2 AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA VENTURA-SERRA
Daniel Baldrís Vila - Jordi Domingo Queralt Llorenç Genescà Ferrer - Gemma Perich Vidal Ester Planas Bort - Roger Rocavert Homet –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
Castellar del Vallès Recull Gràfic 1875-1979
Hi col·labora
L’Abans: Recull Gràfic de Castellar del Vallès (1875-1979) Col·lecció L’Abans Primera edició: setembre del 2014 © Daniel Baldrís Vila, pel text © Jordi Domingo Queralt, pel text © Llorenç Genescà Ferrer, pel text © Gemma Perich Vidal, pel text © Ester Planas Bort, pel text © Roger Rocavert Homet, pel text © Josefina Llauradó Senar, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Documentalista
Consell assessor Albert Antonell Ribatallada Eulàlia Costa Ventura Àlex Portolés da Silva Sílvia Sáiz Calvó Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1875 i 1979. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
Daniel Baldrís Vila Col·laboradors Ajuntament de Castellar del Vallès Arxiu Municipal de Castellar del Vallès (AMCV) Arxiu d’Història de Castellar del Vallès (AHCVA)
ISBN: 978-84-15232-76-6 DL B 20166-2014
I. CARRERS, PLACES I ENTORNS URBANS
Jordi Domingo Queralt II. FESTES I TRADICIONS
Llorenç Genescà Ferrer III. INSTITUCIONS
Roger Rocavert Homet IV. ENTITATS I ASSOCIACIONS
Llorenç Genescà Ferrer V. SERVEIS I TRANSPORTS
Gemma Perich Vidal VI. AGRICULTURA, OFICIS I INDÚSTRIA
Daniel Baldrís Vila VII. ENSENYAMENT
Ester Planas Bort
AUTOR DESCONEGUT / Fons IMPREMTA CASTELLAR
CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC
6 AUTOR DESCONEGUT <Sin datos de vínculo>/ /Fons <SinESTEVE datos deROCABERT vínculo> BADIA
Presentació Ignasi Giménez Renom Alcalde de Castellar del Vallès
El volum que teniu a les vostres mans recull prop d’un miler d’imatges que reprodueixen la vida quotidiana, la memòria i la transformació històrica de la nostra vila, Castellar del Vallès, entre el 1875 i el 1979. Aquestes fotografies s’han pogut recopilar gràcies a la col·laboració de molts castellarencs i castellarenques que han respost a la crida dels promotors de la iniciativa. Ens mostren l’evolució de Castellar des d’una gran diversitat de vessants: urbanístic, associatiu, esportiu, industrial, agrícola, comercial, educatiu, festiu, familiar... Es tracta d’un document imprescindible per comprendre el Castellar actual. Si féssim una enquesta i preguntéssim fora del nostre municipi amb què s’associa Castellar del Vallès, segurament molts ens parlarien d’un pilot de motociclisme, alguns esmentarien el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i uns quants potser es recordarien de la mongeta del ganxet. Però si poguéssim retrocedir en el temps uns 100 anys i féssim la mateixa pregunta, la majoria ens parlarien dels llençols i peces de cotó que feia la fàbrica de can Tolrà, que es distribuïen per tota la Península i eren coneguts arreu. Fa 100 anys, gent de tot Espanya coneixia Castellar del Vallès gràcies a les etiquetes dels articles de cotó, però molt pocs eren capaços d’ubicar-nos geogràficament. Per aquesta raó va aparèixer la dita «Castellar del Vallès, tothom l’anomena i ningú sap on és», avui pràcticament oblidada. De fet, va ser amb el desenvolupament de la indústria llanera i cotonera al riu Ripoll, i amb la irrupció de la família Tolrà que Castellar va experimentar una gran transformació. La vila va passar de ser un municipi eminentment agrícola amb una escassa població a ser un pol d’atracció de persones vingudes de fora, atretes pel desenvolupament
industrial i la possibilitat de trobar feina. La vida social es va intensificar i les primeres entitats començaren a sorgir amb força. També es transformava la fesomia del poble: era necessari garantir el subministrament d’aigua i dotar el municipi d’escoles i serveis de tota mena. Aquest desenvolupament social i econòmic va continuar durant els primers anys del segle xx, però es va aturar abruptament amb l’esclat de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista. Aleshores s’obrí una etapa de retrocés social i econòmic fins que els anys cinquanta es va produir un nou període de progrés econòmic gràcies a la recuperació de la indústria tèxtil, que va propiciar l’arribada de gent procedent de la resta de l’Estat i va permetre una revifada de l’activitat constructora. D’aquesta manera arribem a la mort de Franco i a la instauració de la democràcia, amb les eleccions del 1979 i la constitució del nou Ajuntament democràtic. El llibre és un resum gràfic de tots aquests anys. Segur que a molts de vosaltres les imatges us resultaran familiars, reconeixereu els indrets que hi apareixen tal com eren fa anys o reviureu alguna de les imatges que reprodueixen les prop de 1.000 fotografies que han estat triades. Potser us ajudaran a recordar algunes de les coses que us explicaven els vostres pares o avis. Als castellarencs o castellarenques que heu arribat recentment us ajudarà a conèixer millor la vila. Diuen que val més una imatge que 1.000 paraules. Doncs imagineu-vos quant poden arribar a valer 1.000 imatges. Teniu a les vostres mans una joia que ens farà emocionar i estimar encara més el nostre poble. Gràcies a tots el que ho heu fet possible.
7
FOTO VERGÉS BOLÁ / Fons VICENÇ PORTELL GIRBAU
Pròleg Josefina Llauradó Senar Escriptora
Quan des de l’Ajuntament, a petició de Pepa Martínez, regidora de Cultura, em van proposar la redacció del pròleg d’aquest llibre fotogràfic que és un testimoni visual de com era abans la vida al municipi de Castellar del Vallès, vaig acceptar escriure’l perquè em va fer molta il·lusió el projecte. He de confessar que sempre m’ha agradat molt, i m’agrada encara, seure a taula amb els pares i la tieta a mirar fotografies només pel goig de rememorar els moments passats que em fan reviure les imatges. Recordeu quan éreu petits i a casa només hi havia dos canals de televisió? Quan el diumenge a la tarda, si plovia i no podíeu sortir a escampar la boira, la mare o l’àvia, per entretenir-vos, treien una capsa de sabates que tenien desada com si fos un tresor al fons d’un armari i que era plena a vessar de fotografies de totes mides? Recordeu quan tota la família s’aplegava al voltant de la taula del menjador per anar mirant les imatges del tresor familiar? Segur que us podeu veure assenyalant un retrat, potser una mica esgrogueït o amb les vores fent fistó, i preguntant: «qui és aquest?» O cridant: «aquest d’aquí era l’avi?»! De seguida vaig posar fil a l’agulla i vaig buscar «pròleg» al Pompeu: «pròleg m. Discurs que precedia un poema dramàtic; ara, prefaci, escrit anteposat al cos d’una obra per explicar quelcom referent a ella». Un interrogant gegant em va omplir el cap: «Com puc escriure el pròleg d’una obra de la qual no he vist ni llegit cap cosa?» Quan m’ho van demanar, encara érem a les beceroles del procés editorial i jo havia acceptat encantada la meva part en aquella aventura. Però, gràcies a l’equip tècnic que hi ha darrere de L’Abans, tant per part de l’Ajuntament de Castellar del Vallès com per part de l’editorial
Efadós, aviat vaig tenir un arxiu amb un munt de documentació a l’abast. Diu Claudio Magris a El Danubi (Barcelona: 2002, pàgina 63): «Però tota la realitat, a cada instant, desapareix, encara que afortunadament no sempre sigui amb la sangonosa escenografia de les bombes de fòsfor, sinó a trossos imperceptibles, i no es pot fer res llevat de creure que existeix.» Davant del canvi constant de la vida, del pantà rei d’Heràclit; en veure com el nostre entorn quotidià va canviant fins a transformar-se i esdevenir una altra realitat; davant d’això, per preservar el passat, o bé podem explicar de viva veu el que hem viscut o bé podem deixar-ne testimoni en forma d’escrits, de pintures i dibuixos…, o també podem fer-ne cançons. Qui no recorda gràcies a «La guerra de l’enciam» de La Trinca les picabaralles que van viure, per dir-ho suau, els pagesos francesos i els nostres camioners? El volum de Castellar del Vallès de L’Abans és una manera de fer néixer de bell nou, en un llibre de prop de 900 pàgines amb gairebé un miler de fotografies, una part del nostre passat col·lectiu, el que va entre el 1875 i el 1979. Aquesta és la manera que s’ha triat per preservar de l’oblit i saber com era abans Castellar del Vallès i el seu rodal: Sant Feliu del Racó, el Puig de la Creu, les Arenes… Cal agrair la feina que han fet els autors: Daniel Baldrís, economista i sociòleg; Jordi Domingo, arquitecte tècnic; Llorenç Genescà, Gemma Perich i Ester Planas, historiadors, i Roger Rocavert, arxiver de l’Arxiu d’Història de Castellar. També cal agrair i destacar la generositat de la gent del poble que ha obert els seus àlbums familiars i ha permès que es fessin còpies de les seves fotografies, del seu tresor d’imatges amarades de mil històries, per poder reconstruir entre tots L’Abans nostre.
9
Capítol I
Carrers i places, l’entramat urbanístic
SCONEG AUTOR DE
D’HISTÒRIA UT / ARXIU
LAR DE CASTEL
La història de les ciutats i dels pobles s’escriu als carrers, a les places, a l’entorn natural i al medi urbà. Tots aquests espais són testimonis de la vida dels seus habitants. Són espectadors silenciosos del seu desenvolupament, dels canvis i de les transformacions de l’activitat humana, i influeixen directament en la vida quotidiana dels seus ciutadans. Com si es mirés a través de l’objectiu d’una càmera, s’inicia un viatge visual que recorre 100 anys de la història de la vila tot observant vivències i imatges que captivaran la mirada dels castellarencs de tota la vida, dels més recents i de la gent que estima Castellar.
C
astellar del Vallès està situat a la comarca del Vallès Occidental, a la vall alta del riu Ripoll, a uns set quilòmetres al nord de Sabadell i a uns 11 quilòmetres a l’est de Terrassa. Fins a la segona meitat del segle xix fou un poble eminentment agrícola. S’estima que la població cap al 1880 era d’uns 3.000 habitants. A la dècada dels trenta del segle xx va augmentar fins a uns 4.000 habitants i arribà a 10.000 a finals dels anys setanta. És a dir, durant 100 anys, Castellar va créixer en uns 7.000 habitants. Aquest creixement contingut, malgrat la proximitat a dues grans ciutats, Sabadell i Terrassa, i la nombrosa afluència d’immigrants a Catalunya, es podria atribuir a les poques infraestructures de comunicació viària, sobretot a la manca de connexió ferroviària, que en altres municipis de la comarca va representar un canvi important pel que fa al creixement urbà. Al darrer terç del segle xix, Castellar es desenvolupà urbanísticament entorn de l’església parroquial i de les masies que hi havia al centre del poble, pràcticament en el mateix nucli on hi havia els fonaments arquitectònics residencials dels antics
vilatans del municipi. A partir d’aquest moment es van començar a produir les primeres transformacions urbanístiques i es va iniciar el canvi del món rural cap al món urbà. S’instal·laren algunes fàbriques al costat del riu Ripoll i també al bell mig del poble, amb proliferació d’activitats relacionades amb el tèxtil, la llana, el cotó, l’adob de pells... També s’hi implantaren foneries, forns de calç, pedreres, serradores, tallers i altres activitats. El comerç al detall féu acte de presència amb la concentració d’establiments entorn del carrer Major, el Passeig, la carretera de Sentmenat, el carrer de Torras (mercat municipal)..., cosa que fa d’aquest lloc el punt de centralitat del municipi. Aquest context afavorí que es construïssin alguns edificis d’estil modernista que van donar valor al patrimoni arquitectònic del poble. Al mateix temps es millorà la urbanització d’alguns carrers i el centre es va anar consolidant. Cal esmentar la família Tolrà, impulsora d’una part important de l’activitat industrial i econòmica a Castellar del Vallès durant el segle xix, la qual promogué i patrocinà molts dels monuments del patrimoni arquitectònic del municipi.
Al costat, cantada de caramelles al Passeig amb banda militar, més avall de l’escola dels Escolapis, en una imatge dels anys vint. A dalt, el castell de Clasquerí, un símbol de Castellar, en una imatge dels anys quaranta. D’origen romànic –referenciat el 912–, se n’aprecia la façana principal, amb finestrals pseudogòtics i portal adovellat, que conforma una plaça mirador amb la bassa i la capella de Santa Bàrbara. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS
15
CARRERS I PLACES
11
8
3
1 2
4
5
9
6 7
10 11
14
13 12
29 19
15
16
17
20
21
22
24 26 25
23
27
30
28 31
18
PUNTS D’INTERÈS
Panoràmica dels anys cinquanta: a la part de dalt, el nucli antic. A la dreta de l’església, cal Don Pedro (4); més amunt, el Palau Tolrà (5) i els horts de la marquesa; per darrere puja el carrer de Sant Iscle (2) fins a la Baixada de Palau; per dalt, el carrer de l’Ermot (1), per on s’arriba al carrer de Sant Llorenç (3) fins als dipòsits (6), amb l’escorxador al davant i el camí de Cadafalch a l’esquerra. A la part alta, el carrer del Puig de la Creu (8), que puja fins a l’Era d’en Petasques (9), amb el forn de Raig a la dreta. Des de can Bogunyà (14), la carretera de Sentmenat passa per davant de la torre Balada (13), amb el carrer de Caldes per damunt, la fàbrica de l’Estaca (29) i l’escola de la Immaculada (12). El passeig arbrat de la plaça Major, amb les naus (24) a baix, s’estén fins a can Torres i cal Gorina (7), al carrer del Centre; cap a la dreta, el carrer de Sant Miquel, amb cal Pifarré (10); a dalt, el carrer de la Mina i, a la cruïlla amb cal Targa (11), puja el carrer de les Roques.
Al mig del carrer Major, que va de nord a sud, l’Ajuntament (21); més avall, la cruïlla del Passeig i l’edifici del cafè de la Rabassada (22). A l’altra banda de la carretera de Sentmenat, el Califòrnia (27), el Sindicat (26) i l’antic hospital (28). A la cruïlla amb el carrer del Molí, el carrer de Francesc Layret (19), a l’antic Camp Senyor, amb l’escola Emili Carles Tolrà (20); cap a la dreta, la capella de Montserrat i els Escolapis (23); creuant el Passeig, els horts del Baldiri (25), i, més amunt, cal Roura (30), al camí fondo o avinguda de Sant Esteve. A baix, a la dreta, la Farinera (31); més avall, el barri de Can Serrador i la fàbrica Nova; al mig, els Pedrissos i la carretera de Sabadell al costat esquerre, fins a la Miranda, les cases de la Tolrà (18), el carrer de Sant Jaume (17) i l’avinguda de Josep M. Valls (16), on baixa el carrer del Pont fins a la carretera de Sant Llorenç, amb la masia del Brunet (15). A l’esquerra, la fàbrica de can Barba.
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR
14
CARRERS I PLACES
Durant el primer terç del segle xx, el poble vell el formava un nucli ubicat entorn de la plaça de l’Església i del Palau Tolrà, antiga residència de la vídua Tolrà. S’estenia sota la falda del puig de la Creu amb forts desnivells, entre el torrent de Canyelles, situat al costat oest, i la carretera de Sentmenat, al costat est. Pel sud s’expandia fins a la carretera de Sabadell, a la zona dels Pedrissos, on hi havia fileres d’imponents plataners a banda i banda. A la part nord hi havia una xarxa de carrers i carrerons entrecreuats, sense cap esquema predeterminat, disposats d’acord amb l’orografia natural del territori, però aquest desordre viari, on avui es poden trobar racons esplèndids, atorgava personalitat i identitat urbana a tot el conjunt. Com a exemple es poden esmentar els carrers de Sant Llorenç, Baixada de Palau, Nou, Puig de la Creu, Sant Josep, Mina, Caldes, plaça Vella..., i, més al sud, tots els de l’entorn de l’església: Sant Iscle, Major, Torras, Bassetes...
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA PONT-UMBERT
16
Al voltant d’aquest primer terç del segle xx, el poble també s’estengué en direcció sud i sudoest, des del carrer Major fins a la carretera de Sabadell i el carrer de Sant Jaume, molt proper a la fàbrica de can Barba. El creixement de l’activitat industrial propicià la urbanització d’alguns carrers i la construcció d’habitatges en aquesta zona. Pel que fa a la planificació urbanística del segle xx, amb el nucli antic força consolidat i definides les alineacions de parcel·les i carrers, l’any 1933, i segons el plànol topogràfic i parcel·lari de Castellar fet pel topògraf Maurici Ferrer, es dibuixaren les zones de futur creixement cap al sud. Es dissenyà una trama viària reticular que, en el sentit oest-est, era paral·lela al Passeig i, en el sentit nord-sud, pràcticament paral·lela a la carretera de Sentmenat. Més endavant, un dels eixos principals d’aquesta retícula seria l’avinguda de Sant Esteve, al sud de la qual s’anirien configurant
les quadrícules de l’Eixample Vell o Antic, al sud-est del municipi. Amb l’arribada de la Segona República es donà un fort impuls a les actuacions urbanístiques. Durant el mandat de l’alcalde Antoni Tort es construí el mur del carrer Major, que va propiciar la plaça i el seu entorn. A tall de conclusió es pot dir que, els anys quaranta, els límits de la part urbana de Castellar anaven des de la carretera de Sentmenat fins al torrent de Canyelles; pel nord, fins a l’Era d’en Petasques; pel sud-oest, fins al carrer de Sant Jaume, i pel sud, fins als Pedrissos, amb tot un seguit de carrers que creuaven el Passeig (Doctor Vergés, Doctor Pujol, Doctor Rovira, Mestre Ros...). Més endavant, a partir dels anys cinquanta i seixanta, amb la reindustrialització del país es va iniciar un període econòmic d’una certa expansió, amb creixements poblacionals significatius, essencialment pel flux migratori que va rebre Catalunya, sobretot a les comarques amb més activitat econòmica, com el Vallès, que en fou una de les més receptores. A Castellar, una part important de la població immigrant era procedent de Lahiguera de Arjona (Jaén), municipi amb el qual s’agermanà. Des del punt de vista residencial, la vila tenia serioses dificultats per assumir aquests creixements migratoris a causa de la manca d’oferta. Aquesta situació va comportar l’aparició en alguns indrets del poble vell d’un cert desenvolupament d’habitatges d’autoconstrucció, que s’anaren consolidant. Més endavant, entre les dècades dels cinquanta i dels setanta, per poder ampliar l’oferta d’habitatge es va créixer cap al sud-est, zona que es coneix com a Eixample Vell o Antic. Es va urbanitzar tota una xarxa de carrers
que configuraren un sistema d’illes residencials que, d’alguna manera, ja eren previstes en la planificació urbanística de l’any 1933. Cal destacar l’avinguda de Sant Esteve, que representava un eix vertebrador entre la part nova i la part vella del poble. També es van començar a bastir algunes indústries importants, com la fàbrica nova de la Tolrà, a la zona dels Pedrissos, i altres d’aïllades més al sud. Així doncs, amb el pas del temps, la vila va anar deixant enrere el seu passat més agrícola per donar pas a la indústria, tot i que, durant una part important del segle xx, encara conservà un gran nombre de vinyes i altres camps de conreu. En l’àmbit dels nuclis residencials periurbans, cal destacar, d’una banda, dos nuclis històrics, Sant Feliu del Racó, poble agregat a Castellar, i les Arenes, ambdós situats entorn de la carretera de Sant Llorenç, amb edificacions modernistes de començaments del segle xx i, en bona part, llocs d’estiueig i segona residència de l’època. Durant les dècades dels seixanta i dels setanta, l’auge de les segones residències va propiciar la promoció de diverses urbanitzacions residencials amb edificacions aïllades: Airesol i el Balcó, situades en direcció a Sant Llorenç; el Racó, al nord de Sant Feliu del Racó, i Can Font i Ca n’Avellaneda, en direcció a Terrassa per la carretera de Matadepera. Ja entrats els anys setanta, a l’empara de la nova legislació urbanística estatal, es va redactar el Plan General de Ordenación Municipal de la Comarca de Sabadell (1978), que preveia per a Castellar del Vallès el creixement, tant residencial com industrial, cap a la zona de l’Eixample Nou i del Pla de la Bruguera, que en aquell moment ja disposava d’algunes indústries importants.
Al costat, fotografia de Sant Feliu del Racó des del Serrat els anys deu del segle xx. Al fons de la imatge, la carena de Torell; en primer terme, el campanar de l’església; a la dreta, cal Gil i, més avall, els horts del mas Umbert. Al carrer de Baix s’identifica cal Ros, cal Caça, cal Pastor, mas Umbert i cal Ventureta; a la part de dalt, la torre del doctor Puig i el Centre Feliuenc, i al carrer de Dalt, cal Garriga i cal Carner.
17
CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC
18
CARRER MAJOR
Les cases de dos pisos del carrer Major, al tram de dalt, els anys deu del segle xx. A la vorera esquerra, cal Campàs –sastre– i la botiga cal Bernadet, una de les primeres a vendre joguines. La casa Masaveu (1875) fa cantonada, actualment equipament públic i abans propietat de Martín Comas. Les cases de la cantonada següent, avui transformades en pisos, són cal Vallbona i la botiga de queviures cal Magranero, amb barri interior, seguides de cal Pinyot. A la dreta, cal Don Pedro. AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS
19
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS
CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC
20
joAN maria castells / Fons FAMÍLIA CASTELLS-LLEIXÀ
CARRER MAJOR
El carrer Major tenia una gran activitat comercial: 38 comerços registrats el 1906. Al costat, el tram central del carrer, els anys deu del segle xx, amb l’establiment de Pesca Salada i l’antic Ajuntament a la vorera dreta, i cal Tort, cal Pascuet –botiga de roba– i la botiga de begudes de Marc Datsira a la vorera esquerra. A dalt, processó de Rams del 1957. El tendal correspon a cal Bartolí –llauner–; més endavant hi ha cal Poc –confiteria– i les cases dels Comas.
21
torrents / Fons FaMÍLIA CASTELLS-LLEIXÀ
CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC
CARRER MAJOR
A dalt, festa de la Vellesa del 1958. Abans del solar buit, ca la Serrà –espardenyeria– i, després, cal Corominas. Al costat, a dalt, festa de Sant Antoni els anys quaranta. Després de les escales, la merceria Montserrat i per la dreta, cal Llord. A la fotografia de baix, una banda vinguda per caramelles els anys vint abans de construir-se la plaça, amb el mur dels horts de can Codina. Al fons, cal Torretes –botiga de roba– i la palmera del Palau Tolrà; el tendal és de la pastisseria de cal Rossell.
22
FOTOS ASTURGÓ / Fons MUNDETA PUJOL COMA AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP LLINARES GIBERNAU
23
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS
CARRERS I PLACES / NUCLI ANTIC
24