Cerdanyola del Vallès. Recull gràfic 1890-1965

El Vallès Occidental

Cerdanyola del Vallès Recull Gràfic 1890-1965

per exaltar els valors del nacionalcatolicisme i l’escenificaven generalment el 12 d’octubre, Día de la Raza. Totes aquestes obres es representaven al Sarda-nyola Gran Casino, al Teatre Cine Talia de cal Ramonet, al Casal, al centre mateix i a altres municipis.

Dues instantànies de la celebració del final del curs 1953-1954. Hi destaca la gran quantitat d’assistència a l’esdeveniment. La fotografia inferior copsa el moment del parlament de l’equip directiu i les autoritats eclesiàstiques a alumnes, antics alumnes i familiars.

32 | l’Abans

En el muntatge participaven nombrosos estudiants, la qual cosa ajudava a aconseguir en moltes escenificacions un alt grau de perfecció, no només en l’expressió dramàtica, sinó també en la presentació d’escenaris i vestuari.

Un altre aspecte destacable és que una part de les funcions es representava en català, des del gener del 1948; s’inicià d’aquesta manera el procés de recuperació lingüística del centre.

Quant als esports, van tenir una importància equivalent al teatre, ja que a més de les classes d’educació física, el col·legi va organitzar força esdeveniments esportius i atlètics. Fins i tot, el Sagrat Cor va ser el bressol de la pràctica del bàsquet a Cerdanyola i que a la seva pista es feien progressivament més

Cartell anunciador de la festa patronal del Sagrat Cor en el curs 1955-1956, el mes de juny. Com era habitual en els esdeveniments importants, es feia primer un ofici religiós i després, un acte esportiu. Posteriorment, es programava una sortida lúdica i cultural a diversos indrets de Catalunya. l’Abans |33

Quatre imatges d’activitats esportives molt freqüents al centre, atès que el mestre Sala les considerava una part bàsica i integrant de la formació del cos i l’esperit dels alumnes. A dalt, el joc d’estirar la corda i a baix, un partit de bàsquet, esport que va introduir a Cerdanyola el Sagrat Cor. A l’altra pàgina, fotografia de l’equip d’aquest esport i a sota es veuen uns jocs escolars de fi de curs celebrats a la pista de l’Hoquei.

34 | l’Abans

partits, campionats i tornejos. Així, al 1961 es va dur a terme el I Torneo Juvenil de Baloncesto, amb la participació de l’equip amfitrió, el VirioC.S.C., els de Ripollet, Uralita i Santa Perpètua. L’any següent, es van convidar els mateixos equips i, a més, van participar al Campeonato de Liga de Baloncesto de l’OAR de segona categoria. Curiosament, alguns pares s’havien queixat al començament de les activitats físiques fetes a l’escola argumentant que els seus fills ja exercitaven el cos quan jugaven als carrers i corrien bastant per portar-los el menjar a la vinya els migdies.

D’altra banda, els dies 16, 17 i 18 d’abril de 1954 es va realitzar la primera excursió oficial de Grup Excursionista del col·legi i es va anar al Montseny.

El centre inicià, així, una altra de les seves vessants culturals. Alumnes, pares i mestres compartien anual-ment jornades lúdiques i culturals visitant les diverses comarques i indrets de Catalunya, com Tarragona, Ripoll, Empúries, etc.

l’Abans |35

A més de totes aquestes activitats, durant el mes de juny es commemorava el Dia de l’Escola, el del Sagrat Cor. Els actes començaven amb una missa de comunió i d’acció de gràcies a l’església parroquial, amb l’assistència d’alumnes, mestres i familiars, així com de les autoritats en les ocasions més assenyalades. Seguien diversos esdeveniments esportius, com partits de bàsquet, concursos atlètics, etc. i, de vegades, audicions de sardanes. Les misses i oficis religiosos eren, per tant, habituals en moltes de les seves activitats festives. A més, els primers divendres de cada mes, tota l’acadèmia anava a combregar a l’església de Sant Martí.

Igual que els esports, el teatre era una altra faceta típica de l’escola. Aquí es mostren diverses representacions i cançons, des del 1948 fins al 1962. A dalt, l’escenificació de La Ventafocs i a baix, la d’El divino impaciente, en la qual intervé amb el paper de missioner el senyor Sala.

36 | l’Abans

Una altra gran celebració de l’escola eren els finals de curs, quan s’organitzava un gran acte cerimonial amb l’entrega de premis i l’assistència de familiars i antics alumnes. Finalment, cal parlar de les trobades que feien aquests antics alumnes, començades a celebrar al principi dels anys cinquanta. En aquests casos, es començava amb un petit acte cultural i es completava amb un àpat; posteriorment, s’hi afegí un ball. El col·legi del Sagrat Cor va estar obert sota la direcció de Sala uns trenta anys, fins a la mei-tat dels anys setanta.

Grup del col·legi preparat per actuar en un festival de finals de 1950.

Escena dels Pastorets durant el curs escolar 1955-1956.

Escena de la Passió de Jesucrist pel grup de teatre, l’any 1959. l’Abans |37

38 | l’Abans

Al final del curs de 1965, quan es va celebrar el XXV aniversari de la seva inauguració, ja comptava amb més de 300 antics alumnes. Finalment, l’Ajuntament va comprar el centre per habilitar-hi l’institut de batxillerat conegut com Virio. Cal esmentar que durant els darrers anys de l’acadèmia, aquesta no es trobava a la torre Renom, sinó que s’havia ubicat en un nou edifici construït expressament al carrer del Romaní, paral·lel al passeig de Cordelles.

Tot i que la matriculació minvava a mesura que s’obrien noves escoles, el col·legi es va mantenir obert i deixà una empremta en la vida de les persones que hi van passar i, fins i tot, per mitjà d’aquestes, en la vida del poble. Albert Sala va morir a Barcelona el 1985 als 65 anys, essent atès en els últims moments pel Dr. Josep M. Garcés, qui havia estat alumne seu.

Les trobades d’antics alumnes es van organitzar des del 1950 i mostren l’alt grau d’integració que la comunitat del Sagrat Cor aconseguí. A la pàgina de l’esquerra, dues imatges d’aquestes trobades, del 1950 i 1955, a la porta del pati del col·legi. En aquesta pàgina, dues instantànies de la festa del 1958 –a dalt– i de la del curs 1964-1965 a baix.

l’Abans |39

La Creu Roja de Cerdanyola-Ripollet reu Roja és una organització internacional de caràcter voluntari i humanitari creada l’any 1863 pel suís J. H. Dunant. La seva faceta inicial va ser socórrer i curar els ferits i altres víctimes ocasionades pels conflictes armats, independentement del bàndol al qual estiguessin adscrits. Per aquesta raó, a partir de l’èxit obtingut durant la seva actuació en la I Guerra Mundial, als anys vint del segle XX es va estendre per Europa.

C

Imatge del 1921, el dia de la fundació de l’Assemblea Local Cerdanyola-Ripollet de la Creu Roja, formada davant de la seva primera seu a l’actual avinguda de Catalunya. Sobre el peu de fotografia, Josep Albiñana, fundador de l’entitat i alcalde de Cerdanyola durant els anys 1929 i 1930.

40 | l’Abans

En aquest context, es va constituir la Creu Roja de Cerdanyola-Ripollet el dia 11 de setembre de 1921 en una cerimònia celebrada a l’Ajuntament de Cerdanyola. La Junta de Govern constitutiva la presidí Josep Albiñana i comptà igualment amb Tomàs Morral, Joan Tabuenca, Joan Pagès, Joan Felip i Salvador Ricart. El local social es va ubicar al carrer de Sant Ignasi –avui avinguda de Catalunya–, a la mateixa casa on vivia Tabuenca.

En temps de pau, la tasca bàsica de l’entitat consistia a fer cures d’urgència als veïns, fossin pagesos accidentats al camp, transeünts atropellats o persones que patien qualsevol altra desgràcia personal. També, en cas necessari, l’entitat s’ocupava de transportar els malalts a l’estació del tren i d’acompanyar-los fins als hospitals de Barcelona. D’aquesta forma, es va constituir per primera vegada una xarxa de socors que coordinava el treball dels portalliteres de la Creu Roja i el dels metges del poble, amb la qual

cosa s’aconseguí des que s’implantà salvar moltes vides i atenuar el patiment en els malalts.

A part de la Junta de Govern, la Creu Roja es componia de la Brigada Sanitària, formada per un cap, Francesc Dubà –amb rang de capità–, dos oficials i 25 portalliteres, l’any d’inauguració, i ràpidament va anar augmentant de personal. L’entitat atreia molts joves de Cerdanyola i Ripollet, els quals, a més de trobar una ocupació útil i altruista a les seves estones d’esbarjo, gaudien dels companys i de la patxoca que feia l’uniforme en els actes populars. Així, al 1936, ja eren 40 portalliteres.

Quant als mitjans de què disposaven, van començar amb una llitera amb dues rodes i una lona per cobrir el ferit. Aquest es recollia i es portava cap al dispensari per ser atès o bé es duia cap a l’estació, camí de l’hospital. El 1922 ja tenien dues lliteres de campanya i dues farmacioles portàtils d’urgència. Des del principi es va constituir la Banda de Tambors i Cornetes.

A dalt, interior de la Creu Roja local a la dècada de 1920, amb una llitera de rodes i altres components de l’equip de socors en primer pla. A baix, una desfilada de la Banda de Tambors i Cornetes de l’organització, en una sortida feta l’any 1928.

l’Abans |41

A la part superior, a l’esquerra, la Creu Roja a la seva seu, el 1928; a la dreta, Joan Lozano, corneta de la Banda de Tambors i Cornetes, amb

42 | l’Abans

l’uniforme de ratlles vermelles i blanques característic, el 1928. A la part inferior, trobada de la Creu Roja local amb la de l’Assemblea de Manresa, el 1929.