Costa Brava, història en relleu by Editorial Efados

història en

relleu

Hi participa: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Àrea d’història, coneixement i difusió

Arxiu Municipal

Sant Feliu de Guíxols

Agraïm la col.laboració d’Aitor Roger Delgado, Conxi Petit Cibiriain, David Iglésias Franch, família Vigas Bonany, Fina Navarrete Sánchez, Imma Escamilla, Joan Boadas Raset, Joaquim Daban Massana, Jordi Baron Rubí, Jordi Martínez Planas, David Moré Aguirre, Jordi Padilla Delgado, M. Josep Díaz Domingo, Mercè Torrellas Buixeda, Paquita Navarro Romero, Ricard Marco Muñoz i de totes les persones i les institucions que ens han facilitat informació i la consulta de les imatges. Un agraïment especial a Elisabet Martínez Nogareda i a Sergi Pérez Morales per la seva dedicació i implicació en aquest projecte.

Costa Brava, història en relleu M. Àngels Suquet - Marc Auladell - Josep Auladell Col.lecció 3D Primera edició: novembre 2011 © M. Àngels Suquet, dels textos © Josep Auladell, dels textos © Editorial Efadós, d’aquesta edició Rambla de Catalunya, 16 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col.lecció 3D Idea original Editorial Efadós Coordinació Elisabet Martínez Nogareda Disseny gràfic M. Alejandra Montero Portillo Maquetació i fotocomposició Sergi Pérez Morales Assessorament lingüístic Alba Besora Campo Maria Neus Doncell Saumell

Hi participa:

Les sigles ANC corresponen a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que gestiona les imatges de Josep Marimon Vidal. Les sigles BC corresponen a la Biblioteca de Catalunya, que gestiona les imatges de Josep Salvany Blanch i de Josep Mompou Dencausse.

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Àrea d’història, coneixement i difusió

Les sigles AMSFG corresponen a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, que gestiona les imatges de Francesc Llorens Compañó i de Ricard Mur Dargallo.

Arxiu Municipal

Sant Feliu de Guíxols

Les sigles CRDI corresponen al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona, que gestiona les imatges de Carles Batlle Ensesa i de Joan Masó i Valentí. Les sigles SAMLM corresponen al Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar, que gestiona les imatges d’Emili Martínez Passapera i de J. M. Gallissà Codina. La imatge superior dreta de la pàgina 111, d’Emili Martínez Passapera, pertany al fons de l’Obreria Santa Cristina. Les fotografies publicades en aquest volum de Francesc Xavier Parés pertanyen a la col.lecció Jordi Baron. La fotografia de la coberta d’aquest llibre pertany a la col.lecció Vigas Bonany.

ISBN volum 2: 978-84-15232-11-7 Dipòsit legal: B-35.693-2011 Imprès a Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

M. Àngels Suquet Fontana Marc Auladell Agulló Josep Auladell Payró M. Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell Agulló i Josep Auladell Payró actualment treballen a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Des d’aquest Arxiu gestionen un volum de més de 100.000 fotografies de formats i temàtiques diverses que comencen al final del segle xix i arriben fins a l’actualitat. M. Àngels Suquet (Girona, 1967) és llicenciada en filologia clàssica i màster en arxivística per la Universitat de Girona. Ha treballat en arxius públics i privats des de l’any 1991 i és professora de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona. És coautora dels llibres Manual para la gestión de fondos y colecciones fotográficas (2001) i Manual d’arxivística i gestió documental (2009). Marc Auladell (Sant Feliu de Guíxols, 1976) és llicenciat en història i graduat en arxivística i gestió documental per l’ESAGED. Es dedica al món dels arxius des de l’any 2002 i ha treballat en arxius de Girona, Palamós i Figueres. Ha participat, en solitari o amb altres autors, en diverses publicacions d’història i patrimoni local. M. Àngels Suquet i Marc Auladell també són coautors de Costa Brava panoràmica (Editorial Efadós, 2010). Josep Auladell Payró (Sant Feliu de Guíxols, 1963) va estudiar història a la UNED i arxivística a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 va guanyar el guardó de recerca i investigació Enric Descayre dels premis Àncora. És autor d’articles d’història local en diverses publicacions culturals.

La fotografia estereoscòpica, «màxima sensació de realitat» Aquelles persones que no tinguin familiaritat amb la fotografia antiga ben segur que se sorprendran el dia que trobin imatges que van aparellades i semblen «repetides». Aquestes fotografies, tan populars al seu dia, òrfenes del seu visor, esdevenen objectes sense sentit. No obstant això, amb la mediació de l’aparell corresponent, una petita dosi de paciència i, sobretot, molta fe es pot descobrir una «nova» dimensió de la imatge antiga, que és la visió en profunditat.

F. Llorens Compañó AMSFG F. Llorens Compañó AMSFG

Ens sobta trobar en objectes d’abans un concepte tan actual, el 3D, que ben segur que relacionem amb el cinema i els videojocs. En realitat es tracta d’un fenomen conegut des de l’antiguitat, constatat pel grec Euclides i descrit, per exemple, per Leonardo da Vinci durant el Renaixement. L’estereoscòpia es basa en el fet que la visió humana és binocular. És a dir, l’ésser humà percep el relleu i la profunditat perquè el cervell combina les imatges que els dos ulls capten separadament i que són lleugerament diferents a causa de la distància que hi ha entre les pupil.les. La visió estereoscòpica es pot obtenir a partir de diferents tècniques; una de les

més populars és l’anàglif. Aquest sistema consisteix en la superposició de les dues imatges corresponents, cadascuna amb un color complementari (vermell-blau, vermellverd o ambre-blau), que es visualitzen amb ulleres amb filtres del mateix color que les imatges. Cadascuna de les imatges no és vista per l’ull que té el filtre del seu color. En aquest llibre s’han utilitzat fotografies estereoscòpiques i s’han presentat per mitjà d’anàglifs, perquè aquest recurs permet una visualització fàcil i ràpida de l’efecte 3D. Tradicionalment la fotografia s’ha considerat el mitjà de representació de la realitat més objectiu. L’obtenció de la fotografia en color i l’aplicació de l’estereoscòpia a la tècnica fotogràfica van ser cabdals per assolir realisme i fidelitat a l’entorn retratat. Al principi del segle xx, la fotografia estava prou consolidada per encetar el seu propi llenguatge artístic –Photo-Secession– i molts fotògrafs han produït obres d’una gran qualitat. La pintura, desbancada per la fotografia, va abandonar l’academicisme i va cercar nous camins en les avantguardes i les representacions no figuratives. Al seu torn, pintors com Salvador Dalí han experimentat amb la visió humana i la fotografia estereoscòpica.

La màgia del relleu a Catalunya Carles E. Moner i Codina President d’Eurostereo Ftd.

El relleu és un fenomen òptic que ja van descobrir els grecs, però, fins que la imatge no es va reproduir, no es va poder desenvolupar, primerament a França per passar després a una autèntica follia als països anglosaxons durant la segona meitat del segle xix i la primera meitat del segle xx, quan es va perfeccionar una multitud de càmeres i visors. Després de l’onada de films en relleu dels anys cinquanta, el relleu ha viscut una sequera fins a l’arribada de la digitalització i de la informàtica, que l’han desenvolupat i l’han posat a l’abast de tothom. La màgia del relleu a Catalunya va arribar a la primeria del segle passat de la mà dels viatgers que concebien París com el centre del món, en un moment

en què la capital francesa gaudia de la seva màxima esplendor, i on els catalans universals s’havien establert. Aquesta tècnica va arribar bàsicament d’un òptic, Jules Richard, que va popularitzar les seves càmeres; la més coneguda era la Verascop, gràcies a la qual avui es disposa d’un arxiu de fotografies en tres dimensions que altrament haurien estat molt difícils d’obtenir. Cal destacar els dibuixos de Junceda, especialment les auques que tant ens van agradar de petits. Un exemple n’és l’Auca de Montserrat, en la qual «el senyó amb el verascop els retrata més d’un cop» –a la família que passa el dia a la muntanya sagrada. Es desconeix si aquest dibuixant sabia que les fotografies que es reproduïen a Montserrat eren en 3D o només que, amb la Verascop, es feien dues

fotografies repetides; el cas, però, és que tenim un testimoni de primera línia de les fotografies estereoscòpiques dutes a terme a Catalunya als anys vint. Gràcies a Salvador Dalí, al radiòleg Cèsar Comas, a Santiago Rusiñol, als germans Masó de Girona, a Josep Codina, a Salvador Serra, als germans Centelles, als socis del Centre Excursionista de Catalunya i a molts altres –la majoria anònims–, avui disposem d’imatges estereoscòpiques de la nostra terra. Si no fos per aquest caràcter encuriosit i aquest afany de col.leccionisme que ens caracteritza difícilment haurien arribat fins a l’actualitat. Com que es tracta d’imatges en blanc i negre, el sistema escollit per reproduir-les i poder-ne gaudir en tota la seva dimensió és l’anomenat anàglif, és a dir, que la imatge

presa amb l’esquerra es reprodueix en blau cian i, sobre ella, es reprodueix la imatge de la dreta en vermell, de manera que, quan es miren amb les ulleres, cada ull veu la imatge que li correspon i, així, el cervell interpreta correctament la imatge tridimensional. D’aquesta manera es poden donar a conèixer al gran públic fotografies d’una època molt rica en successos i en situacions ambientals que mereixen un lloc perenne en la història. L’Editorial Efadós, sempre a l’avantguarda editorial, ha tingut el gran encert de presentar una col.lecció que constitueix una primícia pel que fa a la recuperació d’imatges en tres dimensions.

E. Martínez Passapera SAMLM F. Llorens Compañó AMSFG J. Marimon Vidal ANC

Introducció La Costa Brava des d’una nova dimensió La Costa Brava atreu cada any milers de visitants per la bellesa dels seus paisatges, la bondat del clima i una àmplia oferta lúdica i cultural. La projecció turística del litoral gironí s’inicià durant el primer terç del segle xx sota el guiatge d’una burgesia seduïda per un territori de cales verges i aigües cristal.lines. Tanmateix, l’equilibri d’aquest entorn que l’ésser humà habitava en perfecta sintonia amb el medi des de temps immemorials es veié profundament alterat a partir de la dècada dels seixanta amb l’arribada del turisme de masses. La contemplació d’aquella Costa Brava primigènia encara és possible avui dia gràcies a la fotografia antiga. Aquest llibre n’ofereix una dimensió inèdita, que permet entrar en els escenaris i barrejar-se amb la gent. Us convidem, doncs, a gaudir de l’essència de la Costa Brava alhora que jugueu amb la visió estereoscòpica, un efecte singular que té un interessant origen. El naixement de les imatges estereoscòpiques s’atribueix al físic anglès Charles Wheatstone l’any 1832. Es tracta d’un descobriment anterior al de la fotografia; per tant, les primeres imatges utilitzades eren gravats. Poc després

de la invenció de la fotografia ja es va començar a buscar l’efecte estereoscòpic; no obstant això, les dues imatges es feien amb la mateixa càmera separadament calculant la distància que hi havia d’haver entre les dues preses. El 1844 Moser va plantejar per primer cop la possibilitat de fer fotografies en format estereoscòpic. Cinc anys després David Brewster va dissenyar una càmera fotogràfica estereoscòpica amb lents. La dècada del 1860 va ser l’època d’or de la fotografia estereoscòpica gràcies al progrés de la tècnica fotogràfica. El 1859 Oliver W. Holmes va inventar el visor estereoscòpic de mà, molt popular durant més de vuitanta anys. La fotografia estereoscòpica va convertir-se en un important negoci editorial, el precedent immediat del consum d’imatges en format postal. Segons William Darrah al seu llibre The World of Stereographs, la London Stereoscopic Company l’any 1856 va vendre més de mig milió d’estereoscopis Brewster i el 1858 oferia un catàleg amb més de 100.000 vistes. Es calcula que, arreu del món, es devien realitzar més de cinc milions d’imatges.

Vers la dècada del 1880 aquesta fotografia va deixar de ser una tècnica exclusiva dels professionals. Els afeccionats van començar a poder fer fotografies sense necessitat de tenir grans coneixements de química, ja que s’havien comercialitzat negatius i papers fotogràfics sensibilitzats, llestos per ser utilitzats. Cal recordar que, fins aleshores, el procés era manual. Els temes de la fotografia estereoscòpica van abandonar els tòpics i es van diversificar: es van convertir en més quotidians. També es va perfeccionar el visionat de les imatges; per exemple, es van inventar visors que permetien veure d’una manera consecutiva fins a vint parells d’imatges estereoscòpiques.

C. Batlle Ensesa CRDI F. Llorens Compañó AMSFG Autor desconegut Editorial Efadós R. Mur Dargallo AMSFG

L’ús massiu d’aquest format va continuar fins als anys vint del segle xx. Als anys trenta ja es van començar a imposar altres formats, principalment la pel.lícula de negatiu de plàstic de format 35 mm o pas universal. La fotografia estereoscòpica es va mantenir amb l’aparició de càmeres 3D amb pel.lícula de 35 mm, com la Realist o la View-Master, però va decaure definitivament després de la Segona Guerra Mundial.

Als anys cinquanta es van fer les primeres aplicacions de pel.lícula estereoscòpica al cinema 3D, però no va ser fins a la dècada dels vuitanta que es van aconseguir resultats espectaculars com l’IMAX, sistema de projecció en pantalles de grans dimensions. Aquest sistema es va presentar l’any 1967 durant l’Expo de Mont-real (el Canadà) i, des de llavors, no ha parat d’evolucionar per aconseguir la màxima fidelitat en la representació 3D. Tot i que va caure en l’anonimat, l’estereoscòpia no ha deixat d’aplicar-se en molts camps de la ciència i la tècnica, com la topografia, la cartografia o l’astronomia. És una eina indispensable en l’elaboració i presentació de projectes arquitectònics i dissenys de maquinària per mitjà dels sistemes DAO i CAE. Ha esdevingut un element pedagògic de primer ordre als estudis de medicina, com també en la realització de diagnosis i en les intervencions quirúrgiques. La creació de realitats o escenaris virtuals també ha tingut el seu vessant lúdic i la indústria dels videojocs ha triomfat entre les joves generacions actuals.

En aquesta recerca d’imatges estereoscòpiques de la Costa Brava, n’hem escollit 160 de diferents autors no professionals. Cal tenir en compte que la promoció de la zona es va produir quan la fotografia estereoscòpica era una tècnica a les mans de fotògrafs afeccionats i la indústria editorial ja s’havia centrat en la postal. Aquests autors eren principalment comerciants, fabricants o professionals liberals. La seva situació econòmica acomodada els permetia adquirir un equip fotogràfic (càmera, negatius de plaques de vidre, material de revelatge, etc.) en una època en què la fotografia era una afició cara, fora de l’abast de la majoria. Els recursos propis també permetien disposar de temps lliure i viatjar pel territori acompanyat de la càmera, tant durant l’estiueig com des d’un vessant d’excursionisme científic. La relació d’autors comprèn industrials com el gironí Carles Batlle o els barcelonins Francesc Llorens, Josep M. Gallissà i Josep Mompou. Altres, com Josep Salvany i Francesc Xavier Parés, eren metges. Josep Marimon treballà com a representant comercial d’uns grans magatzems a Barcelona. Joan Masó fou farmacèutic i, després, impressor. Masó és la primera persona coneguda que féu

fotografies en color a Girona; utilitzà la tècnica de l’autocrom, que durant la mateixa època també aplicà en indrets de la Costa Brava com l’Estartit. La selecció abasta imatges de qualitat i temàtica molt diverses, segons les aptituds del fotògraf i els seus interessos personals. Evidentment, captaven escenes quotidianes de les seves vacances per tenir-ne un record; així sabem com eren els banys, les excursions, els àpats, els xalets o els entreteniments. Però també van explorar el paisatge i el tipisme de la Costa Brava gairebé com els etnògrafs, i la van recórrer i retratar amb curiositat i sorpresa. Les instantànies més familiars ens mostren escenes de sol i banys d’aigua a la platja, mentre els més petits juguen a la sorra. Són escenes íntimes, amb la mirada reposada o el somriure de qui gaudeix d’instants de relaxació i felicitat. Així, Francesc Llorens immortalitza la família a la seva vila natal de Sant Feliu de Guíxols, tant amb motiu de la Festa Major com participant en balls populars o durant plàcides passejades. Llorens també escull les platges guixolenques com a escenari de les

seves fotografies, i també les modernes instal.lacions dels Banys de Sant Elm, pioneres a la Costa Brava.

J. Mompou Dencausse BC F. Llorens Compañó AMSFG F. Llorens Compañó AMSFG

Josep Salvany, gran afeccionat a l’excursionisme científic i membre del Centre Excursionista de Catalunya, va recórrer la costa gironina i n’immortalitzà els racons singulars: vistes generals de platges solitàries o de poblacions arran de costa, detalls de carrers i edificis... D’una manera similar actuà Francesc Xavier Parés, que fou president de la secció de fotografia del mateix centre excursionista, de qui recollim instantànies d’un extrem a l’altre de la Costa Brava, a Blanes i al Port de la Selva. De vegades, l’atenció del fotògraf es concreta a recollir la tradició del seu entorn perseguint un tipisme dels costums. És el cas del polifacètic Emili Martínez Passapera; farmacèutic de professió, el seu interès per la història i pel patrimoni de Lloret de Mar el dugué a enregistrar com un fotoperiodista el folklore i les festes populars i religioses de la seva vila natal. Francesc Llorens i Josep M. Gallissà tenen una mirada més científica, motivada per la

preservació dels clixés d’un món que s’intueix en via de desaparició davant l’avanç de la modernitat. Ambdós mostren interès per recollir la realitat social i econòmica dels llocs d’estiueig, a mig camí entre l’antropologia i la fotografia social. Llorens documentà amb detall les feines dels pescadors guixolencs a la platja, com també aspectes de la vida de pagès a la rodalia de Sant Feliu, de vegades amb un cert aire bucòlic. D’una manera semblant devem a Josep M. Gallissà el seguiment a Lloret de Mar del procés de collita del raïm a la vinya i la posterior elaboració del vi. El recull d’imatges del llibre es completa amb un petit conjunt de fotografies d’autors diversos no identificats. La suma de mirades i sensibilitats projectades per aquests autors tan diversos sobre aquest territori aporta una visió polièdrica de la gent i el paisatge de la Costa Brava del primer terç del segle xx. Es tracta, això sí, d’una mirada realitzada sota el prisma d’una classe benestant i amb un cert punt d’idealisme de l’entorn retratat.

Indrets i vistes J. Salvany Blanch BC J. Salvany Blanch BC

Barri pescador de s’Auguer, a Blanes. Autor desconegut Editorial Efadós Vidre 6 x 13 cm

El paisatge és, sens dubte, l’element de major singularitat de la Costa Brava. Sota aquesta marca turística s’hi amaga un territori heterogeni i d’una gran diversitat geogràfica. De vegades, la roca viva, esquerpa i retallada, conviu bruscament amb la plasticitat d’una aigua no sempre dòcil; una relació que culmina amb escarpats penya-segats o en un mar esquitxat d’illots que lluiten per emergir de l’aigua que els ofega. Altres vegades, el perfil rocallós baixa suaument fins a morir arran del Mediterrani i dibuixa platges sorrenques o petites cales a l’abric de les inclemències del temps. Pel sud, la Costa Brava s’inicia a la desembocadura del riu Tordera amb el relleu accidentat de la serralada Litoral –a Blanes i a Lloret– i les muntanyes de l’Ardenya i les Gavarres. Després del massís de Begur, la plana empordanesa origina una costa baixa, amb la platja de Pals i el golf de Roses separats per la capritxosa silueta del massís del Montgrí. El relleu abrupte reapareix a l’extrem septentrional, des del cap de Creus fins a Portbou. En definitiva, tot un paisatge ric en contrastos en què també tenen cabuda ecosistemes de dunes en platges com la de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, o de l’Estartit, i d’aiguamolls com els de l’Empordà, a Castelló d’Empúries.

Aquest idíl.lic entorn captivà els estiuejants i els excursionistes de la Costa Brava del primer terç del segle xx. La descoberta del territori vingué per mitjà d’una classe burgesa interessada a conèixer la bellesa que oferia una natura paradisíaca i a gaudir-ne. La mirada es delectava igualment amb el tipisme d’una realitat humana allunyada de les formes de vida i el brogit de la ciutat. Una Costa Brava estereotipada, de pobles i viles de regust mariner on semblava haver-se aturat el pas del temps; estampes pintoresques de cases blanques i carrers empedrats com a Cadaqués o de llogarrets aïllats de pescadors a Calella de Palafrugell, l’Estartit... Les barques de pesca esteses a la sorra esdevenen una de les imatges més recurrents arreu d’aquesta Costa Brava recreada per l’ull del fotògraf. De vegades, l’interès pel paisatge respon a la voluntat de conèixer científicament el país i preservar-ne la identitat. Per això, l’atenció també es fixa en el patrimoni monumental, com el recinte de la Vila Vella de Tossa, el monestir de Sant Pere de Rodes o la Ciutadella de Roses, velles pedres mig abandonades d’un passat ignot; alguns vestigis tot just començaven a ser estudiats, com les ruïnes arqueològiques d’Empúries, o restaurats, per exemple, la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Encara és possible contemplar en aquestes imatges d’indrets i de vistes espais suggeridors i evocadors que, temps després, es perdrien irremeiablement. Sortosament, al seu costat hi romanen altres escenaris que vuitanta anys més tard encara són referents de la Costa Brava del segle xxi.

Autor desconegut Col.lecció Jordi Baron Autor desconegut Col.lecció Jordi Baron

Llaguts al port de l’Escala l’any 1925. Autor desconegut Col.lecció Editorial Efadós Vidre 6 x 13 cm

Platja de Blanes l’any 1913. En segon terme, la muntanya i el castell de Sant Joan. F. Xavier Parés | Col.lecció Jordi Baron Vidre 6 x 13 cm Detall d’un carrer de Blanes, amb l’església de Santa Maria al fons, l’any 1916. J. Salvany Blanch | BC Vidre 6 x 13 cm

Passeig de Mossèn Jacint Verdaguer de Lloret de Mar cap al 1930. E. Martínez Passapera | SAMLM Vidre 6 x 13 cm

Vista de la badia de Lloret de Mar des del turó Rodó pels volts del 1907. J. M. Gallissà Codina | SAMLM Vidre 6 x 13 cm