Els bene f la venda icis de llibre es d’aquest des a la cai tinaran xa solidar de itat de l’ANC iO `MNIUM !
Ant - Atxe - Carlos Azagra - By Balasch - Toni Batllori Leonard Beard - Jordi Canyissà - Maribel Carod - Jordi Duró Elchicotriste - El Listo - Eneko - Ermengol - Albert Escoda Faro & Da Col - Pepe Farruqo - Fer - Ferran Martín - Ferreres Manel Fontdevila - Galdric - Alex Gallego - Gras - Ja - Jan - Jap Javirroyo - JRMora - Kap - L’Avi - Lluïsot - Alfons López - Malagón Oriol Malet - Matias - Napi - Ortifus - Raquel GU - Ricardo Peregrina Sr. Plástiko - Carles Ponsí - David Pugliese - Lluís Puigbert Xavi Ramiro - Romeu - Tasio - Tàssies - Tres
efadós
Col·lecció Pinzells Satírics Primera edició: abril 2018 © Dels dibuixos, cadascun dels seus autors © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon Industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Pinzells Satírics Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell ISBN volum 4: 978-84-16547-23-4 DL B 8004-2018 Imprès a Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
Il·lustració de la portada: Ferreres
no oblideu que els beneficis de la venda d’aquest llibre es destinaran a la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium. Cada llibre venut és un acte de resistència enfront de la màquina repressora de l’Estat.
“Els moments complicats cal afrontar-los amb una rialla. Doncs aquí teniu 155 motius per riure de valent.”
Pròleg
JUGANT SENSE XARXA per Joan Queralt
Sempre he sostingut, com a lector, que el millor de la premsa escrita són els vinyetistes i els columnistes d’una quartilla. Condensar en mig foli una idea complexa és una cosa a l’abast de molt pocs. Si, a més, la vinyeta està farcida d’humor, els privilegiats són els lectors. Anem per parts, com diuen que deia Jack l’Esbudellador: a) feina diària i de vegades, múltiple; b) concentració d’idees en un sol cop de vista; c) estil, gràfic, reconeixible; d) sentit de l’humor; e) seriositat. Tot plegat és el que s’anomena enginy. Per a mi, aquestes són les virtuts principals del vinyetistes (o vinyetaires), dels bons, dels que perduren, dels que fa anys que seguim. Per a mi, és el primer que cerco en les publicacions que diàriament llegeixo
i, després de gaudir-ne, les col·lecciono i amb una certa assiduïtat les difonc. Molts diran que tenir una feina diària avui dia és quasi un luxe pel qual et paguen; és el que toca. Guanyar-te la vida és necessari per viure la vida, cosa que, dit així, sona estrany, ja que sembla que hagis de pagar per la vida que ja tens. Però aquest és un altre tema. Tot, a la vida, és un altre tema. Aquesta feina diària és una feina que requereix atenció permanent en l’actualitat i, després, assimilar-la, regurgitar-la, recrear-la, reinterpretar-la, postil·lar-la, enaltir-la, reivindicar-la o censurar-la. L’objectiu: que sigui percebuda en un cop de vista. Amb aquesta plantofada gràfica a la nostra ment que és la vinyeta, el dibuixant ens transmet la seva idea del que està passant,
del que li sembla bé que passi, del que no li agrada que passi, del que ens consulta què ens sembla que passi. A més, el de ninotaire és un ofici solitari. No acostuma a treballar en la gatzara de la redacció, sinó a casa seva. És cert que, com el periodista de premsa escrita, s’enfronta amb el paper en blanc, però, normalment, el periodista du ja a sobre una història. L’arrancada del vinyetista sol ser més des de zero, fins i tot en fred. I així cada dia; i alguns dies, si té sort i treballa per a diferents mitjans, per partida doble. No sembla un treball fàcil. Bonic i enriquidor, sí, però fàcil, no. I encertar-la cada dia, encara menys. Cal clavar-la. I encara té un altre jou, potser no tan fort com la resta dels seus col·legues redactors: ha de mantenir la línia que, avui, com mai abans, marca la propietat del mitjà. És cert que té, com els bufons, una certa llibertat d’acció, segurament més, o força més, que els
seus col·legues d’escriptura, però, vistes exigències recents i no tan recents, el terreny de joc, fins i tot per als bufons, s’ha estret. No tocarem aquest tema, però esmentat queda. En tot cas, a diferència del company de premsa escrita, el ninotaire no té un redactor en cap que li corregeixi els seus dibuixos abans de passar a impremta. El ninotaire juga sense xarxa i, a més a més, ha de ser graciós. Ridi, Pagliaccio, ridi. A més a més. La signatura del vinyetista és el seu dibuix i els seus globus, més que les paraules que hi fiqui, si és que empra mots per completar la idea de l’escena que relata. Quan ja té un estil consolidat, que no és necessàriament el primer, és reconeixible de lluny. Quan arriba a aquest nivell de reconeixement, la signatura és el de menys. No importa. El que importa és la seva empremta sobre paper, perfectament reconeixible. El seu estil és la seva personal i intransferible identitat.
Tal com estan les coses, cal tenir més que mai sentit de l’humor. Cal fer riure ara i avui, amb llibertats personals i nacionals retallades. Ara l’humor és més necessari que mai. L’humor, l’humor polític i social al qual els nostres ninotaires es dediquen, és una exposició distorsionada de la realitat, que, si no, segurament, seria molt difícil d’empassar-se. Per això, l’humor que narren les pàgines següents és un humor seriós, dur, solvent, sòlid: és un humor de l’amarga realitat, però que ens ajuda a conviure amb ella, a suportar-la. Per això és un humor seriós. I com a tal se’l prenen els autors que han donat les seves vinyetes per a la confecció d’aquest llibre. Tot plegat fa dels ninotaires, dels bons, elements de referència social. I són bons tots els que apleguen les pàgines següents. Són més que bons, són del millor que hom pot llegir i gaudir avui dia a la premsa. I ho són perquè cap dels vinyetaires que ens delecten amb els seus dibuixos i, arribat
el cas, amb els punyents diàlegs dels seus personatges, no ha defugit el compromís polític i social, que ningú els ha exigit, en un moment crucial per al país com són les hores que vivim. No sé si és del tot obvi ressaltar que, quan parlem de compromís polític i social en els meridians que transitem, no parlem de militància partidista, econòmica o sindical. Aquestes són, no cal dir-ho, militàncies legítimes, però la militància política i social, sense etiquetes, que palesa un compromís pel país i pels ciutadans, aquest compromís, és un compromís lliure, voluntari i gratuït. És lliure perquè ningú no els ha obligat a donar aquesta mostra de generositat. És voluntari perquè depèn només d’ells mateixos donar-lo i mantenir-lo; el poden retirar en qualsevol moment (encara que crec fermament que no ho faran). I és gratuït. No gratuït en el sentit laboral –faltaria més que treballessin sense cobrar; d’això se’n diu es-
clavitud–, sinó que ho fan sense esperar res a canvi. Aquí rau la gran diferència entre el testimoni polític i la militància partidista. El polític aspira, amb tot el dret del món, a arribar al poder. En canvi, el compromès políticament només aspira a donar-ne testimoni i, en la mesura de les seves forces, a empènyer els seus conciutadans a reflexionar sobre el que passa i, molt agosaradament, a pensar sobre el que podria passar si s’actués d’una altra manera. En fi, en aquests moments aparentment tan dolents per a l’humor, els ninotaires ens obren les portes de la reflexió, amb un somriure fins i tot àcid o molt àcid, però sempre net i incondicional, que, al cap i a la fi, ens farà millor a tots. De tota manera no sé si els nostres generosos donants del seu talent superarien la historieta de convocar eleccions a la brava, sense cap mena de cobertura legal, animar els que acaben d’expulsar a presentar-s’hi i que
aquests guanyin i que l’amo de la llei els exigeixi que governi un que agradi als que són pràcticament microscòpics. Arguments per seguir treballant en tenen. Llàstima que siguin aquests. De tota manera, sigui com sigui, continuarem gaudint del seu talent. Joan Queralt Ninotaireaddicte Barcelona, març del 2018
1 - Atxe
Toni Batllori - 2
3 - Alfons Lรณpez
Jan - 4
5 - Gras
Kap - 6
Javirroyo - 7
8 - Tres
Atxe - 9
10 - Gras
Ant - 11
12/13 - Eneko
Elchicotriste - 14
Ara i sempre, els intolerants tenen por de l’humor, de la sàtira i de la ironia: poder riure de qualsevol cosa també implica poder-la qüestionar. La tolerància amb l’humor acostuma a ser el millor termòmetre de la democràcia. Per defensar la democràcia, la llibertat d’expressió i els drets fonamentals dels ciutadans d’aquest país, Dibuixants Sense Fronteres ha convocat el talent satíric de més de quaranta dibuixants en aquest llibre. Aquí teniu 155 motius per riure... i reflexionar. I un motiu per col·laborar: els autors i els editors destinen els beneficis d’aquest llibre a la Caixa de Solidaritat.
PINZELLS SATÍRICS
efadós
®