Sant Celoni. Recull gràfic 1880-1965

Sant Celoni

Recull gràfic 1880-1965 Josep M. Abril López

editorial e f a d ó s

Tram del carrer Major situat entre la plaça d’en Nicola i la plaça del Bestiar a mitjan anys seixanta. Nens i nenes treballen supervisats per mossèn Jaume Masvidal, membre del veïnat. Entre els nens hi ha Pere Mascaró al fons, amb el braç alçat.

Isabel Colomer, Joana Camús i Dolors Vigas formen el grup que es veu en primer terme. Després de traçar amb guix la forma general de la catifa, els nens dibuixaven símbols eucarístics amb margarides sobre els medallons de serradures.

320 | l’Abans

als costats de la catifa per remarcar-la i protegir-la. A la zona del Col·legi La Salle, on el carrer Major es fa ample, els dos grups d’alumnes més grans, de comerç i batxillerat, es cuidaven cadascun d’ells del seu tros. El treball començava el mateix dia de Corpus de bon matí. Els menuts i els veïns que podien anaven a bosc amb cistells i coves. Els més grans s’encarregaven de traçar el disseny i les al·legories escollides amb guixos al terra del carrer, en una època en què hi havia molt poc trànsit. Després començava l’elaboració, sota la direcció dels germans i col·laboradors. Calia anar mullant el terra amb regadores per mantenir el bon aspecte i la humitat de les fulles, dels pètals i de les flors, i també per garantir que no se les endugués una ventada. La catifa s’acabava poc abans de la processó, i tota la gent que la veia quedava bocabadada.

Per poder treballar amb més colors i materials econòmics es començaren a utilitzar serradures tenyides. Els tints s’anaven a buscar a la fàbrica d’estampats de can Pàmies i els barrejaven amb serradures humides dins de galledes

i bidons. Per fer les ratlles rectes s’improvisava el motlle amb dues fustes i s’omplia l’interior. Les corbes les feien a mà o, si podien, amb plantilles de fusta que els tallava el fuster. Les serradures servien, sovint, per traçar el dibuix, i les formes s’omplien de verd o pètals. També s’utilitzava pols de marbre, que s’extreia dels molins trituradors. Les catifes ornamentals del Col·legi La Salle actuaren de revulsiu i molts carrers seguiren la iniciativa, especialment des de mitjan anys seixanta. Cada veïnat s’organitzava per ferles i procurava que la seva fos la més espectacular. L’any 1962 el cronista d’El Correo del Montseny felicitava els veïns que havien ornamentat amb catifes florals alguns dels carrers, i proposava de fer un concurs per potenciar la idea i estimular la rivalitat entre els trams urbans de la processó. Josep Borrull feia el mateix suggeriment el 1965, però, malgrat que el concurs no s’arribà a organitzar, les catifes guanyaren presència.

La catifa ocupava la franja central del carrer i solia estar emmarcada amb testos als costats, recollits de les cases del veïnat. Dels integrants de la processó, només passaven per sobre la catifa els nens i les nenes de la primera comunió, les banderes de les entitats i el tàlem. Si el carrer era prou ample, la catifa es reservava per al Santíssim Sagrament, que portava el rector exposat a la custòdia i sota pal·li. La resta passava amb respecte pels costats, sense trepitjar-la. L’esclat de les catifes de flors va tenir lloc des dels anys seixanta fins a mitjan anys setanta, quan es deixà de fer la processó.

A l’esquerra, els veïns de la Vilanova, amb cistells, coves i galledes, acaben d’enllestir la catifa pels volts del 1965.

Entre d’altres hi ha Enric Tarragó, Santiago Torras, Josep Mas i Antònia Pou. L’escut de Catalunya és davant la capella de l’Hospital Vell, primer altar on parava la processó. La resta del carrer està decorada amb tres franges paral·leles remarcades amb serradures.

A la dreta, el tram del carrer Major conegut com la plaça d’en Nicola a mitjan anys seixanta des del balcó de can Castanyeda. El veïnat d’aquesta cèntrica placeta era molt propens a fer activitats de cara al carrer.

l’Abans |321

322 | l’Abans

La processó de Corpus, una festa d’exaltació eucarística solemne i concorreguda a diada del dijous de Corpus es dedicava a glorificar l’eucaristia.

Per celebrar-ho, al matí hi havia ofici solemne i a la tarda es feia una gran processó, que era de les més solemnes de l’any, i també de les més lluïdes, com la de Setmana Santa o la de Festa Major. Antigament el seguici s’iniciava amb els escolans, que portaven la creu parroquial i els gonfanons. Darrere desfilaven, pels costats, les escoles religioses i públiques, amb els seus penons i les seves senyeres. Entre els escolars destacaven els grups de nens i nenes que aquell any havien fet la primera comunió, que anaven ben mudats amb el vestit de comunió i precedits d’uns estendards. A continuació hi havia una representació de les associacions de la vila vinculades a la parròquia, que també portaven la seva bandera. Les seguia, normalment, el cor parroquial, el pendonista principal acompanyat de dos cordonistes amb la bandera de l’Associació Eucarística de Minerva, l’orquestra, el Santíssim Sagrament portat pel rector amb la custòdia i sota tàlem, i, per finalitzar, la Junta de l’Obra, la Junta de la Minerva i el grup de les autoritats. De vegades hi havia dues orquestres, una que pagava l’Ajuntament i l’altra llogada pel portador de la bandera principal. A la processó només hi anaven els homes, i portaven atxes o ciris.

L

A la pàgina anterior, pas dels gegants i la seva comparsa per la plaça de la Vila el 1928. Al final dels anys vint les processons de Corpus van ser més lluïdes que mai gràcies a la presència d’una parella de gegants que es va fer portar de fora. En aquesta pàgina, el seguici sortint del portal de l’església al final dels anys vint. La processó seguia un ordre de protocol rigorós. Darrere la creu i els gonfanons parroquials anaven els grups de nenes i nens de la primera comunió, acompanyats pels infants dels col·legis, que formaven dues fileres als costats. Els seguien les banderes de les associacions i la principal, la de la Minerva, que precedia el tàlem. Les autoritats tancaven la desfilada.

l’Abans |323

Processó de Corpus del 1928. Aquest any el pendonista principal va ser Carles Damm Calàs, reconegut fabricant de cerveses que estiuejava a Sant Celoni.

L’acompanyaven, amb els cordons, Agustí Costas a l’esquerra, en representació del Centre Popular, i Joaquim Alguer, membre de l’Ateneu.

Darrere la bandera hi havia el tàlem i, a sota, el mossèn duia la custòdia, on es mostrava la sagrada forma. Els homes anaven a la processó a portar atxa o ciri.

324 | l’Abans

L’itinerari de la processó era llarg. Des de l’església pujava pel carrer Major, passava per la Vilanova i girava per la carretera Vella. Com que abans del 1928 la carretera quedava tallada a l’altura de ca l’Abril, seguia pels carrers de Sant Joan i Sant Roc fins al carrer Major. Aleshores pujava per aquest carrer, passava per les places del Bestiar i de la Vila, i acabava a l’església. Al llarg del recorregut els veïns havien preparat diferents altars enramats amb flors, on la comitiva s’aturava. S’hi exposava el Santíssim Sagrament a la veneració dels fidels i el cor cantava motets eucarístics acompanyat per l’orquestra. L’any 1932 el primer altar de la processó era a l’Hospital Vell, al barri de la Vilanova. A la carretera Vella n’hi havia tres: un era davant de la impremta Grivé, que actualment és la farmàcia Vigas Cardona; l’altre, a ca l’Arenas, on hi ha la sastreria Pascual, a la vora del carrer de Sant Martí, i, el darrer, al Col·legi de Santa Teresa, davant del carrer d’Anselm Clavé. El següent era a can Canal, on hi ha la plaça de Josep Alfaras. Després venia el de can Planxart, que era a l’entrada del carrer Major, just després de la plaça del Bestiar, i el darrer estava situat a la plaça de la Vila, als pòrtics de l’Hotel Suís.

Després de la Guerra l’itinerari era semblant. Des de la carretera Vella solia girar al carrer de Sant Llorenç, davant de can Trol· li, i seguia pel carrer Major fins a l’església. De vegades, però, s’escurçava pel carrer de Sant Joan, o s’allargava fins a can Paulassa, al carrer de Roger de Flor. La localització dels altars també era similar i anava variant segons la disponibilitat dels veïns. A la carretera Vella també es feia el de can Cruixent, en el qual Josep Cruixent mostrava les habilitats artístiques.

El dijous següent es feia la processó de l’octava de Corpus, amb els mateixos portadors de la bandera, les autoritats i, generalment, les escoles, a més de la Junta de l’Obra i la de la Minerva. El recorregut, però, era més curt i només baixava pel carrer Major fins a l’altar que els veïns paraven sota l’Hotel Suís, a la plaça de la Vila, i tornava cap a l’església. El càrrec de pendonista era el més destacat del Corpus. La bandera de la Minerva s’oferia cada any a una persona distingida de la vila o que hi estava vinculada, i era qui, normalment, es feia càrrec de les despeses de la festa, com per exemple pagar

A dalt, bandera dels Antics Alumnes del Col·legi de la Verge del Puig el 1964. La porten, d’esquerra a dreta, Pere Gener, Joan Sibina i Ferran Catarineu, els quals comencen a pujar el carrer Major després de deixar la plaça de l’Església. A baix, bandera del Col·legi del Cor de Maria el 1957, amb Pepita Planas, M. Àngels Chanut i M. Antònia Fontanillas.

Darrere la segueix la de les Filles de Maria, amb M. Rosa Tarragó i Filomena Reberté. Aquesta bandera la portaven noies que s’havien de casar durant l’any. Als costats hi ha alumnes de les escoles. Les noies del Cor de Maria porten uniforme i vel.

l’Abans |325

326 | l’Abans

una orquestra i convidar a un aperitiu els organitzadors. També era comú, antigament, que el seguici anés a buscar el pendonista a casa i l’acompanyés en acabar la processó.

Entre el 1927 i el 1929 les processons de Corpus van ser més excepcionals que mai perquè comptaren amb la presència d’uns gegants. Els dos primers anys el Centre Popular i l’Ateneu deixaren de banda temporalment les rivalitats i organitzaren la processó de manera conjunta, però el 1929 l’Ateneu ja no hi participà. La parella de gegants, que es va fer portar de fora, anava acompanyada de quatre capgrossos i donava a la processó la solemnitat de les grans ciutats. Els portadors dels gegants eren gent de Sant Celoni, com Josep Vilà Recolons de can Tallaferro, Segimon Vilà o Joaquim Tarragó de can Paixà. Una parella de flabiolaires animava la cercavila: els Pops de Gaserans. Un dels germans, amb el flabiol i el bombo, i l’altre només amb el flabiol. El dia abans de Corpus els gegants feien un recorregut pels carrers per on havia de passar la processó. Aquesta cercavila excepcional revolucionava tota la mainada del poble, i també els més grans. L’endemà els gegants i els flabiolaires encetaven la processó. El banderer de l’any 1927 va ser Josep Puig, gerent d’Elèctrica Montseny. Esteve Cardelús i Pere Sibina, presidents del Centre Popular i de l’Ateneu respectivament, duien els cordons. El 1928 portà el penó Carles Damm, acompanyat per Agustí Costas i Joaquim Alguer

A la pàgina anterior, a dalt, nens de la primera comunió cap al 1955. M. Renau porta el penó amb X. Monclús i J. Pou. A baix, nenes amb vestit de comunió pels volts del 1961. Hi ha Espinosa, Fernández, Carreras, Ventura, Renau, Purtí, Arimany, Soliva, Pagès, Sayol i Masmiquel.

En aquesta pàgina, a l’esquerra, estendard del Collegi La Salle el 1958. El porten Carles Perapoch, Francesc Saula i Xavier Insa. A la dreta, bandera de les Maries de Sagrari el 1958, amb Maria Martorell, Carme Danés i Joaquima Gual.

Les dones d’aquesta agrupació eren les úniques que participaven en la processó.

l’Abans |327

A dalt, bandera de la Germandat de Sant Joan Baptista cap al 1962. La porten Josep Serra, Gerard Bernadas i Lluís Giró. A la fotografia inferior, l’octava de Corpus de l’any 1948. El dijous després de Corpus es feia una altra processó, però més curta. Joaquim Draper porta la bandera principal acompanyat pel seu germà Mariano i per Josep Deulofeu. A la pàgina següent, a dalt, pas del Santíssim Sagrament, pels volts del 1954. Aguanten el tàlem, al davant, Francesc Colomer i Pere Rossell, i, a la dreta, Jaume Vallicrosa i Josep M. Alfaras. Els escolans són Joan Pagès i Martí Monrabà. A baix, altar a la carretera Vella el 1965. Els portadors de la bandera són Pere Pou i el seu fill Ton.

328 | l’Abans

en representació de les dues societats. El 1929 dugué la bandera Josep Grau Santamaria, constructor celoní actiu a Madrid, amb l’advocat Manuel Mallen Garzón i el metge Carles Testor Vila.

Entre el 1933 i el 1936, durant la República, la processó es va fer a l’interior del temple. A partir del 1945, l’Associació d’Antics Alumnes de La Salle hi assistí en corporació i hi participà activament. La bandera de les Filles de Maria la portaven tres noies que s’havien de casar aquell any, i davant del tàlem hi anaren, durant un temps, tres nenes vestides d’angelets. Ràdio Sant Celoni també jugà el seu paper en la diada. Cap al 1960 el cor de La Salle cantà en directe a l’emissora parroquial l’himne eucarístic del Tantum ergo, que s’escoltava als altars de la processó, i el 1962 l’emissora programà música religiosa, que se sentí al llarg del recorregut gràcies a les ràdios dels veïns, que la sintonitzaren seguint la crida del rector mossèn Ramon Puig. La processó es va fer fins a mitjan anys setanta.

l’Abans |329

Carreters i traginers, el transport de tracció animal abans dels vehicles automòbils Al costat, Martí Gensana de can Ganxa cap al 1929, davant de can Cendra, a la plaça del Bestiar. Gensana era carreter i es dedicava a traginar amb el carro. A baix, Quim Biendicho fent transports a la fàbrica de can Riera el 1952. Condueix un carro de tamboret o tomba, el qual permetia de trabucar la caixa per descarregar-ne el contingut. La fàbrica d’Indústries Químiques Riera es construí al molí de les Planes, indret conegut també com la Central, perquè hi havia hagut la fàbrica d’electricitat de Magdalena Prat, vídua d’Alfaras, la primera que dotà la vila d’energia elèctrica el 1909.

330 | l’Abans

A

bans de l’ús generalitzat dels camions, tractors i altres vehicles, el transport es feia amb carros de tracció animal i amb matxos de bast.

Amb el nom de carreter, a més de la persona que es dedicava al transport amb el carro, també es coneix l’artesà constructor d’aquests vehicles. Quan es parla de traginers, en canvi, es fa referència, especialment, a les persones que treballaven amb els matxos de bast. La feina d’aquests era a bosc, als indrets on només hi havia corriols i camins de bast i no s’hi podia accedir amb carros. Antigament, quan tothom menava camps, horts i vinyes, la majoria de les famílies tenien un carro i bestiar de peu rodó que servien per carretejar les collites del camp, ajudaven en les tasques de pagès i permetien fer les tragines pròpies de l’ofici del cap de casa.