Barcelona panoràmica: Postals d'Àngel Toldrà Viazo

Barcelona Anys 1905-1930

LLUÍS PERMANYER

BARCELONA PANORÀMICA POSTALS

ÀNGEL TOLDRÀ I VIAZO

Àngel Toldrà i Viazo A. T. V. va ser un veritable gegant de l’especialitat de la targeta postal fotogràfica. Darrere d’aquestes sigles, que donen, sens dubte, una primera impressió un xic enigmàtica, s’hi amagava un barceloní de soca-rel. Dir que s’hi amagava no és pas, en aquest cas, una exageració ni tampoc un recurs literari. I és que Àngel Toldrà i Viazo era d’un tarannà simplement hermètic i poc comunicatiu, no solament de cara enfora, potser per timidesa, sinó també en família. Es va casar amb Antònia Monsó i van tenir tres filles. Aquest perfil tancat i poc sociable no li va impedir portar a terme una tasca professional i comercial de gran abast, amb una transcendència sens dubte històrica pel rigor tècnic amb què va realitzar en tot moment la seva feina.

Les dades biogràfiques aquí citades han estat manllevades de la investigació efectuada el 2002 per Rafel Torella, conservador de l’Arxiu Fotogràfic del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, destinada a ser publicada en el llibre d’Ernest Boix Catàleg de Targetes Postals de Barcelona (A. T. V.).

Àngel Toldrà i Viazo havia nascut a Barcelona el 1867. No va sentir, de jove, cap mena de vocació per l’art naixent de la fotografia. Va fer estudis primaris de comptabilitat i de comerç. Es va instal·lar en una botiga al carrer de la Canuda, al número 41-43, una papereria d’una certa qualitat que, segons sembla, existia abans, ja que ell precisava en les primeres targetes que era «sucesor de A. de Y. López». Es distingia per vendre sobretot cromos i papers especials com a representant d’una marca belga acreditada, la marca Biermans. En el mateix establiment disposava d’espai suficient per tenir un obrador on realitzava l’estampació.

Un anunci que feia publicar a la premsa ho precisarà millor: «Toldrà Viazo (Ángel), representante, litografía, estampería, depósito de cromos, de molduras y fábrica de calcomanías». Des d’un bon començament es va acreditar pel nivell de qualitat i d’exigència amb què realitzava els treballs, a més d’una puntualitat impecable.

Vivia en una torre a Sant Gervasi (al número 26 del carrer de Saragossa). Aquest fet potser explica que, en triar els temes barcelonins, considerés que també tenien interès uns barris allunyats del centre vital però que gaudien de bellesa i de personalitat suficient per quedar bé en les targetes postals. Era veí de l’astrònom Josep Comas i Solà, amb qui va mantenir una estreta relació, la qual cosa explica que també edités comercialment temes de núvols i d’astres.

Cultivava des de sempre una sensibilitat artística innata, que el va abocar al col·leccionisme.

Comprava pintura, sobretot de Modest Urgell, amb qui tenia una bona amistat, i també objectes d’allò més diversos. No hi ha dubte que aquesta passió lligava de forma coherent amb el fet que en un cert moment el seu interès derivés apassionadament vers la fotografia.

Va morir el 1956, després d’haver patit una crisi econòmica que es va agreujar tant que el va obligar a vendre’s la torre i també la col·lecció d’art.

El 1905 va intuir que valia la pena dedicarse també a la creació, a l’estampació i a la comercialització de targetes postals. Ell triava els temes, precisava l’enquadrament exacte per mitjà d’un petit marc, però no executava la fotografia, responsabilitat que va deixar a les mans d’un ajudant estranger. No cal dir que la mateixa minuciositat i perfecció que cercava en la primera part del procés, també la perseguia en el delicat moment de l’estampació en el taller d’arts gràfiques. El resultat que aconseguia sempre era impecable. Va ampliar el gènere en aportar, a més del format postal clàssic, el panoràmic i l’estereoscòpic. Toldrà es va convertir, tot seguit, en el millor professional d’aquesta especialitat que d’altres també conreaven. Va treballar-la fins al 1930. I va produir unes 7.500 targetes postals. Una obra magna, sens dubte.

20

Carrer de Pelai

21

Rambla de Canaletes

22

Rambla dels Estudis

23

Rambla de les Flors

8

La ciutat des de l’església del Pi Quina densitat, tot i que apareix molt igualitària! El barri històric patia molt més que el Raval la densitat, que era literalment inhumana. Tot això havia estat conseqüència de les muralles i de la revolució industrial. Tan estreta i congestionada era la xarxa laberíntica de carrers, que es podia anar de la Generalitat a Santa Maria del Mar sense baixar a la via pública: tot saltant de terrat en terrat –i no calia pas ser un atleta. Per aquesta raó

Cerdà va projectar l’Eixample amb carrers que com a mínim havien de tenir vint metres d’amplada, per tal que facilitessin la ventilació i la insolació, a més del trànsit. La imatge mostra un nou barri que creix sense aturador. I descomptades algunes excepcions, com el nucli de la plaça de Catalunya, també s’hi manté de moment una altura ben monòtona, la qual cosa afavoria que no es multipliqués el perill de reproduir-hi la densitat dels barris històrics.

1

Palau de la Virreina

2

Església de Betlem

3

Reial Acadèmia de Ciències i Arts

4

Tibidabo

5

Hotel Colón

6

Catedral

A

La Rambla

B

Carrer d’en Roca

C

Carrer de Petritxol

D

Passeig de Gràcia

E

Carrer del Pi

F

Carrer de la Palla

279

4 5 3

A 6

2

D

1 B A

C

E

F

6

Vista panoràmica des de l’església de la Mare de Déu del Pi

10

La ciutat des de l’església de Sant Just Quin goig de veure la uniformitat aèria que ofereix la ciutat! Es fa evident que el principal signe de poder, expressat per mitjà de l’arquitectura i en aquest cas reforçada per l’altura, ve marcat per les torres campanars de les esglésies. Les que més sobresurten són gòtiques. Les campanes van marcar des de ben aviat l’horari pietós; en imposar-se el rellotge, va aparèixer el contrapunt de les hores civils. En aquesta panoràmica, que dirigeix la mirada vers Montjuïc

i que per tant l’encara cap a tot el Raval, val la pena d’observar que en aquell barri despunten uns altres signes de poder: el fabril. En efecte, les xemeneies s’alcen amb una esveltesa gairebé escultòrica i reforcen una presència rellevant amb el fum espès i fosc que exhalen. Però encara hi havia un altre element: els colomars. Permetien fugir de la densitat, respirar aires menys contaminats i sentir la carícia dels vents. Per això eren tan populars.

5

2

1

Monument a Colom

2

Castell de Montjuïc

3

Montjuïc

4

Ajuntament

5

Hospital de la Santa Creu

6

Església del Pi

7

Generalitat de Catalunya

8

Universitat

9

Colomar

10

Catedral

A

Plaça de Sant Jaume

B

Carrer de Sant Honorat

C

Carrer del Bisbe

11 31

8 6

1

C

7

3 7 4

10

9

4 A

B

Vista panoràmica des de l’església de Sant Just

32

Catedral

Carrer de Ferran

33

Rambla del Centre

34

Gran Teatre del Liceu