L'Abans: Recull Gràfic d'Arenys de Mar (1857-1980) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic d’Arenys de Mar (1857-1980) Col·lecció L’Abans Primera edició: setembre del 2013 © Joan Bellsolell Martínez, pels textos © Neus Ribas San Emeterio, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció

Consell assessor Joaquim Cassà Barrera Maria de Cervelló Palomer Pons Agustí Espriu Malagelada Joan Miquel Llodrà Nogueras

Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1857 i 1980. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.

Editorial Efadós Documentalistes Ramon Bruguera Riera David Castañeda Massaguer Col·laboració Ajuntament d’Arenys de Mar Arxiu Històric Fidel Fita

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-15232-51-3 Dipòsit legal: B. 21731-2013

«Oda a Arenys de Mar»

(fragment)

P. Lluís Maria de valls, PREV.

¡Florida Jovenalla! Segueix les costums velles sens rompre la cadena de tradicions del lloch; guareix les Enramades, refia les Carmelles, escull gentils Macipes devotes de Sant Roch. Per Sant Zenon la festa presum, canta y galeja, esguarda’ls firatayres y’ls fochs ben post lo sol, la venerable Imatge per tos carrers passeja duhent la presentalla del primerench verol. Tres coses no capgires, com fan en cech desvari tants pobles que rodolan furiosos al abím; imita la fermesa ab que lo Mont-Calvari estrella les onades y escup lo seu ruxim. Encar aporp s’apilan tes cases com ovelles del campanar que s’alça com vigilant pastor, y dalt lo cim voleya signante les estrelles l’antiga Bandereta recort del nostre avior. ¡Oh fills d’aquesta Vila! Guardau com santa herencia lo rich tresor de glories que’l vells nos van llegar; siau dignes patricis, y ab noble complascencia podreu dir ab veu ben alta: –¡So fill d’Arenys de Mar!…

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL ARENYS

urbanisme i paisatge / nucli antic

4 AUTOR DESCONEGUT / Fons ANTﾃ誰IA LLORET CRUANYES

Presentació Estanis Fors Garcia Alcalde d’Arenys de Mar

Sempre mirant al futur, sense perdre mai de vista un horitzó que cada vegada albirem més a prop, no podem mai, ni com a país ni com a poble, oblidar el passat, tant llunyà com pròxim. Mirar cap enrere, més enllà d’una certa nostàlgia per una època passada –qui sap si millor o pitjor que la que ens ha tocat de viure–, ens ha de portar a valorar, a comprendre i a entendre els temps actuals, com hem arribat fins aquí, què som i per què ho som. Heus ací la dura feina dels historiadors, mai prou valorada i compresa. Amb el llibre que de mica en mica anireu tenint a les mans, els tres autors que l’han fet possible i l’Editorial Efadós us conviden a capbussar-vos visualment en el passat més pròxim del nostre poble, des de mitjan vuit-cents, quan la fotografia comença a esdevenir una tècnica cada vegada més popular, fins a la dècada dels vuitanta del segle xx, al començament de la nova democràcia, allò que s’ha anomenat Transició i que ara, d’alguna manera, ens toca de reviure. Són nombroses les virtuts d’aquest conjunt de fascicles col·leccionables. A part dels textos elaborats per Joan Bellsolell, historiador, que, d’una manera amena però del tot rigorosa, ens il·lustra sobre una infinitat d’aspectes relatius a la nostra població i als seus veïns, cal destacar-ne especialment el vessant gràfic, més de 2.000 instantànies recollides, seleccionades i documentades per l’arqueòleg Ramon Bruguera i el fotògraf David Castañeda. Aquestes imatges, la majoria inèdites, procedents de nombroses col·leccions particulars arenyenques, són el record latent, el testimoni de centenars de vides que, malauradament, mai no seran aplegades en els manuals d’història oficials. Més enllà de l’anècdota captada en cadascuna d’aquestes fotografies (vistes, esdeveniments, retrats...), avui aquestes imatges esdevenen documents històrics de primera categoria, bàsics per anar perfilant i tancant molts dels episodis de la nostra història col·lectiva. Així doncs, moltes gràcies no solament als tres autors arenyencs responsables d’aquesta compilació i estudi –tasca elaborada pacientment al llarg de molts mesos–, sinó també a tots els arenyencs que, conscients del valor i la importància d’aquest projecte, han cedit les fotografies, allò sovint tan íntim i privat, per a gaudi present i futur de la vila i de tot el país. Cal agrair, evidentment, la col·laboració i l’assessorament rebuts en tot moment des de l’Arxiu Històric Fidel Fita, sota la direcció d’Hug Palou, sempre amatent de recollir, inventariar i estudiar tot allò referent a la jove però intensa història de la nostra població. Així mateix, cal fer extensiu l’agraïment a Maria de Cervelló Palomer Pons, Joaquim Cassà Barrera i Agustí Espriu Malagelada per les seves aportacions tan encertades a l’hora de documentar les fotografies i enriquir els textos que les acompanyen; un excel·lent treball en equip, entre els autors, els col·laboradors, l’Editorial Efadós i la Regidoria de Cultura d’Arenys de Mar, que té com a resultat un llibre únic i excepcional en l’extensa bibliografia del nostre poble. La tasca d’un poble és, sens dubte, treballar pel futur de les pròximes generacions, però també ho és vetllar pel llegat patrimonial deixat pels qui ens precedeixen, material o intangible, que és el que, en el fons, ens recorda qui som i d’on venim.

urbanisme i paisatge / nucli antic

6 JOAQUIM CASTELLS DIUMERÓ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

Pròleg NEUS RIBAS SAN EMETERIO Directora del Museu d’Arenys de Mar

Com a directora del Museu d’Arenys de Mar, ha estat molt satisfactori haver pogut seguir de ben a prop el procés de realització del llibre que ara començareu a fullejar. Però, si m’ho permeteu, us diré que encara ho ha estat més com a arenyenca que sóc. Contemplar amb deteniment les fotografies que s’hi reprodueixen, algunes mai vistes –ja que la majoria provenen de fons familiars privats–, em desperta records d’un Arenys d’abans d’ahir, records plens de nostàlgia. Com a directora del Museu d’Arenys de Mar, responsable, entre d’altres tasques, de vetllar pel patrimoni historicoartístic de la nostra població, aquest llibre em fa reflexionar de nou sobre el valor de recuperar els fons fotogràfics, públics o privats, no ja solament pel seu valor material –sovint tan fràgil– sinó per tot allò que tenen de document històric. I és, sens dubte, en compilacions com la que ara presentem, on tothom pot prendre consciència de la informació que una imatge, per més intranscendent que pugui semblar, pot arribar a donar. A part d’allò tan entranyable que pot representar aquest llibre per a qui el fullegi recordant un passat més o menys pròxim, cal destacar especialment el seu vessant més científic. En aquest sentit ha estat bàsica la tasca duta a terme per l’equip format per Joan Bellsolell, Ramon Bruguera i David Castañeda. Recollir, en un primer estadi, totes les fotografies, de porta en porta, de casa en casa, és una feina dura, sovint decebedora, però que acaba esdevenint absolutament satisfactòria quan s’ultrapassen de bon tros –i és el que ha passat en la nostra vila– els objectius establerts. Ve seguidament haver de seleccionar tot el material recopilat i, evidentment, documentar-lo, feina encara més complexa i entretinguda que la primera, però igual de plaent, o encara més, quan es veu que el resultat és el que teniu ara a les mans.

Cal agrair també a l’Hug Palou, director de l’Arxiu Històric Fidel Fita, les seves indicacions i ajuda constant. L’arxiu històric de la vila ha treballat sempre, des de l’època de l’arxiver emèrit Josep M. Pons Guri, per recuperar i conservar importants col·leccions fotogràfiques locals, de naturalesa ben diversa, indispensables en el manteniment de la memòria històrica més recent. El fons fotogràfic de l’Arxiu Històric Fidel Fita és el testimoni més evident de la passió que la fotografia ha despertat, des dels seus orígens, en molts arenyencs. L’any 1948, per exemple, es fundava l’Associació Fotogràfica d’Arenys de Mar (AFA), que va arribar a desenvolupar una activitat de caràcter internacional tot organitzant exposicions de força anomenada a la seva època. L’entitat, de durada no gaire longeva, va donar pas a afeccionats i fotògrafs professionals que, d’una manera o d’una altra, durant anys han deixat constància de la vida del nostre Arenys. Com l’au fènix ressorgida de les seves cendres, però amb uns objectius i mentalitat actualitzats, l’any 2001 l’AFA apareixia de nou en l’actiu i dinàmic ambient cultural arenyenc. Des de llavors, les seves activitats i les exposicions organitzades no fan res més que augurar un futur del tot esperançador per a la fotografia a Arenys de Mar. Però ara, amb aquest llibre, els protagonistes no són els noms en majúscules, sinó els noms de centenars de famílies, de persones fins avui del tot anònimes que, sense saberho, han conservat en els fons de les seves calaixeres, dels seus armaris, de les seves golfes, qui sap si dins de capses de sabates, milers de fotografies, de testimonis privats d’una vida familiar que avui, amb el pas del temps, esdevé col·lectiva, esdevé història. A tothom, pel seu òbol aportat, moltes gràcies.

MARINA FAJARNÈS / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

Introducció

El patrimoni cultural de qualsevol societat és, en el seu conjunt, una de les maneres de definir la seva idiosincràsia. Però aquesta idiosincràsia és polièdrica, és a dir, la formen múltiples expressions que, sumades, ofereixen una idea global de les essències constitutives d’una comunitat humana. Aquesta es manifesta, per exemple, des de l’òptica econòmica, des de la política, des de les seves estructures de parentiu, des de l’esfera estètica i recreativa, i també sobre la base del seu univers simbòlic, és a dir, d’un sistema de creences perfectament reconegut i assimilat pels diferents membres de cada conjunt social. Totes aquestes expressions s’acaben modelant i concretant en una forma particular d’identitat, de manera que cada poble o ciutat ha esdevingut, amb el pas dels anys, el marc natural més immediat i proper de qualsevol societat. Un dels elements que defineixen i que identifiquen l’Editorial Efadós és, precisament, la seva estreta vinculació amb la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i, també, de les Illes Balears. Aquesta iniciativa editorial va idear i concebre, ja fa 17 anys, una col· lecció de llibres gràfics que, centrant-se en el concepte de L’Abans, s’anà especialitzant en la recuperació de les múltiples expressions de la cultura popular de les diferents poblacions de la geografia catalana. Des de bon començament, tant els criteris d’estil que s’establiren com la metodologia emprada permeteren que, volum rere volum, la col·lecció agafés consistència, de manera que en l’actualitat ha esdevingut un referent bibliogràfic important en el seu àmbit d’especialització. Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme, una població que està estretament lligada a la impertorbable presència de la riera de Sobirans, situada a tocar del mar i no gaire lluny de la muntanya, és el nou objecte d’estudi de la col·lecció de reculls gràfics L’Abans. Així, en el decurs de les pàgines que segueixen, s’ofereix una visió

molt completa tant d’aspectes històrics com etnogràfics de la vila arenyenca en una època que va dels darrers decennis del segle xix als darrers decennis del segle xx, un llarg recorregut d’entorn d’un centenar d’anys que permet redescobrir la idiosincràsia d’una vila que ha experimentat canvis i transformacions notables amb el pas del temps. Les més visibles, i que canviaren definitivament la fesomia del poble històric i tradicional, foren a partir de la dècada del 1960. Fins llavors, Arenys de Mar havia estat un nucli poblacional modest, vulnerable a les inclemències derivades de la intensitat i la virulència dels fenòmens meteorològics. Aquest recull gràfic, per tant, deixa constància de l’antiga fesomia de la vila, des d’aspectes urbanístics i arquitectònics fins a un mostrari certament il·lustratiu d’oficis i altres activitats econòmiques lligats a la terra i al territori, passant pels diferents centres escolars, per indrets emblemàtics i sense oblidar, òbviament, la dimensió més festiva i lligada a les tradicions, tant laiques com de caire religiós. Un dels elements que defineixen aquest volum és l’intens treball de recerca que ha comportat. Seguint les directrius ja marcades per la línia editorial a la qual pertany aquesta col·lecció, s’ha establert una doble línia de treball i d’investigació. Així, mentre que, d’una banda, s’han destinat grans esforços a l’hora de documentar-se adequadament per a l’escriptura dels textos, tasca que s’ha fet sobre la base de la recuperació de la memòria col·lectiva a través de testimonis orals, de bibliografia específica de la vila, i també de premsa de l’època i documentació d’arxiu, de l’altra s’ha requerit una recopilació exhaustiva de material fotogràfic, de manera que tant particulars com institucions diverses han col·laborat activament en el projecte. Amb una edició acurada i de qualitat més que òptima, totes aquestes imatges ja han esdevingut un testimoniatge fidel i precís d’un temps definitivament rescatat de l’oblit.

Capítol I

El caràcter urbà i paisatgístic, matisos d’una vila costanera

RRATS MASDÉU TO Fons LLÚCIA R. GASSÓ /

Arenys de Mar és una població costanera emancipada ara fa poc més de 400 anys de la veïna Arenys de Munt. Com a població marítima, la creació de la idiosincràsia urbana no es féu esperar, de manera que, amb el pas del temps, els barris mariners inicials tendiren a evolucionar i a reconvertir-se. Així, la nova fesomia vingué determinada per la localització geogràfica i per les necessitats que tota vila marinera requeria. Des del port i el seu accés per la façana marítima, pujant per la Riera i deixant a banda i banda els turons de la Pietat i del Mal Temps, es conforma una estructura urbana definida per l’emplaçament i pel pas dels anys.

uan s’arriba a la vila d’Arenys de Mar, hi ha un seguit d’aspectes que de seguida salten a la vista. D’entrada, que la població està construïda en dos grans blocs unitaris, estructurats –d’est a oest– al voltant d’un eix central que és el que actualment s’anomena la riera de Sobirans, enfilant-se per les faldes dels turons del Mal Temps –o puig de Palom– i de la Pietat –o des Far. D’altra banda –en un eix de nord a sud–, també s’aprecia un contrast prou significatiu entre la contenció que representa el mar Mediterrani i l’incipient mur de turons que comencen a formar les serres del prelitoral català. Entremig hi ha l’extensa xarxa de rials que recullen les aigües dels turons i serres que envolten la població fins a transportar-la a mar. I als voltants, boscos de pi i canyissars combinats amb horts i plantacions diverses. Els límits del municipi són, doncs, allargassats i estrets, però tot el que no es pot guanyar per terra sembla que es pugui recuperar per mar, ja que un dels trets distintius de la vila és, precisament, el port i l’ús que es fa de la zona costanera. En tot cas, cal tenir en compte que s’haurà de distingir entre els límits urbans i els límits físics de la vila. Toponímicament i administrativament, Arenys de Mar forma part de la comarca del Maresme

i de la costa de Llevant, nomenclatures que semblen accentuar una suposada tendència cap a una primacia barcelonina de la població. Tot i això, hi ha motius geogràfics, geològics, històrics, culturals, socials i econòmics per pensar que Arenys tendeix més cap a una certa idiosincràsia gironina. Val a dir que comparteix característiques amb les poblacions costaneres que arriben fins a Tossa de Mar, fet que indueix a creure en una comarca virtual que alguns han anomenat la Marina de la Selva. Una prova d’aquesta ambivalència és que Arenys ha anat passant del bisbat de Barcelona al de Girona al llarg del temps; la diòcesi titular actual és gironina. De la geografia urbana arenyenca cal destacar un seguit de punts d’interès que són essencials per entendre com han evolucionat l’estructura constructiva original i la distribució de l’espai que van arribar fins al 1980 –i que d’alguna manera perviuen encara en l’actualitat. Si es destaquen aquests punts, és perquè tots ells són fronteres naturals de la vila, alhora que determinants urbanístics d’aquesta. Són els ja esmentats turó del Mal Temps, turó de la Pietat i la Riera. El primer dels turons anomenats és el cim més alt per la banda de llevant, i potser ve d’aquest fet el nom que té, és a dir, per ser el primer amfitrió dels temporals de mar. Es

Al costat, una vista d’Arenys de Mar des del turó de la Pietat en una fotografia de la dècada del 1950. Es pot apreciar com la pressió urbanística no ha arribat del tot a Arenys, ja que el Mal Temps i la Pietat no són les zones residencials actuals, i el port encara es troba en una fase prèvia a la seva ampliació. Sobre aquestes línies, el vell pont de la Riera, davant de can Córdoba, en una imatge de l’any 1929. JOAQUIM CASTELLS DIUMERÓ / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge

10 11

3 5

6 8

PUNTS D’INTERÈS

A la panoràmica s’observa una de les vistes més antigues i completes que es tenen d’Arenys de Mar, presa des del turó de la Pietat l’any 1918. La perspectiva, a més de ser privilegiada pel seu punt de vista, també ofereix la possibi-litat d’aturar els seus observadors uns quants anys abans de les grans transformacions constructives i urbanístiques de la vila, especialment amb relació a les que van afectar els dos promontoris, flancs protectors dels arenyencs. Així, a més de redescobrir una població

envoltada per un paratge natural quasi inèdit avui dia (amb turons nets d’edificacions), es pot obser-var un seguit d’elements que poden fer entendre la vida, la història, la cultura, la societat i el sentiment arenyencs: fixant la vista sobre el mar s’observen els esculls naturals del Portinyol (11), quasi davant i molt a prop d’un desvestit i inci-pient Mont Calvari (10). Seguint la línia de la costa pel passeig marítim (12), s’hi aixequen al bell mig les cases monumentals de can Formosa (13), amb les seves teulades tallants i punxegudes,

i, en front, can Córdoba (14), amb el seu notori jardí. Sota l’atenta mirada d’un immaculat turó del Mal Temps (7), s’obre pas tota una vila plena de racons i detalls que, de mica en mica, la imatge va revelant. Al peu del turó de la Pietat, s’hi veu la casa fortificada de can Pons (15), a la plaça del Casino. Pujant per la Riera (9) és fàcil identificar l’església parroquial de Santa Maria (6), just davant del desaparegut i modernista cinema Doré (5). En un primer pla es pot apreciar el col·legi

dels Gabrielistes o col·legi Cassà (8). Al mig del Pla dels Frares, envoltat d’horts, la vil·la del Paraíso i la Reial Escola d’Avicultura (4). A la part alta de la Riera, a llevant, les cases de can Julià (3), just davant per davant de l’antic i neoclàssic hospital de l’edifici Xifré (2). Amagat darrere seu, i ja en els límits més allunyats de l’antic nucli poblacional, treu el cap el petit campanar d’espadanya de l’asil i preventori Torrent (1).

ROISIN / EDITORIAL EFADÓS - Fons L’ABANS

urbanisme i paisatge

tracta d’un mont sense cap mena de vegetació que hauria servit de guaita en segles passats i de zona de conreu fins que, entrat el segle xx, va ser motiu d’una de les onades d’expansió urbanística més importants que es recorden. Es caracteritza pels seus espadats caiguts sobre la banda de mar i per ser font d’alimentació d’un dels rials més coneguts d’Arenys, el Bareu, per la zona urbana. Pel que fa al segon dels turons, per la banda de ponent, és el turó de la Pietat o des Far (i més actualment, del Cementiri); deu el seu nom a l’ermita construïda en honor de la Mare de Déu de la Pietat. Igual que el del Mal Temps, aquest és un monticle que cau sobtadament en forma d’espadat sobre el mar, i que per la banda del poble es tradueix en forma de pendent més o menys pronunciat. La Pietat era envoltat de vinyes, alguna pineda i alguns horts fins que també va sucumbir a la pressió urbanística dels anys del desarrollismo, entre el 1959 i el 1975. Un punt i a part mereix la riera de Sobirans, una via de comunicació que s’allarga prop de

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

10 quilòmetres des del mar Mediterrani fins a la serra del Corredor, l’eix central i divisori d’Arenys. Però això no sempre ha estat així. No és fins ben entrat el segle xix que aquesta avinguda agafà el relleu urbanístic que en l’actualitat encara té. Fins llavors era una zona completament abandonada a causa de la funció que representava, és a dir, la de torrent d’aigua per on de tant en tant baixaven les famoses rierades que tant de mal podien fer si no es prenien les precaucions adequades. És a partir de la dècada del 1850 que es començaren a construir algunes cases als seus vorals –i fins i tot se’n pavimentà algun fragment– per tal que la funció de passeig comencés a agafar les seves pròpies arrels al mateix temps que el protagonista de l’avinguda anava fent el mateix, el plàtan. La Riera agafaria una gran volada quan les noves tendències arquitectòniques de finals del segle xix i principis del segle xx en feren una espècie de símbol central associat a un Arenys de Mar benestant, amb l’edifici de l’antic hospital Xifré al capdavant de qualsevol altra construcció.

Si es deixen de banda els fets històrics concrets que explicarien el com i el perquè de la construcció d’Arenys –cal pensar, per exemple, en el gran conjunt de torres de defensa i com aquestes van determinar l’urbanisme de la vila–, i que propiciaren que aquesta nasqués a partir del nucli embrionari del vell Sant Martí d’Arenys, la població de mariners més primigènia va començar a construir les primeres cases al voltant de tres nuclis poblacionals: Sa Boada, Sa Voga i Es Caravar. El nucli de Sa Boada es correspon amb el conjunt de carrers que hi ha a partir de la plaça de Flos i Calcat –o plaça del Casino– fins a la plaça de Sa Boada, passant pels carrers d’Avall, de Sant Joan i d’en Riera, i arribant fins al carrer d’Amunt, l’antic rial que enllaçava fins al cim de la Pietat i que feia de frontera per entrar al segon dels punts assenyalats, Sa Voga. El barri de Sa Voga es correspon amb el que actualment conforma els voltants de l’església parroquial i agafa el Rial de Sa Clavella, Bonaire, carrer de l’Església, Pas de Sota Estudi, carrer de la Revolució i carrer de la Torre. Els dos barris assenyalats es troben situats a la banda oest de la Riera, a la falda del turó de la Pietat. Però a l’altra banda, a l’est, s’hi troba el barri d’Es Caravar, que afecta els carrers Ample, del Rial del Bareu (el tram inicial), del Turó, de les Margarides, de la Perera i de Sant Antoni. Amb aquestes tres zones es configurava el que es coneix com a nucli antic de la vila. Si a això s’hi afegeix que una bona part de l’activitat arenyenca passava per la mar i, per tant, que el perfil urbanístic també incloïa les drassanes, s’obté un primer esbós de l’Arenys de Mar més original, és a dir, aquell que es construí fins a mitjan segle xix. Si es fa una referència estricta a la cronologia, però, cal tenir en compte el fet que diferents zones de la vila es van urbanitzar a finals

del segle xix i al llarg del segle xx, especialment a partir dels anys de la dècada del 1960, i que fan que Arenys de Mar disposi de zones urbanes fora del nucli urbà pròpiament com a tal. Entre aquestes zones, de la banda de llevant, durant la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, hi ha tota la urbanització al voltant de la zona industrial del Bareu –amb el carrer de Santa Rita al capdavant–, la construcció d’habitatges del passeig marítim, l’obertura de carrers com els del Bisbe Vila Mateu –o carrer Nou–, de la Font, de la Bomba, de Sant Gabriel, de Santa Maria, de Sant Francesc, de Sant Zenon i de l’Olivar. En definitiva, tota la zona al voltant del pla i del convent dels Caputxins. Per la zona de ponent, i arran de la construcció de l’hospital Xifré, es començaren a habilitar i a construir força habitatges al capdamunt del carrer de la Torre, al camí de les Eres o al tram mitjà de Sa Clavella. Ben entrat el segle xx, i a causa tant de l’esclat demogràfic com de l’arribada de nova població, Arenys experimentà un canvi profund, no solament en les zones urbanitzables sinó també en el mateix nucli antic de la vila, amb la demolició de les velles construccions d’època moderna i la seva substitució per blocs d’habitatges de més altura. Durant els anys seixanta, els arenyencs serien testimonis de l’aparició del nou barri de pescadors de Sant Elm, vora el cementiri, amb l’allargament del carrer de Sant Pere Més Alt, al mateix temps que s’aixecaven les urbanitzacions de blocs de pisos a la Plana del Paraíso i al Pla dels Frares. En aquesta època també apareixien les anomenades cases barates, focalitzades als carrers de Sant Ramon i de Sant Gabriel, i als barris de Sa Voga i Sa Boada, o les urbanitzacions més aïllades que buscaven atraure el turisme residencial.

La plaça de l’Església ha passat per diferents etapes urbanístiques. Al costat, una fotografia de l’any 1955 en què ja es poden veure les balustrades aixecades, com també l’inici del carrer de l’Església, després de l’enderrocament de l’antiga rectoria. Val a dir que al centre de la plaça hi havia el Monument als Caiguts. D’altra banda, la Riera encara tenia la llera sorrenca.

urbanisme i paisatge / nucli antic

ISIDRE GUITART / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals del segle xix. S’observa la font al peu de la columna de la deessa Diana, una font que substituïa l’original del 1865. Al costat, anys més tard (cap al 1890), la font tornaria a ser substituïda per una de sòcol quadrangular rematada per un calze amb volutes. La vegetació de la plaça també va patir diferents canvis amb el temps: originalment hi havia plàtans, més tard acàcies i palmeres, i finalment s’eliminà tot rastre vegetal.

ISIDRE GUITART / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

LA PLAÇA DE LA VILA, PUNT DE REFERÈNCIA DE PRIMER ORDRE La plaça de la Vila o plaça de l’Ajuntament és el centre neuràlgic, polític, institucional i urbanístic d’Arenys de Mar ja que, tal com indica el seu nom, és l’emplaçament on es troba la Casa de la Vila. A més, històricament és el punt organitzatiu dels carrers més antics de la població. En pocs metres hi conflueixen la Riera i els carrers d’Anselm Clavé i d’Avall, i també permet l’accés a la façana marítima. L’espai que conforma la plaça està format a partir del tancat configurat pels antics edificis del forn de puja i l’hostal, tots dos construïts en ple segle xvii, amb un pati davanter que a la segona meitat del segle xix es convertiria en la coneguda plaça. Des de mitjan dècada del 1860, la plaça tenia una font al centre, però en el transcurs del 1924 es traslladaria a una banda. La nomenclatura de la plaça ha sofert les modificacions pertinents que la convulsa història del segle xx ha anat imposant: durant els anys de la Segona República es denominà plaça de la República, però en temps franquistes passà a anomenar-se plaça de la Vila.

L’ús de l’espai del seu entorn més immediat també ha estat un sinònim del pas del temps i de la seva evolució: a part del forn de puja i l’hostal, també ha acollit l’Ajuntament, les oficines del Jutjat de Primera Instància –l’any 1886–, la presó i la caserna de la guàrdia civil –a causa de l’elecció d’Arenys de Mar com a cap del Partit Judicial des de mitjan segle xix–, i l’Arxiu Històric Fidel Fita –a partir de la seva inauguració el 1934 i on continua essent ubicat en l’actualitat. Just al seu costat hi ha la Biblioteca Popular Pare Fidel Fita, fundada el 1957, i que l’any 1996 es traslladaria a can Juncosa, i més recentment el Centre d’Estudis Josep Baralt i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu –aquests dos darrers a partir de les dècades del 1980 i del 1990 respectivament. La plaça és també el lloc on els arenyencs cada any es reuneixen puntualment i amb il·lusió per donar la benvinguda a les festes de la vila en honor de sant Zenon; de fet, es tracta del punt d’inici d’aquestes. Tanmateix, però, no és l’única efemèride celebrada a l’indret: amb motiu d’alguns dels fets històrics més rellevants del segle xx, consta que la plaça també era objecte de commemoracions, com la proclamació de la Segona República el 1931 o l’arribada de la democràcia.

urbanisme i paisatge / nucli antic

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

La plaça de la Vila, nom amb el qual també es coneix aquesta plaça, bàsicament es formà gràcies al pati interior de l’antic forn de puja i l’hostal del segle xvii. A la imatge, del 1912, s’aprecia l’antiga font, traslladada després a la banda del carrer Ample. També destaquen les palmeres plantades el 1908 i els detalls arquitectònics classicitzants del balcó central, amb un marc arquitravat i fris, entre columnes dòriques, en l’actualitat substituïdes per adovellats de pedra.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

A. T. V. / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

La plaça de l’Ajuntament sempre ha estat sinònim de punt de trobada i lloc de celebració de les principals activitats culturals que s’esdevenien a la vila. Sobre aquestes línies, una imatge del 1914 amb diferents vilatans al davant de la Casa de la Vila, un edifici que encara no havia estat reformat. Al costat, a dalt, actes de la inauguració de la nova reforma de la plaça el 1954, amb la Dansa d’Arenys. A baix, inauguració de la placa de l’Ajuntament el 1980.

AUTOR DESCONEGUT / Fons PEPITA UBACH TALAMÀS Salvador Torrents / Fons FRANCISCA MISSÉ MAJÓ

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC FIDEL FITA

urbanisme i paisatge / nucli antic

carrer ample

El carrer Ample, avui conegut com d’Anselm Clavé, rep el nom perquè era l’avinguda principal d’Arenys abans que la Riera li prengués el protagonisme. S’allarga entre la Riera i el Rial del Bareu. En aquesta pàgina, una avinguda ampla amb grans cases el 1885 –hi vivien algunes de les principals famílies arenyenques. Al costat, imatge de l’any 1939. Aquest carrer també era on hi havia les principals associacions, com ara l’Ateneu Arenyenc o el Centre Catalanista Republicà.