Daniel Venteo
BARCELONA
La història de la ciutat a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona
Primera edició: desembre 2013 Primera reimpressió: gener 2014 © d’aquesta edició: Editorial Efadós i Ajuntament de Barcelona © del text i de la selecció de documents: Daniel Venteo Meléndrez © del pròleg: Joaquim Borràs Gómez © de les fotografies de Pérez de Rozas, Josep Domínguez i Josep Pons i Escrigas: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (Institut de Cultura - Ajuntament de Barcelona) © de les fotografies de Josep Brangulí: Arxiu Nacional de Catalunya © de les fotografies d’A. Gil, Adolf Mas, Adolf Zerkowitz, Bernardí Dardé, Compañía Española de Aviación, Enric Castellà, Eugeni Forcano, Frederic Ballell, Gaspar-Sagarra-Torrents, Josep Gaspar, Josep M. de Sagarra, Josep Pons Escrigas, Lluís G. Olivella, Luis Girau Iglesias, Margaret Michaelis, Ramon Roca Sangrà, Marco, Joan Roura, Ritma, Rosa Feliu, Joan Potau Mir, Santacana, Salles: els autors Edita Ajuntament de Barcelona i Editorial Efadós Editorial Efadós Carrer d’Edison, 3 · Nau A Pol. Ind. Les Torrenteres 08754 El Papiol (Barcelona) Telèfon 936 731 212 efados@efados.cat www.efados.cat AJUNTAMENT DE BARCELONA Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/publicacions Arxiu Municipal de Barcelona www.bcn.cat/arxiu Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot, Marc Puig i Guàrdia, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicent Guallart i Furió, Àngels Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Albert Ortas Serrano, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola www.bcn.cat/publicacions Idea original Direcció del Sistema Municipal d’Arxius i l’autor Coordinació de la publicació Joaquim Borràs, Núria Bosom i Anna Noguer (Direcció del Sistema Municipal d’Arxius)
Col·laboració en la documentació de les il·lustracions Lluís Úbeda i Anna Noguer (Direcció del Sistema Municipal d’Arxius) Disseny Editorial Efadós Fotografies actuals Eva Guillamet Reproduccions fotogràfiques Editorial Efadós i Pep Parer Assessorament lingüístic Maria Neus Doncel Saumell Procedència de les il·lustracions, documents i fotografies Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB) Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella (AMDV) Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample (AMDE) Arxiu Municipal del Districte de Sants Montjuïc (AMDS) Arxiu Municipal del Districte de les Corts (AMDC) Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (AMDG) Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó (AMHG) Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (AMDSG) Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu (AMDSA) Arxiu Municipal del Districte de Nou Barris (AMDNB) Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí (AMDSM) Agraïments La Direcció del Sistema Municipal d’Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial Efadós volen agrair a tot el personal dels centres de l’Arxiu Municipal de Barcelona la seva col·laboració i entusiame per fer realitat aquest llibre. ISBN Editorial Efadós: 978-84-15232-33-9 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9850-511-5 Dipòsit legal: B. 26306-2013 Imprès a Catalunya
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics). www.cedro.org.
Daniel Venteo
BARCELONA La història de la ciutat a través dels documents de l’Arxiu Municipal de Barcelona
efadós
®
SUMARI Presentació........................................................................................................ 9 Pròleg.................................................................................................................... 10 Introducció.......................................................................................................... 14 El govern de la ciutat.......................................................... 18 El sistema del Consell de Cent La creació del govern municipal, 1249-84 ......................................... 20 Els consellers municipals, l’elit política local ...................................... 22 Els llibres de privilegis de la ciutat .......................................................... 30 L’administració de la ciutat: els oficials municipals ......................... 32 El carreratge i les baronies ......................................................................... 38 L’Ajuntament de regidors L’Ajuntament de regidors borbònic ....................................................... 40 Els ajuntaments republicans: la plena democratització local.... 44 Els directoris municipals de les dictadures ........................................ 48 La restauració de l’Ajuntament democràtic ...................................... 52 Els sistemes electius, de l’exclusió a la universalitat ...................... 54 La ciutat és la gent ................................................................. 60 Els barcelonins Els sistemes d’identificació personal .................................................... 62 Representacions de ciutadans anònims ............................................. 66 La passió pels retrats fotogràfics ............................................................ 68 La família i la nupcialitat ............................................................................... 72 Ser nen a Barcelona ...................................................................................... 74 Els altres barcelonins Pobresa a la ciutat .......................................................................................... 76 Les persones amb discapacitat, de l’exclusió a la integració social ....................................................... 78 La comunitat jueva ......................................................................................... 82
El treball a la ciutat ........................................................... 84 Els sectors econòmics La ramaderia i l’agricultura ......................................................................... 86 Els gremis, l’organització col·lectiva dels artesans ........................ 90 El comerç marítim .......................................................................................... 94 Les fàbriques d’indianes ............................................................................. 100 La industrialització ......................................................................................... 102 La banca, de la Taula de Canvi a les caixes d’estalvis ................... 106 Les condicions laborals El paper de la dona ......................................................................................... 108 El treball infantil ............................................................................................... 110 L’exercici de la prostitució ........................................................................... 112 Les persones esclavitzades com a mà d’obra .................................. 114 Les vagues com a forma de protesta laboral .................................... 116 El marc de treball L’encunyació de moneda barcelonina .................................................. 122 La mesura del temps .................................................................................... 124 Els pesos i mesures ....................................................................................... 128 La construcció de la ciutat ...................................... 132 La ciutat emmurallada La forma urbana i l’estructura de barris ............................................... 134 Les muralles medievals ............................................................................... 136 La Casa de la Ciutat ....................................................................................... 140 L’arquitectura civil de la ciutat emmurallada ..................................... 144 La Ciutadella, de fortalesa a parc públic ............................................. 146 La Barceloneta, el barri marítim .............................................................. 148 La Rambla, el passeig de Barcelona ..................................................... 150 L’obertura de l’eix Ferran, Jaume I i Princesa .................................... 154 La plaça Reial .................................................................................................... 156
El creixement pel Pla L’enderroc de les muralles ......................................................................... 158 L’Eixample d’Ildefons Cerdà ...................................................................... 166 La construcció de la nova Barcelona .................................................... 168 Art públic i monumentalització ................................................................ 174 El mobiliari urbà ............................................................................................... 176 Les agregacions i la nova dimensió metropolitana ........................ 178 L’obertura de la via Laietana ...................................................................... 184 La monumentalització del Barri Gòtic .................................................. 188 El barraquisme, de refugi de pescadors a habitatges infrahumans ....................................................................... 190 Reconstrucció de Barcelona .................................................................... 192
Una ciutat castigada per les bombes .................................................... 240 Les execucions a l’espai públic ................................................................ 250 Les presons ....................................................................................................... 252 Els cementiris ................................................................................................... 256 L’atenció als desastres meteorològics ................................................. 258 L’assistència als més necessitats ............................................................ 262 El batec de la ciutat ............................................................... 266 Els grans esdeveniments L’Exposició Universal de 1888 ................................................................. 268 L’Exposició Internacional de 1929 ......................................................... 274 L’Olimpíada Popular (frustrada) de 1936 ........................................... 276
El funcionament de la ciutat .................................. 194 Serveis urbans a les persones El proveïment d’aliments i les crisis de subsistència ..................... 196 La xarxa municipal de mercats ................................................................ 198 El proveïment d’aigua potable .................................................................. 202 L’ensenyament de les primeres lletres ................................................. 204 Els estudis universitaris ............................................................................... 210 Els sistemes de transports Els sistemes de transport tradicionals ................................................. 212 El ferrocarril barceloní, pioner a tot l’Estat ......................................... 216 La bicicleta, el transport individual ecològic ..................................... 220 Els tramvies, quasi un segle d’història .................................................. 222 Els automòbils i la revolució de la mobilitat urbana ....................... 224 Els autobusos, la creació d’una xarxa ................................................... 228 L’aviació i els transports internacionals ................................................ 230 El metro ............................................................................................................... 234 La gestió d’una ciutat en conflicte La defensa militar de la ciutat ................................................................... 236
La lluita per la llibertat de pensament El tribunal de la Inquisició ........................................................................... 278 L’anticlericalisme ............................................................................................. 280 La pluralitat religiosa i el lliure pensament ......................................... 284 ‘Barcelona Esperantisto’ ............................................................................. 286 La premsa ........................................................................................................... 288 Magnicidis i terrorisme indiscriminat .................................................... 290 L’abolició de la pena de mort ..................................................................... 294 Capital del catalanisme ............................................................................... 296 El lleure i la cultura Les grans festes populars .......................................................................... 298 La passió pels esports .................................................................................. 302 Les col·leccions zoològiques .................................................................... 304 Els parcs d’atraccions ................................................................................... 306 Una ciutat de museus ................................................................................... 308 Científics a Barcelona ................................................................................... 310 L’arqueologia i la conservació del patrimoni històric ..................... 312 L’Arxiu Municipal, memòria històrica de Barcelona ...................... 316
14
Planta de Santa Maria del Mar i de l’antic Palau Reial representats al quarteró dels entorns del Fossar de les Moreres degut a Miquel Garriga i Roca. Col·lecció de plànols (AHCB Gràfics 11458).
Tocar la història
E
l llibre que teniu a les mans és una invitació a descobrir la història centenària de Barcelona d’una manera singular: a través dels documents, únics, conservats a l’Arxiu Municipal. No és un llibre gens convencional; no es tracta d’un llibre més sobre la història de Barcelona, amb una selecció d’imatges i uns textos que les acompanyen. És una autobiografia, perquè ha estat la mateixa ciutat la que l’ha fet possible al llarg de més de prop de vuit segles d’història. És un llibre que dóna nova vida a uns cinc-cents cinquanta documents de l’Arxiu Municipal sobre la història de la ciutat: escrits, fotografies, gravats i altres tipologies documentals de diferents èpoques que dialoguen entre elles per recuperar la memòria de la història del govern de la ciutat, de l’urbanisme, de l’arquitectura i del desenvolupament econòmic. Cinc-cents cinquanta documents que també parlen sobre el funcionament de la ciutat i les aspiracions dels barcelonins al llarg dels segles. Uns barcelonins, per cert, que són considerats en tota la seva complexitat i pluralitat històriques: documents que ens parlen dels altres barcelonins, als quals habitualment no es dedica gaire atenció: els marginats, els pobres, els discapacitats, les persones forçades a l’esclavitud, les minories ètniques i religioses, però també els nens, la gent gran i les dones, col·lectius que tradicionalment també han patit la discriminació al llarg de la història de la ciutat per la seva vulnerabilitat i fragilitat socials. Els documents de l’Arxiu Municipal permeten, ni més ni menys, tocar la història de Barcelona amb les mans. Per la riquesa dels seus fons, l’arxiu barceloní és una institució imprescindible per a l’estudi
de qualsevol aspecte relacionat amb la història de la ciutat, tant directament relacionat amb el govern municipal com no. Històricament, els arxius institucionals de les administracions públiques, com, per exemple, els dels municipis, com també els de l’Església o els de les monarquies, van ser creats com a instruments al servei de les necessitats jurídiques i de legitimació dels seus poders. En l’actualitat, però, la mirada a la documentació dels arxius és plural i diversa, i reflecteix els avenços en matèria social i intel·lectual de la nostra pròpia societat. És per això que, en girar la mirada cap a la documentació centenària conservada a l’Arxiu Municipal de Barcelona, aquest llibre proposa recuperar les traces d’una història social i cultural més enllà de la història política, econòmica i militar de les històries generals. Les notes al marge d’un document administratiu sobre la gestió dels mercats municipals al segle xv revelen, inesperadament, el dibuix d’una persona africana forçada a l’esclavitud acabada d’arribar al port de la ciutat o una instantània dibuixada de l’acció d’una taula de canvi a la Barcelona gòtica. En un altre volum, una caplletra miniada d’un llibre de privilegis reprodueix la figura d’un membre de la comunitat jueva local poques dècades abans de la seva aniquilació. L’observació d’una fotografia de principis del segle xx, encarregada per un empresari industrial per promocionar comercialment les seves instal·lacions, amaga en un racó de la imatge la dura realitat a la qual estaven sotmesos molts nens i nenes encara al segle xx: el treball infantil. Habitualment, les grans potències mundials, com ara els Estats Units, el Japó, Alemanya o el Regne
15
Daniel Venteo
16
i Ajuntament modern (AHCB 1B. VI-14).
A baix, detall d’un bastaix representat al llibre del sotsadministrador de les places. Segle xv. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1B.V-6).
Unit, han custodiat en els seus arxius nacionals els documents fundacionals dels seus estats nació. Un dels casos més emblemàtics és, probablement, el nord-americà, que a la seu central de l’arxiu de la capital federal de Washington conserva i exposa als ciutadans els seus tresors més valuosos: la Declaració d’Independència, la Constitució i la Carta de Drets. En altres casos, com en el de l’Arxiu Secret del Vaticà, els documents rarament veuen la llum: quan ho fan, els seus responsables han de reconèixer públicament que alguns dels documents, com l’anomenada Donació de Constantinopla, van ser, ras i curt, falsificacions que van servir a l’Església catòlica per justificar el seu poder en el món «terrenal» més enllà de l’«espiritual». Moltes de les ciutats occidentals, amb una llarga tradició històrica al seu darrere, també conserven acuradament la seva documentació des de l’època medieval fins a la nostra contemporaneïtat, que acredita la continuïtat institucional dels seus règims de govern representatiu al llarg dels segles. Barcelona també és una d’elles, tal com fa palès la conservació dels seus grans llibres de privilegis. Coneguts popularment pel color de la seva enquadernació, com, per exemple, el Llibre Verd, l’Arxiu Municipal de la capital catalana ha aconseguit preservar els llibres miniats que recopilen els privilegis atorgats per la monarquia als ciutadans de Barcelona per a la seva organització col·lectiva. Les prerrogatives recollides en les seves pàgines, amb diverses variacions al llarg dels segles, van ser vigents fins al daltabaix de la guerra de Successió a principis del segle xviii. L’endemà de la fi del setge de l’11 de setembre de 1714, l’antic sistema institucional del Consell de Cent era definitivament suprimit i s’instaurava el nou govern local de tipus castellà: l’Ayuntamiento de regidores. El decret de Nova Planta i, sobretot, la posterior Instrucción van establir el nou règim de govern de la ciutat de Barcelona al llarg dels segles xviii i xix. Ben aviat, però, el record de les antigues llibertats i de l’àmplia
autonomia local dels temps del Consell de Cent es convertiria en un antecedent institucional de l’autogovern local que els barcelonins mai no han volgut oblidar. La protecció dels responsables de l’Ajuntament borbònic, atesa la documentació de l’antic Consell de Cent, que ha sobreviscut a tota mena de guerres i revolucions, així ho confirma. Barcino, Barsaluna, Barchinona, Barcelona, Barna, BCN, simplement B..., la capital catalana és una ciutat que al llarg de la història ha pres diferents noms, que no són sinó una mostra de la seva complexitat històrica. Barcelona i la seva història són una lliçó sobre l’evolució de la vida urbana a Europa, des de l’antiguitat fins al segle xxi. Des del segle xiii, el seu llegat documental es troba a l’Arxiu Municipal de Barcelona, que és el custodi de la memòria institucional de la ciutat i, com també mostra aquest llibre, de la seva vida ciutadana al llarg del temps.
17
Senyal heràldic de Barcelona que embelleix la coberta d’un volum de correspondència municipal dels anys 1449-50. Fons Consell de la Ciutat
76 · LA CIUTAT ÉS LA GENT · ELS ALTRES BARCELONINS
Pobresa a la ciutat La pobresa ha estat una realitat al llarg de la història de la ciutat, des de la seva fundació i fins als nostres dies. Viure en el llindar de l’extrema pobresa era l’habitual per a milers de persones que només depenien del fruit del treball i vivien en condicions paupèrrimes, sense possibilitat de generar excedents per al futur en una societat caracteritzada per la fragilitat social. El recurs a la mendicitat ha estat una constant entre els col·lectius més vulnerables socialment, que també han estat els que pitjor han patit en extrem les conseqüències de guerres i epidèmies. Durant aquests períodes, es podien considerar pobres fins a tres quartes parts de la població de la ciutat perquè no disposaven de cap recurs per sobreviure. Al llarg dels anys s’han succeït nombroses mesures legals per regular, sense èxit, la mendicitat. De la mateixa manera, les mesures repressives contra la mendicitat que es dictaven fa segles no van tenir més que efectes conjunturals. Per a les autoritats, sovint, la repressió contra la mendicitat i la pobresa ha anat lligada als esforços per evitar la delinqüència i els aldarulls socials.
L’any 1867 s’elaboraren unes xapes metàl·liques numerades per als barcelonins autoritzats a demanar caritat pels carrers. Fons Ajuntament de Barcelona (AMCB Governació exp. A 4092 1867).
L’any 1508 s’acordava l’expulsió dels vagabunds que no fossin nascuts a la ciutat al·legant, al principi, que «se mire más por los naturales de dicha ciudad y Principado que por los extranjeros, ya que toda caridad bien ordenada debe empezar por uno mismo», afirmaven els oficials. Poc temps més tard, el 1530, s’acordava elaborar novament un registre de vagabunds que demanaven caritat: els que es neguessin, tant «homens com dones, minyons e infants de qualsevol nació» serien «scobats y açotats públicament» pels oficials municipals. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1B.IV-12 f. 177).
77
Fotografia d’Eugeni Forcano «Una gràcia de caritat», carrer de Montcada, 1963. Durant la dictadura franquista s’incrementaren les condicions d’insalubritat dels barris del centre històric alhora que es portaven a
terme algunes operacions de reforma urbanística vinculades a la projecció turística de Barcelona, com la monumentalització del mateix carrer de Montcada i del Barri Gòtic. Fons i autor
Eugeni Forcano Andreu (AFB).
78 · LA CIUTAT ÉS LA GENT · ELS ALTRES BARCELONINS
Les persones amb discapacitat, de l’exclusió a la integració social
Crida pública per aconseguir recursos econòmics destinats a l’Associació Catalana d’Invàlids, en què es lamenta el recurs de la mendicitat de les persones amb discapacitat, 1932. Fons Arxiu Medieval i Modern (AHCB Fulls volanders 1777).
Instantània d’una persona amb discapacitat a la rambla dels Estudis, 1907-08. Fons i autor Frederic Ballell (AFB).
Representació d’una persona amb discapacitat física als Llibres de passanties del Gremi d’Argenters, 1789. Quatre anys abans s’havia creat a Barcelona un nou centre assistencial anomenat Monte Pío General para Viudas, Pupilos e Impedidos dins dels projectes reials de política assistencial per eradicar la pobresa entre els col·lectius socials més vulnerables, com les persones amb minusvalidesa física. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 2B.41-5 f. 260r).
No ha estat fins al segle xx que les persones amb discapacitat han començat a gaudir d’una vida quotidiana digna amb els mateixos drets socials que la resta dels seus conciutadans. Històricament, el més habitual era que, sense el suport d’una família, es veiessin abocades a la misèria per la seva condició física, que els impedia treballar. A la Barcelona medieval, fins i tot un dels seus portals era conegut per la presència en aquell indret de les persones invidents: el Portal dels Orbs, o cecs, corresponent al capdamunt de l’actual Portal de l’Àngel. Al segle xxi, un carrer del Poblenou recorda una figura clau nascuda al barri en el procés de millora de les condicions de vida dels invidents: Roc Boronat, el regidor republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya i el cupó dels cecs.
79
La comunitat jueva
82 · LA CIUTAT ÉS LA GENT · ELS ALTRES BARCELONINS
La presència jueva a Barcelona està documentada des de fa més de mil anys. Abans de la destrucció del Call de la ciutat l’any 1391, els jueus barcelonins havien estat una comunitat pròspera tant econòmicament com culturalment. Però sempre van patir la intransigència de l’Església i la marginació per la seva condició religiosa diferenciada. Després del decret d’expulsió dels Reis Catòlics, el 2 d’agost de 1492 salpaven del port els vaixells que transportaren milers de catalans, forçats a marxar per la seva religió de la que durant segles havia estat casa seva. «Restaren·ne en Barchinona circa de XX qui·s faheren christians; los altres ab dites fustes se·n anaren la via de Levant e entre tots eren passats deu mil juheus entre homens, dones e enfants.» Quatre-cents cinquanta anys després, el mateix port era de nou escenari d’embarcament de jueus, aquesta vegada de centenars de supervivents dels camps d’extermini nazis que marxaven cap a Palestina. Feia unes quantes dècades, des de la Primera Guerra Mundial, que a Barcelona estava renaixent la vida comunitària jueva amb la creació de la Comunitat Israelita l’any 1918 i l’obertura de la primera sinagoga de la ciutat des de l’edat mitjana.
Representació d’un membre de la comunitat jueva inclosa en les il·lustracions del Llibre Verd. Segle xiv. Fons Consell de la Ciutat
i Ajuntament Modern (AHCB 1G Manuscrits Ms. 35 f. 82v).
Document sobre l’organització comunitària jueva, o aljama, en què s’esmenta un dels seus membres, Abraham Barbut. Segle xiv. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1C.V-13/5.1).
Supervivents jueus dels camps d’extermini nazis embarquen en el vaixell Lima al port de Barcelona amb destí a Palestina, 29 de setembre de 1945. Fons Crònica Gràfica (AFB).
83
110 路 EL TREBALL A LA CIUTAT 路 LES CONDICIONS LABORALS
111
El treball infantil Fa unes quantes dècades que la lluita contra el treball infantil ha aconseguit que pràcticament totes les legislacions del món l’hagin prohibit per ser una violació dels drets humans i del dret a l’educació. Però al llarg de la història de Barcelona, infants i dones han estat utilitzats tradicionalment com una mà d’obra barata i dòcil, en molts casos en substitució dels mateixos homes adults. Els testimonis documentals sobre la utilització de nens i nenes petits, a partir de fins i tot tres i quatre anys, són habituals a partir del segle xviii amb l’aparició de les primeres indústries d’indianes, que necessitaven una gran quantitat de treballadors. A la Barcelona de mitjan segle xix, es calcula que sis de cada deu treballadors eren dones i infants. Tot i les mesures reformistes a favor de l’escolarització obligatòria dels menors, entre les persones més desafavorides el treball infantil ha continuat essent una pràctica habitual fins ben entrat el segle xx. Des de l’any 2002, cada 12 de juny se celebra arreu del món el Dia de la Lluita contra el Treball Infantil, que continua essent una realitat en molts països africans, asiàtics i llatinoamericans.
Certificat emès a favor de les germanes Maria i Elena Riera per sortir cada dia del terme municipal d’Horta, on vivien, per anar a treballar a una fàbrica de filatures de Barcelona, 28 de desembre de 1834. Les seves edats eren catorze i setze anys respectivament. Fons Ajunta-
ment Sant Joan d’Horta (AMDHG caixa 10.100 doc. 11-9.3.2).
Grup de treballadors, molts d’ells nens, de la fàbrica de Camilo Mulleras, coneguda popularment com a Can Janas, cap a 1900. Col·lecció de
positius (AMDSM).
L’exercici de la prostitució L’exercici de la prostitució està documentat a Barcelona des de 1332, tot i que les seves arrels històriques són, de ben segur, anteriors. La ciutat, com altres de la Corona d’Aragó, disposava de bordells legals, que teòricament havien de garantir l’eradicació de la prostitució al carrer. Aquesta, però, ha continuat essent una pràctica habitual durant segles. Dels bordells legals, la prostitució s’anà estenent pels entorns, per altres cases i hostals, fins a esdevenir una mena de «districte vermell» a banda i banda de la Rambla medieval. Segles més tard, el 1644, els consellers reconeixien que «les dones deshonestes» eren tantes que ja era «impossible poder estar totes al lupanar». Les reglamentacions municipals sobre la pràctica de la prostitució s’han succeït fins al segle xx, quan la prostitució fou oficialment abolida l’any 1935 com una mesura de política social a favor de la dignitat de la dona. Tanmateix, la prostitució ha continuat essent una realitat, com també l’explotació de les xarxes de proxenetisme, contra les quals s’ha dictat tota mena de mesures legals des del segle xiv fins a l’actualitat.
Rosita exercint la prostitució al Raval cap a 1933. Margaret Michaelis. Fons GATCPAC (AFB).
Cartilla sanitària de prostituta, 1890. Aquest és un dels únics exemplars que conserva el retrat de la persona que exercia la prostitució, Rosa G. G., una valenciana de vint-i-dos anys que treballava en un prostíbul legal, també anomenat casa de mancebía o de ama, al número 5 del carrer de Sant Josep Oriol, al Raval. Fons Ajun-
tament de Barcelona (AMCB Governació exp. A 3677 1891).
A la pàgina següent, denúncia de l’existència d’un nou prostíbul, denominat casa de compromiso que se dedica al tráfico de la prostitución, al carrer de Sant Pau del barri del Raval. Fons Ajuntament de Barcelona
(AMCB Secretaria de l’Alcaldia exp. 3673 1891).
113
114 路 EL TREBALL A LA CIUTAT 路 LES CONDICIONS LABORALS
Representació d’un esclau africà de finals del segle xv a les pàgines del llibre del sotsadministrador de les places de Barcelona. L’any 1471, durant l’exercici en el càrrec de l’artista Jaume Vergós, aquest intensificà la tasca dels seus antecessors de prendre apunts del natural de la vida quotidiana contemporània, com ara aquestes persones sotmeses a l’esclavitud. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1B. V-6 f. 86v).
Document que certifica la fugida d’un esclau d’origen africà, que fou detingut a Manresa, on el veguer li volia fer tallar les orelles per haver robat l’any 1449. A petició del seu propietari, el blanquer barceloní Bartomeu Comes, els consellers de Barcelona demanaren que no s’apliqués aquest càstig ja que, en cas de revenda de l’esclau, el seu valor econòmic seria menor pel fet de tenir les orelles amputades. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1B.VI-14 f. 49v).
El rastre documental de la vinculació històrica que Barcelona ha tingut amb el negoci de l’esclavitud abraça un llarg període, que va, com a mínim, des del segle xi fins a finals del segle xix. A la ciutat medieval, la majoria de persones sotmeses a esclavitud eren dones que treballaven, sobretot, al servei domèstic i homes amb feines manuals al port, les obres de la ciutat i la resta de treballs més feixucs. La tinença d’esclaus era una realitat entre tots els estaments de la ciutat, no solament entre les classes benestants. La tinença de persones forçades a l’esclavitud va ser abolida a l’Espanya peninsular amb la Constitució liberal de 1837, tot i que a les colònies es va mantenir fins al 1880, moltes dècades després de la seva abolició a Estats Units i a l’imperi Britànic. L’any 1900, l’arxiver municipal Alfons Damians resumia així el que havia significat aquest negoci: «L’esclavatge és l’aberració més inhumana i aborrible de les moltes en què ha pogut caure lo vir sapiens, doncs sotmetre a un ser racional, a un germà nostre, a l’abjecte condició de bèstia o de cosa mercadejable, negant-li tota representació en la vida civil, constituint un veritable delicte de lesa humanitat, atemptatori a la dignitat de l’home, al dret natural de llibertat i al sentiment de germanor vers [els] nostres consemblants».
115
Les persones esclavitzades com a mà d’obra Lletre de canvi a favor del català Ignasi Calvet, 1836. Està documentat que aquest personatge era un capità català que participava activament en el comerç de persones capturades il·legalment a Àfrica i transportades a Cuba per ser esclavitzades a les plantacions espanyoles de l’illa. Pocs anys abans de l’emissió d’aquesta lletra de canvi, el 1833 Ignasi Calvet havia estat condemnat pels tribunals britànics contra l’esclavitud per traficar amb tres-centes quaranta-tres persones capturades a Sierra Leone amb destí cap a Cuba. Anys més tard, com mostra aquesta lletra de canvi, continuava actiu. Fons Gràfics (AHCB
Documentació mercantil doc. 305).
144 · LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT · LA CIUTAT EMMURALLADA
Vista del carrer de Montcada a principis del segle xx. A l’esquerra de la imatge, en la planta principal, es pot reconèixer la gelosia setcentista de fusta del palau Mauri, que encara es conserva en l’actualitat. Autor desconegut. Col·lecció de positius sobre paper (AFB).
L’arquitectura civil de la ciutat emmurallada
145
A diferència de les grans residències benestants de la Barcelona medieval i moderna, els habitatges de les classes populars de la ciutat, sovint reduïts a una simple habitació, han deixat poc rastre documental. L’efervescència urbanística de la Barcelona de 1770 va coincidir amb la pauperització de les condicions de vida de molts barcelonins humils, condemnats a compartir un mateix espai en una ciutat cada vegada més densa poblacionalment. A partir d’aquells mateixos anys, les sol·licituds d’obres per part dels particulars havien començat a incorporar, a requeriment de l’Ajuntament, els plànols urbanístics i alçats de les façanes projectades a la ciutat. Amb el pas de les dècades, aquest fons documental ha arribat a esdevenir d’un gran valor per a l’estudi de la transformació de l’arquitectura de la ciutat fins a l’enderrocament de les muralles i l’expansió pel Pla.
Pati del palau Cervelló del carrer de Montcada, 1910. Encara avui, el carrer de Montcada, com també el de Lledó, es caracteritza per tenir la major concentració de palaus de l’època gòtica i setcentista que s’han conservat a la ciutat. Autor desconegut (AFB). Sol·licitud d’instal·lació de gelosies a les finestres d’un edifici del carrer de l’Argenteria propietat de Francesc Comes, 1773. Des de l’any abans, les sol·licituds d’obres particulars com aquesta havien d’anar acompanyades d’un dibuix tècnic de la façana o del plànol urbanístic sobre la intervenció que es volia dur a terme, fet que és d’un gran interès com a font per a l’estudi de l’urbanisme i l’arquitectura de l’època. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1C-XIV-32 s.f).
192 · LA CONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT · EL CREIXEMENT PEL PLA
Amb aquest títol, l’arquitecte Oriol Bohigas publicava l’any 1985 un assaig sobre història de l’urbanisme a Barcelona, que alhora també contenia un programa de refundació urbanística de la ciutat heretada de la dictadura franquista. Des de feia uns quants anys, amb la restauració de la democràcia local i el nomenament del mateix Bohigas com a responsable municipal d’Urbanisme entre 1980 i 1984, s’havia iniciat un dels períodes de major renovació urbanística de la ciutat d’ençà de l’enderrocament de les muralles més d’un segle abans. «Una ciutat ja acomplerta i gairebé acabada com Barcelona no pot pensar que la regeneració es produeixi exclusivament a partir dels interessos de la promoció privada. Segurament perquè abans el tema prioritari era l’expansió i ara ho és la reconstrucció», afirmava Bohigas.
ment de Barcelona (AFB).
Treballs d’obertura de la nova plaça de la Mercè, davant de la basílica, dies abans de la celebració de la festes de la ciutat, 18 de setembre de 1981. Aquesta intervenció d’esponjament de Ciutat Vella va ser una de les més emblemàtiques del nou Ajuntament democràtic a principis de la dècada i va donar inici a la transformació de l’interior dels barris. Pérez de Rozas. Fons Ajuntament de Barcelona (AFB).
193
Reconstrucció de Barcelona
Ensorrament de l’edifici número 7 del carrer de la Unió, 3 d’octubre de 1969. Pérez de Rozas. Fons Ajunta-
240 · EL FUNCIONAMENT DE LA CIUTAT · La gestió d’una ciutat en conflicte
En aquesta carta dels consellers de la ciutat al rei Carles II, el 10 de juliol de 1691, es relata el bombardeig que Barcelona patí en el marc de la guerra dels Nou Anys (1689-97) entre les monarquies espanyola i francesa. Es calcula que caigueren sobre el port i el centre de la ciutat unes vuit-centes bombes. Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament
Modern (AHCB 1B.VI carta 107).
La sublevació de Barcelona contra el govern autoritari d’Espartero provocà, els dies 2 i 3 de desembre de 1842, un nou bombardeig sobre la ciutat. Es calcula que es van llançar més d’un miler de bombes, que van provocar destrosses en quatre-cents seixantados edificis, tot i que cap víctima mor-
tal. Algunes de les bombes afectaren la teulada del Saló de Cent, l’ensorrament de la qual destruí una part dels fons de l’Arxiu Municipal, corresponents a la major part de la documentació de la Taula de Canvi dels segles xv al xvii. Col·lecció de gravats (AHCB
Gràfics 17775).
Els primers bombardeigs sistemàtics que Barcelona patí en la seva història no van ser els de la guerra de Successió a principis del segle xviii sinó els soferts uns quants anys abans durant el setge de l’estiu de 1691. Les bombes llançades per les tropes franceses, per mar i terra, van ser un tímid precedent de la devastació que posteriorment causarien els bombardeigs de 1714 i, sobretot, de la Guerra Civil Espanyola. Durant els últims mesos del setge de les tropes borbòniques a Barcelona, els assaltants dispararen més de trenta mil bombes, que foren decisives per forçar la capitulació final de la capital catalana. El bombardeig sistemàtic de poblacions civils es va convertir, tristament, en una realitat diària durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. A la rereguarda republicana, els bombardeigs de les aviacions alemanya i italiana al servei dels militars rebels franquistes van causar massacres de víctimes civils desconegudes fins aleshores. Els prop de dos centenars de raids aeris sobre Barcelona provocaren el terror a la ciutat i unes dues mil cinc-centes víctimes mortals. Pocs anys més tard, durant els bombardeigs nazis sobre Londres, Winston Churchill recordaria l’heroica resistència dels ciutadans de Barcelona davant dels bombardeigs feixistes.
Encara amb el record dels recents bombardeigs de la ciutat, entre els mesos de setembre i novembre de 1843 Barcelona tornava a ser castigada amb les bombes per part de les autoritats centrals, aquesta vegada en el marc de la revolta urbana de la Jamància. Els projectils llançats, no solament des del castell de Montjuïc sinó també des dels forts militars entorn de la Ciutadella, aquesta vegada van arribar a deu mil i van provocar una xifra indeterminada de centenars de morts. Col·lecció
de gravats (AHCB Gràfics 11978).
241
Una ciutat castigada per les bombes
A la pàgina anterior, documentació sobre la construcció d’un refugi antiaeri al barri de la Bordeta de Sants pocs mesos abans del final de la Guerra. Fons Ajuntament de Barcelona (AMCB Junta Local de Defensa Pasiva, dossier del refugi núm. 197 de 1938 c. 57277).
A baix, llista de refugis construïts per ciutadans que demanaven ser reconeguts per l’Ajuntament, 1937-39.
Detalls gràfics dels estudis sobre els efectes dels bombardeigs i la planificació dels refugis antiaeris a la ciutat
(AMCB Junta Local de Defensa Passiva).
A la pàgina següent, ubicació dels impactes durant els bombardeigs franquistes l’any 1937. Fons Ajunta-
ment de Barcelona (AMCB Junta Local de Defensa Passiva).
243
Fons Ajuntament de Barcelona (AMCB Junta Local de Defensa Passiva 3.2.4).
244 · EL FUNCIONAMENT DE LA CIUTAT · La gestió d’una ciutat en conflicte
245
246 · EL FUNCIONAMENT DE LA CIUTAT · La gestió d’una ciutat en conflicte
port, sinó tota la ciutat, amb un objectiu ben conegut: terroritzar amb bombardeigs continus la població barcelonina, dia i nit, mentre les tropes franquistes s’apropaven cada vegada més a la capital catalana.
Pérez de Rozas (AFB).
247
Objectes recuperats dels habitatges destruïts després del primer bombardeig nocturn, 29 de maig de 1937. A mesura que avançà la Guerra, els bombardeigs van ser cada vegada més mortífers. No solament afectaven els barris més propers al
A la pàgina anterior, efectes del bombardeig aeri sobre la ciutat el 29 de maig de 1937. Pérez de Rozas. Fons Ajuntament de Barcelona (AFB).
Nota d’objectes trobats durant el desenrunament dels edificis destruïts pels bombardeigs franquistes, 1937-39. Fons
Ajuntament de Barcelona (AMCB Junta Local de Defensa Passiva 2.15).
249
Infants morts durant el bombardeig franquista sobre els entorns de la plaça de Sant Felip Neri el 30 de gener de 1938. El Comissariat de Propaganda edità aquest fullet adreçat al poble italià. Fons Arxiu Medieval i Mo-
1937. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Barcelona (AFB).
Manifestació ciutadana contra els bombardeigs de la ciutat, 2 de juny de
(AMCB Junta Local de Defensa Passiva).
dern (AHCB Fulls volanders 2010 bis).
Anotacions sobre els últims bombardeigs durant els dies previs a l’ocupació franquista del 26 de gener de 1939, incloent-n’hi alguns sobre la catedral. Fons Ajuntament de Barcelona
278 路 EL BATEC DE LA CIUTAT 路 LA LLUITA PER LA LLIBERTAT DE PENSAMENT
279
El tribunal de la Inquisició Els Tribunals de l’Ofici de la Santa Inquisició van fer de Barcelona, des de finals del segle xv, un dels escenaris habituals dels seus autos de fe. Des de l’inici de les seves actuacions el 25 de gener de 1488, la Inquisició fou molt activa durant les seves primeres dècades de presència a Barcelona, que va coincidir amb l’expulsió dels jueus i la persecució dels conversos. Milers de persones van ser processades i torturades, i desenes van ser cremades. El més habitual, tanmateix, era que els condemnats expiessin les seves culpes mitjançant el pagament de multes monetàries. A partir del segle xviii, la Inquisició arribà a ser una de les institucions més odiades pels barcelonins per la seva condició d’instrument al servei de l’autoritarisme absolutista. Tot i que fou temporalment suprimida durant els períodes revolucionaris constitucionalistes, com també durant l’ocupació napoleònica de 1808, la seva desaparició definitiva no es va produir fins als temps de la revolució liberal, l’any 1834.
Processos inquisitorials celebrats a la Barcelona de principis del segle xvi.
Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern (AHCB 1C.XX-11 plecs 5 (any 1532), 6 (any 1533) i 10 (any 1534)).
Gravat sobre l’assalt a l’edifici de la Inquisició a principis del Trienni Constitucional, 1820. Col·lecció de gravats
(AHCB Gràfics 7825).
Per primera vegada en la història, una ciutat escriu la seva pròpia autobiografia. I ho fa, de la mà de l’historiador i museòleg Daniel Venteo, mitjançant la selecció de més de mig miler de documents conservats a l’Arxiu Municipal de Barcelona, una de les institucions de patrimoni documental més importants d’Europa per la riquesa i diversitat dels seus fons. Més d’un centenar de documents inèdits ara veuen la llum per primera vegada i es posen a l’abast del gran públic en una acurada edició de gran format.
efadós
®
9 788415 232339