Barcelona Anys 1912-1935
LLUÍS PERMANYER
BARCELONA PANORÀMICA POSTALS
LUCIEN ROISIN BESNARD
Lucien Roisin Besnard
2
Jaume Tarrés Pujol, historiador
Lucien Roisin Besnard va néixer a París el 30 d’octubre de 1884. No sabem gairebé res de la seva infantesa i adolescència. Passats els vint anys, va venir a Barcelona com a fotògraf de postals. Si vingué contractat per un editor de postals francès o per un de català és tota una incògnita. El fet és que les postals més antigues que circulen de Barcelona, fotografiades i editades per ell mateix, les hem pogudes documentar el 1912, quan tenia 27 anys. Molt probablement aleshores ja estava establert al passeig de Sant Joan de Barcelona. La seva entrada –amb l’ofici de fotògraf de postals– a Barcelona es donà quan ja havien passat dues onades del boom de la targeta postal. La primera, corresponent al període pioner, havia estat al final del segle xix amb les edicions de postals catalanes impreses a l’estranger. La segona onada fou protagonitzada pels primers postalers catalans del començament del segle xx (Bartrina, Viola, Tasso, Figuerola, Cunill, ATV, etc.). Roisin fou un dels que protagonitzaren una segona generació
de postalers en la tercera gran onada d’aquell boom, la del període de màxima popularització i producció de la targeta postal. Passats els primers temps, després d’establir-se pel seu compte, marxà cap a França quan començà la Primera Guerra Mundial. Allà edità postals de les escenes de guerra i dels pobles bombardejats del front en territori francès. Les seves fotografies van servir posteriorment per reproduir escenaris de guerra, com ara els refugis que a tall de museu temàtic es van construir al Tibidabo. Després de la Guerra, tornà a Barcelona i aleshores començà el seu treball ingent de producció de postals a l’engròs per a tot tipus d’encàrrecs d’establiments de venda de postals de tot Catalunya i, més endavant, de tots els racons de l’Estat espanyol. El gros de la seva feina l’hem de situar en el període que va de la Primera a la Segona Guerra Mundial. La seva producció només és comparable, quantitativament, a la de la impremta barcelonina de can Thomàs. Com passava en aquesta impremta, devia rebre els encàrrecs d’iniciatives editorials de postals per
part d’establiments de diferents localitats, de vegades amb l’enviament dels clixés fets per un fotògraf local. No sempre va ser ell, o un fotògraf enviat per ell, l’encarregat de fer cada un dels centenars, de milers, de clixés necessaris per fer les targetes postals. El gros de les primeres postals que va comercialitzar les feia imprimir en fototípia amb tintes negres. Cap a mitjan anys vint començà un segon període, amb la utilització de tintes blaves, i, cap als anys trenta, comercialitzà postals reproduïdes amb tècniques fotomecàniques (les anomenades fotogràfiques). La rivalitat amb la casa Thomàs va anar creixent amb el pas del temps, fins a superar-la cap als anys trenta amb la producció de les postals fotogràfiques. El 1924 és quan va registrar la marca L. Roisin, fot. Barcelona, amb el número 53.425. Aquell any es pot dir que començà la seva supremacia en la fabricació de postals. També és l’any en què es casà amb Ana Sierra Moreno. El 1927, la seva
rellevància en el món del turisme, determinada per ser un dels màxims fabricants de postals, li va donar entrada com a soci a la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona. Aleshores es traslladà a la rambla de Santa Mònica, on obrí una botiga dedicada exclusivament a la venda de postals a l’engròs i al detall. A prop del Port i al capdavall de la Rambla, era un indret privilegiat per a la venda de postals als forasters. Durant la Guerra de 1936-39 va tornar a França i, el 16 de febrer de 1943, morí a Barcelona. El seu negoci va tenir continuïtat en els seus nebots Robert i Lucienne, juntament amb els respectius consorts, fins que va tancar el 1962. La gran importància cartòfila de la figura de Roisin rau en el fet d’haver estat ell qui materialitzà el més ingent nombre de postals, d’iniciativa editorial diversa, d’arreu de la Península en el període comprès entre les dues guerres mundials. Les seves postals són avui un document gràfic indispensable per a la memòria visual de moltes ciutats, pobles i llogarrets d’arreu.
4
La plaça de Joan Carles I, entre la Diagonal i el passeig de Gràcia Col·lecció L’Abans
5
El passeig de Gràcia Col·lecció L’Abans
6
El passeig de Gràcia Col·lecció Joan Gustems
7
La cru茂lla de la ronda de Sant Pere amb la pla莽a de Catalunya Col路lecci贸 Joan Gustems
8
El passeig de Gràcia i la Gran Via El primer cop d’ull tal vegada desconcerta una mica…, fins que l’espectador descobreix el gran edifici que omple amb elegància i rotunditat tota l’esquerra. És el palauet Marcet (avui, cinemes Comedia). I és que tota la resta ha canviat molt, almenys pel que fa a les cases fàcils d’identificar, ja que algunes de les anònimes i mediocres encara continuen avui dempeus. Sorprèn que, en un punt tan fonamental d’una cruïlla de primera categoria de la Barcelona nova, encara hi
1
hagi una baluerna de tan poca categoria com la que omple tot el costat dret de la imatge. I encara sorprendrà molt més saber que, en canvi, l’interior era d’una categoria i d’un luxe rellevants. I és que es tractava del cafè Novedades, un dels establiments més destacats en aquella època, que exhibia una decoració modernista d’alt nivell i amb un conjunt de billars molt apreciats. El volum que treu el cap pel darrere pertany al gran i popular teatre del mateix nom.
1
Palauet Marcet
2
Casa Munné
3
Casa Losada
4
Teatre Novedades
5
Cafè Novedades
A
Gran Via de les Corts Catalanes
B
Passeig de Gràcia 9
3
2
4
5 A B
A
B
8
10
10
La plaça d’Urquinaona L’edifici que sempre havia manat la banal plaça d’Urquinaona és el que domina la part dreta de la fotografia. És la casa del marquès de Sentmenat i de Ciutadilla, projectada el 1882 pel respectat arquitecte August Font; malauradament va ser enderrocada el 1974 per encolomar-hi una de les baluernes més lletges de la ciutat. L’aristocràcia va creure en l’aventura de l’Eixample des d’un bon començament. Tinc recollits una vintena de títols que hi van anar a viure, malgrat haver
d’abandonar alguns d’ells la històrica casa familiar. Tenia mèrit. I aquest entorn no era gaire engrescador. Només s’ha de dir que l’esmentat marquès, quan tornava del Liceu molt tard a la nit, es feia acompanyar fins aquí per una parella de la guàrdia civil. I recordava ell haver vist encara pastar bens en aquest començament del carrer de Roger de Llúria. En la casa Goday, que marca el xamfrà amb Ausiàs Marc (continua avui intacte), hi va viure el poeta Maragall amb la família.
Font Noi dels Càntirs
2
Casa Miquel Rodó
3
Casa Goday
4
Casa Marquès de Sentmenat
A
Ronda de Sant Pere
B
Carrer de Pau Claris
C
Carrer de Roger de Llúria
D
Carrer d’Ausiàs March
3
2
C
B
1
11
4
D
A 1 A
10
12
12
La Via Laietana a l’altura de la plaça d’Urquinaona Col·lecció L’Abans
13
La cruïlla de la plaça de l’Àngel amb la Via Laietana Col·lecció L’Abans
14
El carrer de Fontanella Col·lecció L’Abans
15
La plaça de Catalunya Col·lecció L’Abans
16
El Port Col路lecci贸 Joan Gustems