L'Abans: Recull Gràfic de Calella (1890-1975)

Calella

Recull Gràfic 1890-1975 Jesús Rodríguez - Jordi Pérez - Òscar Ojer

editorial e f a d ó s

L’abans: Recull gràfic de Calella (1890-1975) Col·lecció L’Abans Primera edició: abril del 2013 © Jesús Rodríguez Blanco, pel text © Jordi Pérez Corrales, pel text © Josep Villegas Janer, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Col·laboració Ajuntament de Calella Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué

Equip assessor Anna Barangó Margarit Josep M. Colomer Mir Josep Llobet López Emili Solé Vila Joan Rocafort Güell Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1890 i 1975. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

Documentalistes Òscar Ojer Mollfulleda Jordi Pérez Corrales

AUTOR DESCONEGUT / Fons ANNA BARANGÓ MARGARIT

ISBN: 978-84-15232-40-7 Dipòsit legal: B.10378-2013

Calaix de sastre1 Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà

«Per fi en el descenso de la carretera nos vérem, baix a les platges, la població gran de Calella; un poc més lluny d’esta, a Pineda, i, entre les dos viles, el convent de Pares Caputxins, sense alguna caseria en tot per allí; i del mar tot quant podia alcansar la vista.

Calella per sa situació en les platges de mar, tirantez, de carrers, la parròquia casi en el centro, sense altres annexions, pareixia un poquet a la Barceloneta el totjunt. […] Prenguérem tots lo carrer de frente la carretera que en diuen Llarg i, en real veritat ho és tot ell. Que cases tant ben ordenades aquelles!, amb la de Placies de les de més upa de Calella i altres de gust, unint-s’hi un carrer tan espaiós fins a la vora de mar, cap a Llevant. Tot passejant, passàvem revista de les entrades de cases, frontis i demés, amb tanta minyoneta i dones que andaban per allí, sense les moltes en la labor de les puntes i hòmens en ses arts i oficis mecànics, sense los mariners, pescadors, patrons de naus i negociants que hi havia.»

1. Citat a Josep M. Pons i Guri. La Festa Major de Calella a l’any 1783.

Calella: Ajuntament de Calella - Museu-Arxiu, 1983, p. 12 i 14.

Carrers i paratges / nucli històric

4 J. B. / ARXIU JOSEP LLOBET LÓPEZ

Presentació Montserrat Candini i Puig Alcaldessa de Calella

Aquest llibre que teniu a les mans és molt més que un recull de fotografies antigues. Aquestes imatges centenàries, tan ben recopilades i amb les seves explicacions pertinents, són un sòlid testimoni de la història del nostre municipi. El seu valor rau en la capacitat màgica que tenen de traslladar-nos als carrers d’una Calella llunyana, la que va existir des de l’any 1890 i fins al 1975, i deixar-nos respirar una estona l’ambient que es vivia llavors als nostres carrers i places.

Les fotografies recollides en aquest volum ens serveixen també de testimoni de l’evolució de la nostra ciutat, amb totes les seves transformacions, que han fet que es converteixi en la Calella que coneixem actualment. Així, deixa constància del que ja ens havien explicat els grans més savis sobre tirades de l’art, tallers de ferrers i sastres, places amb danses i bullici, hortes a les cases… o quan ens expliquen que allà on ara tenim un hospital hi havia el turó del Mujal amb les seves vinyes i que la plaça del Mercat, molt abans de ser coberta, ja s’omplia de carros i tendals.

Calella és avui, i ha estat històricament, un municipi ple de vitalitat cultural i dinamisme social. Aquest caràcter vigorós ja es manifesta en les primeres fotografies preses a la ciutat. Entre les imatges, identificareu la celebració de festivitats que encara avui són molt vives, com les catifes de flors del Corpus o la Festa Major de la Minerva.

La col·lecció L’Abans ha publicat un centenar de volums a Catalunya i Balears que plasmen la història del nostre país i la nostra gent. Però els calellencs i calellenques ens mirarem aquest, dedicat a Calella, amb especial emoció i interès.

A més dels textos de l’historiador Jesús Rodríguez i l’acurat treball de documentació de Jordi Pérez i Òscar Ojer, aquest recull d’imatges antigues ha comptat també amb la valuosa aportació particular d’àlbums familiars, cosa que fa que aquest llibre sigui encara més valuós.

Estic segura que tots els que fullegeu aquestes pàgines us anireu aturant per assenyalar amb el dit aquella tartana aturada a un carrer de Sant Jaume gairebé desert, l’artesanal treball dels nansers i les sortides dels sardiners, els telers de la fàbrica Llobet en ple funcionament o la construcció dels primers hotels a la costa. Us convido a tots a emprendre amb il·lusió aquest viatge en el temps que ens ofereix el volum que teniu entre mans.

5

Carrers i paratges / nucli històric

6 AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE CALELLA

Pròleg Josep Villegas i Janer Gerent d’empresa, col·leccionista i estudiós del patrimoni local

Res no hi ha millor que les imatges per fer conèixer i entendre un lloc.

Calella poble, vila o ciutat ha sofert una transformació tan gran en el darrer segle i mig que podria ser difícil de reconèixer en segons quines imatges, si no és perquè ens ho diuen o perquè algun detall o edifici ens ho delata.

Gràcies a la fotografia s’han pogut conservar per al record centenars d’imatges entorn de Calella, dels diferents indrets, dels carrers i de les places que s’han anat transformant, però també, i sobretot, de la seva gent, de les seves festes i tradicions, de les seves feines i oficis, de la seva manera de viure.

En aquest recull que se us presenta, hi trobareu tot això i més: imatges inèdites fins avui que s’han recuperat per a gaudi de tots, gràcies a la recerca de Jordi Pérez i Òscar Ojer, i introduïdes i comentades amb rigor per Jesús Rodríguez, historiador i arxiver del Museu-Arxiu Municipal de Calella i autèntica autoritat indiscutible sobre el passat i la història de Calella, de la qual cosa donen fe totes les seves publicacions i treballs.

Una part molt important de les fotografies han sortit dels àlbums familiars de Calella, de les famílies més antigues i de les que van arribar després, ja que tothom hi té cabuda i en forma part, i és precisament aquesta diversitat la que ha anat perfilant la Calella que va ser i la que avui coneixem.

Aquest impressionant recull gràfic que se’ns presenta ha sabut rescatar del fons del calaix moltes fotografies oblidades per les mateixes famílies, col·locades en antics àlbums envellutats de pares, avis i ties o guardades en velles «caixes de galetes» ja rovellades pel temps.

Llàstima que seguint el costum de tots, moltes imatges no han arribat datades ni tampoc no se n’ha conservat la memòria de les persones que hi apareixen, però, per alguna curiosa raó, pàgina rere pàgina, ens semblarà veure una Calella coneguda i ja viscuda, com si fos l’àlbum de la pròpia

família, perquè tots els que vivim junts en un mateix lloc tenim vides de vegades similars i ens relacionem cada dia establint vincles i lligams que ens uneixen i ens identifiquen com a comunitat.

Penseu que la Calella que podreu veure o reconèixer en les imatges més antigues és la de principis i mitjan segle xx, una època d’inici de grans transformacions urbanístiques i socials, i que, per tant, encara respiren la Calella més tradicional, en vida i costums, que després es van anar perdent al llarg del segle xx.

Depenent de l’edat de la persona que tingui aquest recull entre les seves mans, hi reconeixerà més o menys coses, però l’objectiu no és solament reconèixer sinó també conèixer la Calella dels avis i pares, un lloc on s’ha viscut i es viu.

Per als més joves, i per a tots també, aquest recull titulat L’abans: Recull gràfic de Calella (1890-1975) no solament ens ajudarà a saber més sinó que també ens farà entendre el perquè d’uns canvis i transformacions que no van parar i continuen, de com aquella Calella tradicional va donar pas a la Calella industrial i aquesta a la Calella turística i tot progressivament.

Cal fer, doncs, aquest exercici de recuperar la memòria de Calella i dels calellencs per tenir una visió del nostre passat immediat, per sentir i percebre sensacions, i fer-ho amb esguard apassionat i mirada curiosa, i d’aquesta manera, a través del coneixement, entendre millor i acabar estimant encara més Calella, el país i la terra pròpia, sense retrets ni ressentiments per allò perdut, però sempre reivindicant el no-oblit i acceptant el seny i la rauxa que en tants moments de la nostra recent història col·lectiva ens han fet fer les coses millor o pitjor. És del que tracta aquest llibre en definitiva, de la lluita d’un poble per existir i tenir vida pròpia, de la seva empenta i de les seves il· lusions que, amb tot, avui encara continuen, ja per sempre, des d’aquestes pàgines.

7

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE CALELLA

Introducció

Amb cent volums al mercat, la col·lecció de reculls gràfics L’Abans presenta una nova obra sobre una vila de la geografia catalana.

Seguint fidel als criteris fundacionals, aquesta col·lecció pretén reflectir i donar a conèixer aspectes diversos de la vida quotidiana de pobles i ciutats. La riquesa intrínseca que caracteritza la cultura popular és la base a partir de la qual es basteixen els diferents volums d’aquesta col·lecció, de manera que a poc a poc s’està convertint en un autèntic mostrari de les dinàmiques socials i culturals tant de Catalunya com de les Illes Balears.

L’aproximació a cada vila es fa d’una manera integral, és a dir, no es descuida cap dels àmbits transcendents que, encara avui, formen part de l’imaginari col·lectiu. Així, si bé es poden observar continuïtats i permanències entre les diferents obres de L’abans, és evident, també, que cada volum presenta especificitats pròpies de cadascuna de les comunitats que, en el marc de les poblacions respectives, s’han anat modelant amb el pas dels anys. Una suma de particularitats que permeten construir i presentar una visió col·lectiva de com, ben bé durant un centenar d’anys, des dels darrers decennis del segle xix i fins ben entrada la segona meitat del segle xx, les maneres de viure han anat canviant irremissiblement. Des d’aquella taverna oblidada i desapareguda fins a l’antiga castanyera que hi havia al capdamunt del carrer, passant per l’aspecte que tenien les places o els primers cotxes, tot és susceptible de ser recuperat i rememorat per sempre.

El volum sobre la ciutat de Calella, a la comarca del Maresme, comprèn un període cronològic més aviat extens. Comença l’any 1890, data aproximada de la panoràmica desplegable, i acaba el 1975, quan els grans hotels s’apoderen definitivament de les hortes de ponent. Es tracta d’un interval d’anys notable, farcit d’esdeveniments històrics i de canvis clarament perceptibles que en el transcurs de l’obra es fan evidents pàgina rere pàgina. Es fa referència a un període certament convuls, però no cal oblidar que el seu rerefons històric s’ha d’entendre des de

l’òptica d’un context polaritzat tant socialment com políticament, i que cal emmarcar en el llarg procés de transició que va de l’Estat absolutista del segle xix a l’Estat liberal que finalment s’implantaria.

Per il·lustrar aquesta lenta, però inevitable, evolució, el llibre dedica una atenció especial a la imatge. Amb aquesta intenció s’ha fet una recerca exhaustiva de fotografies que, primordialment, provenen de diverses famílies particulars de la vila i, en menor mesura, de l’Arxiu Històric. D’aquesta manera, un nombre significatiu del miler de fotografies que apareixen en aquesta obra són completament inèdites. Es tracta, doncs, en el seu conjunt, de documents que s’han recuperat per al gaudi col·lectiu, documents que han estat datats, identificats i descrits adequadament. Persones fins ara anònimes han recuperat la seva identitat, festivitats i celebracions oblidades tornen a mostrar tota la seva esplendor, antigues places i carrers reviuen insòlitament i mostren aquells petits detalls a voltes inversemblants però plens de records i de vivències, fàbriques tèxtils i tallers es reivindiquen com a testimonis d’un passat no tan llunyà, i els primers turistes, potser mantenint encara l’anonimat, esdevenen una presència familiar i simpàtica.

El llibre L’abans: Recull gràfic de Calella està estructurat en set capítols temàtics.

Cadascun d’ells disposa d’una acurada introducció que permet, amb llenguatge amè, conèixer els aspectes més importants de la vila. Seguidament, el protagonisme de la imatge il·lustra una bona part d’aquests aspectes. Així, capítol rere capítol es pot fer una aproximació a l’evolució urbanística de la ciutat, submergir-se entre les seves associacions de caire divers –tant veïnals i esportives com culturals–, rememorar la vida religiosa dels anys de postguerra tot recordant aquelles proces-sons més o menys multitudinàries, recuperar la vida econòmica observant antics negocis i establiments ja desapareguts i, també, tornar a aquelles escoles d’un temps aparentment perdut.

9

Capítol I

Carrers i paratges, escenaris emblemàtics de la vida social

SCON-LIQU FAMÍLIA GA J. B. / Fons

ETE

Les cases i els carrers són l’esquelet petrificat de la vida social de les ciutats, el nucli dur; els vincles familiars i socials en són la part fràgil. I cap dels dos no és independent: uns edificis sense gent són arqueologia, una cosa morta que els savis intenten reanimar, i unes persones sense aquella protecció dels espais físics conviscuts són una trista ombra de poble errant o refugiat per causa d’alguna malvestat històrica. Des del nucli inicial, amb centre a la Plaça, fins als eixamples actuals, les imatges dels carrers i cases de Calella són mirall de la ciutat i la seva gent, continent i contingut indestriables.

L

a vila de Calella es presenta com una xarxa urbana molt ordenada: un típic plànol ortogonal de llarga tradició mediterrània. L’assumpte no és tan senzill, ja que en part es tracta d’un resultat que es pot considerar natural: carrers longitudinals per transitar en el sentit de la platja i carrers transversals, de muntanya a mar i seguint els petits torrents i rierols. Però també és un producte cultural, artificial, amb força dosis de sofisticació.

El nucli més antic de la població va respondre a una lògica ben simple: al segle xiv, i per un seguit de privilegis concedits pel vescomte de Cabrera, es va fundar un mercadal centrat a la plaça de l’Ajuntament que va rebre una sèrie de privilegis per ser poblat amb una mida molt concreta, el cós de casa de vuit canes. Aquest àmbit, delimitat per l’actual hospital, el mar, el carrer del Raval i el carrer de les Escoles Pies, és el nucli fundacional. El plànol del 1586 ja dibuixa una vila de carrers que s’encreuen ortogonalment, de manera que aquesta disposició ampliada encara es pot apreciar clarament al plànol de l’any 1806.

Amb tot, però, els canvis encara eren més aviat modestos. És possible que el principal

sigui el de la tortuosa carretera del Far, que baixa per la plana per l’actual passeig de les Roques, s’endinsa en el carrer de Jovara i puja pel carrer de Sant Josep –per bé que aquest recorregut estava ja condemnat a ser superat. El nou hostal del vell camí ral s’obriria al capdamunt del carrer de Sant Joan cantonada amb Sant Jaume –actual carretera nacional II– a finals del segle xviii.

El primer salt a la modernitat es va fer en el transcurs de l’any 1851 amb el primer projecte d’alineaments de Joan Antoni Orta.

Eren temps de canvis; s’havien superat els tràngols de la terrible Guerra del Francès (1808-14) i de la Primera Guerra Carlina (1833-40), i s’estava refent el teixit productiu del país, centrat en l’explotació de la vinya i dels telers manuals. El poblament de la vila comprenia entorn d’uns 3.529 habitants i el nucli urbà de la població, al sector de ponent, tenia el seu límit al carrer de Sant Isidre fins al carrer de la Riera, i del carrer de Sant Isidre fins al de Jovara: val a dir que el tram entre el de la Riera i Jovara encara era, en bona part, agrícola.

A llevant, el nucli urbà era compacte fins al carrer de Sant Pere, i la frontera en expansió era al carrer de les Ànimes –que arribava fins al carrer de la Bruguera partint des de

Dues imatges, dos temps, una ciutat. Al costat, el carrer de Bruguera amb el seu aire treballador i comercial dels anys vint. A sobre, el carrer d’Anselm Clavé els anys cinquanta. En la primera, una vista amb l’església al fons i els infants que posen com sempre que la fotografia era novetat; en la segona, les dones cusen a la porta de les cases.

Totes són reflex d’un món present i desaparegut.

AUTOR DESCONEGUT / Fons CARME PUIG LÓPEZ

15

Carrers i paratges

1

11

2

3

4

5

6

8 7

9

PUNTS D’INTERÈS

A la fotografia del 1890, s’hi observa la fàbrica tèxtil del Vapor Vell (3), situada vora mar per facilitar la importació de l’escàs carbó de l’època a Catalunya. L’altre model tèxtil era la Colònia, vora els rius Llobregat i Ter. Al carrer d’Amadeu (1), les primeres cases per a treballadors construïdes al ritme de la creació de fàbriques (Vapor) i del ferrocarril.

L’Ajuntament havia pres una clara decisió ja el 1859 que determinà prioritàriament el creixement de la vila cap a llevant: l’estació de tren (2) en un lloc dit les Blanqueries,

espai utilitzat pels assaonadors de pells per la seva llunyania a la població. A la imatge també hi destaca el dipòsit d’aigües (4). L’aigua era, i és, vital per a moltes indústries i particularment per als vapors decimonònics. Aquest dipòsit, desaparegut fa molt temps, era testimoni de la necessitat d’acumular aigua per superar els llargs estiatges mediterranis.

Algunes torres s’albiren a la llunyania, com és el cas de can Flaquer (5), exemple de casa pairal de tres altures i terrat amb torre, fins i tot amb

un cert aire de merlets; un record de quan el mar era una font de preocupació pels pirates i d’esperança pel retorn dels indians. Al centre de la imatge destaca, imponent, l’edifici de les monges de Lestonnac (6), dedicades a l’ensenyament de noies. Aquest edifici és un exemple d’una rara continuïtat més que secular. Més a la dreta s’hi observa l’hostal Nou (7), que ja a principis del segle xix havia rebut aquest nom per oposició a l’hostal Vell, que es trobava a la Plaça, al costat de l’Ajuntament. Havia hostatjat el mateix Carles IV,

però el ferrocarril el va condemnar a convertir-se en caserna unes dècades més tard.

L’església parroquial (8), un altre lloc emblemàtic, que, amb el seu poderós volum, marca la fisonomia de la ciutat des del segle xviii, amb cúpula, creuer, campanar i timpà principal arrodonit. També l’Escola Pia (9) destaca a la imatge, que a finals del segle xix disposava de més de tres pisos. Ocupant tot el front del carrer de Jovara, entre Sant Isidre i Escoles Pies, era l’escola de nois de Calella.

FLAQUER / ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE CALELLA

14

Carrers i paratges

Jovara. A tramuntana, l’actual carretera era el límit bàsic de la població, de manera que encara es podien veure les restes del Roser i, al seu costat, l’edifici que albergava la seu de l’hospital. L’única zona urbana més enllà del camí ral era un petit barri davant de l’hostal o, el que és el mateix, l’actual plaça del Mercat.

En aquesta època es van construir dos dels símbols de Calella. Es tracta de les torretes de telegrafia òptica que es van erigir entre el 1848 –la torreta de telegrafia militar– i el 1857 –la de telegrafia civil–, malgrat que la seva utilitat real va ser més aviat testimonial ja que l’any 1862 ja eren del tot obsoletes, bàsicament a causa de l’expansió de la telegrafia de fils. Fou en aquells anys que també es va aixecar l’altre gran símbol del panorama urbà de Calella: el far, edificat entre els anys 1856 i 1859 com un punt de les comunicacions marítimes.

ROISIN / Fons JOAN NOGUERA MARTORELL

16

Un altre punt d’interès al qual s’ha de fer referència no és altre que el de l’expansió del ferrocarril. Entre els anys 1857 i 1859 es van fer els tràmits per dissenyar la perforació del paratge de les Roques i les modificacions del trajecte del ferrocarril per a la població a prop del carrer que fins aleshores es deia de Marina i en l’actualitat de Josep Anselm Clavé.

El traçat va obligar a fer guals per al pas d’aigües, a aixecar murs, a derrocar el vell pòsit o casa de pescadors entre els carrers de Sant Pere i de les Ànimes, a prendre el compromís d’aixecar-lo en el seu emplaçament actual i, sobretot, a ubicar l’estació a llevant de la població en un descampat que aleshores era conegut popularment com a les Blanqueries –primordialment per l’activitat que s’hi desenvolupava, ja que era l’indret on els blanquers adobaven les pells. Estava a punt de néixer el carrer d’Amadeu amb l’arribada del tren el

1861. En aquest punt, i si es tenen en compte les inevitables interrupcions a causa de la inestabilitat política del país –només cal recordar el sexenni revolucionari de l’any 1868 al 1874 i la Tercera Guerra Carlina, entre els anys 1872 i 1876–, la població va créixer progressivament en un sentit clar: cap a llevant i gràcies a les fàbriques.

Posar ordre a aquest creixement va ser obra de l’enginyer i arquitecte Ignasi Romañà i Suarí l’any 1894 amb 108 fulls de treball, tot un monument al planejament urbanístic per regularitzar els vials i donar una imatge definitiva de la vila de Calella. L’àmbit d’influència d’aquest projecte comprenia des de la riera de Capaspre fins a la riera dels Frares, dit d’una altra manera, el límit amb Pineda de Mar, i del mar fins a la carretera, que es concebia com a límit nord. Aquest magne treball va ser suficient per ordenar el creixement de la població fins als anys setanta del segle xx.

Però aquesta evolució no fou lineal. La primera etapa de creixement descomunal va ser entorn dels anys vint, especialment gràcies als guanys generats com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, efecte que es prolongaria fins als anys trenta. La població de Calella va passar de 5.054 habitants l’any 1910 a 6.195 l’any 1920, per assolir la xifra de 7.866 l’any 1930 –amb increments del 15,9%, del 22,5% i del 26,9%, respectivament, per decenni. Fou en aquesta època quan s’edificaren les grans fàbriques dels carrers de Sant Antoni (Zenon Nicolau), Bruguera (el Vapor Nou o la Central) i, a la carretera, la Llobet i Guri.

Amb tot, però, la població va seguir la quadrícula marcada. Entorn de l’any 1910 es van

construir els carrers de Costa i Fornaguera i de Cervantes, i entre el 1910 i el 1930 s’arribà fins a la plaça de Catalunya (carrers de Moragues, de Monturiol i de Balmes) sense massissar la zona. És l’època daurada de l’urbanisme municipal de la mà del gran Jeroni Martorell: el passeig de Mar, el mercat, l’escorxador, l’hospital, els Pins o el parc Dalmau, la reforma de l’Ajuntament Vell i la biblioteca Costa i Fornaguera. Mai no s’havia fet una inversió com aquesta: Calella s’havia convertit en una ciutat.

L’altra gran operació de creixement es produí a ponent. Entre els anys 1928 i 1932 es féu la urbanització de l’horta de can Funoy –per obra de Francesc d’Assís Bartrina i circumscrivint-la en el marc d’un cert paternalisme social. Actualment és el barri de Pequín –que correspon als carrers de Sant Isidre, de Colom i de Barcelona–, un topònim que denota un cert component classista.

Les tensions de la Segona República i de la Guerra Civil (1936-39) tingueren un impacte brutal a Calella. Les xifres de població són determinants: l’any 1940 sembla que encara tot continua igual, amb un petit increment de l’1,2%, però no deixa de ser un miratge producte dels desplaçaments de la Guerra i de l’interès dels ajuntaments per inflar censos per tenir més targetes de racionament.

La crua realitat s’imposa: la població caigué un 4% i es pot afirmar que les dècades del 1940 i del 1950 foren perdudes a causa de l’impacte directe de la Guerra i, sobretot, per la irracional política autàrquica del franquisme. Les xifres oficials, que parlen totes soles, diuen que el 1940 hi havia 7.946 habitants i el 1950, 7.642. Així es tancà el cicle de l’urbanisme clàssic.

Al costat, el passeig de Mar i la platja, que, pel gruix dels arbres i l’absència de la barana o balustrada, es pot datar cap als anys deu o inicis dels vint del segle xx. L’arranjament d’aquest tram central i la plantada d’arbres, obra de l’alcalde Manuel Puigvert, ja llueixen ufanosos i es convertiran en una marca distintiva del front marítim de Calella. Al fons, les barques de pesca amb vela llatina parlen d’una activitat pesquera important al sector del carrer de Sant Pere.

15

Carrers i paratges

16

Gran profunditat de camp la d’aquesta fotografia, amb les roques en primer terme, el perfil de la platja, els plataners del passeig de les Roques –aleshores carretera– i els voluminosos edificis de l’església parroquial i del col·legi dels Escolapis. L’edifici acabat dels Escolapis i altres elements de la imatge, com els arbres del passeig de Manuel Puigvert, situen la fotografia entre l’any 1912 i el 1920.

A. T. V. / Fons FAMÍLIA CASILLANIS-CLARÀ

17

A. MAURI / ARXIU JOSEP LLOBET LÓPEZ

Carrers i paratges / nucli històric

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT, CENTRE PRIMORDIAL DE LA VILA El nom de Calella apareix documentat per primera vegada l’any 1103 com a topònim o lloc d’habitació. Com a vila, però, entrà en la història el 29 de novembre del 1327 de la mà de Bernat I de Cabrera –membre de la noblesa catalana i senyor jurisdiccional del terme de Montpalau en què es trobava Calella–, que creà un espai privilegiat per ser habitat sobre la base d’un mòdul de cós de casa (de la mida de vuit canes) i dotat d’un mercat privilegiat setmanal, i també d’una fira anual per l’Ascensió. La fira anual, privilegiada per exempcions fiscals i garanties als mercaders que vinguessin, l’havia atorgada el rei Jaume II al terme de Montpalau el 21 de juliol del 1327 a petició del vescomte Bernat.

El centre de la nova vila o mercadal és la plaça de l’Ajuntament, que estava molt ben delimitada: a llevant, el torrent que baixava pel carrer de Romaní i, com a límit extrem, el carrer del Raval; a migdia, el mar; a ponent, els carrers de la Riera i de les Escoles Pies, i, a tramuntana, el turó del Roser –en l’actualitat, l’hospital.

18

Aquest petit quadrat geogràfic ha estat el nucli original de la vila, de manera que concentra les grans cases pairals del Capaspre, que, amb altres, es van anar establint des del segle xiv a Calella. Així, es pot fer referència al mas Salvador (casa d’hostalers, mercaders, apotecaris, metges i ara biblioteca), al mas Giol (abans Monet de Plaça i després Galceran), a can Basart, al mas Roger, el dels batlles naturals o hereditaris de la vila (actualment les cases Bogunyà), i a l’Ajuntament vell (i molt abans hostal, carnisseria i, des del segle xvii i fins a finals del segle xx, Casa del Comú).

Cal fer referència, també, a les cases dels ja desapareguts Martorell (el seu solar l’ocupa en l’actualitat l’Ajuntament) i Flaquer de Plaça, a la cantonada amb el carrer de les Escoles Pies. El cas és que, amb el pas dels anys, la Plaça ha estat i ha servit de tot: mercat setmanal fins al segle xx, centre polític per excel·lència, pati d’armes d’un elemental castell amb una torre en l’eix del carrer de la Riera i tancat per portes als carrers del Bisbe Sivilla, de Bartrina i de la Riera-Roser fins al segle xviii, i, ja més pacíficament, lloc de trobada dels ciutadans. Aquests usos han anat provocant una intensa i molt freqüent remodelació urbanística, de la qual les fotografies donen un bon testimoniatge.

C. O. / ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE CALELLA

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

Al costat, la plaça de l’Ajuntament cap al 1910 amb les cases Bogunyà i els tendals estesos de les botigues, que mostren l’activitat mercantil que era pròpia de la Plaça. A sobre, imatge de la mateixa època en què el centre de la Plaça està ordenat per una font i un fanal de tres braços, al voltant del qual hi ha les nenes posant. La vista es tanca amb la casa Salvador, amb les finestres emmarcades de calç, i uns espectadors anònims a les balconades de l’Ajuntament.

19

Carrers i paratges / nucli històric

20

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

La Plaça cap a principis del segle xx, amb el fanal i la font centrals, el terra de sorra compactada i les acàcies. Tot molt utilitari. També un espai simbòlic: les cases de les famílies benestants; l’església amb tota la varietat de significats que tenia; la casa Salvador, arrels d’un passat no desaparegut, i l’Ajuntament –a la dreta–, centre de l’organització civil. En temps liberal el nom oficial de la Plaça sempre fou de la Constitució i el popular, de l’Ajuntament o la Plaça.

ROISIN / Fons FAMÍLIA CASILLANIS-CLARÀ

21

Carrers i paratges / nucli històric

22 J. COSTA / Fons ANNA BARANGÓ MARGARIT