L'Abans: Recull Gràfic de Breda (1870-1979) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic de Breda (1870-1979) Col·lecció L’Abans Primera edició: gener del 2017 © Xavier Castanyer Angelet, pel text de carrers i places, i de comerç i transports © Andreu Pujol Mas, pel text de festes i tradicions, i d’oficis i indústria, © Jordi Goñi Sarsanach, pel text d’institucions © Marc Prat Vilà, pel text de cultura i lleure © Francesc Mas Trunas, pel text de terrissa © Josep M. Llorens Rams, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós i Ajuntament de Breda, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Editen Editorial Efadós Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Ajuntament de Breda Plaça de la Vila, 9 17400 Breda (la Selva) Telèfon: 97 287 00 12 www.breda.cat ajuntament@breda.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós

Documentalista Lola Vilà Aguado Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1870 i 1979. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Autories fotogràfiques de les pàgines de presentació Pàgina 2: Autor desconegut / Fons Joaquim Muniesa Pàgina 4: J. B. / Fons Yago Pons Pàgina 6: Autor desconegut / Fons Família Goñi-Sarsanach Pàgina 8: Autor desconegut / Fons Família Vila-Martí

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-16547-65-4 Dipòsit legal: B 580-2017

CARRERS I PLACES

Xavier Castanyer Angelet II

FESTES I TRADICIONS

Andreu Pujol Mas III

INSTITUCIONS

Jordi Goñi Sarsanach IV

CULTURA, ESPORTS I LLEURE

Marc Prat Vilà V

COMERÇ I TRANSPORTS

Xavier Castanyer Angelet VI

OFICIS I INDÚSTRIA

Andreu Pujol Mas VII

TERRISSA

Francesc Mas Trunas

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Presentació Dídac Manresa Molins Alcalde de la vila de Breda

La història contemporània de la nostra vila es pot explicar a través de diversos recursos. Un d’ells, i probablement el més habitual, és escoltar els nostres avis i àvies narrar amb passió i nostàlgia aquells temps pretèrits, temps en els quals tot semblava més dur, més vetust, més real. Temps passats que expliquen i configuren la nostra vila avui dia. Som el que som actualment de resultes de la nostra pròpia història. Un altre recurs per conèixer la nostra història contemporània és el que us presentem en aquest recull gràfic, un recull amplíssim de més de mil imatges històriques de la vila, que abasta pràcticament tot el convuls i apassionant segle xx. Tenim entre les mans una monumental recopilació gràfica de la nostra història comuna més recent, la del segle passat, centúria durant la qual es consolidaren els canvis més significatius que ha experimentat Breda al llarg de la seva història, tant en l’àmbit urbanístic com en l’industrial. Durant el transcurs d’aquests cent anys saltarem de fotografia en fotografia per endinsar-nos de ple en la vida de l’època i podrem conèixer de primera mà i d’una manera visual com era la vida quotidiana, la vida industrial i la vida festiva de la nostra vila. Resumint, podrem comprendre més i millor com vivien els nostres avis, besavis i avantpassats pròxims, i podrem entendre, a través de l’evolució històrica de l’últim segle, per què Breda és com és. Per acabar, no voldria ni podria oblidar-me dels agraïments; de totes les persones que, amb el seu temps, la seva dedicació, el seu esforç i el seu altruisme, han fet possible la magnífica obra que teniu entre les mans. Cal fer saber a totes les persones i col·lectius que han cedit material gràfic que hi han contribuït d’una manera essencial, ja que, sense el seu material, aquest llibre perdria el seu valor intrínsec, que no és cap altre que recollir fidelment i dignament la manera de viure de la nostra gent. Finalment, vull agrair de tot cor la ingent tasca de recopilació, classificació i selecció del material gràfic que ha dut a terme l’equip d’autors. Sense ells i la seva admirable dedicació, tot això hauria estat materialment impossible. Les meves més sinceres gràcies per l’obra que han fet. La història no és res més que un conjunt de relats particulars cosits entre ells que formen una enorme xarxa col·lectiva i que ens permeten explicar amb un cert detall la vida de segles enrere. Aquest i cap altre és el nostre objectiu: a partir d’imatges de particulars cosir una xarxa que expliqui tota sola la nostra vida contemporània col·lectiva. Aquesta obra que teniu entre les mans és el resultat de tot plegat, reeixida i a partir d’ara imprescindible per entendre el nostre segle passat. Fruïu-ne, gaudiu-ne lentament: no deixa de ser la meva història, la teva història, la seva història. La de tots.

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Pròleg Josep M. Llorens Rams

Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona En una època com l’actual, en què, gràcies a la proliferació de telèfons mòbils amb càmera i de càmeres digitals de tota mena, la fotografia està a l’abast de pràcticament tothom, en què cada dia es prenen i es pengen a les xarxes socials milions d’imatges, moltes de les quals tenen una vida ben efímera, la publicació d’un nou llibre de fotografies dedicat a un poble, a Breda en aquest cas, és una gran notícia. Fins ara, el referent fotogràfic de Breda per als anys anteriors a la Guerra Civil era –com en moltes altres facetes vinculades a temes patrimonials i culturals– Manuel Genovart i Boixet (1895-1980). El seu fons fotogràfic, format per prop de 3.000 imatges, amb una part important dedicada a Breda, es conserva a l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i, digitalitzat, es pot consultar al web Memòria Digital de Catalunya (http://mdc1.cbuc.cat/). També es poden trobar fotografies antigues de Breda en altres fons i col·leccions, i en diverses sèries de postals de fotògrafs reconeguts, com Àngel Toldrà Viazo (1867-1956) o Valentí Fargnoli (1885-1944). No oblidem tampoc el precursor Records bredencs, de Jordi Goñi i Dolors Hernández (1995). Amb el llibre que m’han fet l’honor de presentar, disposem, per fi, d’un ampli recull d’imatges, sistematitzat i ordenat, de Breda, de la seva gent, del seu entorn i de les seves formes de vida. I per a mi és important des de dues perspectives. En un primer nivell de lectura, tindrem l’ocasió de descobrir –o de retrobar– persones, entorns, activitats, esdeveniments i celebracions, com la Breda dels ollers, la indústria terrissera tradicional; la nostra variant del ball de Gitanes; l’entorn urbà i el paisatge, sempre canviants; el nostre patrimoni històric, tan malmès i dispers…, i satisfer la nostra natural curiositat per tots aquests temes. En un segon nivell, més especialitzat, aquestes imatges, tant familiars com de paisatges o d’activitats, han esdevingut documents històrics de primer ordre, bàsics per copsar visualment els canvis socials, econòmics, urbanístics i fins i tot polítics de Breda i dels bredencs al llarg de gairebé un segle. Han esdevingut documents de treball imprescindibles per a arqueòlegs, historiadors i antropòlegs. Això és el que Xavier Castanyer, Jordi Goñi, Francesc Mas, Marc Prat, Andreu Pujol i Lola Vilà, autors del llibre, han aconseguit en fer una selecció entre les fotografies recollides, en catalogar-les, documentar-les i contextualitzar-les acuradament. Aquest és un primer pas, potser el més vistent, d’una feina que pot arribar a ser d’un gran abast. Deia que havia calgut fer una selecció de fotografies, fonamentalment per raons d’espai. Ara pensem en les que no han estat seleccionades o en les que han quedat en calaixos i racons sense veure la llum. La seva vàlua documental és exactament la mateixa que la de les publicades. Si fossin digitalitzades i degudament documentades, podrien constituir, juntament amb les que avui es publiquen, la base d’un arxiu fotogràfic digital en el qual podrien ser consultades i servir també com a imprescindibles documents de recerca. Aquestes imatges ens obren una finestra al passat, ens permeten entendre el present i ens han d’ajudar a projectar un futur amb més coneixement de causa, aprofitant els encerts i defugint els errors que elles mateixes ens mostren.

Introducció La vila de Breda, arraulida a la falda del Montseny i bressolada entre rieres, gaudeix d’una llarga i rica història que es remunta com a mínim a mitjan segle ix després de Crist. Ara, L’Abans de l’editorial Efadós, col·lecció que rememora la història de pobles i ciutats catalans a través de la fotografia, ha brindat una oportunitat única als bredencs: l’oportunitat de reviure una petita però intensa i vigorosa part de la història de la nostra vila i dels seus habitants. Aquest llibre que teniu entre les mans, gràcies a una col·lecció fotogràfica d’una alta qualitat, us permetrà viatjar al passat i reviure i recordar, però alhora descobrir i explorar, indrets emblemàtics avui desapareguts i festes i tradicions oblidades i relegades al calaix de l’oblit pel pas del temps. Aquesta profunda immersió en el plàcid oceà dels records també us oferirà un vessant més emotiu, amb fotografies de bateigs, casaments, balls i envelats, però també del dia a dia, dels oficis, de l’anar i venir a l’escola, de les passejades per la vila, en què els principals protagonistes són les persones, persones que han format part de la història de Breda, persones que han marcat un abans i un després a les nostres vides i que, en veure-les, tornarem a sentir a prop nostre i a recordar amb un mar de sentiments i emocions. El llibre presenta un recorregut cronològic d’aproximadament un segle, que s’inicia als anys setanta del segle xix i acaba a finals dels anys setanta del segle xx. Aquestes dates, encara que pugui semblar-ho, no són atzaroses. La compilació fotogràfica recula fins a la segona meitat del segle xix perquè precisament d’aquest període datarien les fotografies més antigues de Breda. D’altra banda, la data que tanca el recull tampoc no ha estat escollida d’una manera arbitrària. S’ha optat per l’any 1979 com a data de cloenda perquè fou l’any en què Breda visqué amb goig i il·lusió les primeres eleccions democràtiques després d’una llarga dictadura. Probablement, algú es pot preguntar, i amb una part de raó, per què aquesta recopilació no arriba fins a l’actualitat o, si més no, fins a la dècada dels noranta, uns anys que molts recordaran amb una especial tendresa per la festa al Carrer i la implicació vilatana. Si bé hauria estat magnífic incloure aquells anys de joia i d’intensa activitat, la comercialització de les càmeres hauria convertit aquest projecte engrescador en una obra inabastable. Per elaborar aquest llibre s’han recopilat més de 3.000 fotografies, de les quals se n’han seleccionat, per la seva temàtica i qualitat, aproximadament un miler. La majoria d’aquestes fotografies procedeix de fons particulars i familiars, i, per primer cop des que van ser realitzades, veuran la llum i sortiran del seu anonimat. Altres fotografies, ja força conegudes, provenen de col·leccions privades o de fons fotogràfics, com, per exemple, el fons de Manuel Genovart i Boixet. Finalment, algunes de les fotografies, repetidament publicades, pertanyen a sèries de postals de fotògrafs de reconegut prestigi, com és el cas d’Àngel Toldrà o de Valentí Fargnoli. Aquestes fotografies, conservades amb cura en àlbums familiars i capses i armaris polsegosos, mostren la història de la nostra vila des de l’objectiu d’una càmera. Tanmateix, tot i que les fotografies formen una part essencial d’aquesta obra, els veritables protagonistes són els bredencs. Tant les persones de davant de l’òptica fotogràfica com els fotògrafs del darrere, en la majoria de casos anònims i amateurs, han permès elaborar aquesta història conjunta, construïda a través de les càmeres de vilatans, amics i familiars, i han ajudat que la història diària de la nostra vila, lluny de perdre’s en l’oblit, torni a bategar de nou.

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Capítol I

Evolució dels carrers i les places d’una vila mil·lenària

M MUNIESA Fons JOAQUI FREYTAS /

A la falda del Montseny, entre les serres de Gaserans, Sant Llop, el Montnegre i Montsoriu, Breda s’assenta en una vall de clima suau que davalla lentament des de can Padró i de Coll de n’Orri fins on s’ajunten les rieres del Repiaix i de Breda. El poble es començà a estructurar al voltant del monestir de Sant Salvador –fundat a la primeria del segle xi– amb l’agregació de cases al límit de les seves propietats i dels camins que el circumdaven, que més tard es convertirien en carrers. El monestir de Sant Salvador és, doncs, un element fonamental per entendre la vertebració del nucli de Breda, ja que va condicionar des dels seus inicis la formació i l’evolució de la trama urbana actual.

a vila de Breda es va originar fa més de mil anys durant el procés repoblador de la Catalunya Vella, que al segle ix estava integrada als territoris de l’imperi Carolingi. Era una zona de frontera, sota domini franc, que protegia l’imperi de les ràtzies i els atacs islàmics. L’historiador Ramon d’Abadal, especialista en l’època carolíngia, es va referir a un document datat entre els anys 860 i 862 –actualment desaparegut– en què el rei franc Carles el Calb feia una donació a l’Església de Barcelona i al seu bisbe Frodoí d’una sèrie de béns, entre els quals figurava la vila de Breda. Amb tot, però, el document més reculat que es conserva és de l’any 878, quan el rei Lluís el Balb –successor de Carles el Calb– concedeix al mateix bisbe Frodoí de Barcelona unes propietats situades a la zona del Montseny. Entre aquestes propietats s’esmenta «la vila que es diu Breda», que era una agrupació rural de masies disseminades i habitades per pagesos lliures en el context d’una societat prefeudal. Amb els anys, aquests primers bredencs acabarien trobant el seu recer espiritual a la petita esglesiola romànica de Santa Maria –avui seu de l’Ajuntament–, que tenia una estructura molt diferent de l’actual edifici. El 4 de juny del 1038 –en plena revolució

feudal–, els vescomtes de Girona, Guerau de Cabrera i Ermessenda de Montsoriu, van fundar a la vall de Breda el monestir benedictí de Sant Salvador. En l’acta fundacional s’esmenta l’església de Santa Maria –pressuposadament parroquial– i es parla de Breda com una vila amb masos, hortes, terres de cultiu, molins i recs. No es pot parlar, però, d’un nucli urbà a Breda fins més enllà del segle xiv. Segons els censos, se sap que Breda, durant el segle xiii, tenia unes deu cases, i que al segle xiv n’hi havia prop d’una trentena. Un dels primers nuclis que es van formar és el del carrer dels Còdols, que limitava amb els horts del monestir i que al segle xv era conegut com a carrer de l’Hospital, ja que hi havia un hospital amb capella pròpia. Entre els segles xvi i xvii s’anaren consolidant el carrer del Prat, que era l’antic camí ral que portava a Barcelona, i el carrer Nou, que va possibilitar la connexió urbana entre el nucli monàstic i les cases del carrer dels Còdols. Aquest nucli s’estructurava en línia al voltant del monestir i de les seves propietats, i no pas en pinya com en altres municipis. Aleshores, el carrer Nou i el carrer dels Còdols –i també les cases del carrer de Sant Pere– formaven una sola unitat que es coneixia com a carrer

Al costat, vista des del peu del turó de Santa Anna. Entre les cases del nucli antic sobresurten els dos campanars de la vila, amb el turó de Montsoriu al fons i la silueta del castell retallant el cel. En aquesta pàgina, perspectiva de la plaça del Doctor Rovira, amb l’antiga font del 1927 i, al fons, la masia de cal Morrut. En ambdues fotografies, el campanar apareix amb els finestrals tapiats, cosa que indica que són imatges d’abans del 1951, any de la seva restauració. AUTOR DESCONEGUT / Fons ANDREU PUJOL MAS

11 15

9 10

18 19

20 22

16 15 21

2 3

8 5

23 24

F. SERRA / Fons YAGO PONS

PUNTS D’INTERÈS

Fotografia panoràmica de Breda feta a la primeria del segle xx. A l’esquerra es distingeix la torre Flora (1) –avui desapareguda–, ubicada al davant dels terrenys on es van edificar les escoles del municipi. Molt a prop hi ha la masia de can Pinoi (2), que fou enderrocada per construir-hi la fàbrica de can Guilleumas. Més a la dreta hi ha can Cebrià (4). Una de les cases més singulars del carrer de Barcelona (3) és la de ca l’Americano (6) i una de les més emblemàtiques de la plaça del Doctor Rovira (9) era la masia de cal Morrut (10). A l’entrada del poble, al peu de la carretera d’Arbúcies (7), es troba can Dosset (5) i, un tros més amunt, les edificacions del Torín (8). Més a la dreta destaca can Cardona (16), una casa d’estil modernista que avui encara es conserva. Seguint la carretera

d’Arbúcies (7), i abans d’arribar al revolt de can Subirà (24), hi ha les cases del carrer de Santa Anna (21). Carretera amunt, a la dreta, s’aprecia el nucli del carrer dels Còdols (25). A la plaça de Trunas (23), on comença el carrer Nou (20), es troba la casa Trunas (22), convertida en fonda Montseny i una de les primeres que es van construir a Breda. Seguint el carrer Nou, sobresurt la casa de cal Traginer (19) i, més a l’esquerra, al carrer de Sant Iscle, la de can Clavell (17). Una mica apartat del nucli es veu el mas de ca n’Huguet (18). Al centre de la vila destaca el conjunt monumental del municipi, amb l’edifici de l’Ajuntament (15), el campanar de les hores (13), l’església gòtica (11) i el campanar romànic (12). A la part superior de la imatge, presidint el paisatge, es veu el castell de Montsoriu (14).

CARRERS I PLACES

Major. Poc abans del 1568 s’obrí el carrer de Santa Anna en uns terrenys propietat de l’abat del monestir i el 1595 ja hi havia unes dotze cases. Així, a finals del segle xvi, Breda la formaven els carrers dels Còdols, de Sant Pere, Nou, del Prat i de Santa Anna. Al primer terç del segle xvii, el turó de Santa Anna ja era coronat per l’ermita. Durant el segle xviii s’anà estructurant el carrer de Sant Josep, que era l’antic camí d’Hostalric i que també limitava amb les propietats del cenobi benedictí. També s’anà definint la plaça del Doctor Rovira. A la primeria del segle xix, la trama urbana del municipi la formaven, essencialment, la plaça del Doctor Rovira i els carrers dels Còdols, de Sant Pere, Nou, del Prat, de Santa Anna i de Sant Josep. Breda, aleshores, no arribava a 600 habitants. A partir del 1835, amb les desamortitzacions dels béns eclesiàstics, el poble inicià un veritable procés de creixement. Això portà nous propietaris a Breda, que van adquirir aquests béns en subhasta. Va ser aleshores quan es van començar a urbanitzar les terres que havien format part del monestir i s’anaren definint els carrers més cèntrics de la vila: Sant Iscle, Sant

A. T. V. (ED.) / Fons JOAQUIM MUNIESA

Salvador, Santa Victòria i Capellans. Aquest darrer va seguir l’alineació que tenien les antigues cases dels capellans beneficiats del monestir, documentades ja al segle xv. Amb la Reial ordre d’exclaustració del 1835, el monestir de Breda havia estat clausurat i els monjos van haver d’abandonar-lo. Les dependències del monestir –que també van passar a les mans privades– van conèixer l’espoli, la destrucció i tota mena d’alteracions no gens respectuoses amb el patrimoni històric, artístic i religiós. El 1846, l’església parroquial de Santa Maria passà a les mans municipals i s’acabà transformant, amb els anys, en escola i en Ajuntament. L’església del monestir –la de Sant Salvador– es va convertir en parroquial, amb culte a santa Maria. El 1857, l’Ajuntament inicia els tràmits per construir un nou cementiri als afores del municipi. Amb aquesta mesura, Breda acabaria reconvertint el solar de l’antic cementiri en l’actual plaça de la Vila. El nou cementiri es va beneir el 25 de juliol del 1860. Tots aquests esdeveniments van provocar que, durant la segona meitat del segle xix, Breda visqués una etapa important de transformacions urbanístiques i encetés un període de creixement continu.

A la primeria del segle xx, la població de Breda ja era d’uns 1.400 habitants. Durant el segle xx, la trama urbana s’anà ampliant i complicant. El 1916 arribà l’electricitat i el 1917 s’inaugurà la primera central telefònica i la conducció d’aigua corrent. El 1916 també s’inaugurà el nou traçat de la carretera d’Arbúcies, que es consolidà com a via principal de comunicació amb els municipis veïns i amb l’estació del ferrocarril. Un dels edificis més antics de la carretera i de Breda és la casa Trunas, que més endavant seria la fonda Montseny i que funcionà durant molts anys com a lloc de parada i punt de partida dels viatgers que ja començaven a arribar al poble en automòbils i cotxes de línia. A la carretera es van construir diverses cases senyorials, algunes d’estil modernista, com can Cardona o la torre Forns, enderrocada el 2013. A mitjan segle xx, Breda havia experimentat un important impuls industrial que es reflectí en la construcció de diferents fàbriques de mobles i de maquinària, com també d’una progressiva renovació i modernització dels antics obradors terrissaires. Breda també s’anà dotant de nous serveis i equipaments municipals. Entre el 1954 i el 1955 es construí el primer camp de futbol –equipat amb vestidors– molt a prop de la masia de can Blanc i el 1958 s’inaugurà l’escola pública Montseny. A la primeria dels anys seixanta, a través de la Cooperativa Local de la Vivienda, s’urbanitzaren els carrers de Sant Francesc (1962), de Puig i Cunyer (1964), de Girona (1965), de Joan XXIII (1968) i de Montsoriu (1968). Aquests carrers constituïren els primers eixamples del municipi, i les seves cases –igual que les dels carrers dels Vescomtes de Cabrera, de Lleida, de Tarragona, del Doctor Fleming, de Pompeu Fabra, de Dolors Callol o de Joan Maragall, entre d’altres– es van concebre com a habitatges de planta baixa i jardí. La tipologia d’aquestes cases ha donat peu

a la típica caseta unifamiliar enjardinada que avui caracteritza una bona part de l’entramat urbà del municipi. Durant els anys setanta i vuitanta es van construir els primers blocs –de fins a tres plantes– a la carretera d’Arbúcies, i també a la zona del carrer de Rovira, cosa que va provocar l’enderroc de can Callís i de can Marcelo, dues cases emblemàtiques que donaven una gran singularitat al centre històric del municipi. El 1973 es van fer les obres de clavegueram i poc després es començaren a asfaltar els carrers. La carretera de Riells –actual avinguda de Mossèn Pere Ribot– també es va anar poblant més enllà del mas, la bassa i els horts de ca n’Huguet i fins a la masia de can Mariano i can Fogueres. En aquesta zona nord es va consolidar un nucli important de carrers, com ara els del Canigó, de Guimerà o de Verdaguer, i es van construir els pisos de la Celonesa. El creixement del poble, molt important durant el segle xx, ha estat un procés viu i dinàmic, marcat per tota mena d’esdeveniments socials, polítics, històrics, econòmics i migratoris. Breda ha entrat al segle xxi amb una població que s’acosta a 3.700 habitants.

J. PONSA / Fons YAGO PONS

Al costat, els veïns del carrer del Prat davant dels portals de casa als anys vint. A la vorera de l’esquerra es distingeixen les cases de can Patllari i de cal Recader. En aquesta pàgina, la passera que travessa la riera de Breda, que es troba a pocs metres del molí d’en Bosch i al peu del camí de la font de la Pintoresca, al primer quart del segle xx. Els paratges propers a la Pintoresca han estat des de sempre un lloc d’esbarjo per als bredencs i un escenari ideal per retratar-se.

CARRERS I PLACES / NUCLI HISTÃ&#x2019;RIC

vila de breda

En aquestes pàgines, fotografia panoràmica de Breda, corresponent a la dècada del 1950, amb el mas de can Barrabàs en primer terme. Al passeig de les Escoles destaquen la torre Flora, la torre Pons, can Callís i, més amunt, can Marcelo. A la banda esquerra del nucli urbà es veu can Serrat, amb la singular galeria porticada que dóna al carrer de Rovira. Al fons, davant la serra de Gaserans, ressalta el conjunt del monestir, amb el campanar, l’església i la façana «blanquíssima» de l’antic palau abacial. BOSCH / Fons FAMÍLIA GOÑI-SARSANACH

V. FARGNOLI / Fons JOAQUIM MUNIESA

CARRERS I PLACES / NUCLI HISTÒRIC

PLAÇA DE LA VILA

En aquesta pàgina, la plaça de la Vila, amb l’absis de l’església i el campanar amb els finestrals tapiats, al primer terç del segle xx. S’hi reconeix la petita porta d’accés al campanar, que va desaparèixer l’any 1951, quan va ser restaurat. Al costat, la plaça de l’Ajuntament a mitjan segle xx. Una excel·lent perspectiva permet veure les cases que s’arrengleraven a aquesta banda de la plaça, amb la perruqueria de senyores de can Lon, cal Músic, cal Sereno, ca l’Aleix i l’edifici del Cercle Bredenc amb l’emblemàtica balconada i els pals de les banderes.

BOSCH / Fons FAMÍLIA PUJOL-MAS

La plaça de la Vila, el cementiri que es convertí en plaça pública Fins ben entrat el segle xix, el solar de l’actual plaça de la Vila era ocupat pel vell cementiri i l’antiga església parroquial. A partir del 1835, després de les lleis desamortitzadores dels béns eclesiàstics, aquella zona va ser objecte d’una sèrie de reformes importants. Una acta municipal del 19 de juny del 1856 indica que aleshores els membres de l’Ajuntament es reunien en el local de San Sebastián que sirve de Casa Consistorial, és a dir, a l’antiga capella de Sant Sebastià del carrer dels Còdols. La voluntat del consistori era, però, que l’antiga parròquia –que ja havia passat a les mans municipals el 1846– es convertís en escola i en la nova seu de l’Ajuntament. Una acta del 1858 revela que, efectivament, l’antiga parròquia ja s’utilitzava com a escola però que no hi havia lloc per encabir-hi també l’Ajuntament. No va ser fins a l’agost del 1863 que es començaren unes obres de «millora i reparació» de l’edifici. Fou així com l’antiga parròquia començà a canviar d’aspecte i es reconvertí, anys després, en escola i Ajuntament alhora. L’escola funcionava a la planta baixa i l’Ajuntament, en els pisos

que s’hi van sobreposar. El 22 de maig del 1857, l’Ajuntament demanà autorització al governador civil per construir un nou cementiri als afores de Breda atès el triste estado que se encuentra el cementerio de esta villa, situado en medio de la población, demolidos sus muros y expuesto a todas las profanaciones, sirviendo de pasto a los animales y otros usos poco decentes. El 1860 s’inaugurà el nou cementiri. Amb aquesta reforma, el solar del vell cementiri s’acabaria integrant a l’espai públic que avui ocupa una bona part de la plaça de la Vila. A la primeria del segle xx es va fer enderrocar una casa que estava adossada a l’absis de l’església gòtica. L’enderroc va possibilitar la connexió entre la plaça de la Vila i la del Convent. El 1931, durant la República, es canvià el nom de plaça de la Constitució –que és així com es deia aleshores– pel de plaça de la República. Durant el franquisme es passà a dir Plaza de los Mártires en homenatge a sis bredencs assassinats durant la Guerra Civil el 1936. Els sis «màrtirs» també foren homenatjats amb un monument –projectat per l’arquitecte Jeroni Martorell– que s’alçà en aquesta mateixa plaça, al peu del campanar, i que fou inaugurat el 1946. Després de la mort de Franco, en restablir-se la democràcia, la plaça va rebre el nom de plaça de la Vila i es va dedicar el monument de los Caídos a tots els morts de la Guerra Civil.

CARRERS I PLACES / NUCLI HISTÃ&#x2019;RIC

plaça de la vila

La plaça de la Vila ha acollit, històricament, tota mena de celebracions, balls, pregons i festes populars. Aquesta imatge del 1917 mostra una ballada de sardanes, sota l’ombra dels plàtans, al bell mig de la plaça durant els actes de la Festa Major. Els bredencs i les bredenques han sortit de casa amb els millors vestits i alguns vilatans contemplen la festa des de les antigues escales i des del petit replà que donaven accés al campanar.

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA COLL-VIDAL

CARRERS I PLACES / NUCLI HISTÒRIC

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE BREDA

PLAÇA DE LA VILA

En aquesta pàgina, rere l’estendard, els integrants de la coral i el seu seguici deixen la plaça de la Vila en direcció a la plaça de l’Església a les primeres dècades del segle xx. La fotografia mostra que l’espai entre les dues places estava delimitat per uns arbres i, al fons, per la façana de l’antic molinet. Al costat, a dalt, imatge dels anys cinquanta d’unes joves que porten la imatge de la Mare de Déu amb les lones de l’envelat que es muntava per la Festa Major al fons. A baix, els convidats del casament de Maria Engràcia Roura i Lluís Anglas surten de la casa de la núvia al setembre del 1969.