rialla, en pronunciar les últimes paraules. - A vore, iaia! Quin ventall més bonic! I és de color roget! El meu color preferit! Deixa-me’l... —demanà Neus, intentant agafar-li l’objecte a la dona. - No! Ni pensar-ho! I que me’l trenques! Que, de vegades, en comptes de mans, sembla que tens urpes... - T’ho ha explicat, eh! - es va burlar el germà. - Li tinc molta estima al ventall. Me’l va firar el iaio, en glòria estiga, la primera fira que passàrem com a nuvis. Amb el ventall em va demanar que fóra la seua núvia. - Ja està la fira muntada! Vols que anem, iaia? comentà Feliu. - Com que ja està muntada? Però si estem a 3 d’agost! A la fi, passarà Setmana Santa i veurem la Fira... Quina barbaritat! - exclamà la iaia, sense deixar d’aventar-se. - Iaia, conta’ns com et va demanar eixir el iaio... Perquè has dit que va ser en Fira, veritat? - Ai xiqueta! D’això fa ja tants anys!

- Per això... Va, iaieta, conta’ns... Neus li va fer un senyal al germà, amb la mà i amb els ulls, i els dos seieren en terra, sobre el rastell de la vorera, un a cada costat de Maria, la qual, amb la mirada perduda entre el ventall, completament obert, i sostingut amb les mans, sobre la falda, va començar a relatar... “Era el xic més guapo i més templat de la colla de xics que ens rondaven a les meues amigues i a mi. Jo li havia tirat l’ull, però no volia que s’adonara perquè no es pensara que em tenia guanyada. Ell s’havia d’esforçar per guanyar-se’m... Bé, no entraré en detalls, sols vos diré que, a la fi, després de fer-li patir molt i de donar-li moltes carabasses, vaig accedir a pegar una volteta amb ell, els dos sols, per l’Albereda, amb la Fira recent inaugurada, un 15 d’agost de 1957... “Era tot un gaudi passejar pel mig de les parades, a una vora i a l’altra del carrer principal de Xàtiva, sense asfaltar, al costat d’un adonis com aquell. Els dos ens miràvem de reüll i ens somrèiem. De tant en tant, ell em deia d’apropar-nos a alguna de les paradetes per mirar... La de les cassoles de fang i les botiges, la d’herbes aromàtiques i d’infusions, la de les olives, la dels formatges, la dels bastonets, la dels cabassos de vímet, la dels

ventalls... I, en aquesta, la dels ventalls, vam estar molta estona... “Ell mirava i remirava, preguntava pel preu d’un, pel preu d’un altre, s’interessava pel material amb què estava fet un i un altre... I tot, com si jo no estiguera allí, no em preguntava, ni em demanava opinió... Com si jo no estiguera al seu costat o com si no em coneguera de res. A la fi, es va quedar amb un de varetes de fusta, treballades, amb dibuixos de branques i fulles i amb una tela de color roig amb flors pintades de colors vius. Va demanar que li’l posaren en una caixeta bonica perquè, segons va explicar, era per a la seua núvia. “Jo, en sentir aquelles paraules, em vaig enfadar i anava a tirar a córrer, Albereda amunt, tota empolsegada com era la calçada. Ell, en endevinar-me la intenció, va subjectar-me pel braç i em va dir que era per a mi i em va picar l’ullet. - I tu, què feres, iaia? - preguntà Feliu. - Això, això, tu què feres, iaieta? - va afegir Neus. - Donar-li les gràcies perquè era el ventall més bonic de tota la parada. I, pel que es veu, era bo... Han passat seixanta-dos anys i encara està perfecte - va riure la iaia Maria.

Toni Marzal

107

108

La dona i la fira

109

L’evolució de la fira des d’una perspectiva feminista Mª Carmen Palazón i Palazón Membre de XATEBA

Escriure sobre l’evolució de la Fira des de la perspectiva feminista no deixa de plantejar serioses complicacions. És necessari fitar l’espai temporal del qual volem parlar, els 768 anys de la Fira de Xàtiva, requeririen no pocs estudis històrics i de gènere. És necessari per tant posar el focus en un temps concret, i per a això, aprofite com a referència una efemèride, com són els 15 anys de vida de l’associació XATEBA, pels Drets de la Dona i contra la Violència de Gènere.

Vicente Reig Tudela

110

La fira, com plaça pública que n’és històricament, ha sigut l’espai tradicionalment reservat als homes, de la mateixa manera que la dona en sentit contrari s’ha vist relegada durant segles a l’àmbit domèstic. Encara hui està per superar aquesta dicotomia que segrega per gèneres i marca la dinàmica social. La fira, com la societat mateixa s’ha anat fent a mesura de les necessitats i preferències dels homes, i entorn d’aquestes s’organitza. Basta fer una ullada a

Andrés Carull

la programació anual, per a calibrar l’espai que ocupen en la mateixa les activitats considerades tradicionalment masculines. Només cal caure en el compte, del poc encaix que tenen en la festa, i les dificultats per a accedir a ella, les persones i col·lectius més fràgils, amb necessitats especials o afectats pel “barrerisme” de la ciutat que es veu incrementat amb la massificació i l’ocupació de tot l’espai públic per les instal·lacions fireres. Així mateix, malgrat considerar-se la festa major de la ciutat, la Fira manca d’una base popular en la seua organització i gestió. Més enllà d’incloure en el programa d’actes, activitats organitzades o a propostes d’associacions i col·lectius, és l’Ajuntament qui assumeix l’esdeveniment. Aquesta institucionalització, en la mesura en què la fira deriva del poder municipal tampoc juga a favor del disseny d’una fira més igualitària i diversa, donada la infrarepresentació de les dones en els espais de poder i participació. La Fira d’Agost és festa, estiu, comerç, cultura, patrimoni, territori, memòria, sentiment, tradició, música, pólvora, soroll, festa major, potser moltes coses més. És una mena de calidoscopi del qual emergeixen infinitat de colors i de

perspectives. També és una font inesgotable d’opinió i divergència, i de reivindicació permanent d’una festa més participativa, més igualitària, més inclusiva i menys centrada en el consum. Festa major per als xativins, i reclam per a visitants. En definitiva, es demanda un nou model de Fira, amb personalitat pròpia, que responga als nous temps, trencant la inèrcia en la qual sembla abocada sota l’amenaça d’acabar convertint-se en un mercat ambulant més. Encara que just és reconèixer, que no ha de resultar gens fàcil renovar una festa que arranca en 1250 i té en la tradició un dels seus principals valors, potser també el seu principal problema. Tradició i costum són poc amics del canvi, per mínim que siga, i per tant, també de la igualtat en el que té de ruptura i transgressió. Història i tradició mantenen una relació conflictiva amb tota amenaça de renovació. Lluny queden els temps en què artesans i productors locals i de la contornà acudien a vendre els seus productes, i les dones esperaven la celebració per a fer-se amb utensilis i elements per al seu aixovar, o amb abillaments i viandes per a la casa; lluny els vestits vaporosos dels sopars de gala. I a hores d’ara, ja és fàcil concloure que en general, la Fira d’Agost de Xàtiva, no ha

111

avançat massa en qüestions d›igualtat ni en els espais de presència i de participació de les dones. Poca evolució hi ha hagut respecte a la polèmica Reina de la Fira. La mateixa polèmica que amenaça amb convertir-se en una tradició més de la festa. Moltes vam voler pensar que aquesta figura d’origen franquista i de dubtosa nissaga, per tot el que té de caduca i sexista no superaria el segle XX. Quines funcions pot tindre una Reina de la Fira en ple segle XXI, que no siguen les associades a estereotips sexistes, i a la pura decoració? Què pot tindre d’igualitària i de reconeixement a la diversitat? L’any 2015, va marcar un punt d’inflexió en la qüestió quan esgotat el termini de presentació de candidatures sense que s’haguera presentat cap (no es va prendre en consideració la que es va presentar composta únicament per dones –sense acompanyants-, que a més no complien el requisit d’edat). Lluny d’aprofitar per a deixar deserta la convocatòria i eliminar justificada i definitivament una figura completament anacrònica i sexista i que possiblement ningú haguera reivindicat, el govern local del Pacte de Sant Domènec va optar per prorrogar una setmana més el termini de convocatòria, i llavors sí, va haver-hi altra vegada candidata i Reina de la Fira. L’any següent, l’ajuntament potser volent resoldre la polèmica, decideix convocar una consulta popular en la qual uneix dues qüestions: les corregudes de bous i la reina de la Fira (pensem que no ho van fer pensant en l’ecofeminisme). Els resultats no van deixar dubte, el 64% dels vots estava a favor de mantindre la figura de la reina. I en aquestes seguim. I és veritat, va haver-hi una consulta, i el 64% dels vots va dir que volia mantindre la Reina de la Fira, però això no lleva que continue sent una figura caduca, obsoleta, poc igualitària i centrada en els estereotips sexistes atribuïts a les dones. I per tant continuarem reivindicant la seua desaparició. No obstant això, una cosa no lleva l’altra , i els gestos encara que només siguen gestos tenen la qualitat de reconèixer i visibilitzar, i d’això a Xàtiva les dones no anem massa sobrades. En aquest sentit, 2018, va ser un any de gestos per

112

a la igualtat. Per primera vegada, les dones van protagonitzar el llibre de la Fira. Coordinat per Puri Masscarell, el volum va ser escrit només per dones i centrat en la seua visió de Xàtiva. Una iniciativa que si bé va poder resultar a molts exòtica o pelegrina, va tindre poques objeccions, tant per la qualitat del resultat final, com pel reconeixement, tal com va documentar la mateixa Mascarell, que la presència de les dones en el llibre fins llavors no havia passat de ser residual. També el cartell de la Fira, sempre subjecte a discussió estètica, va córrer aquest any a càrrec de la dissenyadora Mª del Mar Hernández “Malota”. En qüestió d›autoria de cartells fireros, hauríem de bussejar molt per a trobar altres signatures de dones i tal vegada no ho aconseguiríem. Si bé la visibilitat i el protagonisme de les dones en les arts i en el món de la cultura en general continuen sent una assignatura pendent a Xàtiva, cal reconèixer l’esforç conscient que s’ha realitzat per a incrementar la presència en els cartells dels concerts de grups protagonitzats per dones i solistes femenines. En un altre ordre de coses, és d’agrair l’esforç realitzat per a evitar la utilització de la figura estereotipada i sexualitzada de les dones com a reclam publicitari en activitats de la Fira, o la censura de músiques amb missatges clarament misògins o que inciten a la violència de gènere. No menys important, i finalment, ha sigut la iniciativa desenvolupada en els últims anys per a previndre les agressions sexistes i fomentar la igualtat en la Fira, a través de la Campanya #NOESNO. El paraigües violeta i l’activitat desenvolupada entorn d’ell, s’ha convertit en un símbol, una referència i un punt de trobada per a no poca gent. Un missatge que en Fira, no tot val, i que la Fira també és un espai d’igualtat i d’inclusió. No, la Fira d’Agost de Xàtiva no evoluciona en igualtat al ritme que hauria de fer-ho. I si la Fira és Festa Major de Xàtiva, es fa urgent que també comence a mirar-se amb les ulleres violetes, perquè o la festa és de tots i totes igual, o simplement no és la nostra festa.

Rugir de lleona

Mara Ballester Estudiant de psicologia i amant de les lletres – maraballester.com

Sempre havia sigut mera espectadora de la Fira de Xàtiva, però l’any passat les coses van canviar... Procedia d’un poble a les afores de València, però era tradició passar la setmana de la Fira a Xàtiva. Des de ben menuts ens quedàvem a casa d’uns amics dels pares. Vaig anar creixent, al mateix temps si cap, que les meues ganes de viure als carrers d’aquella ciutat. I finalment, va aplegar aquell moment. Ja em veus a mi amb dues maletes repletes d’il·lusió per començar el viatge que sempre havia somiat. La veritat és que no em va costar gens ni mica acostumar-me a aquell lloc. A excepció, això sí, de la immensa calor que hi fa. Famosa al voltant de la contornada. Malgrat això, res anava a frenar el meu propòsit. Necessitava acostar-me més a aquella festa i vaig haver d’investigar. De boca en boca i per coses del destí, tal vegada, vaig acabar col·laborant en la campanya del ‘No és No’, que és veritat que em sonava de les últimes visites. I és que, a tots ens agradaria que no fóra necessari la creació d’aquest tipus d’iniciatives, però tristament és inevitable. No es pot negar que el tema de la violència masclista és de rabiosa actualitat. Aleshores, davant situacions com aquestes el millor que pot fer el poble és unir-se per la causa. Després d’un parell de reunions i unes voltes al rellotge va aplegar l’esperat moment. Amb el 14 d’agost lluint al calendari, van començar els preparatius. Carrers impregnats d’una mescla infinita d’olors, un fum de gent, les rialles dels nens, comerciants amb el millor dels seus somriures. I clar està, no seria el mateix sense les cridaneres melodies de les atraccions que atrauen els més petits qual encantador de serps, les llums amb eixe toc de color que donen a la

festa o la sempre visitada Font del Lleó. Qui no ha acudit a ella per desfer-se dels graus de Xàtiva? Bé doncs, ens vam reunir a la porta de l’ajuntament i vam recollir tot el material per muntar el nostre estand, situant-se entre el punt d’informació i la Font del Lleó. No vam tardar gairebé molt de temps i seguidament després ens vam limitar a esperar que acudiren visitants. Entre les estones d’espera generalment ens posaven a parlar. I entre una d’aquelles converses vaig escoltar uns comentaris que em van deixar entre gelada i intrigada. Però que ni de lluny m’olorava la història que amagaven i que per descomptat vaig a contar-te a continuació estimat lector: “Tot va començar l’agost del 2015 si no recorde mal. Com cada any, els xativins esperaven amb moltes ganes el compte enrere. No obstant això, el 14 d’agost anava a ser un dia que quedaria guardat a la memòria de molts i no precisament per un final feliç. Quan van finalitzar les actuacions de Al Ras, els serveis d’emergència van respirar tranquils perquè pareixia que aquella nit anava a finalitzar sense incidències. Malgrat això, una estona després van rebre una telefonada d’un grup de joves que estaven a la Font del Lleó. Aquell grup estava socorrent a una jove que esclatava a plors i sols repetia les paraules ‘jo no volia’. Estava tornant a casa després de la festa i va notar que un home l’estava seguint fins que es va veure acorralada. Aquella jove va ser víctima d’allò que tristament en són moltes. Aquella nit va sofrir una agressió sexual. No es va saber qui havia sigut l’agressor que havia aprofitat la negror de la nit per desaparèixer. L’endemà va ser un dia diferent, els carrers es van despertar tenyits de gris. I és que, tot va passar molt ràpidament, de la mateixa manera que va córrer la notícia al poble. Era el dia de les motos i com sempre estava ple de gent, no obstant es respirava un aire una

113

mica diferent. I poc abans que finalitzara la famosa carrera es va escoltar un missatge a la megafonia que va deixar gelat a tothom. L’alcalde va explicar molt breument allò que havia passat la nit anterior. Van ser informats molt ràpidament i es van veure obligats a prendre una decisió dura però necessària al mateix temps: Per por que es repetira aquell fet, es clausurava la Fira fins a saber la identitat de l’agressor. Calia actuar per salvaguardar la seguretat de les dones. Tot seguit, el silenci va ser sepulcral. Un grup de joves, havien quedat després de les motos per anar al mercat. I entre un parell de birres com a fil conductor per a la conversa, va eixir el tema de la clausura de la Fira. La por va anar desapareguent deixant pas a la valentia. Van catalogar aquella mesura com a extremista, igual que van fer molts. I és que, pensaven que moltes vegades es tracta de manera incorrecta aquests temes. S’ha d’actuar i lluitar per a què no ocórreguen però baix cap concepte ens hem d’acovardir. I això és el que va fer aquell grup. Directes es van dirigir a la Casa de les Dones amb un propòsit. I després de llargues converses i un acord el sol va acabar cedint. A la matinada següent sense molt bé saber com, apareixeria una manifestació en tota regla. Les feministes junt al grup d’aquells idearis encapçalaven aquella revolució. Al seu voltant es recollien centeners de joves que havien escampat com la pólvora aquella idea per les xarxes socials. Acompanyats amb cartells amb la frase: ‘No tenim por’.

David Calatayud

114

Van decidir reunir-se a la Font de Lleó com a símbol de suport a aquella jove que s’havia refugiat allí després d’aquella turmentosa nit. El moviment feia de tot menys disminuir, inclús es va aproximar algun mitjà de comunicació. El món devia saber que les dones i Xàtiva, no anaven a ser vençudes per aquella situació. La Font se situa justament enfront de l’ajuntament i era inevitable que més prompte o més tard foren cridats per l’alcalde. I així va ser. Després d’una àrdua disputa van eixir al crit de ‘tenim Fira una altra vegada’. Es va acordar augmentar la vigilància i es treballaria activament per descobrir la identitat de l’agressor. Es pregava que tots tingueren un poc més de cura i es va habilitar un telèfon per acudir si ocorria alguna situació dolenta. En resumits comptes, Xàtiva no va ser vençuda per la por i encara quedaven molts dies per gaudir.” Després de tot açò, les iniciatives no van disminuir. Acte seguit, es va considerar la Font de Lleó com a punt violeta on acudir en Fira si es donen situacions semblants per tal de rebre ajuda. I a més, va aparèixer la campanya ‘No és no’, que es va situar molt pròxim a ella. Aquesta historia perdurarà en el temps a l’igual que l’admiració al monument, que ja representa per a tot la victòria d’un poble unit.

115

116

L’aigua a la fira

117

La Font del Lleó de Xàtiva

Sergio Rubio Tormo Historiador de l’art, Postgrau en Patrimoni Cultural. Tècnic de l’arxiu municipal de Xàtiva Si hem d’escollir una tipologia monumental que defineix el patrimoni cultural de la ciutat de Xàtiva, segurament ens inclinaríem per l’arquitectura militar, expressada amb el seu magnífic Castell o, més encertadament per les seues fonts, vertader element definitori i articulador de l’arquitectura ornamental i, alhora, funcional de Xàtiva. Íntimament relacionada amb la morfologia urbana de la ciutat1, l’arquitectura de l’aigua, amb les fonts com el seu màxim exponent, s’ha convertit en una de les icones patrimonials de Xàtiva, atorgant-li inclús l’oficiós títol de “Ciutat de les Mil Fonts”. Altres estudis s’han ocupat de donar una visió detallada dels orígens i evolució dels canals d’abastiment d’aigua2 en la ciutat i no és la nostra intenció detrindre’ns més del necessari en aquest aspecte. El que sí cal esmentar és l’antiguitat del nostre sistema hídric, hereu directe de la cultura islàmica i que serà determinant en la formació dels principals carrers del centre històric de Xàtiva. El principal canal d’abastiment d’aigua és el procedent del brollador de Bellús, segurament construït abans del segle XII3 i que serà determinant per a la formació d’un dels principals eixos urbans de la ciutat, el que va des de l’antiga Porta de Cocentaina, ben prop de la Font dels vint-i-cinc dolls, fins la Plaça de Sant Jaume, passant pels carrers Sant Pere, Àngel, Montcada, Sant Francesc i Hostals.

Igualment, si atenem a la hipòtesi de l’investigador M. González Baldoví4, serà altre canal l’encarregat d’articular el principal eix de la part alta de la ciutat i d’abastir els espais i edificis dedicats al govern, administració, culte i comerç de Xàtiva en època musulmana: la sèquia de la Vila. Aquest canal d’abastiment d’aigua recorreria el traçat comprés pels actuals carrers Sant Roc, Sant Rafael, Font Trencada, Porta de Santa Tecla, Corretgeria, Sant Vicent, Bruns i Segurana. Aquest canal seria substituït posteriorment per l’agua provinent del canal d’Aigua Santa, que circumdava a un nivell més alt que aquest i, per tant, tenia capacitat per abastir la part més propera al barranc del Bellveret, més o menys pel traçat dels actuals carrers Blanc, Sant Agustí i Sant Domènec. Si ens parem a observar els tres traçats urbans esmentats testimoniarem la presència d’algunes de les fonts més representatives de la ciutat, sobretot als carrers abastits pel canal de Bellús. Així, trobarem la font dels vint-i-cinc dolls, la coneguda com d’Aldomar, a la plaça Alexandre VI, la de Santa Llúcia o la Trinitat, la de la plaça Sant Francesc o la de Ferran VII a la plaça Sant Jaume. Són totes elles fonts que catalogaríem dins de la tipologia de fonts reials. I és que a Xàtiva podem distingir clarament tres tipus de fonts: les reials, les veïnals i les particulars o privades5. Les més

Per més informació vers aquest tema, veure: GONZÁLEZ BALDOVÍ, Marià: “La influència de l’aigua en la formació de la Xàtiva musulmana”, dins:: Papers de la Costera, n.º 6. Xàtiva, Associació d’Amics de la Costera, 1989. pp. 133-137. 2 Per més informació sobre la hidrografia de Xàtiva, veure: CORTS PÉREZ, Joaquim i TORMO ESTEVE, Santiago: L’aigua a Xàtiva i la seua Horta. Xàtiva, Associació d’Amics de la Costera, 2018. 3 GONZÁLEZ BALDOVÍ, Marià. Op. Cit. p. 134. 4 Op. Cit. 5 A la memòria del catàleg de patrimoni arquitectònic de Xàtiva, de R. Sicluna i A. Zaragozá (1981) es fa un xicotet estudi de les fonts de la ciutat, classificant-les sols com exemptes o adossades (p. 59). Altres autors com J. Corts i S. Tormo ja introdueixen la classificació tipològica de les fonts que proposem ací. 1

118

característiques sens dubte seran les fonts reials, normalment exemptes i ubicades al centre de les principals places del centre històric, com ara Trinitat o Sant Francesc. Aquestes fonts estaven a càrrec de l’Ajuntament, mentre que les veïnals estaven adossades als murs i el seu manteniment depenia dels veïns. Les fonts particulars, per contra, s’ubicaven a l’interior dels immobles i estaven destinades a un ús privat dels seus propietaris, els quals pagaven pel seu dret al subministrament d’aigua. Una de les fonts reials més icòniques de la ciutat, és la coneguda com Font del Lleó. Ubicada al mateix centre del municipi i, per tant, en un espai estratègic, aquesta emblemàtica font és testimoni privilegiat dels principals esdeveniments culturals de Xàtiva, com ara la Fira d’Agost o els actes públics que tenen lloc a l’Albereda Jaume I. Però no sols això, la seua presència a un espai envoltat per diversos elements de gran valor cultural, com ara la Finca Botella o l’Antic Hotel Espanyoleto, autèntiques joies de l’arquitectura modernista xativina, contribueix a la configuració d’un dels paisatges urbans més interessants de la ciutat, sols equiparable a la Plaça Calixte III, amb l’antic hospital i la Col·legiata de Santa Maria, o la Plaça Trinitat capitanejada per altra interessantíssima font, temps enrere dedicada a Santa Llúcia.

Hui exempta, originalment la del lleó seria una font que aniria adossada al portal homònim, el qual era un dels principals portals d’entrada a la ciutat i, per tant, havia de mostrar unes característiques monumentals i ornamentals dignes i cridaneres per tal de sorprendre als visitants. Segurament la font formaria part d’un conjunt més ampli que flanquejaria aquesta porta amb dues fonts bessones -una a cada bandaencara que no sabem si finalment la segona font es va dur a terme6. Quan el portal del lleó va ser enderrocat a principis del segle XX, la font va quedar ubicada al seu lloc original durant un temps, fins que finalment seria desplaçada uns metres més enllà, a la seua ubicació actual, degut a la instal·lació, en l’any 19417, de la gasolinera que actualment ha sigut reconvertida a oficina de turisme. El seu llenguatge constructiu és clarament neoclassicista, emprant elements clàssics per a aconseguir una composició simètrica i equilibrada. La tassa, amb forma circular i construïda d’una sola peça, està realitzada amb marbre de Buixcarró, mentre que el cos principal, rematat amb el lleó que dona nom a la font, és de pedra calcària. La construcció es completa amb un banc corregut, el qual va ser afegit quan es desplaçà al seu emplaçament actual. Curiosament, el passat any 2018 s’acomplia una interessant efemèrid, el segon centenari de la teòrica construcció de la Font del Lleó. Tal i com resa la làpida commemorativa en marbre negre que apareix emmarcada al frontispici de la font, aquesta va ser acabada en l’any 1818: “AÑO 1818, DEL REINADO DE NUESTRO CATOLICO MONARCA

El que sí sabem és que en 1867, l’arquitecte municipal José Calvo, va redactar un projecte per a construir una font bessona a l’altre costat del Portal, encara que no es va dur a terme. AMX, LG-531. 7 En l’arxiu municipal es conserva el projecte de construcció de la gasolinera, sol·licitat per Francisco Gozalbes Aranda, en nom de CAMPSA (1934-1941). Signatura AMX, Le-2820-3. 6

119

D. FERNANDO Vll”. No obstant això, no sembla segur que la font date de l’any 1818. Més bé degué realitzar-se a finals del segle XVIII, ja que trobem vàries referències que esmenten la seua construcció per aquestes dates.

En realitat, aquesta font segurament substituiria a una altra anterior situada a la cantonada dels carrers Montcada amb Portal del Lleó, junt al Convent de Santa Clara, tal i com es testimonia en un document del segle XVIII d’Enrique Menor, un dels primers Regidors de Xàtiva després del Decret de Nova Planta, conservat a la Biblioteca Nacional8:, “Fuente Real, calle de Moncada. Fabricada a la cantonada del Real convento de Santa Clara, monjas franciscanas. Nombrada del León porque la agua de ella sale por la boca de un león de piedra” (sic.). Igualment, en la documentació custodiada a l’arxiu municipal de Xàtiva, podem trobar diverses referències a una font anomenada del Lleó, durant els segles XVIII i XIX, les quals citem a continuació: Al lligall núm. 622 trobem un expedient de l’any 1740, sobre fonts públiques i privades dels canals de Bellús i Santa, en el qual es dona constància del remat de l’obra feta en la conducció d’aigua de la font del Convent del Carme Extramurs de la ciutat, junt al portal del Lleó. Per tant, sabem que a l’any 1740 ja hi existia una font a aquest espai o, més bé, al seu entorn, la qual seria substituïda posteriorment per la font actual. Els documents més antics que ens parlen d’una font del lleó pròpiament dita els trobem al llibre d’actes capitolars de 1778, els quals transcrivim a continuació: 1778. Abril, 29. Xàtiva.

AMX, Llibre d’Actes Capitolars de 1778, Lb-64. Foli 72. “Visto un papel de Josef Iborra, sobrecequiero de la Azequia de Bellús del Importe de veinte y ocho caños que havia hecho Vicente Cruañes del Rafol de Salem, para la composición de la Fuente del León, que acienden a once libras, tres sueldos, hechos con Intención del Señor Regidor Comisario, Acordó el Ayuntamiento su pago y pase a la Junta Municipal para el libramiento correspondiente”. Segurament aquesta font del lleó va ser substituïda per la construcció de la font actual, ja que el projecte del portal del lleó on es trobava ubicada la font es va dur a terme en 1784, com podem observar al plànol conservat a l’arxiu municipal9. De fet, no seria estrany que alguns dels materials utilitzats per a la construcció de la nova font provinguera directament d’aquesta font original, tal i com ha ocorregut en altres ocasions davant la manca de materials sòlids i de qualitat. D’altra banda, també Sarthou ens parla de la font del lleó en el seu “Datos para la Historia de Játiva”. El famós cronista de Xàtiva arreplega una sèrie de documents que esmenten a la font i el portal homònim, resumint-los de la següent manera: “En febrero de 1788, se trajo desde Valencia la lápida o inscripción del portal del León. Se remató el corte y acarreo de la piedra para el otro portal. Al comenzar el año 88 se habían gastado en el portal del León 1.816 libras, y en el de los Baños 403; en la Torreta de Canals, 202. Las letras de la puerta del León se acordó dorarlas. Para cada detalle se hacían acuerdos, capítulos, subastas, cuentas y visuras, y el expediente 71 hinchaba folios y más folios de farragosa lectura, pues intervinieron muchas autoridades de San Felipe, Valencia y Madrid. La obra del portal del León comenzó en 1787 y duró dos años bajo la dirección del maestro Francisco Cuenca, según certificó Vicente Gascó al director de la real Academia de San Carlos, de Valencia. Este ocupó 28 dietas, viajes y demás, que importaron 286 libras. De las cuentas de propios de la Ciudad, autorizadas por el intendente y el fiscal del Consejo, se abonaron por las obras de ambos portales de la ciudad (ya lamentablemente derribados luego por la misma), 3.550 libras, o sean 850 más sobre las 2.700 que se presupuestaron. Mas 60 para colocar las puertas de madera que cerraron les

8 BNE, MSS 17995: Noticia de la ciudad de Xàtiva desde su primitiva fundación hasta la ruina que padeció el año 1707 y de sus ruinas se fundó la Nueva Colonia de San Phelipe. Fol 24v. 9 AMX, LG-531: Planta y fachada exterior de la obra de la puerta pública llamada del león que se propone executar en la Ciudad de San Phelipe, 1784.

120

artísticos portales. Para no interrumpir el relato de antecedentes que nos sugiere el anterior extracto de un expediente de obras, no quisimos intercalar notas de algunos oficios sueltos del Archivo, referentes a la obra del portal del León; son éstos del siguiente contenido: El contador general de propios y arbitrios del reino, por encargo del fiscal del Consejo y Cámara, dijo al intendente y éste al Ayuntamiento y junta de propios de San Felipe, que se remita el recurso formulado por el abogado consistorial solicitando la suspensión de las dos puertas del León y de los Baños que se estaban edificando por acuerdo del supremo Consejo, dados los perjuicios que se originaban, y destinar los fondos a la recomposición de las fuentes y su traslación a parajes más acomodados (abril de 1788). No se debió suspender sino terminar la obra empezada, porque en agosto del mismo año leemos en otro oficio que el cantero Vicente Simarro reclama el pago de 5 libras por el modelo de las dos fuentes con sus dos leones que habían de colocarse a ambos lados del portal del León, ya concluido de ejecutar. Para ello, en 4 marzo, el cabildo dio comisión a D. Gaspar Pelegero para la construcción de dos fuentes a la salida de la puerta del León, para el ornato público, trasladando de sitio la ya existente

y dividiéndola en dos, ya que le sobran aguas para dos leones, echándola desee lo alto de un pilar a ambos lados de la artística puerta. Y en agosto se ofició al real Consejo una que permitiese dicha obra de doblar la fuente del León. En julio se recompuso la fuente del óvalo que había en la Alameda; y se ofició a las monjas de Santa Clara para que adecentasen la pared posterior de su monasterio recayente a dicho paseo y portal del León, Recordando ese ruego en septiembre y fechas posteriores, sin resultado alguno”. Per tant, sembla clar que la font seria anterior a 1818. A més a més, les seues característiques i proporcions en concordança amb el Portal del Lleó, construït en 1784 segons els plànols obrants a l’arxiu municipal, fan pensar que les dues obres serien del mateix autor, Vicent Gascó. No obstant això, la única referència a la Font del Lleó trobada fins a aquest moment en relació amb la data de 1818 és la que apareix al llibre d’actes capitolars de l’any 1818 i que transcrivim a continuació: 1818. Setembre, 9. Xàtiva. AMX, Llibre d’Actes Capitolars de 1818, Lb-104. Foli 162. “Hise presente dos papeletas juradas y firmadas por Francisco Cuenca i Intervenidas por el Señor Josef Llácer al gasto ocurrido en la composición de la cañería de las fuentes de los leones en suma de ciento quarenta y nueve reales dies y ocho maravedies. Acordo el Ayuntamiento el pase al señor contador para que liquide informe y reporte”. Encara que no es fa al·lusió directa a la placa commemorativa que presenta la Font, potser aquesta és testimoni de la data en que la font fou intervinguda i el seu sistema hidràulic actualitzat i posat al servei públic; motiu pel qual es decidira col·locar la placa existent. En definitiva, la font del lleó és testimoni del passat d’una Xàtiva que amb aquestes edificacions tractava de recuperar l’esplendor i grandiositat que tingué abans de la desfeta de 1707. Però més enllà d’açò, avui en dia continua configurant un espai emblemàtic, centre neuràlgic de la ciutat i lloc de cita obligada per a tot ciutadà i visitant. Un clar exemple d’un dels elements més icònics de l’arquitectura monumental i, alhora funcional i bàsica per al desenvolupament urbà, social i demogràfic de Xàtiva, l’arquitectura de l’aigua.

121

Toni Marzal

La xarxa de clavegueram de Xàtiva Pablo Camarasa Arquitecte Quan hui passegem per Xàtiva trobem que, en determinats indrets, a les tapes del clavegueram hi apareix una llegenda que fa referència a l’any en què es van instal·lar. La realitat és que aquesta xarxa que ajuda a mantindre neta la superfície de la ciutat és recent. L’evacuació d’aigües pluvials i fecals en èpoques passades es va dur a terme a través de la sèquia barbacana d’una banda, la qual discorria adherida a la cara exterior de la muralla, per l’actual Albereda, fins separar-se de la mateixa quasi a l’altura de l’actual carrer Puig, i a l’existència de pous cegs per un altre costat, la qual cosa al llarg del temps s’ha mostrat com un seriós inconvenient tant des del punt de vista de la higiene, com també des del desenvolupament urbà. Un aspecte tan important com aquest va ser tractat de forma molt superficial i indirecta en darrers moments, tal com s’aprecia en les Ordenances Generals de la ciutat de San Phelipe de 1750, quan en el capítol referit a les sèquies, es va redactar que “También se prohibe, bajo la misma pena, el que pasten ganados sobre dichos conductos, ni transiten por encima de ellos, ni tampoco cavallerias, bueyes ni bacas; ni que abreven por las boqueras ni se hagan abrevaderos, sacandose el agua por ellos; pues à mas de los daños, que pueden hacer, son causa de turbar, y malear las aguas”.1 L’enderrocament gradual del perímetre emmurallat iniciat en el segle XIX, malgrat la pèrdua d’un element de valor històric com aquest, va contribuir, de manera ínfima, a la higienització 1

122

i millora de la salubritat a la ciutat, però encara estava lluny l’arribada d’un necessari projecte general que incorporara, entre altres coses, la inclusió d’una xarxa de clavegueram. De fet, en el segle XX van arribar a moltes ciutats espanyoles plans de reforma interior i plans d’eixample. Dels primers, en el cas xativí no es va presentar cap, perquè les intervencions a l’interior de l’urbs consistien en projectes en els quals únicament s’introduïen petites rectificacions dels vials existents. Dels segons, es comptabilitzen a Xàtiva uns quants al llarg de la centúria del 1900. Un dels més destacats és el Pla Topogràfic de la Població redactat per l’arquitecte Ángel Romaní l’any 1931. Malgrat respondre a un primer propòsit d’aixecament únicament, també contenia una proposta d’alineacions. Durant el seu desenvolupament va ser formulat un Pla General de la zona d’Eixample que data de l’any 1934. En la dècada següent, entre els anys de 1940 i 1943 va adquirir forma el Pla d’Alineacions de la Zona Nord, elaborat per l’arquitecte Burguera Dolç. A penes aportava novetats, perquè es va limitar a reproduir pràcticament i de forma íntegra les determinacions del pla de Romaní. Ja en la dècada dels seixanta, entre 1964 i 1966, s’aprovaria el Pla General d’Ordenació Urbana realitzat per l’arquitecte Francisco García. Fins a l’aparició d’aquest pla la ciutat s’havia mantingut, en gran part, dins del seu perímetre

AMX LB-256. “Ordenanzas Generales para el gobierno político y económico de la ciudad de San Phelipe, 1750”, p. 334.

històric. El pla, un document desenvolupista i permissiu per a la iniciativa privada, va impulsar el creixement expansiu que trobem a la perifèria de l’antic nucli emmurallat. Així, amb la redacció de projectes d’eixample des de 1930 endavant, com el de l’esmentat arquitecte Ángel Romaní, es va intentar dur a terme una ordenació del creixement urbà basant-se en una trama ortogonal disposada entre la línia del ferrocarril i la part més llarga de l’Albereda.2 Va ser en 1935, sent alcalde Ricardo Ibáñez, quan es va plantejar, aprofitant aquests plans d’expansió urbana, la incorporació d’una xarxa de sanejament pròpia d’un nucli urbà d’aquestes característiques. El projecte va ser elaborat pels enginyers Valeriano Jiménez de Laiglesia i Arturo Piera Barberá, autors també dels projectes per a la remodelació de les séquies de Bellús i Santa. Per al mateix es van dissenyar dos dipòsits reguladors, amb una capacitat de 400 metres cúbics el més gran i 200 metres cúbics el més petit, a més d’una casa de màquines que actuaria a manera de centre de control. El 17 de setembre d’aquest mateix any es va

aprovar des de la corporació municipal que el pla fóra exposat al públic des de llavors i durant un mes perquè pogueren presentar-se reclamacions, en cas que hi hagueren.3 Però la Guerra Civil portaria amb si un període de recessió en el qual es va produir una total paralització urbanística. Amb tot, en 1936, sent llavors alcalde Vicente Parra Servet, es va aprovar un Pressupost Extraordinari del Pla de Reformes Urbanes de la ciutat per a l’execució dels projectes de clavegueram i distribució interior de les aigües dels manantials de Bellús i Santa. De fet, en el primer any d’aquesta, reunida la Comissió de Millores i Reformes de la Corporació Municipal, es va acordar que el projecte havia d’estar executat per a entrar en funcionament l’1 de gener de 1937, però conforme va anar passant el temps i van prendre consciència de la impossibilitat de materialitzar-lo abans de la data prevista, apareixen documents en els quals ja no es parlava d’una data concreta per a la posada en marxa del projecte, sinó que únicament mostraven el seu desig que les obres de clavegueram pogueren tenir inici al llarg del següent any de 1937 proposant estudis i gestions perquè hi haguera un finançament per a aquest projecte.4 Però les obres no van començar mentre va tenir lloc el conflicte bèl·lic.

Secció A-B de la casa de màquines

Abastiment, pendents i dipòsits en el projecte de Valeriano Jiménez Lahuerta i Arturo Piera, 1935

Secció en planta de la casa de màquines

Seria en 1941 quan, de manera definitiva, començaria a executar-se la xarxa de clavegueram de la ciutat, intervenint en l’espai que avui coneixem com a barri antic. Les obres es prolongarien durant diversos anys, i tal com es recull en un edicte de l’Ajuntament de Xàtiva referit a la construcció de la xarxa de clavegueram local que data del 22 d’agost de 1944, en aquell moment els carrers en les quals

HERMOSILLA, Jorge (Coord.). Historia de Xàtiva. València: Facultat de Geografia i Història. Universitat de València, 2006, p. 487.

3 AMX VI.I.2. Expedient instruït per a l’execució de les obres de clavegueram i distribució de les aigües potables de les deus de Bellús i Santa, amb subjecció als projectes tècnics confeccionats per l’enginyer Don Valeriano Giménez de l’Església, 7 de novembre de 1935. 4

AMX VI.I.2 Obres municipals de l’Ajuntament de Xàtiva (aigües i clavegueram).

123

la xarxa ja s’havia construït totalment eren les de Argenteria, Font de Sant Joan, carrer i plaça de Sant Joan, Sant Roc del Raval, Forn de Napinyola, Sant Jaume, Raval, carrer i plaça de l’Om, Caputxins, Nova, Vernissa, Triada, Font Trencada, Taquígraf Martí, Sant Ramon, Febra, Font Alta, Mercè, Illeta de Sant Miquel, Blanca, Forn de Vidre, Hostals, Sants, Viveret, Sant Antoni, plaça de la Bassa, Espanyoleto, Porta de Sant Jordi, carrer i plaça del Trinquet, Fossar, Vera, Canonge Cebrià, Santa Tecla, Arquebisbe Mayoral, Santes, Albereda Jaume I, Sant Francesc, Arrapades, Trobat, Verge del Carme, Font Alós, plaça Sant Francesc,Trobat, Pi, Pes, Jacint Castanyeda, José Carchano, Bellver, José Espejo, carrer i plaça de Roca, Sant Tomàs, Grau, Menor Cuesta, Colom, Cantal Gentil, Peixcateria, Matilde Ridocci, Sant Agustí, Licitada de Bixquert, portal de Cocentaina, Carners i Ensenyança.5 Es tracta d’una de les més importants i transformadores iniciatives dutes a terme a Xàtiva des de l’expansió de l’urbs en temps de dominació musulmana, tant pel seu caràcter higienitzador, com per la magnitud i extensió de les obres. De la mateixa es conserven, encara visibles en l’actualitat, algunes tapes de registre distribuïdes per diferents carrers. Per a l’acumulació d’aigua baix el sòl urbà, es va dur a terme una obra de gran magnitud situada a l’interior de la muntanya del Bellveret. Aquest va

Seccions del dipòsit de 200 m3

Seccions del dipòsit de 400 m3

ser excavat per a la col·locació de dos dipòsits, els quals van ser també projectats en 1935. La següent fase en la xarxa de clavegueram es va centrar en la part aquest de la ciutat. Data de l’any 1968 i va consistir en la construcció del clavegueram, la instal·lació d’aigua potable i el dret de preses d’aigua en el camí de Sant Antoni. I després d’aquesta, es va dur a terme, l’any 1975, la corresponent a la part oest, amb el plantejament d’un projecte per a la construcció d’un col·lector per al clavegueram i el subministrament d’aigua potable. En el Pla General d’Ordenació Urbana de 1982, aprovat de manera definitiva l’any 1985, també es plantejava la intervenció de la depuració d’aigües. En el mateix es proposava incorporar una depuradora única que poguera recollir totes les aigües de la ciutat, així com també un esquema de col·lectors que seguiren un traçat en forma de malla de tal forma que els elements viaris s’encarregarien de suportar tots els eixos d’infraestructures. Aquest P.G.O.U. era un projecte minuciós, molt documentat, que per primera vegada plantejava una intervenció abastant tota la ciutat, és a dir, tant el barri antic, com les noves barriades sorgides fora del que una vegada va ser el recinte emmurallat. Va buscar aquesta intervenció integral perquè considerava que fins al moment, les actuacions havien estat puntuals, centrades en edificis concrets i a algun espai urbà, però sense donar resposta a cap pla de conjunt. El Pla dedicava un considerable espai i atenció al Conjunt Històric, amb una estratègia per al mateix centrada en la seua rehabilitació i recuperació, en línia amb les propostes que contemporàniament triomfaven en el panorama urbanístic internacional, exemplarment liderat per les experiències italianes, com la de Bolonya. A la vegada, havia de plantejar millores en la xarxa de sanejament implementada dècades enrere dins del barri antic, i projectava nous carrers i barriades amb clavegueram. El seu element diferencial residia en la importància concedida als mecanismes i instruments de gestió, buscant articular els mitjans per a la seva execució. Finalment va acabar centrant-se en la correcció dels crebants i en els desequilibris de la perifèria, per la qual cosa es van portar intervencions sobre la xarxa de clavegueram.

AMX, S.S. “Edicte de l’Ajuntament de Xàtiva al voltant de la construcció de la xarxa de clavegueram local, i les contribucions a pagar pel servei”. 1944, agost 22. Xàtiva. N. del A. Se han actualizado los nombres de algunas calles.

124

125

126

La fira, sinònim d’esport

127

Jocs firals

Pablo Orts Periodista És 15 d’agost, carrers tallats, motors rugint, emoció, afició, història… FIRA. Des de fa uns anys, el primer dia de la nostra Fira d’Agost va lligat a la cursa de motociclisme. Una cursa històrica. La prova més antiga en circuit urbà de tot l’estat espanyol, que enguany celebra la seua 68a edició. Aquella en la que han participat alguns dels pilots del panorama internacional actual com el pilot de Corbera Aron Canet (Moto3) o altres referents històrics d’aquest esport com Champi Herreros (campió mundial de 80cc), Jorge Martínez Aspar (3 mundials de 80cc i un de 125cc), Ángel Nieto (6 mundials de 50cc i 7 de 125cc) o el canalí Ricardo Tormo (2 mundials de 50cc). Però, no sols de motociclisme es nodreix la fira. Aquest any tindrem algunes disciplines més recents dintre de la programació com el Crossfit, el Fitkid, el senderisme, l’esgrima o el BTT, i d’altres que ja estan presents des de fa molts anys, algunes d’elles amb competicions referents en l’àmbit nacional. Un dels esports que està guanyant en presència els últims anys és l’hípica. Amb la modernització de la fira del bestiar i de la mà de La Font del Saladrar i la Federació d’Hípica de la Comunitat Valenciana es realitzen diferents espectacles i exhibicions de doma, així com el ja tradicional passeig per la ciutat amb final al reial. I el mateix reial es veu envaït ja tradicionalment per dues disciplines esportives quan aplega la fira. Ja són moltes les edicions d’un campionat de Tenis Taula que ompli d’aficionats l’Albereda Jaume I amb el seu ritme de joc vertiginós. Per contra, amb més calma es viuen les competicions d’escacs. La simultània deixa bocabadats els curiosos amb molts taulers a la vegada a càrrec d’un Gran Mestre que fa possible el que sembla impossible. També té lloc els dies de fira el Campionat Autonòmic d’Escacs que ja va per 16 edicions amb la d’aquest any.

128

Perales Iborra

Si anem pujant en nombre d’edicions d’esports més que consolidats, 36 es compleixen ja del Trofeu Fira d’Agost de Tir Olímpic. Abans al Camp Murta i ara ja a les instal·lacions del Camp de Tir la Costera de l’Alcúdia de Crespins és una de les cites obligades dels dies previs a la fira. Dues menys, 34 edicions, són ja les que es gaudeix del millor frontennis amb l’Open de Frontennis Fira d’Agost. Els millors esportistes del rànquing nacional d’aquesta disciplina competeixen a les pistes del Club San Patricio per importants premis en un dels tornejos més importants de l’estiu. Evidentment, no podem parlar d’esport en fira i no mencionar el tennis. El Club de Camp Bixquert acull el Circuit Internacional de Tennis Orysol que porta ja més de 40 edicions a la nostra ciutat. Junt amb els d’altres municipis de la Comunitat Valenciana com Gandia o Dénia, l’esdeveniment de Xàtiva és una gran oportunitat per als joves tenistes per demostrar el seu nivell, sumar punts per al rànquing ITF (pas previ a l’ATP) i emportar-se un suculent premi, ja que són 15.000$ els que es reparteixen. La importància de l’Orysol és tal que per ell han passat, per exemple, l’Ontinyentí Juan Carlos Ferrero (guanyador de Roland Garros, finalista del US Open, número 1 del món i amb 4 Màsters 1000 i 3 Copes Davis al seu poder) o el mallorquí

Perales Iborra

Carlos Moyá (entrenador de Rafa Nadal, guanyador de Roland Garros, finalista de l’Open d’Australia, número 1 del món i guanyador de 3 Màsters 1000 i una Copa Davis). A més a més, al Club de Camp Bixquest s’han proclamat vencedors tenistes encara en actiu i d’importància internacional com el britànic Andy Murray (número 1 del món, doble guanyador de Wimbledon, vencedor del US Open, finalista en Roland Garros i Open d’Austràlia, doble medallista d’or als Jocs Olímpics, 14 Màsters 1000 guanyats…) o el castellonenc Roberto Bautista (9 títols ATP) qui va guanyar el campionat xativí en diverses ocasions i que enguany ha sigut un dels grans protagonistes de Wimbledon. En aquesta edició de la fira tindrem ciclisme per partida doble. Com des de fa uns anys, Xàtiva podrà gaudir dels ciclistes més joves de la nostra zona al trofeu d’escoles de ciclisme i també hi haurà competició d’alt nivell. De nou, la cursa ciclista de la fira ha recuperat la seua esplendor. Dintre del calendari nacional de les categories elit i sub23, el Trofeu Fira d’Agost donarà cabuda a esportistes destacats del panorama nacional i futures promeses que de segur poden estar en uns anys disputant grans proves internacionals. L’edició de 2019, que inclourà una

bonica presentació dels equips, serà la tercera consecutiva d’aquest trofeu per a les categories d’elit i sub23, però se suma a una llarga llista de curses ciclistes de fira. Aquesta prova es va recuperar en 2017 al format actual després de més d’un lustre d’absència. En eixos anys d’impàs, el ciclisme femení aparegué amb força amb una prova de la Copa d’Espanya que no va acabar de consolidar-se en la programació. Fins ara hem fet un repàs per aquells esports presents actualment a la Fira d’Agost, però són molts altres els que també han tingut importància en aquesta festivitat. Fent la vista enrere, podem trobar, per exemple, el Trofeu de Pesca Fira d’Agost, que va superar la desena d’edicions allà pels 2000. El futbol també ha esta peça important a la Fira. El Trofeu de Fira es va recuperar fa uns anys amb la intenció de rememorar alguns enfrontaments històrics de la pretemporada del CD Olímpic que sempre significaven una data destacada a la fira. Aquest intent va ser temporal, com també ho va ser el Torneig de Fútbol Base que a finals dels 90 va organitzar l’Escola de Futbol Plus per donar visibilitat als joves talents futbolístics. Amb pilota taronja també s’han viscut molts moments esportius a la fira. Bé en forma de campionat 3x3, amb un campionat de 24h o amb el “Trofeo Feria de Játiva” ja fa 50 anys, el bàsquet va ser protagonista dels dies grans de la ciutat. Si seguim cercant esports en la història firera dels últims 50 anys, podem trobar billar, petanca, pilota valenciana, lluita lliure americana, atletisme, handbol o un esport en el que ara Xàtiva es referent com és el voleibol.

David Calatayud

La Fira d’Agost es tradició, comerç, música, teatre, festa… però, com hem vist, no s’entén la fira, ni tampoc la vida, sense esport.

129

130

La marató de la Fira: un esforç que sempre paga la pena Juan Antonio Cloquell Cuñat Periodista Malgrat haver nascut, fa poc més de 30 anys, en un municipi de la Ribera Alta, La Pobla Llarga, Xàtiva s’ha convertit en la meua ciutat d’adopció. I no és que haja traslladat el meu domicili a la capital de la Costera, sinó més bé és perquè ací és on transcorre gran part de la meua jornada diària. I és que fa vuit anys, després d’un periple d’experiències formatives en diferents mitjans, va arribar l’oportunitat de formar part d’un projecte periodístic referent a la zona: el setmanari L’Informador. El repte, per un foraster recent llicenciat, era ser capaç de desenvolupar un periodisme local seriós, responsable i honest en una ciutat de la importància històrica i social com aquesta. Però Xàtiva no esdevenia una total desconeguda –o sí, després del viscut tot aquest

temps– ja que per als nascuts en els darrers anys dels 80 i primers dels 90 a la zona sud de la Ribera, la capital socarrada ho era –i ho segueix sent– també de l’oci i la diversió. I més enllà de zones concretes i d’espais referents durant un temps, la Fira d’Agost era un dels moments més esperats de l’any i de les vacances estivals per poder gaudir amb la família del recorregut per les paradetes o amb amics, per exemple, dels i les artistes musicals del moment, un fet impossible de viure sense l’acompanyament d’un adult la resta de l’any degut a la proximitat. Cobrir un esdeveniment de la magnitud de la Fira d’Agost és el moment més exigent a la par que satisfactori per a un mitjà local. Bé es podria semblar a la pràctica esportiva d’una marató.

Quela Alapont

131

Rafael Manjón

Els més d’un centenar d’actes que la composen, repartits –com és el cas d’algunes competicions esportives o de les exposicions– més enllà dels seus dies grans, fan d’aquesta feina una carrera de fons la qual s’ha d’afrontar amb total previsió. Com tota prova esportiva d’aquest nivell cal fer una preparació prèvia per afrontar-la amb totes les garanties. És a principis de juliol quan es comença a preparar, a nivell periodístic, tot el que suposarà la frenètica setmana. A finals de juny, coincidint amb l’anunci de la nova Reina i del cartell anunciador, dos dels elements més destacats, es comencen a conèixer alguns dels actes de renom de la programació. Un fet que permet començar a contactar, per exemple, amb els representants dels principals artistes que ompliran les nits festives als diferents espais escènics disposats a Xàtiva. Unes entrevistes que, junt a la informació setmanal que ofereixen les principals fonts del Consistori, permeten facilitar l’elaboració de les diverses publicacions o espais informatius que s’oferiran a veïns i visitants els dies de Fira. Una feina que permet afrontar eixos dies amb la tranquil·litat i la garantia de disposar d’un material que poder utilitzar en cas de necessitat. Amb aquesta preparació prèvia s’arriba en plena forma al dia del tret d’eixida. La nit del 14 d’agost, amb l’acte de presentació, suposa el moment de mesurar-se i començar la Fira amb la màxima intensitat. Degut a l’horari, els periodistes de mitjans físics treballem a contrarellotge per poder oferir les millors imatges de la nit junt amb les principals frases dels discursos de la Reina i l’Alcalde i la informació més detallada de l’acte. I poder fer-ho abans de traspassar l’hora marcada per rotativa.

132

Una vegada superat aquest primer tram, comença l’etapa de patir i gaudir, a parts iguals, d’aquesta particular marató. Entre el 15 i el 20 d’agost els diferents professionals de la informació visquem al Reial de la Fira. El punt d’informació, junt als estands del mitjans presents, és l’escenari per on passen les principals autoritats polítiques autonòmiques, provincials, comarcals i locals, reclamant l’atenció i la presència dels mitjans de la zona. Unes convocatòries que se succeeixen junt a les desenes d’activitats programades a diferents hores i punts de la ciutat. Els moments matinals a l’estand del Reial i a la visita d’actes previstos es conjuguen amb moments més tranquils –però no més relaxats– durant les vesprades a la redacció, moment de bolcar tota la informació aconseguida durant la primera part del dia, seleccionar-la i dotar-la de la importància requerida junt a tot allò ja previst les setmanes anteriors. Ja per la nit és el moment de gaudir. Junt a familiars, amics o companys, sempre hi ha algun acte a la capital de la Costera atractiu per sumar-se i contagiar-se de l’ambient festiu viscut durant tot el dia. I, al mateix temps, recollir algun recurs gràfic que siga d’utilitat per al dia següent. Difícil desconnectar. A la nombrosa feina i la tradicional calor mentiria si no reconeixera moments que paguen l’esforç d’aquests dies: poder compartir vivències amb els principal protagonistes, viure des de dins la presentació i la cloenda, l’històric Trofeu de Velocitat, la Fira del Bestiar, les mascletades... Gaudir de concerts i tindre l’oportunitat de conversar amb grups referents... En definitiva, involucrar-se amb una festa històrica. L’arribada dels focs d’artifici de la cloenda no podríem relacionar-los amb l’arribada a meta d’aquesta particular marató sinó ben bé amb el famós “mur”, eixa sensació a la qual s’han de reposar els atletes en la part final de la prova. I és que no podem oblidar que, junt a la Fira d’Agost, són molts els municipis de la zona que celebren o estan a punt de celebrar les seues festes grans pel que, els treballadors dels diferents mitjans, hem de posposar uns dies més eixa desitjada recta final. Al remat, un esforç estival que sempre paga la pena.

133

134

La fira i el turisme

135

La Fira d’agost com un atractiu de Xàtiva, abans i ara Antonio Martín Llinares Tècnic d’informació i comunicació de Turisme Comunitat Valenciana A l’analitzar la Fira d’agost de Xàtiva des d’una perspectiva temporal, incidint en aquells aspectes que han variat o evolucionat en les últimes dècades, és difícil, des del punt de vista turístic, tractar d’establir una certa comparativa entre la fira d’ahir i la de hui i esta no tindria molt de sentit fora de l’anàlisi del context de l’evolució turística general de la ciutat. Hui en dia, dins l’oferta turística de les destinacions, les festes s’han configurat com un atractiu turístic important. Això s’emmarca dins de les accions per a diversificar l’oferta i desestacionalitzar la demanda, tractant de potenciar productes diferents dels tradicionals, destacant el protagonisme especial que estan adquirint les festes, els esdeveniments o la gastronomia, entre altres, ja considerats com a productes turístics. Així, les festes, sobretot les mediterrànies, es configuren com una expressió participativa basada en una tradició cultural antiquíssima i que té en l’hospitalitat cap al viatger una de les seues notes peculiars.

136

una anhelada cita anual estiuenca per a la diversió i l’escampament propi i de coneguts, sense plantejarse que esta antiga celebració poguera tindre un caràcter turístic més universal. La Secretaria d’Estat de Turisme va declarar l’any 2001 la Fira d’Agost de Xàtiva com a Festa d’Interés Turístic Nacional, però esta declaració a penes ha significat alguna cosa més que el detall d›inserir este títol en el cartell anunciador de la festa per antonomàsia de la capital xativina, o que alguns mitjans de comunicació, que solen buscar, per a compondre notícies sobre festes, el llistat de les turístiques nacionals o internacionals declarades, li haja prestat un poc més d’atenció en eixos dies d’estiu en què els temes no abunden. Bé és cert que, en els últims anys, iniciatives puntuals que podrien tindre una projecció turística s’han dut a terme en algunes edicions de la fira des d’aquella declaració, però hui en dia segueix sense desenrotllar-se tot el potencial turístic que podria tindre la celebració.

La Fira d´agost de Xàtiva, amb quasi 770 anys d’història, la més antiga de les que es continuen celebrant en el territori valencià, es podria definir, mirant cap arrere, com un esdeveniment comercial, històric i cultural que ha evolucionat paral·lel a la pròpia ciutat. La fira continua tenint una destacada capacitat d’atracció, al marge de la seua funció, que el temps ha anat adaptant als successius canvis econòmics, socials i culturals. Amb xifres d’assistència sempre cridaneres, però mai fiablement comptabilitzades, continua tenint, sobretot en els últims temps, l’assignatura pendent de convertir-se en un esdeveniment amb personalitat turística de la ciutat.

La Fira d’Agost, igual que altres tradicions singulars de Xàtiva que es remunten segles enrere i denoten la importància que va tindre la ciutat, ha de ser un element important dins de la seua oferta turística. En l’actualitat, quan el turista visita una destinació busca algun cosa més que fer un ràpid “tour” contra el rellotge visitant monuments dels què a penes recordarà algun detall passats uns mesos. El visitant vol conèixer costums diferents de les seues i endinsar-se en la cultura i mode de viure d’altres pobles. S’interessa per la seua gastronomia, la seua artesania o les seues festes i ací és on la fira té molt que oferir. L’objectiu seria convertir-la, en si mateixa, en una cita turística atractiva en l’estiu de la Comunitat Valenciana.

En això cal tenir amb compte, per descomptat, el punt de vista que d’ella tenen els ciutadans i ciutadanes xativines i la gent vinculada d’una manera o una altra a la ciutat. Des de la infància, han viscut esta fira com

L’incòmode inconvenient de les altes temperatures en la ciutat en les dates de la seua celebració i la proximitat de conegudes destinacions de platja no juguen a favor d’incentivar la visita a la ciutat

Toni Marzal

durant les dates fireres, però l’atractiu, que podríem qualificar com etnològic, de l’ambient tradicional que es respira estos dies en els carrers més concorreguts i que s’ha transmés de generació en generació, sobretot en l’entorn territorial més pròxim de la ciutat, pot ser un al·licient per a determinats grups de visitants, que abans ho eren per necessitat comercial i hui ho poden ser per motius d’oci i turisme. Tot això sense oblidar, al mateix temps, que és necessari millorar ostensiblement la capacitat de la ciutat per a atendre al visitant, creant, modernitzant i dotant de qualitat els servicis susceptibles de ser considerats turístics, amb l’objectiu que els potencials turistes visquen com una experiència conèixer la Fira i així ho traslladen al seu entorn familiar i conegut com la millor i més efectiva forma de promoció turística. Per això, la primera qüestió que continua sent necessari plantejar-se i que ha quedat sense resposta en els últims anys és: què es pretén que siga la Fira d’Agost dins de l’oferta turística de la ciutat? I el que és evident és que l’objectiu de convertir la fira en un esdeveniment turístic atractiu, no pot obviar el valuós conjunt historicoartístic, ni el llegat cultural que atresora la ciutat, com la seua principal basa turística. Les dates estiuenques no haurien de ser un obstacle, sinó tot el contrari, atés que hi ha ciutats amb destacat patrimoni historicoartístic, a Extremadura o Andalusia,

amb semblants temperatures a les de Xàtiva que incrementen els seus fluxos de turistes en els mesos de juliol, agost i setembre, però amb una gran diferència sobre Xàtiva, ja que posseeixen una treballada cultura turística. I esta s’ha fomentat, amb els anys, tant des dels sectors privats d’eixes ciutats, que veuen una oportunitat econòmica, com des de les administracions municipals bolcant-se en tot allò que poguera facilitar i incentivar la visita, conscients també de la possibilitat de generar ocupació i riquesa. Eixe seria el camí que encara està per recórrer en la Fira d’agost de Xàtiva I una de les línies d’actuació del necessari full de ruta turística de la fira passaria per incloure propostes lúdiques, culturals o gastronòmiques rellevants per a tractar de configurar-la com un atractiu que incite a passar diversos dies en la ciutat en eixes dates. Per a això seria necessari un esforç en l’habilitació d’infraestructures ja existents com a museus i altres espais turístics, aplicant fórmules imaginatives, utilitzant les instal·lacions en funció de les temperatures. Es tractaria de dissenyar una autèntica programació turística complementària al tradicional programa de la celebració. Menús gastronòmics de productes autòctons en restaurants de la ciutat, rutes guiades nocturnes amb degustacions pel conjunt històricartístic il·luminat, utilitzant també el trenet turístic o un autobús descobert, visites temàtiques a l’interior de monuments i cases palau, contemplació de focs artificials des del bellveret, etc.

137

La inclusió del castell de Xàtiva com a element més destacat de l’oferta turística de la ciutat, en la programació de la fira no hauria de descartar-se, ja siga vinculant alguna actuació del Festival Nits al Castell o planificant visites nocturnes, vetlades literàries, audicions o tallers i concursos de cuina d’autor específics amb el concurs de professionals de reconegut prestigi. De tota esta programació caldria fer partícips als allotjaments de Xàtiva perquè pogueren comercialitzar pernoctació més activitats com una oferta atractiva, tal vegada en forma de paquets turístics (all inclusive). I tenint en compte l’important paper que pot exercir el transport públic, concretament el ferrocarril, per a transportar visitants a la fira, s’hauria d’intentar un acord amb l’operador Renfe, per a programar un “Tren a la Fira de Xàtiva” dissenyat, inclús com un forfait que incloga degustació gastronòmica de productes típics en restaurants de la ciutat, visites guiades al conjunt històric o vals de compra en els llocs i parades de la fira, entre altres opcions. Per a la reflexió queda també, a l’hora de fer balanç dels últims anys, la idea i la intenció d’aprofundir en un canvi en el model d’organització de la Fira. És un procés lent, i no tan fàcil com podria parèixer a primera vista, en una celebració festiva que no acaba de superar el model de busca de l’anhelat esdeveniment/espectacle/concert destacat que a penes sobreïx sobre un dens catàleg d’actes de caràcter estàndard i repetit, i cada vegada menys rellevants per a atraure visitants enfront de la competitivitat de les celebracions en altres ciutats. En este sentit, a pocs quilòmetres de Xàtiva, una també antiga celebració festiva, -originària de

David Calatayud

138

l’any 1346- la Fira de Tots Sants de Cocentaina, va iniciar a principis del segle XXI, un procés de reflexió, en un moment d’incertesa. Amb una gran afluència de visitants, per la seua importància des del punt de vista tradicional, en ella no es prestava molta atenció a les possibilitats de millorar una sèrie d’aspectes que, analitzats en profunditat, feien d’esta celebració, un esdeveniment ple de carències i que no explotava totes les possibilitats que significava per a la població. Un d’eixos aspectes era la seua projecció i explotació turística. El punt de recuperació es va iniciar amb l’elaboració d’un document de diagnòstic, objectius, metodologia, descripció de resultats, avaluació, conclusions i grau de participació pública sobre eixa celebració. El treball va ser distingit amb un premi provincial de sostenibilitat. Hui, quasi 20 anys després, la Fira de Tots Sants de Cocentaina és tot un referent, ha sigut declarada Bé d’Interés Cultural (BIC) i recentment, a l’abril del 2019, per la Secretaria d’Estat de Turisme, com a Festa d’Interés Turístic Internacional. En la seua pàgina web oficial es pot consultar tota la informació sobre la mateixa i en l’apartat “La Fira en dades” queda reflectida l’evolució i adaptació de la celebració que ha possibilitat, com resultat d’un procés continuat i insistent d’anys i amb la implicació de tot el municipi, l’excel·lent situació que hui exhibeix. El balanç de l’èxit i els èxits de la fira contestana, l’evolució positiva, també en turisme, des d’aquella fira d’ahir a la de hui, és el que, de moment, Xàtiva, en la seua Fira d’agost, -originària de l’any 1250- no pot presentar i per això, li urgeix començar a prendre en seriosa consideració un model d’adaptació que la dote de la necessària competitivitat turística.

139

Fly Me to the Moon

Alba Soriano Gil Xativina i amant de la Fira

El 16 de juliol de 1969, a les 13:32 hores, s’enlairava de Cap Canyaveral (Florida, EUA), el coet Saturn V amb tres astronautes a bord i un sol objectiu: arribar a la Lluna. Quatre dies després, la nau Apol·lo 11, la que va ser enviada amb el coet Saturn V, es va situar a l’òrbita lunar. En aquell moment Edwin E. “Buzz” Aldrin i Neil A. Armstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle. Michael Collins es va quedar a la nau recolzant les maniobres del mòdul lunar. El comandant Neil Amstrong va ser el primer ésser humà que va xafar la superfície del satèl·lit terrestre el 21 de juliol de 1969 a les 2:56 (hora internacional UTC) al sud del Mar de la Tranquil·litat, sis hores i mitja després d’haver allunat. Aquest fet històric va ser retransmès a tot el planeta. Richard Nixon, els felicitava en directe des de el despatx Oval de la Casa Blanca. Houston esclatava d’alegria després d’haver aconseguit aquesta fita tan important. Mentrestant, a poc més de 8.700 quilòmetres de la Agència Espacial Nord-americana, situada al estat de Texas, començava a preparar-se la festa gran de la ciutat. 25 dies després de que l’home xafara la lluna per primera vegada, s’inauguraria oficialment la Fira de Xàtiva de l’any 1969, on centenars de persones xafarien el real de la Fira, alguns per primera vegada, altres com sempre des de feia anys. 50 anys han passat des d’aquell estiu del 69, on el 14 d’agost s’inaugurava oficialment “La Gran Feria de Játiva”, amb un acte realitzat a l’escenari situat a l’Avinguda José Antonio. Posteriorment, als Jardins del Círculo Setabense es realitzava un vi d’honor i un gran ball de gala. Des de l’any 1972 ningú més ha xafat la lluna, i si ho férem aquest estiu, de ben segur que el

142

paisatge lunar estaria pràcticament igual com aquelles fotos de Aldrin saludant la bandera americana. De la fira del 69 no podríem dir el mateix. O si? Aquella fira ens pot parèixer llunyana, passada i fins i tot arcaica. Però si la comparem amb la fira actual, veurem que hi ha coses no han canviat tant. El fort de la fira es manté al reial, encara que en nom de l’avinguda on es celebra haja canviat, d’un falangista convertit en icona i màrtir al servei de la propaganda del Moviment Nacional al del conqueridor del regne de València. Quin millor homenatge per a aquell que ens va donar el privilegi de fer aquesta fira l’any 1250. La fira s’inaugurava amb una gran traca de luxe amb colors, el que actualment es tradueix castell de focs artificials. Traca de colors que es repetia cada nit, fet que ara ens tenim que conformar amb la inauguració i cloenda. La fira començava amb una missa abacial a la col·legiata de La Seu. Hui en dia, la fira ha deixat de tindre aspectes religiosos, passant a realitzarse actes completament laics. Com hui en dia, 15 d’agost s’inaugurava en el Círculo Setabense el VII Concurs provincial de pintura “Jose Ribera” i el Concurs local de pintura “Jose Guiteras”, que ha passat a denominar-se premi de pintura “Juan Francés”. Així mateix, s’inaugurava el XIV Saló Nacional de Fotografia Artística i el XVI Saló local de fotografia Artística, organitzat per A.F.S.A., saló que continua realitzant-se i que aquest any celebra la seua 65 edició, però amb les modalitats de blanc i negre, color i fira. El dia 15 per a molts es el dia “de les motos”, realitzant-se a la nostra ciutat el trofeu de Velocitat Fira d’Agost, la carrera més antiga d’Espanya, que aquest any compleix la seua

Vicente Reig Tudela

68 edició. La fira de fa 50 anys celebrava el 19 d’agost el “Dia del motor”. Des de les 10 del matí, al reial es celebraven gimcanes de Karts, amb diverses proves de selecció, i una gran final que es celebrava a les 15:30h. No era fins les 5 de la vesprada, on en el mateix circuit del reial de la fira es celebrà el XVII Trofeu Fira de Motorisme. La Fira del Bestiar de hui era l’equivalent al Muestrario Agrícola-Industrial que es celebrava a la Plaza del Caudillo, actual plaça de La Bassa. Comptava amb la seua pròpia inauguració, amb la disparà de una gran mascletà a la Plaça de l’Espanyoleto. La Glorieta acollia espectacles infantils cada vesprada. Com ara, que els més menuts tenen el seu acte cultural, que ha estat fent-se a la mateixa ubicació durant anys, fins que fa 4 es va canviar cap a la Plaça del Mercat. L’esport estava present cada dia als actes de la fira d’agost del 69. Organitzats per la Delegación Local de Juventudes, al llarg dels 5 dies de festa es realitzaren el trofeu de bàsquet, aeromodelisme, cross infantil i juvenil, tir amb arc, i el I Trofeo

Feria al nadador más completo, en la recentment inaugurada piscina olímpica “Murta”. Els escacs i el tenis de taula son els únics esports que hui en dia continuen practicant-se amb tornejos a la fira de Xàtiva, junt al trofeu de ciclisme que l’any 69 es celebrava a les 11 de la nit al circuit del reial de la fira. Enguany comptem a més amb tornejos i exhibicions de tennis, frontennis, tir olímpic, crossfit, fitkid, zumba, esgrima, Kick Boxing, senderisme i concurs de bevedors d’orxata, que ja es considera un esport d’alt risc. Les corregudes de bous eren un gran atractiu per als visitants de fora i aquell any 69 torejaren a Xàtiva figures com Alfredo Leal, Manuel Benítez “El Cordobés” i Santiago Lopez. A la plaça de bous es realitzaren altres actes com una jonegada amb picadors o una funció de lluita lliure americana per els més prestigiosos “catchers” del moment. La mateixa plaça de bous albergà els espectacles nocturns que amenitzaven les nits firaires. Les sarsueles “Los claveles” i “La dolorosa” ficaren el folklore de la fira. Encara que els espectacles grans foren dos velades de variedades selectas. El cantant argentí Luis Aguilé actuà a la plaça de bous amb la seua musica romàntica, un jove de 33

143

anys que de segur cantà alguns dels seus temes més coneguts como “Cuando salí de Cuba”, “Gigí”, “El presó nº 9” o “Juanita Banana”. L’endemà va ser el torn del malagueny Antonio Molina i la seua companyia, actor i cantant espanyol de copla i flamenc, i progenitor de la família Molina. La seva cançó més recordada és “Soy minero”, però el seu amplíssim repertori es componia d’altres èxits com Adiós a España, Soy un pobre presidiario, ¡Ay mi Málaga!, Cocinero, cocinero, María de los Remedios, Ángela del alma mía o Yo quiero ser mataor,, cançons de la post guerra que enaltien els oficis humils i honrats, i valoritzaven la figura masculina reflectint els seus estereotips en l’època franquista, especialment en els de classe baixa, amb models emblemàtics que els incitaven a treballar amb homenia i valor. Aquestos espectacles res tenen a veure amb el de Rozalén, per exemple, on la seua cançó insígnia es una lluita contra la violència de gènere. Aquell any 69 la reina de la Fira, que era també reina dels jocs florals, va ser Chaly Soler Fernández, una jove xativina a qui li entusiasmava la guitarra i que cursava preuniversitari, on s’estudiava Doctrina Social Catòlica, Literatura Espanyola, Filosofia, Història d’Espanya, Biologia, Idioma, Matemàtiques, Química i Física. Laura Vidal Martí és la reina de la Fira 2019, també xativina que ha estudiat filologia anglesa i ha acabat recentment el màster per a ser professora d’Educació Secundària, al mateix temps que ho ha compaginat treballant com a monitora d’un menjador escolar. Les aficions de Chaly eren la bona música, el bon cine, la natació... A Laura en canvi li agraden els idiomes, de fet també estudia italià a l’Escola Oficial d’Idiomes. També li agrada passar temps en companyia, tant de família com d’amics. A més, li agrada gaudir de l’aire lliure, del camp i la muntanya. Al preguntar-li a Chaly pels seus autors preferits fa 50 anys, contestà que eren Stendhal, un escriptor francès del segle XIX considerat un dels literats més importants i més primerencs del Realisme, Cayetano Luca de Tena, director teatral, i Jardiel Poncela, escriptor i dramaturg. A Laura li pregunte pels seus cantants preferits, però no es decanta per ningú en concret, j que afirma escoltar diferents tipus e música: des de música llatina, pop en general i algun que altre grup en valencià. Per a Chaly en Játiva passa el temps de puntetes, no es dona compte, com diu que ha de passar en el paradís. Per a Laura Xàtiva és un autèntic museu, on qualsevol racó té el seu encant i la seua part d’història. A Chaly se li preguntà en el seu temps com era el seu home ideal i contestà sense dubte: alt, ros i amb ulleres. Laura en canvi es més cauta i creu que eixa pregunta està fora de lloc hui en dia, a més que pensa que la resposta no

144

és d’incumbència de ningú. Motles diferències en una figura que ni ha canviat en aquests 50 anys. L’estiu de 1969 el Renault 6 era considerat tot un senyor cotxe que complia el que prometia, els mobles els compràvem a Almacenes Bañuls, preníem una Imperial ben fresca a Las Delicias, les dones es vestien a la Boutique Sesi, el Moreno, era el servei hostaler per excel·lència, i la Inspectora d’Ensenyança Primària Maria Teresa Coloma reclamava un nou col·legi a Xàtiva indicant a les autoritats la extraordinària importància que tenia la educació, per a que en un futur algun dels alumnes tornés a ocupar un lloc en la llista de xativins il·lustres. 10 anys després es va inaugurar l’escola infantil amb el seu nom. Arran de les missions Apol·lo cap a la lluna, Frank Sinatra va popularitzar la cançó Fly Me to the Moon, a meitat dels anys 60. Una còpia de la cançó es va reproduir durant la missió Apol·lo 10 que orbitava la Lluna. Es va convertir en la primera música transmesa a la Lluna quan l’astronauta Buzz Aldrin de la missió Apol·lo 11 la va reproduir en un casset portàtil després de trepitjar la Lluna. Encara que aquella missió i la èpica gesta d’Armstrong és la més coneguda, la NASA tornà al satèl·lit terrestre en cinc ocasions més, l’última en desembre de l’any 1972. L’horitzó de la propera missió tripulada al nostre satèl·lit el marca l’any 2024, en el qual la missió Artemis de la NASA pretén tornar a posar una persona a la Lluna. A la Fira, no passa açò. La trepitgem any rere any, és sempre plena de gom a gom, i no ens cal cap missió especial per gaudir-la amb tot el seu esplendor. I encara que els anys passen i la historia vaja canviant, que sempre ens queixem de la calor, i que a vegades els actes no porten moltes novetats, sempre demanaré que em portes volant a la Fira, fly me to la Fira...

Quela Alapont

145

146

LUCRÈCIA DE BORJA 500 anys de la seua mort

147

Toni Marzal

DESIGUALTAT DE GÈNERE I LLEGENDA NEGRA Ximo Corts Professor emèrit i president de l’Associació d’Amics de la Costera Antecedents familiars de Lucrècia

Enguany es commemora el cinquè centenari de la mort de Lucrècia Borja, duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio, traspassada el 24 de juny de 1519, als 39 anys d’edat. Havia nascut el 18 d’abril de 1480 en Subiaco, població pròxima a Roma, filla del cardenal xativí Roderic de Borja i Vannozza Cattanei, la seua amistançada. La promoció social dels Borja havia començat en vida d’Alfons de Borja. La comesa que provocà l’ascens meteòric del futur Calixt III fou la solució del Cisma d’Occident. Nomenat vicecanceller encarregat dels assumptes eclesiàstics per Alfons el Magnànim, l’oncle de Roderic aconseguí l’abdicació del successor del Papa Luna. Gràcies a les anades i vingudes del Borja, i a canvi d’acceptar els resultats del concili de Constança, el monarca fou reconegut per Roma com rei de Nàpols. El Borja rebé com a premi el bisbat de València. Agraït pels serveis del seu vicecanceller, el Magnànim va demanar que li fos concedit el capel cardenalici. El nou porprat tenia 66 anys. S’establí a Roma. El nou estatus d’un membre del llinatge Borja donà fruits. Dues germanes del cardenal, Caterina i Joana, maridaren amb Joan del Milà i Mateu Martí respectivament. Isabel, mare de Roderic, marxà a València amb els seus fills quan quedà vídua. En absència del germà, establert a Roma, ocupà el palau bisbal. Aviat, la noblesa valenciana s’acostumà a relacionar-se amb la “bisbessa”. Alfons portà quatre nebots a Itàlia: Lluís Joan del Milà, Pere del Milà, Pere LLuís de Borja i Roderic de Borja. Lluís Joan i Roderic, després d’un breu sojorn amb l’oncle, marxaren a Bolonya per a cursar estudis jurídics.

148

Als 77 anys, Alfons fou elegit papa i prengué el nom de Calixt III. S’adonà aviat que, per a mantenir el poder entre els bàndols romans enfrontats, només podia confiar en familiars. La cort pontifícia s’omplí de catalans, aragonesos i valencians. En la documentació disponible, apareixen més de tres-cents catalani ocupant diversos càrrecs a la cúria, al govern de la ciutat i a l’exèrcit pontifici. Oh Dio! La Chiesa in mani dei catalani!, exclamaven els romans. Lluís Joan del Milà rebé el bisbat de Sogorb i fou nomenat legat pontifici a Bolonya. Roderic de Borja ocupà els càrrecs de protonotari pontifici i degà de Santa Maria de Xàtiva. Ambdós cosins tornaren a Bolonya a seguir llurs estudis. Ambdós foren nomenats cardenals en un conclau secret. Més endavant, es feren públics els nomenaments i els dos cosins acudirien a Roma a prendre possessió dels seus títols: Lluís Joan, els Santi Quattro Coronati; Roderic, San Nicola in Carcere. Aquest fou nomenat, a més, legat pontifici a la Marca d’Ancona i vicecanceller de l’Església. Més tard, seria nomenat també bisbe de València. A principis d’agost de 1458 s’escampà, però, la notícia que el papa estava greument malalt. Els barons romans s’alçaren en armes. Roderic i els cardenals Barbo i Cesarini fugiren. Roderic tornà a Roma i va acompanyar els últims moments del seu oncle, que va morir el 6 d’agost. El jove Borja decidí de quedar-se a la ciutat i participar al conclau. Fou partidari d’Enea Silvio Piccolomini, Pius II, que Calixt III havia nomenat cardenal. Com que l’unia una gran amistat amb el nou pontífex, Roderic conservà tots els seus

càrrecs. Sis anys després, Pius II morí en Ancona. Al conclau fou elegit papa un amic del Borja, el cardenal venecià Pietro Barbo. El següent papa, Sixt IV della Rovere, elevà Roderic a la condició de cardenal-bisbe (llavors fou ordenat sacerdot; abans sols era diaca), arxipreste de Santa Maria Maggiore, degà del Sacre Col·legi i cardenal protector de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. A més, el nomenà legat en missió especial al Regne de Castella i la Corona d’Aragó. A Castella, Roderic havia de tractar, entre altres assumptes, la petició de dispensa papal al matrimoni irregular d’Isabel i Ferran; els futurs Reis Catòlics (títol que el mateix Borja atorgaria anys més tard) eren cosins. Abans de tornar a Itàlia, visità el Regne de València i la seua ciutat nadiua, Xàtiva.

Fills i matrimonis de conveniència

Els Borja no inventaren el nepotisme, però Roderic tenia massa fills i això era un maldecap a l’hora d’assegurar el futur de tots. En va reconèixer tres de mare desconeguda: Pere Lluís, Jerònima i Isabel. Amb Vanozza Cattanei en tingué quatre: Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré. S’ha apuntat també la possibilitat d’un pòstum engendrat durant el pontificat, pocs mesos abans de morir. La mare seria, potser, una donzella de Lucrècia amistançada del papa. En fi, per a cobrir les aparences, Vanozza tingué tres marits: Domenico d’Arignano (amb càrrec pontifici), Giorgio della Croce (oficial de la cancelleria, del qual nasqué un fill legítim, Ottaviano) i Carlo Canale, modest humanista que també trobà acollida a la cúria pontifícia. Roderic anà acumulant rendes i beneficis (com ara Subiaco o la Valldigna) i esdevingué el cardenal més ric. Es féu construir un palau renaixentista, la Cancelleria, prop de

Retrat d’una Cortesana, possiblement Lucrècia Borja, com a Flora, per Bartolomeo Veneto. (Institut Internacional d’Estudis Borgians)

l’església de Montserrat, i allà anà a viure amb Vanozza i els seus fills. D’altra banda, adquirí el ducat de Gandia per al seu fill Pere Lluís i concertà la seua boda amb Maria Enríquez, cosina de Ferran el Catòlic. Pere Lluís va morir molt jove, però el seu germà Joan heretaria el ducat. En agost de 1492, Roderic de Borja fou elegit papa. Prengué el nom d’Alexandre VI, potser en memòria d’Alexandre Magne. Les primeres mesures del seu govern anaren encaminades a garantir la bona administració de les arques pontifícies i assegurar l’ordre públic. Aviat, però, s’iniciaren les enraonies sobre la “cort femenina” que habitava al palau de Santa Maria in Portico, al costat del Vaticà. Sota la supervisió de la neboda del papa, Adriana del Milà, hi sojornaven Joana de Montcada, Lucrècia Borja i Giulia Farnese, dita Giulia Bella (es van escampar diversos apel·latius referents a la Farnese: Sponsa Christi, Concubina Papae...). La xica es casà amb Orso Orsini, dit Monoculus Orsinus. Tanmateix era amistançada del papa. L’havia conegut quan encara era cardenal, a punt de complir seixanta anys (ella sols en tenia divuit). En 1492, Giulia tingué una filla, Laura. Sembla que era filla legítima del seu marit, però s’especulà amb la paternitat del papa. Començava la llegenda dels Borja. El germà de Giulia, Alessandro Farnese, rebé el capel cardenalici i bones rendes i beneficis. (Aquest cardenal convocaria més endavant, sent papa Pau III, el concili de Trento. Era nomenat pel poble “Cardenal de les Faldes” o “Cardenal Fotrese”.) Avui podem considerar que el Catòlic fou instigador principal de la llegenda negra dels Borja. Rebutjava obertament els acords diplomàtics amb la dinastia bastarda de Nàpols i s’havia pres molt malament l’adjudicació de la seu de Sevilla a Roderic, quan aquest encara era cardenal. Innocenci VII li l’havia concedit com agraïment per les seues gestions diplomàtiques amb Nàpols, però Ferran ambicionava el càrrec per al seu fill bastard, futur bisbe de Saragossa. El rei també es mirà amb desconfiança l’actitud d’Alexandre VI en afers com l’acollida a Roma dels jueus expulsats de terres hispàniques o l’hostilitat papal cap a la Inquisició. Alguns autors creuen que la Carta Savelli, libel anònim i difamatori, fou redactada sota els auspicis del monarca. La primera intenció de Roderic fou que Lucrècia maridés amb algun noble valencià. Abans de ser elegit papa, li havia concertat dos casaments. El primer, amb Querubí de Centelles, del llinatge comtal d’Oliva, fou immediatament anul·lat. El segon, amb Gaspar de Pròixida, arribà a celebrar-se per procura en 1492. Tanmateix, en ascendir al pontificat, Roderic volgué emparentar

149

amb famílies nobles italianes. Pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana. El matrimoni de la filla fou anul·lat i Gaspar casà amb Caterina del Milà i Borja, neboda del papa, que la dotà generosament. La necessitat de reforçar l’aliança amb la família Sforza aconsellà de casar Lucrècia, en 1493, amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro. En aquells moments, la política italiana basculava entre dos grups oposats: el “partit milanés” dels Sforza, representat pel cardenal Ascanio, i el “partit napolità”, recolzat pel grup del poderós cardenal Giulio della Rovere. Roderic havia obtingut l’elecció papal gràcies a Ascanio. Per això s’acordà la boda de Lucrècia amb Giovanni Sforza. En passar un temps, Giovanni, que encara no havia consumat el matrimoni, marxà a Pesaro sense la dona, però tornaria a Roma per la insistència del papa i dels parents milanesos. L’estiu de 1494, atemorit pel canvi d’aliances que preparava el pontífex, marxà de nou a Pesaro, aquesta vegada amb Lucrècia. A partir de llavors, esdevingué espia i confident de Ludovico il Moro.

Els amors de Lucrècia

Per aquell temps, Carles VIII de França, que es considerava hereu legítim de Nàpols, havia envaït Itàlia i assetjava Roma. El papa es va tancar al castell de Sant’Angelo. No va voler reconèixer el monarca francès com rei de Nàpols. Amb ajuda de Gonzalo Fernández de Córdoba, el “Gran Capità”, els invasors serien derrotats. Durant el temps de la presència francesa, Giovanni Sforza havia estat poc lleial. Cal dir que la seua família milanesa donava suport a França. El Divendres Sant de 1497, el marit de Lucrècia fugí a Pesaro, tement ser víctima d’alguna agressió. Malgrat els requeriments del pontífex, es negà a tornar a Roma. Lucrècia s’amagà a San Sisto, un convent de clausura romà. El papa preparà l’anul·lació del matrimoni, adduint que aquest no havia estat consumat per la impotència del marit. Noves exigències diplomàtiques aconsellaren de pactar una boda amb la casa reial de Nàpols. Giovanni envià cartes als seus parents en què acusava el papa de mantenir relacions incestuoses amb Lucrècia. Es mostrava renitent a acceptar l’anul·lació. Finalment, la firmà a canvi de quedarse amb el dot. Mentrestant, es descobrí un afer amorós de Lucrècia. Un cambrer del papa, el cubiculari Pere Caldes o Calderón, dit Perotto, estava encarregat de trametre notícies entre el papa i Lucrècia, tancada a San Sisto. Perotto era jove i eixerit. Ella tenia disset anys. Sembla que tingueren relacions amb ajuda d’una donzella, Pantasilea. A conseqüència de la relació, nasqué un fill. El papa va reconèixer el xiquet, Joan, dit Infans Romanus, més que res per donar-li

150

cognoms i drets a l’herència familiar, i preservar Lucrècia per a futurs matrimonis. Els cadàvers de Perotto i Pantasilea van aparèixer al Tíber. Lucrècia tornà a casar-se el 21 de juliol de 1498, amb Alfons d’Aragó, duc de Bisceglie, fill natural d’Alfons II de Nàpols i germà de la seua cunyada Sança. Sembla que els esposos es van estimar de debò. L’any següent naixia Roderic, el fill dels ducs de Bisceglie. El batejaren a la Capella Sixtina. Fou padrí Joan Cervelló, amic del pare i capità de la guàrdia vaticana. La vida d’Alfons a la cort papal no va ser fàcil. El papa i Cèsar preparaven una aliança amb els francesos, enemics seculars dels Aragó de Nàpols. Alexandre VI tenia dos projectes: assegurar el futur del seu llinatge i crear un nou estat, suprimint el poder dels petits tirans locals. D’acord amb aquests plans, entre 1499 i 1500, Cèsar Borja desenvolupà una intensa campanya militar. Després de conquerir Imola i Forlì, a la Romanya, entrà triomfalment a Roma. Fou nomenat capità general i gonfanoner. Més endavant, realitzà noves conquestes: Pesaro, Rimini i Faenza (el jove senyor de Faenza, el bell Astorre Manfredi, aparegué mort en el Tíber, amb una bala de canó al coll). El fill del papa ocupà el ducat d’Urbino i s’emparà de tota la costa central de l’Adriàtica i de gairebé tota la Romanya. Establí una sòlida i justa administració civil en els territoris conquerits. El poble l’aclamava. Fixà la capital a Cesena on acollí molts humanistes (Leonardo dissenyà els canals i les fortificacions de Cesena). Pot ser que Niccolò Machiavelli, testimoni de tots aquells fets, s’inspirés en la figura de Cèsar per a escriure la seua obra El Príncep. El marit de Lucrècia, atemorit, va fugir de Roma. Davant la desesperació de la jove, el papa la nomenà regent de Spoleto i governadora de Nepi i Foligno. Lucrècia marxà a Spoleto a prendre possessió del càrrec i allí acudí el marit. Fou un temps de felicitat. Posteriorment, tornaren a Roma. Una nit de 1500, quan el jove sortia del Vaticà en companyia del capità Tommaso Albanese, fou apunyalat per una partida d’homes emmascarats. En sentir els crits de socors, la guàrdia papal trobà el duc greument ferit. Gràcies a les cures de Lucrècia i la seua cunyada Sança, que no el deixaven sol, el jove millorà ràpidament. Les dones preparaven tots els aliments per evitar l’enverinament del duc. Un dia s’hi presentà Michelotto Corella, lloctinent de Cèsar, amb ordres de detenir el duc i tot el seu seguici. Les cunyades acudiren al papa, que es recuperava d’un greu accident (li havia caigut al damunt un trespol, salvant-se miraculosament). Quan tornaren a les cambres del duc de Bisceglie,

aquest havia mort, potser ofegat amb uns coixins. No van poder veure el cadàver que fou ràpidament soterrat a la capella de la Verge de les Febres. Al cap d’un temps, el cos de Joan Cervelló també aparegué en el Tíber.

Duquessa de Ferrara

Lucrècia, turmentada de dolor, marxà a Nepi. El crim s’atribuí a Cèsar, bé per motivacions polítiques (ara era profrancès i, per tant, contrari a Nàpols), bé per gelosia (algú insinuà unes gens probables relacions incestuoses amb la seua germana). Immediatament, el papa féu projectes per a casar la seua filla amb Alfonso d’Este, hereu del duc Ercole de Ferrara. En principi, el vell duc no volgué sentir-ne parlar. No volia casar el seu fill amb la «filla bastarda d’un clergue». Els francesos, que ja es miraven amb desconfiança el poder acumulat pels Borja, aconsellaren al duc que allargués el compromís tant com li fos possible. Finalment, els Este acabarien cedint a les pressions papals. Demanaren a canvi un dot fabulós: cent-mil ducats, beneficis eclesiàstics, possessions territorials (els castells de Cento i Pieve, separats contra dret de Bolonya), joies i objectes sumptuaris per valor de 75.000 ducats, reducció del cens feudal de 4.000 a 100 ducats, els regals que rebés la núvia, la investidura del ducat de Ferrara als descendents d’Alfonso i Lucrècia, l’arxiprestat de Sant Pere per a Ippolito d’Este. Hom diu que, poc abans de la marxa a Ferrara, el papa i Lucrècia assistiren a dos fets, el ball de les

Presumpte retrat de Lucrècia: Pinturicchio, santa Caterina d’Alexandria. Sala dels Sants, apartament Borja del Vaticà. (Institut Internacional d’Estudis Borgians)

castanyes i la còpula d’un cavall amb vàries egües, que atiaren encara més el mite d’una família dominada per la luxúria. El ball de les castanyes fou una orgia portada a cap el 30 d’octubre de 1501 al Vaticà —almenys així ho fa constar al seu diari Johann Burchard, mestre de cerimònies del papa. Unes quantes prostitutes nues havien d’anar a quatre grapes i prendre amb la boca les castanyes escampades pel terra entre canelobres. Molts historiadors neguen que el papa i la seua filla estigueren presents en cap orgia. A la cort pontifícia, l’estatus de Lucrècia no tenia precedents: havia administrat l’Estat del Vaticà, l’any 1500, en absència del papa. Havia governat Foligno, Spoleto i Nepi, encàrrec reservat ordinàriament a cardenals; havia presidit cerimònies oficials junt al pare i havia estat centre de l’aristocràcia local. Segons uns, Lucrècia era el membre més italianitzat de la seua família. Llevat d’alguna excepció, tant son pare com els seus germans li escrivien en italià, malgrat ser costum entre ells la correspondència en valencià. Segons altres, els valencians eren tan nombrosos a la casa del papa que llur llengua era de fet la llengua de la cort vaticana, del palau, de les cuines i del servei privat del pontífex. Era la llengua que ell mateix usava sempre amb els fills —nascuts a Itàlia de mare italiana— tant oralment com per escrit. Les cartes conservades així ho mostren. La filla del papa parlaria valencià, per tant. El 2 de febrer de 1502, Lucrècia es casà a la basílica de Sant Pere del Vaticà amb Alfonso d’Este, hereu del duc de Mòdena, Ferrara i Reggio. Tot seguit, deixà Roma definitivament. Durant els primers anys a Ferrara, Lucrècia s’envoltà d›un petit grup de familiars, d’un cercle d’humanistes locals (els Strozzi, Celio Calcagnini, Antonio Tebaldeo) i entrà en contacte amb Ariosto i Pietro Bembo, secretari papal i futur cardenal, que li dedicà Gli Asolani. La relació tant amb aquest com amb el menor dels Strozzi, mort en circumstàncies tràgiques, encara alimentaria més la llegenda de Lucrècia. Això no obstant, quan morí son pare, ella restà al marge de la campanya de descrèdit que es desfermà contra tota la seua família. Intercediria sense èxit pel seu germà Cèsar, empresonat a Itàlia i Castella. Lucrècia esdevingué duquessa consort en 1505. Del matrimoni amb Alfons d’Este van nàixer set fills, entre ells el duc Hèrcules II i el cardenal Hipòlit II d’Este. Lucrècia fou testimoni de les disputes d’Alfons amb els seus germans a causa de l’herència familiar. Les pretensions de la República de Venècia i dels papes Juli II i Lleó X d’incorporar a llurs respectius estats els dominis dels Este obligà el marit a embarcar-se

151

en guerres contínues, durant les quals Lucrècia exercí la regència. Es va ocupar dels fills de Cèsar, Girolamo i Camilla, la qual professà en un convent fundat per sa tia. Les seues fundacions religioses i una carta dirigida poc abans de morir al papa Lleó X mostren una evolució espiritual de Lucrècia cap a la vida devota. Tingué fama de dona pietosa i benefactora. Morí en 1519 per les complicacions del seu darrer part. Fou soterrada a Ferrara. Poc temps després, el seu marit jauria junt a ella en la mateixa tomba del monestir del Corpus Domini, regentat per monges clarisses.

Mites i veritat històrica

Lucrècia ha protagonitzat múltiples creacions literàries i artístiques: drames (Lucrèce Borgia, de Victor Hugo), òperes (Lucrezia Borgia, de Donizetti), novel·les (Lucrècia Borja, la filla del papa, de Dario Fo). La seua figura ha estat objecte de molt diverses interpretacions. Un origen no italià —estranger— del llinatge, les ambicions excessives i els nombrosos enemics guanyats durant dècades d’intrigues, poder i guerres a Itàlia han inspirat una literatura plena a vessar d’immoralitats i crims atribuïts al papa i la seua família, però la filla d’Alexandre VI se’n duu la palma quant a imputacions. No s’ha de descartar, per tant, que la llegenda negra borgiana tinga també components relacionats amb la desigualtat de gènere. En una època en què es discutia si la dona era creació de Déu —molts la consideraven encarnació del mal, font de vicis i causa de totes les desgràcies—, Lucrècia esdevingué el súmmum de la depravació, el monstre del grup familiar, la gran incitadora al mal. Bona part de la nombrosa bibliografia dedicada a narrar des de fa cinc segles les peripècies dels Borja posa el focus sobre Lucrècia. Moltes obres, narratives, teatrals o assagístiques, han donat aparença de veracitat als mites sobre la filla del papa. No hi ha cap estudi seriós que corrobore aquests penjaments. Sols alguns autors —Maria Bellonci, Joan Francesc Mira— defugen estereotips i s’aproximen a la veritat històrica de manera assenyada. Ni l’origen familiar de Lucrècia ni el seu comportament foren especialment escandalosos. Avui no és tan normal, però que els eclesiàstics tingueren prole era habitual a l’època dels Borja. Ni orgies, ni control demoníac sobre els homes, ni res. Lucrècia, per la seua condició de dona, serví de penyora a la trama d’aliances i tripijocs polítics que ordí la seua família. Fou, en definitiva, una moneda de canvi.

152

BIBLIOGRAFIA AA. DD. Els temps dels Borja. Generalitat Valenciana i Excm. Ajuntament de Xàtiva, 1996. BELLONCI, Maria. Lucrècia Borja. Edicions 3i4. València, 1992. COLLISON-MORLEY, L. Los Borgia. La turbulenta historia del Papa español Alejandro VI y de sus hijos César y Lucrecia. Ediciones Acuario. Barcelona, 1982. DOMÍNGUEZ, Martí. Els Borja. CEIC Alfons el Vell. Gandia, 1985. FO, Dario. Lucrècia, la filla del papa. Edicions Bromera. Alzira, 2014. GALÁN, Lola i CATALÁN DEUS, José. El papa Borgia. Un inédito Alejandro VI liberado al fin de la leyenda negra. Círculo de Lectores. Barcelona, 2007. HERMANN-RÖTTGEN, Marrion. La familia Borja. Historia de una leyenda. Institució Alfons el Magnànim. València, 1994. MIRA, Joan Francesc. Els Borja, família i mite. Edicions Bromera. Alzira, 2000.

FIRA DE HUI Fotografies de José Luis Mollà

153

154

155

156

157

Col·Laboradors

ORGANITZADORS

PATROCINADORS

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

177

Xativa Fiestas 2019

Articles inside

Lucrècia de Borja 500 anys de la seua mort

La dona i la fira

El reial de la fira

L’aigua a la fira

Programa fira d’agost Xàtiva 2019

Salutació de l’alcalde

Salutació del president per a la fira de Xàtiva

Contingut literari del llibre

Salutació del regidor de la fira