Des dels voltants del 1860, arreu de Catalunya, es produí l'expansió de les societats corals, popularment conegudes com els cors de Clavé, que Josep Anselm Clavé impulsà i fundà l'any 1850, una primera societat coral: La Fraternitat, que posteriorment es convertiria en la Societat Euterpe, amb la finalitat que les classes populars poguessin accedir a la cultura mitjançant la música, activitat lúdica i instructiva.
Els orígens de l'Ateneu Santboià, en la societat coral La Terpsícore
Inspirada en aquest moviment, a Sant Boi, l'any 1860, nasqué la societat coral La Terpsícore, fruit de la unió de l'orquestra Els Nois de Sant Boi i l'Agrupació Coral Joventut Santboiana. Per tant, aquesta societat coral, des dels seus inicis, formaria part de la Federació de Cors de Clavé, de la qual s'ha dit que seria una de les fundadores, encara que, el conegut músic santboià Jaume Riba fou qui li donà la veritable empenta, quan n'era el director. Llavors, en la seva millor època, La Terpsícore arribà a tenir 150 components entre els quals, 22 eren músics que formaven l'orquestra. El juny de l'any 1864, participarien en el Segon Concurs Coral que tingué lloc als Camps Elisis de Barcelona.
Els coristes de La Terpsícore posen amb l’estendard, l'any 1904.
20 | L’Abans
En morir Jaume Riba, l'any 1871, es féu càrrec de la direcció de La Terpsícore, Diego Vilà, el gran dels germans coneguts amb el nom de “Mo-reno”, fins que l'orquestra es dissolgué pocs anys després. El cor, però, que es mantingué, passaria a ser anomenat popularment com el Cor Vell.
El cor de La Terpsícore, que solia sortir a cantar pels carrers Per a molts santboians i de la vila, cada any per Pasqua, tingué l’estatge social a cal santboianes seria coneguda Ninyo fins que l'any 1889 es mudà al Casino, al carrer Major com el Cor Vell i, posteriorment, a La Ceba i a cal Bertran. Finalment, l'any 1922, es traslladà a l'Ateneu Santboià, al cor del qual acordarien ingressar tots els seus membres l'any 1924, i aquesta fou la manera com desaparegué aquesta societat. A La Terpsícore es troben els orígens de l'Ateneu Santboià, ja que d'ella naixeria, l'any 1893, una nova societat coral: La Marsellesa, que, posteriorment, esdevindria, el grup coral de l'Ateneu Instructiu i Recreatiu, fundat l'any 1899, en el si del moviment associacionista del moment, amb l'objectiu de difondre la cultura entre les classes populars mitjançant la instrucció escolar. L'any 1905, sorgiria definitivament l'Ateneu Santboià, entitat lúdica i cultural, ja des de llavors amb grup escolar propi, amb diverses seccions (teatre, cinema, billar, escacs...) i, que tanta rellevància ha tingut participant en la vida de la vila, principalment durant les primeres dècades d'aquest segle.
El Cor Vell en un sopar amb les famílies respectives al restaurant de la Ciutadella, famós en aquella època, als voltants de 1918.
L’Abans |21
A
la nostra vila, des de molt antic, s'ha celebrat la festivitat del Corpus Christi, exaltació popular de l'eucaristia, que s'esqueia el primer dijous passats deu dies de la Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada. Era considerada una de les tres festes solemnes de l'any, juntament amb Nadal i la Pasqua de Resurrecció i, també un dels tres dijous resplendents, amb el Dijous Sant i l'Ascensió.
La festivitat de Corpus, una de les més celebrades a la vila Tres instantànies de la capçalera de la processó de Corpus, als voltants de l'any 1915: a sobre, la processó entrant al Cap de la Vila, i a la dreta esperant la sortida de la plaça de l’Església.
22 | L’Abans
Per tant, era una diada molt important per a la parròquia i per a tota la vila que s'esmerçava molt en la preparació i celebració, que consistia en l'ofici solemne, encara que l'acte més rellevant i més esperat era la processó pels carrers, ja que hi participaven tots els santboians, entre els quals es donava una veritable germanor. En aquesta processó es treia el Santíssim exposat en la custòdia per a l’adoració, perquè l'Església celebrava en aquest dia la presència de Jesús en cos i sang, a l'eucaristia. Lligades a la celebració religiosa, hi havia les tradicions populars i a Sant Boi, durant uns anys, les catifes de flors guarnien els carrers per on passava la processó. A les fotografies de la dreta, la sortida de la processó de Corpus, a principis de segle, des de la plaça de l'Església, difícilment reconeixible per a molts de nosaltres, ja que l'edifici que s'hi pot veure a l’esquerra de la imatge correspon a l'antiga rectoria, cremada i enderrocada durant la guerra.
L’Abans |23
24 | L’Abans
Segurament, un dels records més entranyables de la diada de La confecció de les Corpus, per a molts santboians i santboianes, serien les catifes catifes de flors aplegava de flors que guarnien els carrers per on havia de passar la pro- tot el veïnat cessó i tot el tràfec que comportava per al veïnat l’elaboració, la qual trencava amb la monotonia del dia a dia. Aquesta tradició, a Sant Boi, arrelà entre les dècades dels anys cinquanta i dels anys seixanta, com a moltes altres viles d'arreu de Catalunya. A cada carrer s'organitzaven diverses comissions de veïns, cadascuna de les quals s'encarregava de guarnir el tros de carrer de davant de casa seva, fet que marcava una certa rivalitat de manera que els veïns, d'any en any, s'hi esforçaven d'allò més perquè el seu carrer fos el més ben guarnit, talment com si fessin un concurs esperant treure un dels primers premis. El carrer de Lluís Castells on es distingeix al fons, a mà dreta, can Castells i, en primer terme, fent la catifa de flors, Lluís Ferrer, M. Rosa Ferrer i Filomena, Teresa Vilanova, Úrsula, Conxita Avellanet, Maria Balanyà i Juanita Banchadell. S'hi poden veure perfectament els testos de plantes i flors que es treien a banda i banda del carrer per tal de contribuir encara més en la seva ornamentació.
Als anys cinquanta, veïns del carrer de Lluís Castells fent la catifa de flors de Corpus; a la fotografia superior, preparant les flors, a l'eixida de cal Milà, al carrer Major, i a l'inferior, la catifa davant de can Raurich.
Una fotografia de les veïnes del carrer Major, a l'eixida de cal Mi-là, arranjant de bon matí en coves, les flors, com els clavells que farien servir per fer la catifa del carrer, ja que a la tarda, hi passaria la processó de Corpus. D’es-querra a dreta podem veure, Ani-ta Milà, Ángeles Vicente, Eulàlia Casado, M. Antònia Milà, Antò-nia Verano i Frederic Grau, tots ells ben enfeinats però també riallers.
L’Abans |25
La concorreguda Rambla en la diada de Corpus Christi als anys cinquanta, on santboians i santboianes, tots ben mudats, esperen el pas de la processó i la benedicció del mossèn en aturar-se amb la custòdia davant l’altar situat en un dels extrems de la Rambla. 26 | L’Abans
Els veïns de cada carrer es trobaven uns dies abans de la festivi- Els magnífics altars tat per posar-se d'acord en la confecció de la catifa d'aquell any. de la Rambla eren dignes Qui tenia més traça proposava alguns dibuixos i entre tots triad'admiració ven aquell que els agradés més per tal de fer-ne unes plantilles de cartró que es posarien al terra del carrer i es resseguirien amb guix o calç. D’aquesta manera s’obtindria un dibuix ben harmoniós. Però el veritable enrenou començava de bon de matí, el dia de Corpus, quan tothom sortia a guarnir el carrer per on havia de passar la processó, perquè el seu carrer lluís la catifa de flors més bonica d'entre tots. Per això, moltes vegades, al vespre de la vigília ja començaven a fer els dibuixos, sanefes amb motius geomètrics que serien reblides amb verd i flors, sobretot ginesta, la qual una colla de veïns, amb coves i cistells, havien anat a collir cap a Sant Ramon i Santa Bàrbara del Llor un parell de dies abans. En canvi, altres flors més delicades, com els clavells, s'havien d'anar a comprar a Barcelona el mateix dia, a primera hora. Calia reservar les que feien més goig per adornar els altars on, durant la processó, s'aturaria el mossèn amb la custòdia i el Santíssim, raó perquè s'hi posessin els llençols de puntes ben maques i els coixins que fessin més goig d'entre les cases del carrer, sobre dels quals s'agenollaria el mossèn per dir les oracions i beneir l'altar.
A la fotografia superior, un dels altars que coronaven la Rambla, reproducció del Congrés Eucarístic de Barcelona i, a l'inferior, un grup de veïnes donant els últims detalls.
En alguns carrers, com la Rambla, d'un any per l'altre, es passava a recollir una pesseta cada diu-menge per fer un raconet amb què poder comprar aquestes flors i, més endavant, les serradures que també farien servir en la confecció de la catifa. Les serradures es començaven a tenyir una setmana abans, de color verd o vermell; algun veí cedia el garatge com a taller i els altres guardaven a casa la matèria primera. L’Abans |27
Per acabar de guarnir els carrers, es posaven testos amb flors i plantes ben maques a les voreres i, a la Rambla, es posaven geranis arran dels plàtans on, moltes vegades, havien arribat a arrelar.
Tot i la seva efímera durada, omplia els veïns de satisfacció
Una vegada feta la catifa, s'havia d'anar regant perquè el sol no assequés les flors i es mantinguessin ben fresques i, a més, perquè pesessin, no fos cas que fes ventada i el vent s'ho endugués tot. Per tant, la feina no estava ni de bon tros acabada. I si, malgrat tot, plovia o feia vent, temor que per aquestes dates moltes vegades es confirmava, després de tanta feinada, sempre hi havia algú de bona fe, que mirava d'arreglar-ho tornant a espargir verd i pètals enmig del carrer, abans no hi passés la processó.
El dia de Corpus, els veïns del carrer Major ben atrafegats, enmig dels quals, Salvador i Víctor, iniciadors de la confecció de les catifes de flors en aquell tram de carrer, en la dècada dels anys cinquanta.
28 | L’Abans
Com que d'arranjar les catifes de flors, semblava que no se n'acabava mai, encara que es llevessin de bon matí i és que, ja ho deien, que anaven a missa de set, el dinar d'aquell dia no era gaire lluït, no havien tingut pas de temps per preparar-lo i, a més, havent dinat, a corre-cuita, havien de mudar-se per anar a l'esperada processó que començava als voltants de les cinc de la tarda des de davant de l'església.
Els gegants obrien la processó de Corpus de l'any 1955, que sortia de la plaça de l'Església i girava tot baixant pel carrer de l'Alou cap al centre de la vila.
A la tarda del dia de Corpus, al voltant de les cinc, tothom ben mudat, acudia a la plaça de l'Església, des d'on sortia la processó una vegada hi havien fet cap les autoritats que s'havien trobat moments abans a la casa de la vila. La processó, generalment, baixava pel carrer de l'Alou fins al La processó, el moment popularment anomenat Pou Comú, on prenia el carrer Major més esperat del dijous de amunt fins al Cap de la Vila per continuar pel carrer de Lluís Corpus arribava a la tarda Castells, tombant pel carrer del Nord vers el carrer de Pi i Margall per on baixava girant pel carrer Nou fins a arribar finalment a la Rambla, des d'on prenia el camí de retorn cap a l'església. Encapçalant la processó, algunes vegades hi havien anat gegants que havien estat llogats, encara que a finals de la dècada dels cinquanta ja eren els antics gegants de la vila els que participaven en la processó. L’Abans |29
Les banderes de les entitats, les representaven en la processó La processó de Corpus a mitjan dels anys cinquanta. En la fotografia superior, la bandera del postulat del Sagrat Cor a la plaça de l'Església; al mig, la de l'Ateneu Familiar al llavors carrer de Pau Piñol; i, en la inferior, la de la Germandat Sindical a la Rambla.
Però, normalment, encapçalaven la processó, precedits per la Guàrdia Urbana, tres escolans de la parròquia. L'escolà que anava al mig, portava la creu amb el Sant Crist i, a cada costat, l'acompanyaven els altres dos escolans amb un ciri a la mà cadascun, ciris que, posteriorment, serien substituïts per dos pendons del patró de la vila, sant Baldiri. Els escolans marcaven el pas per tal que la processó no es trenqués, fet que en alguna ocasió s’havia donat i tothom lamentà; calia que s’aturessin quan el mossèn reposava a cada altar per beneir-lo. En segon lloc, hi anava la canalla que havia fet la comunió aquell any o, fins i tot, l'any anterior, tots amb el vestit corresponent de la primera comunió; moltes vegades acompanyada per la banda de música del sanatori d'homes seguida per les dones. Finalment, darrere seu, els homes, que solien sostenir un ciri a la mà. Tots ells anaven molt ben mudats i pentinats, alguns estrenaven per la diada el vestit d'estiu. Duent la bandera del postulat del Sagrat Cor, d'esquerra a dreta, Pepita Blanc, Josefina Comas i M. Carme Blanc. La bandera de l'Ateneu Familiar és portada pels membres de la seva junta, d'esquerra a dreta, Amadeu Alemany, Francesc Castanera, Tomàs Es-trada i Josep Estrada. I, sostenen la bandera de la Germandat, d'esquerra a dreta, Pau Solanas, Pau Rabella i Miquel Ros, al costat del qual també podem veure Carles Martí.
30 | L’Abans