Banyoles. Recull gràfic 1898-1965

El Pla de l’Estany

Banyoles

Recull Gràfic 1898-1965 l’Abans |19

20 | l’Abans

L’oferta d’establiments i vies de comunicació de la plaça dels Turers ’actual plaça dels Turers ha transformat part de la seva forma originària després de la construcció, l’any 1852, de la carretera de Gi-rona a Olot i, posteriorment, dels trams viaris que porten als car-rers del Doctor Hysern i el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, a conseqüència de la qual va perdre part de la seva essència i va adoptar gairebé l’aspecte d’un punt d’encreuament de camins.

L

La plaça, des de sempre, ha estat un lloc d’intensa activitat econòmica i social, i amb la construcció de la carretera, que uneix la ciutat de Girona amb la d’Olot, va augmentar el trànsit de viatgers que es podien aturar a comprar al-gun producte, a prendre algun refrigeri o a hostatjar-se entre les fondes que els edificis de la plaça oferien.

En uns documents del segle XVII ja s’esmenta el nom de la plaça dels Turers, ubicada a extramurs de la vila fins al segle XIX. Se la defineix com un espai econòmicament actiu on s’havia celebrat la Fira del bestiar. El nom de la plaça ha anat variant al llarg dels anys en funció de la conjuntura política que vivia Catalunya: al principi del segle XIX, es deia la plaça del Firal ja que s’hi celebrava la fira de bestiar i durant la Guerra Civil, va rebre el nom del líder anarquista Buenaventura Durruti.

A la pàgina anterior, a dalt, Josep Saderra dirigint el cor Harmonies del Llac a la plaça de braus de Ceret el dia de la I Festa de la Sardana, el 1958. A baix, una imatge de la coral a Llançà, vila on el cor va anar a fer un dinar de germanor amb els diners recollits de les cantades de caramelles. En aquesta pàgina, una imatge de la plaça dels Turers presa des de la Fonda La Flora, a la dècada de 1910. A la dreta es veu el cafè Mercantil i, al seu costat, després del carrer de la Rambla, les voltes de can Palmada que l’any 1932 foren enderrocades.

Allí mateix hi havia una parada de la companyia de transports que feia el recorregut Girona, Olot i Figueres. l’Abans |21

22 | l’Abans

Pel que fa al recorregut descriptiu, a la dreta de la Porta dels Turers hi havia diverses botigues i tallers de calçat, com la sabateria d’en Gratacós, on avui hi ha l’estanc Esparch. Fent cantonada amb el carrer de la Canal, la família Comas hi tenia una fonda que temps després traslladarien al carrer de la Canal, on encara és avui dia. També hi havia la sabateria d’en Cases, coneguda popularment com a can Bohigas. Durant un temps, encara va resistir el taller d’esclops d’en Torrent, transformat més tard pels seus fills en la merceria Tor-rent. Tot seguit, el local de Joan Blanch, primer com a taller de carreter i després dedicat a vendre diaris i revistes, negoci continuat pel seu fill Josep. L’edifici que fa cantonada amb el carrer d’Alfons XII era can Cros, una família dedicada al negoci de recaderia. També hi havia el taller de reparació de bici-cletes d’Àngel Port, amb l’entrada des de la plaça i des del carrer d’Alfons XII.

La plaça dels Turers, encreuament de camins Travessant el carrer d’Alfons XII hi havia un edifici de planta estreta que feia cantonada amb el carrer de la Rambla. Al principi del segle XX s’hi emplaçava el cafè Mercantil, anomenat després cafè de Cal Nunci, regentat per en Joan Torrent. En el primer pis s’hi feien els concerts i els balls. Amb el temps, aquest local va albergar l’Sport Bar. Aquest cafè servia com a lloc de reunió

A la pàgina anterior, a dalt, mainada jugant a la plaça després d’una nevada el 1910.

Darrere de can Llach es veu can Gelada en obres, amb les bastides muntades. A baix, grup de gent que miren amb atenció el fotògraf; darrere seu, al fons a la dreta, es veuen part dels arbres i edificis que hi havia al carrer d’Álvarez de Castro i a la plaça del Doctor Rovira, l’any 1908; a la dreta, part de la porxada on posteriorment hi hauria can Xampinya. En aquesta pàgina, la plaça dels Turers en un dia de mercat al principi de la dècada de 1930.

l’Abans |23

24 | l’Abans

Moviment de carros davant de la Fonda

a La Flora el dia 22 de setembre de 1908.

l’Abans |25

A la imatge de dalt, passant per la Porta dels Turers, Lluís Esparch de Ameller amb els seus tres fills Salvador, Amadeu i Joaquim Esparch després d’haver anat a comprar dues ampolles de cava i un dolç. A la imatge de baix, el cafè Mercantil amb el tendal a la façana del carrer d’Alfons XII; a l’esquerra es veuen les voltes de can Palmada.

A la pàgina següent, primer aniversari de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1932; el públic espera el pas de la comitiva amb banderes republicanes i senyeres alçades davant les voltes de can Palmada.

26 | l’Abans

per a les entitats esportives banyolines, com el Centre Excursionista, la Societat de Pesca i el Club Deportiu Banyoles. L’any 1975, l’Sport Bar va tancar les seves portes i el local va pas-sar a albergar una entitat bancària fins que el juliol de 2004 va ser enderrocat.

A l’altre costat del carrer de la Rambla i, fent xamfrà amb la plaça dels Turers, hi havia la fleca i pastisseria de Joan Boschmonar, coneguda com can Palmada, on es feien realitat les delícies de molts banyolins i banyolines amb els panets de Viena i les coques joves. En aquest mateix punt, des de principis de segle XX hi havia una parada de vehicles que cobrien el trajecte cap a Girona, Olot i Figueres iniciant d’aquesta manera el que posteriorment seria l’empresa de transports interurbans Teisa, fundada el 1920.

Tot seguit venia un reguitzell de comerços i negocis de gèneres diversos, com era el cas de la sastreria de Pere Mata, l’estanc de Salvador Sarquella, el taller de ferrar cavalls de can Massanella, la serralleria d’en Timoteu i, a tocar del començament del carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, hi havia Can 65,

l’Abans |27

propietat d’en Sanz. Era una botiga de joguines i perfumeria on tots els productes que es venien tenien el preu únic de 65 cèntims. A la part posterior de la botiga, Joaquim Sanz també hi tenia una fàbrica d’articles de punt. Passat el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer hi havia en els baixos de can Llach la sastreria d’en Comalat. En aquest punt, la plaça quedava interrompuda, igual que en l’actualitat, pel carrer del Doctor Hysern. La continuïtat dels Turers la garantia l’edifici amb porxos construïts el 1862.

Els diumenges a la tarda, després de dinar, els homes acostumaven a reunir-se en un cafè per passar la tarda, tal com es veu en aquesta imatge d’un grup d’amics asseguts a la terrassa de l’Ideal Bar de la plaça dels Turers, a la dècada de 1920. A la pàgina següent, a dalt, la terrassa coberta de l’Hotel Flora; a la dreta, les taules del cafè de can Grilló i, davant, la terrassa de Cal Nunci. A baix, una imatge isolada de la plaça dels anys deu.

28 | l’Abans

Sota els seus arcs s’hi albergaven diversos establiments, com la botiga de mobles Busquets, seguida de les portes d’accés al cinema, al cafè i a la sala de ball del Mercantil, conegut popularment amb el nom de can Xampinya. A l’extrem final de la porxada hi havia l’Ideal Bar, regentat per Joan Güell, amb la sala de ball al pis superior. Amb el temps, el succeiria el Bar Navarra i després la Granja Canadell coneguda com can Grilló.

Així doncs tots aquests cafès completaven, juntament amb les instal·lacions de can Xampinya, una part important de l’oferta lúdica que oferia la ciutat a la mainada, el jovent i als més grans. Entremig d’aquests locals d’oci encara hi quedava lloc per a la barberia d’en Vila i la lleteria d’en Planas, coneguda com can Sala, on feien una nata de molta anomenada. L’edifici porxat quedava in-terromput per l’entrada a la plaça del carrer d’Álvarez de Castro i tot seguit, en línia recta, s’aixecava la Fonda La Flora, amb la qual es tancava l’espai que dóna nom a la plaça dels Turers. Es pot dir que l’oferta d’establiments en aques-ta banda de la vila podia cobrir les necessitats bàsiques i d’altres de

l’Abans |29

A la part superior, a l’esquerra, Joan Martí, Carme Puig, Carmen López, Josep Martí, Rosa Pujolàs, Mercè Martí i Vicens de can Ne-grell prenent un refrigeri a la terrassa de can Grilló, als anys cinquanta. Al costat, Montserrat Juncà i Comerma amb les seves filles M. Antònia i Isabel de Pa-

30 | l’Abans

lau i el seu cosí Jordi Dios davant el cinema de can Xampinya, amb els rètols de les pel·lícules que s’estaven projectant a la cartelera, als cinquanta. A la part inferior, una fotografia de la plaça dels Turers on es poden observar els canvis que ha sofert aquest espai en relació a les imatges de principis del segle XX.