L'Abans: Recull Gràfic de Caldes de Malavella (1890-1975) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic de Caldes de Malavella (1890-1975) Col·lecció L’Abans Primera edició: octubre del 2015 © Editorial Efadós i Ajuntament de Caldes de Malavella, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans © Josep M. Casas Busquets, pel text de carrers i places © Marc Martínez Comas, pel text de vida a pagès i de festes i tradicions © Antoni Vilà Ribot, pel text de balnearis i estiueig © Flàvia Betiana Freire, pel text de cultura i lleure © Marcel Vila Domènech, pel text d’institucions © Mateu Ciurana Xirgu, pel text d’indústria i comerç © Joan Boadas Raset, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies Editen Editorial Efadós Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Ajuntament de Caldes de Malavella Carrer de Vall-llobera, s/n 17455 Caldes de Malavella (la Selva) Telèfon: 97 247 00 05 www.caldesdemalavella.cat ajuntament@caldesdemalavella.cat Idea original, direcció, disseny i fotocomposició Editorial Efadós Amb el suport del departament de Cultura

Documentalista Flàvia Betiana Freire Fotografies d’arxius Arxiu Municipal de Caldes de Malavella (AMCM) Arxiu Parroquial de Sant Esteve Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1890 i 1975. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Autories de les pàgines de presentació pàgina 2: Thomas (Ed.) / Col·lecció Flàvia B. Freire pàgina 4: Autor desconegut / Col·lecció Antoni Vilà Ribot pàgina 6: Ll. O. / Fons Blanca Cros pàgina 8: Santiago Brun / Fons Juan Clupes Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-16547-06-7 Dipòsit legal: DL B 23525-2015

I CARRERS I PLACES Pep Casas Busquets II Vida a pagès Marc Martínez Comas III BALNEARIS I ESTIUEIG Antoni Vilà Ribot IV cultura i lleure Flàvia Betiana Freire V INSTITUCIONS Marcel Vila Domènech VI FESTES I TRADICIONS Marc Martínez Comas VII INDÚSTRIA I COMERÇ Mateu Ciurana Xirgu

Presentació Salvador Balliu Torroella Alcalde de Caldes de Malavella

Hi ha moltes maneres de representar un poble i l’art n’és una de les principals. Una escultura que en representi les millors essències, el quadre d’un pintor reconegut que n’hagi copsat la imatge més representativa, una peça musical o, si voleu, una magnífica sardana del mestre Mas Ros, una pel·lícula rodada a la vila, un documental televisiu o una imatge del monument més simbòlic, com ara les termes romanes. La llista és llarga i es podria ampliar a criteri de cadascú. Però ara us presento la versió més democràtica, més oberta i participativa de mostrar la fesomia i l’ànima de Caldes de Malavella. El llibre que teniu a les mans és el resultat de la conjunció de les petites i grans obres d’art fotogràfic que els caldencs i caldenques han preservat a casa seva. Mil fotografies datades entre el 1890 i el 1975 de tot i de tothom, que, després d’una laboriosa tria i selecció, formen un collage complet i contundent de la vila i dels seus habitants, que admet mil mirades, mil complicitats, que mostra mil cares inèdites als que ens visiten. Com a representant dels ciutadans i les ciutadanes de Caldes, me’n felicito i me n’enorgulleixo. En aquest llibre ens hi retrobem tots i el conservarem com una fita i una referència del que som i del que hem estat. Per això agraeixo la col·laboració entusiasta i voluntària de tothom, persones, entitats, empreses i organitzacions de Caldes, que han aportat les imatges publicades al llibre, de la primera a la darrera, més uns milers més que han estat desades a part per tal de no repetir i reiterar temes, personatges, indrets, festes, monuments, llocs, situacions i mirades. Aquesta valuosa col·lecció, copiada digitalment, enriquirà els fons de l’Arxiu Municipal i quedarà a disposició de recerques i consultes futures. En un nivell superior, agraeixo la feina de síntesi, de recerca i de creació de l’equip de redacció del volum, començant per Flàvia B. Freire, documentalista, i continuant per Josep M. Casas, Antoni Vilà Ribot, Marc Martínez Comas, Mateu Ciurana Xirgu i Marcel Vila Domènech, que han treballat incansablement i ens fan sentir orgullosos de la nostra identitat local. L’editorial Efadós, una vegada més, ha estat la que ens ha donat l’oportunitat de poder fer realitat aquesta il·lusió amb la seva acreditada professionalitat i solvència tècnica. Un treball col·lectiu des del principi fins al final, com es fa habitualment al nostre país, on cada peça és indispensable i dóna sentit al conjunt. Fins aquí, parlo cap endins, cap als meus convilatans i convilatanes. Però Caldes també té una projecció exterior molt remarcable i aquest llibre la potenciarà. La nostra vila, des de fa més d’un segle, és molt fotogènica, està acostumada que la seva imatge es passegi per Catalunya, pels diferents indrets d’Espanya i per un bon nombre de localitats d’altres països. S’editaren milers i milers de postals amb les seves vistes més preuades i dels monuments locals, i els estiuejants les enviaven en massa per correu postal als seus familiars i amics, una rere l’altra, per donar-los notícia del seu descans de vacances o per fer-los enveja del privilegi de gaudir del termalisme i del benestar que aquests centres els oferien. Avui, la fotografia digital, el correu electrònic i el WhatsApp ja fan aquesta feina, però les imatges postals de finals del segle xix i de la primera meitat del segle xx resten en la memòria col·lectiva i formen part de la nostra imatge exterior. No cal dir res més. Només desitjar-vos que gaudiu d’aquesta obra col·lectiva excepcional i que us la feu vostra de la mateixa manera com ens n’hem apropiat els que hi hem treballat. Per molts anys!

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Pròleg Joan boadas raset Comissionat del Consell Internacional d’Arxius (ICA) per als arxius fotogràfics i audiovisuals Arxiver municipal de Girona La fotografia és una descoberta relativament recent, tot just acaba de complir 175 anys. I des del primer moment va tenir una enorme capacitat de seducció. Per molts motius. Un d’ells és evident. La fotografia no ens permet viure el que els altres han viscut, però sí que fa possible que vegem el que els altres han vist. Aquesta possibilitat de revisitar el temps dels que ens han precedit sembla que ens atorga una certa immortalitat. Des del present no solament ens creiem capaços de conèixer el passat, sinó que sovint sabem com ha acabat, quin ha estat el desenllaç de la majoria de situacions pretèrites. Això pot despertar-nos un sentiment de nostàlgia, una sensació de paradís perdut, de considerar que el present ens ha segrestat la placidesa, l’harmonia i, tal vegada, la felicitat que desprenen les imatges que ens arriben del passat. Naturalment, no és així. O almenys no sempre és així. Les fotografies, abans i ara, no són la realitat: ens en mostren una part i aquesta tendeix a representar-ne la cara més amable. El volum de Caldes de Malavella de L’Abans participa plenament d’aquesta atmosfera. L’ordre quiet de la rambla de Recolons, la fascinació per la càmera dels que es deixen retratar al carrer Major, la placidesa de la plaça dels Polls, el temps aturat a la plaça Petita, a la plaça de Sant Grau i a la de Sant Esteve. I, és clar, l’aigua. Les aigües de Caldes. L’aigua calenta com a element fundacional de la romana Aquis Voconis i com a causa i explicació d’unes transformacions urbanes i socials que el llibre recull a bastament: les termes, els balnearis, les fonts i els brolladors, els xalets, els pisos moblats i les urbanitzacions, els cupulins, les pèrgoles i els templets, els passeigs, les rambles i les avingudes, els estiuejants, la biblioteca, l’estació del ferrocarril i el doctor Modest Furest. En paral·lel, un altre viure més quotidià: les embotelladores, en algunes èpoques amb una evident tirania laboral, els pagesos i les pageses, els transportistes, la Festa Major, les ballades de sardanes, els músics i les orquestres, els botiguers, l’aplec de Sant Maurici, els nens refugiats de la Guerra Civil, els falangistes, els mariners italians i els jueus perseguits pel nazisme, l’arribada de la Verge de Fàtima, les processons i la llosa moral de l’Església catòlica i, encara que llunyana, de l’arquebisbe i del procurador de les Corts franquistes Enric Pla i Deniel. I els fotògrafs i les fotògrafes, anònims en la seva majoria però que ací volem homenatjar recordant Mateu Oliveras i Lola Feijó, la Lola retratista. En Mateu, músic de la Maravella originari de Tortellà, poble de músics. La seva esposa, Lola, cobrint les absències obligades del primer i portant el negoci obert al carrer de Núria. I els col· leccionistes. Destaquem-ne dos: Antoni Vilà i Enric Casanovas. El seu interès pel passat només es veu superat per la seva passió per la vila de Caldes de Malavella. Mirem amb atenció i plaer aquestes fotografies. Descobrim-hi els rastres que ens ajuden a entendre allò que avui som. Però fem-ho sense caure en la temptació de convertir el passat en un epíleg, sinó precisament en el pròleg que ens ha de permetre escriure un fascinant relat de futur.

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Introducció

L’Abans, una col·lecció que repassa l’evolució de pobles i ciutats de Catalunya a través de la fotografia, ens convida a reviure la història quotidiana de la vila de Caldes de Malavella entre els anys 1890 i 1975. Iniciem, doncs, un viatge al passat col·lectiu del nostre poble, el qual permetrà descobrir indrets de l’entramat urbà avui desapareguts i recordar festes i tradicions oblidades que han estat decisives en la configuració de la nostra personalitat com a poble. La compilació de fotografies s’inicia cronològicament a la darrera dècada del segle xix, moment en què la incipient indústria de l’estiueig atraurà sectors benestants de la burgesia barcelonina i provocarà una transformació urbanística sense precedents a la vila i l’aparició dels primers balnearis i cases de banys. Són d’aquest període les fotografies més antigues que conservem, gairebé totes elles relacionades amb les característiques termals del municipi i el negoci de prendre les aigües. Tanca el recull l’any 1975, una data significativa pel que fa a l’evolució social i política del país, que culminarà amb la recuperació de les llibertats democràtiques. Per elaborar aquesta obra s’han seleccionat un miler de fotografies –d’un total de més 3.000– d’origen i temàtica ben diversos. La majoria procedeix de fons particulars i familiars. Són fotografies inèdites conservades zelosament durant dècades en àlbums familiars i que, amb la seva publicació, esdevenen testimonis valuosíssims del batec social, cultural, festiu i econòmic de Caldes durant aquests darrers 85 anys. Altres fotografies provenen dels fons de col·leccionistes privats, com el d’Antoni Vilà Ribot, molt ric en postals editades durant el primer quart del segle xx que il· lustren la instal·lació dels diferents balnearis i el procés industrial d’embotellament i comercialització de l’aigua. Altres imatges provenen de fons públics, com l’Arxiu Municipal de Caldes de Malavella o l’Arxiu Parroquial de Sant Esteve. En aquest darrer es conserva el llegat de mossèn Josep Bars Carrera, un fons d’importància cabdal per poder valorar el ric patrimoni agrícola del municipi a mitjan segle xx. Com que la majoria de les fotografies provenen de fons familiars, els seus autors són en bona part anònims. Es tracta de fotògrafs amateurs que el sedàs del pas del temps ha abocat a l’oblit. Són fotògrafs de diumenge a la tarda, autors d’aquella fotografia a les postres del dia de la mona o de la canalla amb la palma davant el portal de casa. Tanmateix, també conservem moltes imatges signades per fotògrafs professionals –com no podia ser d’una altra manera–, per als quals immortalitzar cerimònies públiques o privades, festives o religioses, esportives o polítiques, era el seu negoci. I també cal destacar l’edició de postals per part de fotògrafs professionals com Josep Thomas, Àngel Toldrà, Lucien Roisin o Valentí Fargnoli, gràcies a les quals gaudim d’una interessant col·lecció de panoràmiques de Caldes i d’un testimoni acurat de la seva vocació com a vila termal. Totes aquestes imatges han estat publicades sense retocar, amb respecte absolut per l’original i sense cap altra intervenció que la neteja de les ferides que els ha pogut provocar el pas del temps. La fotografia és, doncs, l’element essencial de l’obra, però, sobretot, és la gent de Caldes, la d’ahir i la d’avui, qui, a partir del fil conductor de les imatges, esdevé l’autèntica protagonista d’aquest viatge.

CARRERS I PLACES / xxxxx xx xxxxxxxxx

Capítol I

Carrers i places, un itinerari per la vila de l’aigua

ONEGUT AUTOR DESC

RIBOT ANTONI VILÀ / Col·lecció

Un recorregut urbà que evoca una època doblement mil·lenària en què Caldes va ser capital de tota una demarcació romana. Aquesta preeminència es va perllongar durant l’època medieval, amb el manteniment del poder reial sobre la batllia, que donà lloc a una vila vella sòlida amb castell i ben emmurallada. Amb el pas dels segles, la vila closa es va anar deteriorant en contraposició amb els masos de l’entorn, que adquiriren un cert benestar econòmic. Tot això es capgira al segle xix, quan l’aigua de Caldes retorna el prestigi a la vila i la fa créixer, progressar i desenvolupar-se a remolc del termalisme, l’estiueig i la comercialització de l’aigua envasada.

a vila vella de Caldes era conformada, ja des d’època medieval, per tres espais urbans interconnectats per dos vials principals: el camí que anava a Girona i provenia de Vidreres, i el camí que, de Cassà, anava cap a Santa Coloma. Això produïa un encreuament principal que unia i compartimentava una vila vella que vivia reclosa, emparada en un emmurallament parcial i flanquejada a l’oest per un castell medieval que encerclava les antigues termes romanes, convertides en hospital. Es pot començar l’itinerari pel barri de la plaça Petita i de la plaça dels Polls. Densament habitat, barreja edificis d’arquitectura popular amb altres edificis més destacats d’origen medieval lligats al món senyorial, com can Trellas. En aquest barri, la font de can Calvet, primer, i la font de la Mina, després, van servir per proveir d’aigua les necessitats domèstiques de la gent que hi vivia. La segona etapa a la vila vella passa per l’espai entorn de la plaça ara anomenada de l’Ajuntament i que en el seu origen medieval era de Perella. Pren el nom del casal medieval que és ubicat al costat oest de la plaça,

adossat a la muralla medieval i a tocar del portal de la vila, al qual s’accedia pel camí de Girona. Havia pertangut als Perella, família senyorial detentora d’una bona part de la jurisdicció de la vila, els dominis caldencs de la qual passen a les mans dels Cruïlles i dels Solterra. Va ser residència dels Cruïlles fins al segle xv, quan van anar a viure a Girona. A partir del segle xv es converteix en mas Cruïlles i concentra la gestió agrària dels diferents masos i terres que conformaven l’important patrimoni que tenien a Caldes. En els darrers temps pren la denominació popular de cal Ferrer de la Plaça. En aquest indret principal també s’hi anaren ubicant diferents edificacions que ostentaven una bona part del poder eclesiàstic i municipal. Per exemple, els edificis que van des de l’antic Ajuntament baixant pel carrer de la Llibertat conformaven la casa del sagristà i la casa del domer, que eren les dues autoritats religioses principals de la parròquia. Hi són instal·lades fins ben bé al segle xix i curiosament hi residien els capellans que gestionaven la parròquia a recer de la muralla, mentre l’edifici de l’església parroquial, d’origen medieval i romànic, quedava als afores del nucli urbà, aïllat, en una zona de camps arran del camí que de Girona anava cap a Vidreres.

Al costat, vista del poble des dels horts situats a tocar de la riera de Santa Maria a inicis del segle xx. S’hi veu, en primer terme, l’església parroquial amb la rectoria annexa. En aquesta pàgina, el templet o cupulí que aixoplugava el brollador de Sant Grau o de la Roqueta als anys trenta. A l’esquerra hi ha l’ermita de Sant Grau i, en primer terme, la bassa del molí en els horts situats davant mateix dels jardins i de les termes. L. ROISIN (ED.) / Col·lecció ANTONI VILÀ RIBOT

11 15

Carrers i paratges

4 5

3 1

9 6

2 8

PUNTS D’INTERÈS

Colònia Rodríguez (8) amb la seva torre d’aigua, el cafè Colonial (6), també la casa Mas (10), el balneari Soler (15) i la cotxera del balneari (16). Al fons de la imatge, darrere l’església, el balneari Vichy Catalán (5) i, una mica més enllà, l’estació de ferrocarril (7). En segon terme, sobresortint des del puig de Sant Grau, el templet (11) i l’ermita de Sant Grau (13), i la casa Rosa o Estapé (14). Finalment, al fons de tot, una línia de relleu forestal i, més enllà de les vies del tren, un seguit de cases de pagès entorn de la més consistent de can Teixidor (12).

S. MARTÍ / Fons VICTÒRIA MUNDET

Fotografia panoràmica de gairebé tot el conjunt de la vila dels anys cinquanta del segle xx. A la banda esquerra de la imatge s’hi aprecia l’entorn directe de l’església parroquial i el seu vistent campanar (4), la immediata rectoria vella (1), ara desapareguda, la casa Pla i Deniel (3) amb tota la seva amplitud d’edificis i jardins, i el balneari Prats (9) amb la seva torratxa. En primer terme, també a la banda esquerra, diferents edificis vinculats a la rambla de Recolons i, per extensió, al món de l’estiueig, com ara la casa Motlló (2), la

Carrers i PLACES

Igualment, ja del segle xvii consta, a davant mateix del que avui és la biblioteca, a l’edifici que es diu de can Bota, la ubicació de l’hostal i de la Casa del Comú, lloc el darrer on es reunia la Universitat o el Comú del poble, que eren les autoritats municipals escollides pel senyor jurisdiccional per tal de decidir sobre temes lligats amb els interessos del senyor i que tenien efecte sobre el conjunt dels vilatans. Aquest edifici de la Casa del Comú va funcionar com a tal fins a finals del segle xix, en què es va traslladar a la plaça de l’Ajuntament, al lloc on hi havia la casa del sagristà. El barri de Sant Grau marca el camí que va de la plaça d’aquest nom fins a l’indret on hi ha ubicada la petita ermita que dóna nom a tot el barri i al mateix puig. El puig de Sant Grau és un turó sorgit d’una manera natural pel brollar continu de l’aigua termal que emergeix en diferents punts del puig des de temps immemorials. La principal d’aquestes fonts ha estat la font dels Bullidors, que ha

S. MARTÍ / Col·lecció ANTONI VILÀ RIBOT

proveït tradicionalment les necessitats domèstiques d’aigua del conjunt de la vila. Del castell de Caldes només es pot dir que tenia caràcter militar i que defensava tot el flanc oest de la vila. Es devia construir per defensar el caràcter de batllia reial que tenia la vila i segurament va rellevar les funcions de repoblament de l’antic castell de Malavella. D’aquest castell només en resten tres torres i un llenç de muralla, que serveix per delimitar les antigues termes romanes i uns jardins de començaments del segle xx amb templets neoclàssics. En un extrem, enlairada i repenjada a la muralla, hi ha la petita ermita de Sant Grau, església parroquial primigènia traslladada a fora vila al segle xii o xiii. L’itinerari segueix cap al poble nou, que sorgeix a partir del segle xix amb l’impacte que té el naixement de l’activitat balneària. El poble es fa gran cap al sud i el primer indret que creix a conseqüència del termalisme és

l’eix que va de la plaça de l’Ajuntament cap a l’església parroquial. Si, en època medieval i moderna, l’església parroquial de Sant Esteve havia quedat isolada del nucli urbà antic, reclòs i emmurallat, a partir del segle xix el creixement de Caldes es portà a terme entorn d’aquesta església, que s’urbanitzà completa pel camí que va pel carrer Major, el carrer de Santa Maria i la plaça que conforma l’entorn immediat del temple.

cessió de terrenys per on va transcórrer la prolongació de la rambla.

És precisament en aquest eix que davalla cap al sud, en el punt que conflueixen el carrer Major i el carrer de Santa Maria, que als anys quaranta i cinquanta del segle xix s’hi construeixen les dues primeres cases de banys (Dillet i Prats) amb la canalització d’aigua calenta provinent de la font de la Mina. Amb el pas del temps, al cap de 50 anys, aquestes dues cases de banys es converteixen en magnífics balnearis (Soler i Prats). Fou entorn seu i de l’església que s’urbanitzà tot aquest espai, que va donar lloc als carrers de Sant Antoni, de Núria i de les Àbsides Romàniques, i, una mica més tard, al de Jacint Verdaguer.

El ferrocarril, sense cap mena de dubte, facilita l’accés fàcil i l’afluència àmplia dels visitants des dels seus llocs d’origen fins a Caldes de Malavella. L’any 1862 s’inaugura la línia de Barcelona a Girona i el seu pas per la vila de Caldes es concreta de ben segur per la presència a Caldes d’aigües medicinals. De seguida es conforma aquest segon eix que connecta l’estació de ferrocarril amb la plaça de Sant Esteve i assenyala un nou espai urbanitzat d’entrada i sortida a la població. Aquest nou eix queda clarament avalat amb la instal·lació, a finals del segle xix, del balneari i l’embotellament de Vichy Catalán, i també de la gran casa Pla i Deniel amb els seus jardins.

Igualment és des d’aquesta confluència, també cap a finals del segle xix, que sorgiren dos nous vials principals. L’un, el carrer de les Roques, que connecta la vila nova cap a fora vila cercant el camí antic de Llagostera. L’altre, la rambla de Recolons, que deu el nom al barceloní Bartolomé Recolons, que va pagar una bona part de les obres en agraïment a la bondat de les aigües de Caldes. Aquest nou espai urbà es destinava a acollir la construcció de noves torres d’estiueig de sectors benestants de la burgesia barcelonina. A aquest vial, enjardinat com a passeig, s’hi va donar continuïtat poc temps després amb la rambla d’en Rufí, que va prendre el nom de la família propietària de can Rufí, que van propiciar la

S’anava configurant una zona destinada a la colònia d’estiuejants molt diferent del que havia estat el nucli antic o barri vell. Amb un segell de bon gust i agradable aspecte, s’intentà de repetir també en la tercera zona d’expansió de Caldes, que es concretà, entorn dels anys vint del segle passat, en la urbanització de La Granja, a tocar dels terrenys i horts que eren ubicats entre l’avinguda de Sant Maurici i el camí de les Mateues. El projecte de ciutat jardí no va aconseguir l’èxit esperat pels seus promotors i de l’ambiciós objectiu pretès només en va restar algun passeig, els jardins de la font de la Vaca amb el Casinet i sis torres o xalets noucentistes. Aquest fracàs va tenir a veure amb la crisi dels anys trenta i la Guerra Civil.

El segon indret de la vila que s’urbanitza com a conseqüència de l’impacte dels balnearis es troba seguint el camí cap al sud des del barri de Sant Grau i de les termes cap a la plaça de Sant Esteve pel carrer de Pla i Deniel, i cercant després envers l’oest la connexió directa amb l’estació de ferrocarril i el camí de la carretera de França.

A la pàgina del costat, imatge de la plaça de Sant Esteve als anys trenta. En primer terme, can Barris (carnisseria, botiga de comestibles i dipòsit de benzina) i, a continuació, l’accés al balneari Prats a través del seu emblemàtic portal d’arcs escarsers en estil neoclàssic. L’entorn d’aquesta plaça s’urbanitza a partir de la segona meitat del segle xix seguint l’impacte o l’efecte del món dels balnearis i de l’estiueig.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció ANTONI VILÀ RIBOT

CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC

AUTOR Desconegut / Col·lecció ANTONI VILÀ RIBOT

carrer major

Al costat, el carrer Major a començaments del segle xx, precisament en la confluència on es van instal·lar les primeres cases de banys, que després es convertiren en els balnearis Prats i Soler. En aquesta pàgina, una altra imatge del carrer Major a la mateixa època però situada una mica més amunt, davant mateix de la drogueria de can Surroca. A la fotografia hi apareixen segurament diferents membres de la família Surroca amb dones i nens veïns de l’indret.

P. PASCUAL / Fons MARIA QUINTANA MUNDET

20 AUTOR DESCONEGUT / Fons VICTÒRIA MUNDET

CARMEN SOLÉS MUNDET AUTOR DESCONEGUT / Fons

CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC

LAJAIMA / Fons MARIA QUINTANA MUNDET

carrer major

Al costat, tres fotografies del carrer Major. Les dues de dalt són del 1951 en la festa de celebració del pelegrinatge de la Verge de Fàtima pel bisbat de Girona, en la qual s’enramà i engalanà una bona part dels carrers de la vila. La de baix, també dels anys cinquanta, és del tram inicial, a tocar del carrer de Sant Grau i can Matas, on es veu diferents veïns i mainada entorn i dalt d’un carret que condueix Joan Quintana. En aquesta pàgina, fotografia també dels anys cinquanta d’un grup de veïns i família al voltant d’una joveneta Maria Quintana. 21

CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC

plaça dels polls

Imatge de la plaça dels Polls als anys cinquanta, espai de la vila vella densament poblat amb edificis d’arquitectura popular. La vila vella era l’indret on hi havia instal·lats el grup de menestrals (ferrer, sastre, carreter, manyà...) que dotaven d’eines i serveis el món de pagès. Alhora, aquestes petites places també servien des d’època medieval per contenir algun petit mercat lligat als productes de pagès que es comercialitzaven a la vila. En primer terme, can Cuní i ca l’Arias. Al fons, can Paco Secretari i, a un costat, el carro de can Doncas. COMERCIAL PRAT / Col·lecció ANTONI VILÀ RIBOT

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció ANTONI VILÀ RIBOT

CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC

plaça dels polls

En aquesta pàgina, la plaça dels Polls a inicis del segle xx. Indica la situació més aviat precària de la vila vella en contraposició amb els nous espais que apareixen a Caldes lligats a l’estiueig. Al costat, a dalt, la plaça dels Polls baixant envers el carrer Major, amb veïns a l’ombra, probablement de ca la Quima, can Doncas o cal Fuster Roig, als anys quaranta. A baix, festa i processó de Corpus al seu pas per can Rigau als anys seixanta. En aquest punt, les catifes de flors eren més treballades, ja que hi havia un altar del Santíssim a tocar de can Moll.