ALFRED RODRÍGUEZ PICÓ
BARCELONA PANORÀMIQUES METEOROLÒGIQUES FOTOGRAFIES
SERGI PERICHE
efadós
®
Barcelona. Panoràmiques meteorològiques Alfred Rodríguez Picó - Fotografies Sergi Periche Col·lecció Panoràmiques d’Avui Primera edició: novembre 2016 © Editorial Efadós i Ajuntament de Barcelona, d’aquesta edició © Editorial Efadós, de la col·lecció Col·lecció Panoràmiques d’Avui © Alfred Rodríguez Picó, dels textos © Sergi Periche, de les fotografies Edita:
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Gámez, Joan Llinares Gómez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Águeda Bañón Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo Assessorament lingüístic: Maria Neus Doncel Saumel
EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol Tel.: 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat
ISBN Editorial Efadós: 978-84-16547-24-1 ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9850-929-8 DL B 22799-2016
AJUNTAMENT DE BARCELONA Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel.: 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
Imprès a Catalunya
Índex de l’obra
6 Pròleg
99 El millor dia de l’any
8
103 Estiu amb dues cares
Introducció
15 L’hivern anticiclònic
111 Calor... i xafogor
19 Les depressions més profundes
115 Onades de calor
27 Nevades a Barcelona
123 La natura explota
31
127 Llamps i trons
Tempesta de neu mediterrània
39 Invasions fredes
135 Aquí s’inunden, allà quatre gotes
43 L’hivern més fred
139 Els pitjors aiguats
51 Lluita de dues estacions
147 La tardor truca a la porta
55 Els celatges més espectaculars
151 Festa major i cumulonimbus
63 Primavera avançada o hivern endarrerit
159 Primer temporal de tardor
67 Lliçó de núvols
163 Llevantada!
75 Boires de primavera
171 Estiuet de tardor
79 Boires de marinada
175 Vents per a tothom
87 ‘El temps està boig’
183 Tardor amb moltes cares
91 Quatre estacions en un dia
187 Meteorologia per triar i remenar
Alfons Puertas Meteoròleg de l’Observatori Fabra
6
Escric aquest text una tarda de dissabte tot fent una guàrdia a l’Observatori Fabra. En els vidres ressonen trons llunyans. S’acosta una tempesta a Barcelona des del Vallès, ja molt desfeta, plou feblement i, amb pluja, no és un bon moment per sortir amb la càmera a fer fotos. En aquest instant recordo l’encàrrec del Sergi d’escriure el pròleg d’aquest llibre i trobo que és una ocasió immillorable per fer-ho, tot esperant que la tempesta marxi mar endins i la composició, ja sense pluja a l’Observatori, sigui més fotogènica. El llibre que teniu a les mans està farcit de fotografies que són autèntiques obres d’art. El mèrit de tanta bellesa no és pas del fotògraf. Ell no pot decidir on posar els núvols, ni el sol, ni l’aparició d’un fenomen òptic o d’un llamp. Aquesta creativitat queda sempre a les mans de la natura. El mèrit del fotògraf és molt més terrenal, però no pas per això menys valuós. La paciència, la constància i la tenacitat són valors avui dia molt desacreditats en una societat de presses, de solucions fàcils i immediates. Són precisament aquestes qualitats antiquades les que permeten al Sergi copsar les obres
d’art atmosfèriques amb la seva càmera i finalment mostrar-les a tots aquells que no érem allà. Només tombar aquesta primera pàgina us endinsareu plenament en l’obra gràfica del seu autor, solament una petita part de la seva immensa base de dades il·lustrada del cel de Barcelona. El que aquest llibre no us pot mostrar són els anys de dedicació invertits per confeccionar-lo, les hores de son perdudes, les restades a la família i als amics, i les de feina davant l’ordinador. Tampoc no us transmet els nervis de l’autor per arribar a temps de captar cada fenomen, ni el fred implacable de l’hivern dalt del turó de la Rovira amb l’embat del vent, ni la humitat sota la pluja durant hores. Aquest llibre no pretén acostar-vos a la felicitat del fotògraf en contemplar la recompensa, ni explicarvos la tècnica emprada per captar-la i poder mostrar-la tal com la natura ens la serveix. El que teniu a les mans és la feina de molts anys condensada en unes pàgines per acostar la meteorologia de casa nostra, la que dia rere dia se’ns ofereix d’una manera gratuïta a sobre dels nostres caps, a tots aquells que la volem admirar i aprendre’n.
Pròleg El fotògraf meteorològic no solament es recorda de santa Bàrbara quan trona. Ho ha de fer molt abans i fins i tot molt temps després. En realitat, el gran teatre atmosfèric és de sessió contínua. Qui vulgui gaudir de l’obra ha de seure a la platea del seu mirador molt sovint, cada dia, perquè sap que, amb la insistència, trobarà la recompensa. Per experiència us dic que moltes vegades, quan menys t’ho esperes, quan penses que no veuràs res singular, apareix el fenomen meteorològic fugaç o la composició irrepetible de núvols i de llum que en un instant efímer et mostra el seu encant. Dura poc i no es tornarà a repetir mai més. Si no ets allà, t’ho perdràs. Aquest llibre us acosta a la comoditat de casa vostra aquests espectacles efímers.
un punt addictiu, que us faran desitjar que el llibre no s’acabi mai. Però no heu de patir gens: el que aquí se us mostra ho podeu trobar a Barcelona només aixecant la mirada. Permeteu-me un consell: agafeu l’hàbit de mirar el cel. La meteorologia és l’única afició que se us ofereix de franc les 24 hores del dia. No calen instruments, ni tecnologia, ni cobertura de mòbil per accedir-hi.
Si la paciència és la virtut del qui sap suportar sense pertorbació de l’ànim els infortunis, les ofenses i els treballs, el Sergi és probablement una de les persones més pacients que conec. De ben segur que vosaltres no haureu de gastar-ne gaire, de paciència, per devorar amb la mirada les seves imatges, hipnòtiques i encisadores, amb
Ara que ja es desfà la tempesta de Barcelona mar endins, és el moment de tornar a la terrassa de l’Observatori, veure com s’allunya i esperar que la composició dels núvols, de la pluja i de la llum sigui favorable.
El text que acompanya cada imatge està magistralment redactat pel mestre Alfred Rodríguez Picó i us n’ajudarà a comprendre el contingut. Aquesta fórmula, la que afegeix virtuosisme fotogràfic a la imatge i experiència divulgativa a la narració, fa d’aquesta publicació un producte imprescindible per als amants de la meteorologia.
Barcelona, 14 de maig del 2016, 1,2 mm de pluja
7
Alfred Rodríguez Picó Meteoròleg i director de Taiko Meteorologia
Us vull explicar els primers records de la meva infantesa. Era molt petit però els tinc ben conservats. De fet, crec que em van indicar un camí molt ben definit per a la resta de la vida: la passió pels fenòmens meteorològics.
8
Monument a Cristòfor Colom durant la nevada del 1962. Cuyàs / ICGC
Era el 24 de desembre del 1962 cap a mig matí i la meva mare em va embolicar amb unes mantes, ja que les finestres de casa eren obertes. Ens estaven instal·lant la línia telefònica. Feia un fred tremend i notava els peus glaçats. El cel era gris i a la terrassa hi havia un safareig amb l’aigua glaçada. Llavors vivia al carrer del Marquès de Foronda de Barcelona, entre els barris d’Horta i del Carmel. El segon record prové de l’endemà, dia 25 de desembre, Nadal. Els pares em desperten cap a les vuit del matí i em diuen que miri per la finestra: tot era cobert de neu. El cel tenia una tonalitat grisenca quasi blavosa i, malgrat la intensitat de la nevada, el silenci era absolut. El tercer record és d’unes quantes hores després, cap a mitja tarda. Estem jugant als Juegos Reunidos, el llum fa un
pampallugueig i immediatament sentim un potent tro. La nevada no parava i en aquells moments era intensíssima. I, per acabar, el quart record. És el dia de Sant Esteve i el meu pare em desperta, em vesteix, m’embolica els peus amb paper de diari, em posa unes botes d’aigua i... anem a l’aventura! Fa sol, ha passat la tempesta i tot és blanc: muntanyes de neu oculten cotxes, arbres, carrers. Hi ha uns passadissos que ha fet la gent i jo amb prou feines albiro el que hi ha darrere. Barcelona es troba a mig camí del pol nord i de l’equador; per tant, malgrat gaudir d’un clima mediterrani, podem tenir de tant en tant invasions d’aire molt fred d’origen polar o encara més fred, d’origen siberià. Tampoc no falten a la cita algunes glopades nord-africanes que, barrejades amb la humitat del mar, ens donen jornades d’intensa calor o xafogor. Precisament el Mediterrani, després de rebre entre el maig i l’agost una bona dosi d’escalfor, ens pot portar sorpreses explosives que poden aparèixer cap a finals d’agost, al setembre i a
Introducció l’octubre. Les primeres entrades fredes de finals de l’estiu o de la tardor per les capes superiors es poden combinar amb vent de llevant en superfície, vent marítim carregat d’humitat i d’escalfor. La combinació de les dues masses d’aire és un veritable còctel explosiu que es materialitza en forma de grans tempestes, en aiguats d’extraordinària intensitat. Potser un dels més imponents va afectar la ciutat de Barcelona la nit del 31 de juliol a l’1 d’agost del 2002. Una gran tempesta es va situar entre el Baix Maresme i el Baix Llobregat, i va afectar poblacions veïnes. Però no era una tempesta habitual, de les que sembla que s’enfonsi el cel però en poca estona tot s’acaba. Aquesta era una tempesta estàtica. Descarregava amb una gran intensitat, semblava que afluixava però novament es regenerava i tornaven a caure galledes d’aigua... Són records que es queden gravats per sempre. Intentes immortalitzar-los amb fotografies, però les sensacions es queden per sempre. M’agradaria continuar-vos explicant més fenòmens, grans calorades com la de l’estiu
del 2003 o fredorades com la del febrer del 1956 i el gener del 1985 o llevantades com la del setembre del 1971 o pedregades com la de... Bé, anem a pams. Tot això ho anireu experimentant en les pàgines següents, combinat amb un bon grapat d’anècdotes barcelonines recents o de fa 200 anys, sempre amb els fenòmens meteorològics com a protagonistes i les espectaculars imatges de Sergi Periche. Mireu el cel més sovint, gaudiu de la combinació de núvols amb els seus colors, formes, tonalitats; de la màgia i la pau que transmet un arc de Sant Martí o una posta de sol rogenca; de la sensació de poder que ens dóna veure una negror que es va aproximant o de l’encara més poderós tro que esquerda el cel barceloní. Impregneu-vos de les sensacions que transmeten els diferents fenòmens meteorològics, siguem part de la Natura, sempre amb respecte i amb humilitat. Visca la Meteo!
9
10
11
12
L’HIVERN ANTICICLÒNIC No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’ha acabat
Q
uan l’anticicló de les Açores s’entossudeix a visitar-nos a l’hivern, s’hi pot quedar molts dies. Poden passar setmanes seguides amb un cel clar i un solet que s’agraeix però sense cap fenomen que cridi l’atenció. La ciutat de Barcelona, amb situacions anticiclòniques hivernals, sempre que no hàgim tingut un atac d’aire fred anteriorment, acostuma a tenir vents encalmats, temperatures poc fredes, cels clars i inversions tèrmiques que normalment comporten alts nivells de contaminació. Ensopiment meteorològic garantit. Això sí, un cop surts de la ciutat en direcció a Lleida, ja veus per la Panadella una cascada de boira que salta la carena muntanyosa: a l’altre costat tenen la boira enganxada, inamovible fins que no arribi un canvi de masses d’aire. Un exemple extraordinari d’hivern anticiclònic el vam tenir entre el desembre del 1988 i el febrer del 1989: durant els tres mesos vam tenir anticicló, 81 dies!..., des del 4 de desembre del 1988 fins al 24 de febrer de l’any següent, amb registres de pressió atmosfèrica de més de 1.040 mil·libars.
Arnold SCHÖNBERG PASSA FRED A BARCELONA El compositor Arnold Schönberg vivia a Àustria i, entre la persecució dels nazis i la delicada salut, a l’octubre del 1931 va venir a viure a Vallcarca, a Barcelona. Tres mesos després, una gran fredorada i nevades contínues a la ciutat li van fer escriure: «[...] aquí neva des de fa tres dies, fa més fred que a Viena [...]». Ell que volia clima mediterrani, va quedar ben servit!
hivern
13
14
15
16
LES DEPRESSIONS MÉS PROFUNDES Darrere la barrundanga ve la bonança
P
erò a l’hivern barceloní no tot són flors i violes. Quan s’enfada, ja ens podem preparar. L’anticicló pot desaparèixer i donar pas a pertorbacions que poden baixar molt de latitud. Un fet excepcional es va donar el 30 de gener del 1986. Una depressió va viatjar d’Islàndia a Catalunya i es va convertir en un veritable monstre amb una pressió atmosfèrica de 972,5 mil·libars a la Costa Brava. Un temporal de pluja, neu i vent va deixar la part més alta de la ciutat incomunicada. Les pertorbacions poden viatjar encara més al sud i travessar l’estret de Gibraltar en direcció a València i les Balears. Ja tenim les llevantades assegurades, com la de Sant Esteve del 2008, amb pluja, vent i onades de més de cinc metres. De vegades, aquestes situacions són contínues: entre el 15 de desembre del 1996 i el 15 de gener del 1997, tot un reguitzell de depressions travessaven l’estret de Gibraltar i ens enviaven llevant i pluja gairebé sense interrupció. Els barcelonins portàvem el paraigua a la mà com si es tractés d’una extensió del braç. Tot regalimava aigua i la humitat amb prou feines baixava del 80%.
HIVERNS DE PARAIGUA De tant en tant ens toca algun hivern plujós i amb poc sol. Del 21 de desembre del 2009 al 21 de març del 2010 va ploure 52 dies, amb gairebé 300 litres. Es van donar nombrosos casos de depressions circadiàries, depressions anímiques lleus provocades per la manca de llum solar. No cal dir que molta gent es va alegrar quan l’anticicló es va dignar a visitar-nos.
hivern
17
18
19
20
21
22
23
24
NEVADES A BARCELONA Bonança d’hivern i paraula de senyor, qui se’n fia no està bo
N
o cal dir que Barcelona no és ciutat de neu, tot i que, a diferència d’altres poblacions mediterrànies de la Península, com València, Màlaga, Alacant..., el fenomen es deixa veure una mitjana d’un cop l’any. De vegades només són quatre flocs i de vegades..., una mica més. La combinació perfecta per a una bona nevada com la del Nadal del 1962 sempre és la mateixa: prèviament hem de tenir una entrada d’aire molt fred i sec de l’interior del continent. Un cop ja tenim instal·lat el fred, es pot formar alguna pertorbació cap a les Balears o al sud de Catalunya que ens envia vent humit de mar... i ja tenim el còctel perfecte: aire molt fred i entrada posterior d’aire més càlid i humit del Mediterrani. En aquell cas excepcional, la nevada va durar més de 24 hores i va deixar entre quaranta i setanta centímetres a tota la ciutat. Una situació similar es va donar els dies 8 i 9 de març del 1883, amb quaranta centímetres a la Rambla, aquell cop amb una entrada freda que va fer baixar el termòmetre a –2,5°C al mateix passeig. Estadísticament, el febrer és quan hi ha més nevades, però quan el març s’enfada...
UNA DÈCADA PRODIGIOSA La dècada dels vuitanta del segle xx va ser força generosa en nevades. Del 1983 al 1987, el centre de la ciutat va registrar tretze nevades i el Tibidabo, vint. Cal destacar les cinc nevades caigudes del 8 al 15 de febrer del 1983, la de la nit de Reis del 1985 o la intensa tempesta de neu amb vent violent del 30 de gener del 1986, que va deixar més de trenta centímetres en zones elevades de Collserola.
hivern
25
26
27
28
TEMPESTA DE NEU MEDITERRÀNIA Aigua de gener omple bótes i graner, i la pica d’oli també
J
a sabem que a Barcelona no hi neva amb freqüència però podem dir que s’hi pot veure nevar «de novembre a març». Pot semblar una exageració; amb tot, fem memòria: el matí del diumenge 21 de novembre del 1999 va caure una nevada a la ciutat que la va emblanquinar des de Collserola fins a la mateixa platja. Va ser l’única vegada en tot el segle xx que la neu va agafar a la ciutat en un mes de novembre. Al mes de març n’hi ha un bon grapat, de nevades, com la ja comentada del 1883 o la molt més recent del 8 de març del 2010: una veritable tempesta de neu amb llamps, trons, vent i visibilitat que en alguns moments es reduïa a menys de cent metres. Uns amics d’Estocolm es trobaven a la ciutat i comentaven que ben poques vegades havien vist nevar amb aquella intensitat. És clar..., es tractava d’una tempesta de neu mediterrània!, i el Mediterrani acostuma a fer les coses a l’engròs. Un exemple més de «bogeria» del nostre temps: després d’un gener del 1983 anormalment càlid i tranquil, el febrer ens va ensenyar l’altra cara de la moneda: la segona setmana d’aquell mes ens va portar cinc nevades!
RIUS DE FRED En nits fredes, asserenades i encalmades, el Vallès Oriental va emmagatzemant aire fred, la humitat s’enfila fins a arribar al punt de condensació i es formen boires. El magatzem ja no pot guardar més fred i es desborda per sobre de Collserola o aprofitant les valls, com la del Besòs. Són veritables rius de fred i boira, a vegades ben visibles des de la ciutat.
hivern
29
30
31
Inclou 30 fotografies panoràmiques desplegables de 0,85 metres
14
12
1
BARCELONA PANORÀMIQUES METEOROLÒGIQUES
efadós
®
Aquest llibre, escrit pel meteoròleg Alfred Rodríguez Picó i il·lustrat amb fotografies de Sergi Periche, pretén compartir totes les sensacions que la natura ens ofereix amb la finalitat que el lector gaudeixi de la meteorologia barcelonina. Al cel es presenten uns espectacles fabulosos, combinacions de núvols de tota mena, postes de sol magnífiques, fenòmens òptics, cortines de pluja torrencial que avancen amb empenta..., i Barcelona no se n’escapa. Al llarg d’un any apareixen tongades anticiclòniques
amb celatges ensopits, però, quan la natura vol ensenyar les dents, ho fa amb ganes. Sobre el cel barceloní es poden veure núvols alts, mitjans, baixos, de desenvolupament vertical i els poderosos cumulonimbus, núvols que poden arribar a tenir 10 o 12 quilòmetres de dimensió vertical, veritables monstres de la natura amb bases fosques com el carbó, amb aiguats que engoleixen la ciutat i llamps que esquerden el cel. I la neu tampoc no falta a la cita, tot i que de vegades es fa esperar.