Barcelona Desconeguda by Editorial Efados

BARCELONA DESCONEGUDA

Daniel Venteo

CoL.LeCCi贸

Catalunya Desapareguda

BARCELONA D E SCONEGUDA

Col·lecció Catalunya Desapareguda Primera edició: març 2015 © Editorial Efadós i Ajuntament de Barcelona, d’aquesta edició © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda © Daniel Venteo Meléndrez, dels textos i de la selecció de les imatges © Diversos autors, de les fotografies © Lucien Roisin, VEGAP (Barcelona, 2015), dels drets de les fotografies i postals de Lucien Roisin Edita EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat AJUNTAMENT DE BARCELONA Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/publicacions Arxiu Fotogràfic de Barcelona www.bcn.cat/arxiufotografic

Consell d’Administració: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Guillem Espriu Avedaño, Ángeles Esteller Ruedas, Isabel Ribas Seix, Pius Alibek, Montserrat Vendrell i Rius, Elena Subirà Roca, Josep M. Montaner i Martorell, Miquel Cabal i Guarro, Maria del Mar Dierssen i Soto, Daniel Giralt-Miracle Rodríguez, Ramon Massaguer i Meléndez, Arantxa García Terente. www.bcn.cat/barcelonallibres Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Albert Ortas i Serrano, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola. www.bcn.cat/publicacions

Assessorament lingüístic: Maria Neus Doncel Saumell Procedència de les fotografies: Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC), Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), Biblioteca de Catalunya (BC), Biblioteca Nacional de França (BNF), Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC), Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH), Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas (IAAH) i Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Fotografia de la coberta: Àngel Toldrà Viazo / Editorial Efadós ISBN Editorial Efadós: 978-84-15232-80-3 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9850-675-4 DL B 3292-2015 Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

BARCELONA DESCONEGUDA Daniel Venteo

efad贸s

庐

i n t r o d u cc i ó

PRIMER SEGLE EN FOTOGRAFIES El

D ani el Ve nte o, hi stor i a d or i mu s e òl e g

quest nou volum de la col·lecció Catalunya Desapareguda, dedicat a Barcelona, presenta una selecció d’imatges emblemàtiques del primer segle d’història de la ciutat en fotografies fins al 1939. La Barcelona desapareguda va ser el títol d’una obra emblemàtica publicada l’any 2004 per Josep Maria Huertas Claveria i el seu fill, el fotògraf Guillem Huertas Aiguaviva, i més recentment també ha estat el títol escollit per nombroses iniciatives divulgatives, com ara itineraris urbans, exposicions, conferències i pàgines a les xarxes socials, entre les quals destaca el blog Barcelofília. Inventari de la Barcelona desapareguda, creat l’any 2010. L’èxit de totes aquestes propostes evidencia l’interès ciutadà per la fotografia antiga i per la història de la capital catalana, cada vegada més gran, no solament entre els barcelonins sinó també entre tots aquells que la visiten o que segueixen, en la distància, el seu batec.

AUTOR DESCONEGUT / COL·LECCIÓ PARTICULAR (TARRAGONA)

D’ençà de la realització del primer daguerreotip de la història de l’Estat el 10 de novembre del 1839 al pla de Palau de Barcelona, la fotografia ha captat millor que cap altra innovació tècnica la profunda transformació de la ciutat de la segona meitat del segle xix i la primera del segle xx. Es tracta d’un centenar d’anys en què la capital catalana definitivament deixà de ser una ciutat emmurallada de poc més d’un quart de milió d’habitants massificats dins d’una urbs fonamentalment medieval per convertir-se en una gran conurbació metropolitana estesa de riu a riu, que havia triplicat el seu territori després de les agregacions del 1897 i que l’any 1930 ja arribava al milió d’habitants. La comparació entre la Barcelona de mitjan segle xix i la Barcelona franquista castigada per la Guerra i la postguerra fa pràcticament irrecognoscible la ciutat en aquests dos moments històrics d’una gran transcendència. I la fotografia en dóna testimoni, amb algunes fites pel que fa a la cobertura visual, com ara les exposicions internacionals del 1888 i del 1929 o l’obertura de la via Laietana a partir del 1908. Les pàgines d’aquest llibre proposen un relat visual i textual per a aquest primer segle d’història en imatges de la mà d’alguns dels autors més prestigiosos

CASA VIDAL-QUADRAS Els entorns del pla de Palau van ser l’espai privilegiat on es van continuar realitzant una bona part dels primers daguerreotips de la història de Barcelona. La data aproximada de la imatge és el 1848.

i n t r o d u cc i ó

AUTOR DESCONEGUT / AFB

de l’època. En aquesta nòmina s’inclouen els primers fotògrafs internacionals que retratarien la capital catalana, com ara Franck o Laurent, seguits d’autors locals que ens han deixat extensos àlbums, com els germans Josep i Antoni Esplugas, Joan Martí o Pau Audouard. Entrat el segle xx, neix la primera generació de fotoperiodistes, encapçalats per Alexandre Merletti, Adolf Mas i Frederic Ballell, seguits per Josep Brangulí, Josep Domínguez, Alejandro Antonietti, Josep Maria Sagarra, Carlos Pérez de Rozas o Camil Merletti, entre molts d’altres. La història de la transformació urbanística de la ciutat i els esdeveniments polítics, socials i econòmics, però també la petita història dels barcelonins, han quedat fixats en milers d’albúmines, targetes postals, plaques de vidre i negatius plàstics, entre molts d’altres suports, conservats en arxius públics i privats. La riquesa del patrimoni fotogràfic català, i especialment del barceloní, és extraordinària. L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, com també el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, l’Arxiu Històric del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, l’Arxiu Mas, la Biblioteca de Catalunya o l’Arxiu Nacional de Catalunya, entre d’altres, són algunes de les institucions que no solament han fet de la conservació 6

AUTOR DESCONEGUT / AFB

i documentació d’aquests fons la seva missió, sinó també la seva difusió entre el gran públic. La digitalització cada vegada més nombrosa de les seves col·leccions permet accedir avui d’una manera ràpida i eficient als seus fons mitjançant recursos telemàtics. En la majoria dels casos, aquesta accessibilitat immediata i gratuïta al patrimoni fotogràfic històric del país i la seva divulgació a la xarxa d’Internet –quan no està renyida amb els drets de la propietat intel·lectual– signifiquen un gran avenç en la democratització de l’accés a la cultura. Aquesta petita obra que teniu a les mans és, en definitiva, només un tast minúscul d’unes 170 fotografies de la Barcelona dels segles xix i xx, i especialment dels gairebé tres milions d’imatges conservades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La seva seu al vell convent de Sant Agustí del carrer del Comerç és un dels centres patrimonials més rellevants d’arreu d’Europa, tant per la quantitat i la qualitat de les col·leccions com per les seves iniciatives de divulgació cultural mitjançant suports tradicionals, com ara publicacions i exposicions, i d’aplicacions per a les noves tecnologies. Una institució i un patrimoni que són, en definitiva, l’orgull d’una ciutat i d’un país.

AUTOR DESCONEGUT / AFB

BARCELONINS DEL 1840 El nou invent de la fotografia ben aviat va revolucionar la manera en què els barcelonins s’havien retratat fins al moment. A la pàgina anterior, un retrat anònim posterior al 1842. En aquesta, el barceloní Eduard Coll retratat els anys 1844 i 1847.

L E S P RI M E R E S F OTO G R A F I E S

Muralla de mar La façana marítima de la ciutat, presidida per la muralla de mar, havia esdevingut des del segle xviii el principal passeig de la ciutat emmurallada. Juntament amb la Rambla i el passeig de l’Esplanada de la Ciutadella, formava un gran eix que estructurava la ciutat antiga.

JOAN MARTÍ / AFB

Passeig d’Isabel II El pla de Palau era un centre neuràlgic de la Barcelona de la primera meitat del segle xix i també l’indret escollit per realitzar el primer daguerreotip de l’Estat espanyol: l’edifici de la Llotja n’era el protagonista, que aquí es veu en una imatge del francès Franck.

FRANCK / BNF

FRANCK / BNF FRANCK / BNF

Baluard de Tallers

Ruïnes de Santa Anna

Les restes de l’antic baluard de Tallers apareixen aquí fotografiades cap al 1856. A l’esquerra s’aprecia els milers de carreus de les muralles, reaprofitats posteriorment per a noves construccions de les rondes i de l’Eixample. A la dreta, la fàbrica Bonaplata del carrer dels Tallers.

Franck, retratista de personalitats com el músic Hector Berlioz i el pintor Édouard Manet, ha deixat algunes de les fotografies més impactants de mitjan segle xix, com ara les restes del monestir de Santa Anna, que també són conegudes per l’obra de dibuixants com ara Pau Rigalt i pintors com Ramon Martí Alsina.

L’Eixample verge

AUTOR DESCONEGUT / AFB

Aquest fotomuntatge panoràmic del capdamunt de la Rambla –des del Palau de la Virreina, a l’esquerra, fins a Collserola, al fons– permet visualitzar, des del campanar del Pi, una part de la ciutat antiga, com també del futur Eixample, cap a l’any 1860, tot just després de l’aprovació del Pla Cerdà. A l’espai de la plaça de Catalunya ja es reconeix la Casa Gibert –en construcció– i l’estació de Sarrià.

La ciutat des del Morrot Panoràmica de la ciutat presa pel prestigiós retratista Franck des de la muntanya de Montjuïc amb l’antic baluard del Rei i el portal de Santa Madrona en primer terme. El perfil del recinte urbà encara està dominat pels campanars de les esglésies i per la torre de Sant Joan de la Ciutadella.

FRANCK / AFB

Tramvies al pla de Palau L’any 1872, el pla de Palau es preparava per a l’arribada del tramvia, com ho mostra aquesta imatge de J. Laurent dels treballs d’instal·lació de les vies al paviment. La plaça consolidava així el seu caràcter de centre neuràlgic de comunicacions. A l’esquerra, els Porxos d’en Fontserè.

JEAN LAURENT / AFB

L A C IUT A T A NTI G A D E L S E G L E X I X

Antiga Duana La presència de l’antiga Duana al pla de Palau, com també de la Llotja i de l’antiga Hala dels Draps, fa palesa la importància comercial que tenia aquest espai per a la ciutat medieval i moderna. A la imatge, l’edifici fotografiat durant la dècada del 1860.

Construït l’any 1837 i enderrocat només 22 anys després, el portal de Mar va ser una de les efímeres icones arquitectòniques de la ciutat liberal. En primer terme ja apareix la font del Geni Català, instal·lada al bell mig del pla de Palau el 1856, quan fou presa aquesta imatge.

FRANCK / AFB

JOAN MARTÍ / AFB

Portal de Mar

El Palau Reial, cremat El dia de Nadal del 1875 cremava el Palau Reial de Barcelona, la presència del qual dóna nom al pla de Palau. Més desconegut és, en canvi, el passatge privat que tancava l’edifici per la seva part posterior i que conserva, encara avui, el nom de Rere Palau. La fotografia mostra el seu estat molt poc abans de la seva desaparició.

Les torres de la muralla romana de la plaça Nova eren l’element més visible de dues construccions destacades del barri de la catedral: a l’esquerra, la Casa de l’Ardiaca –seu a finals del segle xix del Col·legi d’Advocats i avui de l’Arxiu Històric de la Ciutat–, i, a la dreta, el Palau del Bisbe.

JOAN MARTÍ / AFB

Plaça Nova

Plaça del Rei Abans de les profundes obres de restauració durant la postguerra franquista, la plaça del Rei i l’antic Palau Reial Major medieval oferien aquest aspecte durant la dècada del 1870. Integrat dins del convent de Santa Clara, el Saló del Tinell passava desapercebut.

JOAN MARTÍ / AFB

Palau del Lloctinent

Més de 125 anys després d’haver-se pres aquesta fotografia, el Palau del Lloctinent –vist a la primera imatge des del carrer del Veguer i a la segona, des de l’absis de la catedral– continua essent la seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i un dels elements patrimonials més rellevants del Barri Gòtic.

AUTOR DESCONEGUT / AFB

Portal de l’Àngel L’epicentre de l’actual barri comercial de Barna Centre també ha estat, des del segle xix, un dels principals eixos de comunicació entre el centre neuràlgic del nucli històric i el pla de Barcelona: el Portal de l’Àngel. Al fons del perfil urbà, la catedral i el seu característic cimbori inacabat.

El monestir de Santa Anna és, juntament amb les capelles de Sant Llàtzer, Santa Llúcia i d’en Marcús, i del monestir de Sant Pau del Camp, una de les poques mostres d’arquitectura romànica conservades a Barcelona. La imatge fou presa durant la dècada del 1870.

JOSEP E. PUIG / AFB

ANTONI ESPLUGAS / AFB

Santa Anna

Daniel Venteo És autor d’una vintena d’obres sobre la història de la capital catalana, entre les quals destaquen Autobiografia de Barcelona (2013) i La Barcelona d’entreguerres (2014). També ha estat comissari d’exposicions com ara «L’obertura de la via Laietana, 1908-1958» i «Catalunya.cat: un retrat de la Catalunya contemporània», ampliació de l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya.

efadós

arcelona es presenta en aquest llibre mitjançant una selecció d’imatges emblemàtiques del primer segle d’història de la capital catalana capturat per la fotografia, d’ençà del primer daguerreotip l’any 1839 –avui perdut– fins a finals de la Guerra Civil, el 1939. Per les seves pàgines desfila la Barcelona de mitjan segle xix, les grans exposicions internacionals, la vida quotidiana del centre històric i l’eclosió de l’Eixample monumental de la mà dels fotògrafs més prestigiosos de l’època. comarca Del BarCElonès

núm. 7