La Cerdanya desapareguda by Editorial Efados

LA CERDANYA La cerdanya DESAPAREGUDA DESAPAREGUda

Sandra Adam Auger

COL.LECCIÓ

Catalunya Desapareguda

La cerdanya DESAPAREGUda Sandra Adam Auger

efad贸s

庐

La cerdanya DESAPAREGUda

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: abril 2016 © Sandra Adam Auger, dels textos © Diversos autors, de les fotografies © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: Neus Doncel Saumell Fotografia de la coberta: e. pias / Fons FAMÍLIA PALAU-COSTA Fotografia de la pàg. 2: JUAN BERTRAN BERTRAN / ACCE - Fons Juan Bertran Bertran

Amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Cerdanya i de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Acrònims: ACCE: Arxiu Comarcal de la Cerdanya AFCEC: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya ICGC: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN 978-84-16547-19-7 DL B 4790-2016 Imprès a Catalunya

índex pròleg.............................................. Introducció.......................................

6 8

Bellver de Cerdanya......................... Alp .................................................. Puigcerdà ........................................ Llívia................................................

12 46 78 142

PRÒLEG

R a m o n M o l i n e r i S e rr a P re si d e nt d el C o n s el l C omarc al d e l a C e rd any a

E 6

l llibre La Cerdanya Desapareguda que teniu a les mans és un bon reflex del que ha estat la vida a la nostra comarca des de finals del segle xix. En aquest espai de temps hi han conviscut les activitats econòmiques tradicionals vinculades a l’agricultura i a la ramaderia amb el turisme, que ha anat creixent i diversificant el seu perfil. La Cerdanya és, doncs, un escenari singular que ha sabut valorar i preservar

no solament la seva bellesa natural sinó també el paisatge rural, dos aspectes que són precisament la base del nostre atractiu turístic. En aquest entorn, els cerdans han fet la seva vida i han tirat endavant gràcies al seu caràcter tenaç i lluitador; un caràcter forjat al llarg de segles de rudeses climàtiques i conflictes bèl·lics constants fruit de la nostra situació fronterera. Per sort, aquesta tendència es va transformar totalment coincidint amb l’arribada dels primers estiuejants

a finals del segle xix. Són ells els que portaren a la Cerdanya l’invent de la fotografia i començaren a fixar-se en les belleses de l’entorn. Des de llavors es produeixen a la Cerdanya grans quantitats de postals, imatges per comercialitzar, que ajuden a posar de moda la comarca com a destí turístic de la burgesia del moment. Avui, aquestes postals encara són ben vives perquè hi ha una gran afició al col·leccionisme entre la gent de la Cerdanya. Més endavant, la fotografia entra a les cases a través dels fotògrafs locals i d’alguns aficionats, i és en aquest moment que comencem a veure instantànies de la vida familiar i social dels cerdans. En aquest recull trobareu una bona colla de fotografies d’actes públics, manifestacions religioses i festives que representen la vida social a la Cerdanya dels anys de postguerra.

Avui podem gaudir de totes aquestes imatges perquè les famílies les han valorat i les han conservat a través del temps. Ara, aquestes fotografies ens permeten recordar escenes viscudes i espais compartits de la nostra geografia humana. A més, cal agrair a totes aquestes persones i famílies la seva generositat a l’hora de compartir-les amb tots nosaltres a través del llibre La Cerdanya Desapareguda. Cal reconèixer, a més, la gran tasca de recerca i documentació de les imatges realitzada per l’autora del llibre, Sandra Adam. La Sandra és ja una especialista en fotografia antiga de la nostra comarca després de finalitzar amb èxit altres grans projectes de recerca fotogràfica. Espero que gaudiu molt d’aquest recull d’imatges de les poblacions més grans de la comarca: Alp, Llívia, Bellver i Puigcerdà. 7

i n t r o d u cc i ó

Els records

imborrables

Te x t d e S an dra Ad am i Aug e r, hi stor i ad ora

l llarg dels anys s’han anat publicant diversos reculls d’imatges de diferents nuclis de la Cerdanya i el gust per les fotografies antigues entre els cerdans ha anat cobrant cada cop més protagonisme. El primer volum de La Cerdanya Desapareguda és un àlbum de fotografies elaborat gràcies a diverses persones i institucions: d’una banda, les famílies cerdanes, que han conservat en els seus calaixos la memòria de la nostra comarca; de l’altra, els editors de postals, que van copsar els diferents escenaris de la comarca a principis del segle xx, i els arxius del país, que conserven en els seus dipòsits imatges inèdites, algunes de les quals compartim en aquest volum que teniu entre les mans. Un breu text acompanya cada fotografia per especificar-ne la cronologia, la història i els aspectes singulars. Entre totes les imatges es dibuixa la vida en els quatre nuclis de població més grans de la comarca.

Des de Bellver, al peu del Cadí, fins a Llívia, enclavament espanyol en territori francès, passant per Alp, centre neuràlgic dels esports de muntanya, i Puigcerdà, capital de la comarca. Les imatges van de l’any 1870 fins als anys setanta del segle xx. El volum es presenta en quatre blocs diferenciats, un per cada nucli. Sense pretensió de ser un recull exhaustiu d’allò que ha passat, les instantànies representen cent anys de vida, tradicions i canvis urbanístics. Precisament en l’urbanisme és on es pot copsar l’evolució que ha viscut la comarca des de la segona meitat del segle xx, imatges en què l’abast geogràfic no és ni de bon tros el d’avui. El tema conductor en cada capítol és el de l’urbanisme, ja que permet mostrar els vells carrers dels nuclis antics i els camins dels afores, com també diferents habitatges, botigues, oficis i tradicions. La Cerdanya és una comarca vasta en territori i plena de nuclis de població amb identitat pròpia. En aquesta ocasió hem escollit els quatre pobles que ja des de temps antic tingueren una situació geogràfica estratègica a la comarca: Llívia i Puigcerdà, al centre de la vall cerdana; Alp, a la baga, en un dels accessos des de la collada de Toses, i Bellver de Cerdanya, a la Batllia, a les portes del comtat d’Urgell.

TERRASSA DE L’HOTEL BELLAVISTA Des de la terrassa de l’hotel Bellavista, a la carretera de Puigcerdà a la Seu, la vista de Bellver de Cerdanya era excepcional, com es veu en aquesta imatge del 1950. Aquest espai cobert a la part superior de l’hotel feia les delícies dels visitants, que, asseguts a les cadires i a les gandules, gaudien de l’aire fresc de la Cerdanya.

i n t r o d u cc i ó

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA GIL

Cada poble té la seva història singular. De Llívia en coneixem l’existència des del segle i abans de Crist, en què s’anomenava Iulia Lybica i exercia de capital de la Ceretània romana pel seu emplaçament estratègic. Sabem que, el 835, tant la parròquia de Santa Maria del Puig com els habitatges eren a la part alta del turó i exercia de centre defensiu, a més de ser capital del comtat de Cerdanya. De fet, fou el 1257 que Jaume I va concedir el dret d’habitar la falda del puig. Puigcerdà agafà el relleu de la capitalitat de la vall el 1177, quan Alfons I refundà i atorgà els privilegis per ser cap de la Cerdanya. Per la seva banda, el poble d’Alp ja apareix citat en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell de la segona meitat del segle x amb el nom d’Albi. Bellver, anomenat Belis al segle x, era un petit nucli que formava part del pagus de Talló. Fou el 1225 quan es transformà en centre de la Batllia. El Segre ha estat testimoni de la història de la vall. De Llívia fins a Bellver, el riu és un dels protagonistes. Rep l’aigua dels afluents des dels diferents rius, torrents i riberes de les muntanyes cerdanes per seguir el seu curs fins a l’Ebre. Aquests quatre nuclis arriben al segle xix amb oscil·lacions demogràfiques i múltiples conflictes armats. Nombroses 10

particularitats fan que la comarca sigui escollida per famílies benestants que busquen la bonança climatològica: molt de sol, ambient sec i aire pur, però també destacarà com a destinació per als amants de la natura i de l’esport. Així doncs, a la segona meitat del segle xix s’obrí un nou episodi de la comarca en què l’eclosió del turisme canvià l’urbanisme, però també l’economia, ja que van sorgir noves activitats, com l’hoteleria i els centres termals. Als anys vint s’iniciaren les primeres estacions d’esquí. Nombrosos atractius fan de la comarca un indret diferent, sobretot per la divisió fronterera imposada des del tractat dels Pirineus, que va convertir Llívia en un enclavament espanyol en territori francès i va deixar Puigcerdà a un pas de França. Per la seva banda, Alp destacà com a municipi pioner en el món de l’esquí amb l’obertura de l’estació de la Molina i Bellver oferia l’autenticitat d’abans en un territori incomparable amb el Cadí al fons. Aquest llibre és un repte de síntesi que procura exposar les imatges més boniques i inèdites de la Cerdanya. Un àlbum familiar de la vall que tot cerdà porta ben a prop del cor. Un recull que ens trasllada en el temps i ens recorda aquells detalls que fan de cada nucli un poble amb identitat pròpia.

NUCLIS CERDANS A l’esquerra, el nucli antic de Llívia a principis del segle xx. Al fons, l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels i, en primer pla, la torre de Bernat de So. Sobre aquestes línies, vista aèria de Puigcerdà l’any 1945. Al fons sobresurt el campanar de Santa Maria i en primer terme es veu l’avinguda de Catalunya, antiga CN-152.

B e l lv e r D e C e r d a n ya Capital de la Batllia

CUYÀS / Fons ÀNGELS CASADESÚS TURET

VISTA DE BELLVER 1920

ALS PEUS DE LA SERRA DEL CADÍ El vessant nord de la vila medieval de Bellver als anys cinquanta. El campanar sobresurt per sobre dels teulats dels diferents habitatges del nucli antic. Al fons, la serra del Cadí. En primer pla, els camps de la plana dedicats al conreu i a les pastures.

JUAN ANTONIO ROCA DE VIÑALS / Fons J. A. ROCA DE VIÑALS

JOSÉ CLAVEROL / Museu Cerdà - Fons Miquel Rosell Coma

Bellver de Cerdanya és el nucli cap de la Batllia. El poble, aturonat, es troba a la conca alta del riu Segre. Aquesta postal, editada als anys vint del segle passat, mostra la vila des de l’actual Camí Ral, a l’altra banda del riu Segre. L’any 1920, Bellver tenia 1.524 habitants.

VISTA DES DE LA SÉQUIA

CUYÀS / ICGC

LA FAMÍLIA BERTRAN A BELLVER DE CERDANYA L’actual carrer de Catalunya el 1900. Davant de cal Xeix, la família Bertran; d’esquerra a dreta: Ignasi i Carme Massana, Antònia i Jaques Cadefau, i Madrona Massana, entre d’altres. La família Bertran visitava Bellver amb motiu de la Festa Major, celebrada al mes de juny, el dia de Sant Antoni.

JUAN BERTRAN BERTRAN / ACCE - Fons JUAN BERTRAN BERTRAN

L’any 1928, un dels membres de la família Cuyàs va tirar aquesta fotografia de Bellver de Cerdanya. En primer terme, la séquia, construïda a finals del segle xix, que va representar la transformació de l’agricultura de la Batllia. L’aigua canalitzada del riu Segre permetia un millor regadiu dels camps al peu del turó.

BONAVENTURA ISERN GINESTA «NEN MIXELA» / ACCE - Fons BONAVENTURA ISERN GINESTA

CAL CONCALET La família de cal Concalet en un camp davant de casa a finals dels anys cinquanta. A l’esquerra de tot, Maria Moltpeceres, de cal Raro, amb davantal i la berena en un cistell. Al centre, el parell de bous i la carretoina. Al fons, diferents masos i cases de Bellver.

JUGAR AMB LA NEU

BONAVENTURA ISERN GINESTA «NEN MIXELA» / ACCE - Fons BONAVENTURA ISERN GINESTA

La vista de Bellver des de les escoles velles no deixa indiferent. En aquesta instantània des del capdamunt de l’actual carrer de Catalunya, un grup de noies juga amb la neu el 1954. Darrere el grup, el portal de cal Xeix, on mai no hi hagué un habitatge però sí unes quadres.

L’any 1948, Cuyàs fotografià la pujada de Joan Alay, que permet l’accés al nucli antic. A aquest carrer s’hi accedia per la plaça del Portal, que, en època medieval, es trobava fora muralla i es coneixia amb el nom de Portal de Cerdanya. A l’esquerra, ca l’Alay, on durant molts anys hi hagué una farmàcia.

CUYÀS / ICGC

PUJADA DE JOAN ALAY

L’actual plaça Major del 27 d’Abril el 1900. És una plaça porxada del segle xiv que fou centre comercial i administratiu de Bellver. Al fons tanca la plaça l’edifici que havia estat la duana fins a principis del segle xx. Hi sobresurt el campanar de l’església de Sant Jaume i Santa Maria.

A.T.V. / Fons ÀNGELS CASADESÚS TURET

PLAÇA MAJOR

XXXXXXX XXXXX

XXXXXXX Quonius o mero, con Etresse tam inum sus elinterum prae perce pari fue cons silictu con prae ameissed demquiterei publium cusperis. Vivius bonsunclem popubli ceresupio illa vivivissed nocchintea etre facta, publiis, simul con turninatum it vis consce aurio est etrariam te, us

Patudactu incerura? Nihi, omant. Valatimmor ut grarbem nos addum octustere ingulto rtelaris, uturae tri pro hi, us Ahaline ex nis rehem moricau deffre, us nonoxime nos ia nest L. Vatus co ut anteati sum iaedit. Vasta teatussil hilla sim que ciem, Paleropondam Romperitum or la L.

ANANT CAP A L’ESGLÉSIA

JOSEP DANÉS TORRAS / AFCEC

DE GOM A GOM

La plaça Major era el rovell de l’ou per la Festa Major. A Bellver, es considerava Sant Antoni la festa dels veïns; a l’agost se celebrava la festa de Sant Roc, en què el poble s’omplia d’estiuejants. Imatge de la festa de Sant Antoni de l’any 1900 amb la plaça plena de parelles que ballen mentre altres les miren, curiosos.

JUAN BERTRAN BERTRAN / ACCE - Fons JUAN BERTRAN BERTRAN

Imatge del 1929 del tram de carrer entre la plaça Major i l’església parroquial. A la dreta, la casa de la duana amb una de les dues arcades de la façana que dóna a la plaça. A l’esquerra, l’antiga farmàcia i actual Ajuntament. En general, els habitatges tenien una planta baixa sota el porxo dedicada a botiga i dues plantes a la part superior.

SARDANES

SANDRA ADAM AUGER Nascuda a Puigcerdà el 1985, es llicencià en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona l’any 2008. El 2010 s’especialitzà com a professora de Ciències Socials en el Màster de formació del professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És autora del recull gràfic L’Abans Puigcerdà. Actualment treballa com a professora de llengües estrangeres i escriu una columna bimestral a la Revista de Girona.

efadós

Un grup balla sardanes a la plaça de Sant Roc de Bellver el 1951. El 16 d’agost era una data que congregava els estiuejants que passaven les vacances a Bellver o als pobles dels voltants i els locals. Era habitual que, a part de la missa solemne, es ballessin sardanes a la plaça de davant de la capella de Sant Roc.

quest àlbum conté 168 fotografies escollides dels quatre nuclis més habitats de la Cerdanya: Bellver, Alp, Puigcerdà i Llívia. BALLAR A LA PLAÇA Instantànies en blanc i negre que mostren l’evolució urbanística d’aquests pobles des de finals del segle xix fins als anys Ballar sardanes a la plaça de Sant seixanta del segle xx. Un recull gràfic dels diferents escenarisRoc per la festa del sant era tradició per als veïns on els nostres avantpassats van viure. Un llibre per viatjar en i dels pobles dels de Bellver el temps i endinsar-se en les feines del camp que marcaven el calendarivoltants, cerdà,però també per a tots aquells que passaven en racons amagats i en balls de Festa Major.

BONAVENTURA ISERN GINESTA «NEN MIXELA» / ACCE - Fons BONAVENTURA ISERN GINESTA

les vacances a la Batllia. Imatge de diferents rotllanes de sardanistes sota les O M A R C Ala D E garlandes queCengalanen L Acinquanta. C E R D A N YA plaça als anys

núm. 15