Castelldefels. Recull gràfic 1890-1975 by Editorial Efados

Castelldefels Recull gràfic 1890-1975 Jordi Notó i Brullas

J. B. / Fons GLÒRIA VENTURA

URBANISME / EL POBLE

No gaire allunyades del Castell es poden veure, d’esquerra a dreta, les masies de can Carlets (al costat de les pistes de tennis de Castelldefels, terrenys i casa que van ser de la família Aleu), la de can Roca de Baix (va ser comissaria de la Policia) o la de Casa de la Goma (Casal de Cultura). Actualment la zona està urbanitzada i a la fotografia es veuen els fèrtils camps de cereals de les masies; l’ús agrícola és evident per la presència dels pallers i dels carros.

URBANISME / EL POBLE

Aquesta fotografia mostra diverses masies agrupades, de les quals es poden identificar can Carlets, la torre de can Moliner i cal Garrofer; també el molí de ca n’Arnand. La casa a la qual porta directament el camí, que seria paral·lel i gairebé coincident amb el carrer d’Isaac Peral, és cal Maño. Una mica més a la dreta, can Civill i, més enllà, can Ventura. Totes juntes són les que a les fotografies més antigues donen una imatge de poble més compacte.

J. B. / Fons ALFONSO LÓPEZ BORGOÑOZ

URBANISME / EL POBLE

J. MAS GUÀRDIA / AFCEC

URBANISME / EL POBLE

AUTOR DESCONEGUT / Fons JORDI JUVÉ

CARRER DE L’ESGLÉSIA

Imatges del carrer de l’Església, que no es va urbanitzar fins als anys seixanta. La de l’esquerra està presa davant de l’estanc, al número 4, i s’hi veu l’ampliació de la primera escola, Lluís Vives; el fet que no hi hagi edificis permet veure can Roca de Baix i les muralles del Castell. A la imatge superior encara no s’havia construït l’edifici de pisos als baixos del qual hi ha una entitat bancària que fa cantonada amb la plaça de l’Església.

URBANISME / EL POBLE

FOTOTIPIA THOMAS / ARXIU PARROQUIAL

ESGLÉSIA

El nou temple es va construir en donar-se la conjunció de diferents interessos. Sempre s’ha dit que Manuel Girona, després de comprar i restaurar el Castell, pretenia una major intimitat. Per als fidels de més edat o amb algun tipus d’impediment era molt costaner accedir a l’església del Castell. Les possibilitats d’expansió de la ciutat, però, es van facilitar amb la cessió dels terrenys per part de Concepció Costa, vídua d’Arcadi Balaguer, un dels amos d’una gran part de les finques afectades. Les fotografies, doncs, són testimoni de l’aïllament inicial del temple respecte a les edificacions habitades.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU PARROQUIAL AUTOR DESCONEGUT / ARXIU PARROQUIAL

URBANISME / EL POBLE

FOTO COCA / Fons JOSÉ COCA

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Aquesta fotografia de 1971 va ser presa des de l’Ajuntament un dia de concentració de cotxes antics; els contemporanis es poden veure aparcats al solar o als carrers de l’Església i d’Arcadi Balaguer. El Castell presideix la imatge; just a sota seu, i a l’altura de la plaça, es pot veure una primera ampliació de l’escola. La primitiva rectoria s’utilitzava de dispensari, com ho assenyala el cartell. Mig amagada pels arbres, al centre, una font circular que tenia un sortidor.

URBANISME / EL POBLE

PUNTS D’INTERÈS

És el dia d’una de les concentracions de vehicles d’època, pels quals hi havia una gran afició i encara se’n poden trobar alguns entre els col·leccionistes de la ciutat. Es veu l’església de Santa Maria (1), que es convertí en un dels centres neuràlgics de l’activitat a la població. Al darrere queden el Castell (6), al voltant del qual, des de la seva restauració al final del segle xix, es construí una muralla (2) que encerclava un perímetre més gran que el primitiu, i l’antiga parròquia i rectoria (7), que des del trasllat del cementiri, el 1905, i la construcció del nou temple havien perdut el referent religiós. L’ampliació de l’escola (4) i l’edificació del carrer de l’Església (9) mostren el creixement experimentat al principi dels anys seixanta. Entre els carrers de l’Església i d’Arcadi Balaguer (12) hi ha un solar (11) sense edificar; al final dels anys setanta s’hi va construir un bloc de pisos.

2 1

D’altra banda, l’església es va dissenyar amb una rectoria (3), que presenta limitacions d’espai per ser l’habitatge del capellà i per ubicar locals, despatxos i arxius de l’activitat de la parròquia. Se’n construiria, doncs, una de nova: a l’esquerra, mirant la façana del temple, tot i que no es pot veure a la imatge. La plaça de l’Església tenia una urbanització amb una illa central i era possible entrar-hi o sortir-ne amb un vehicle per qualsevol dels sis carrers. La font (10) tenia un petit sortidor que recollia l’aigua en una petita bassa circular, la qual resta en la memòria de molts ciutadans. En segon terme, les masies que evidencien el pas del temps: can Carlets (5) i can Roca de Baix (8). Les noves edificacions, però, no deixen veure’n d’altres que en aquelles dates encara hi eren.

9 11 12

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA FUSTÉ SAFONT

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

La plaça es va convertir en el punt de trobada de tot tipus de manifestacions: a part de les religioses, ballades de sardanes, cotxes antics i, a poc a poc, concentracions populars donaran a aquest espai el protagonisme per convertir-se en el lloc on es manifesta la vida ciutadana. Els concursos de sardanes –sobre aquestes línies– generaven concentracions importants de públic i seguidors. En la mateixa plaça és on hi ha edificis tan característics com l’església –amb el culte setmanal i les festes–, l’Ajuntament i l’escola.

URBANISME / indrets I MASIES

EL CASTELL

No va ser fins a la reforma que hi dugué a terme Manuel Girona el 1897 que el Castell que havia comprat va tenir l’aspecte d’una fortalesa. La muralla i els merlets són decoratius, ja que no protagonitzaren cap batalla. La reconstrucció va ser feta a partir d’una interpretació de l’estructura del que en quedava. La torre, ara més visible, o l’entrada al pati d’armes hi donaren l’aspecte exterior que avui encara conserva. AUTOR DESCONEGUT / Fons TERESA ALDEGUER

ANTONI ELIAS / Fons ANTONIO ELIAS

URBANISME / indrets I MASIES

EL CASTELL, INDRET DEL PRIMER ASSENTAMENT DEL POBLE El turó on hi ha el Castell és un dels primers de la zona que habitats d’una manera permanent. Es té testimoni d’un poblat iber en restes arqueològiques i de la residència d’un prohom romà de Barcelona que tindria molta estimació per Castelldefels, ja que hi va voler ser enterrat, com la inscripció d’una làpida ho assegura. A l’edat mitjana va ser una casa forta i els seus ocupants podrien haver estat uns monjos, tot i que aquí no hi ha un consens entre els historiadors per avalar aquesta tesi respecte de quan temps i com es va donar aquesta circumstància. Almenys hi haurien estat mentre els monjos de l’abadia de Sant Cugat edificaren l’església fortificada de Santa Maria de Castelldefels a mitjan segle ix. No hi ha la certesa de si primer es construí l’ermita i després la casa fortificada o ja hi havia alguna construcció civil o militar abans que la religiosa. Respecte a la propietat monacal o senyorial, hi ha constància de fluctuacions en un sentit i en l’altre. El 1223 l’abat Ramon oferí el domini directe del Castell a Berenguer Gerard i, quan aquest morí, el domini tornà al monestir.

Ignorant les diferents transaccions i les vendes, un segle més tard es produí una variació important. L’any 1328 una sentència arbitral dictà que aquest Castell no era tal, sinó una casa o quadra sota domini alodial dins del terme del Castell d’Eramprunyà, i s’entenia, doncs, com a propietat de Pere March. Hi ha un registre de vendes i herències fins a 1717, any en què està datada la construcció de la capella de la Salut, quan es constitueix la Confraria de la Mare de Déu de la Salut amb la finalitat de poder rescatar els captius empresonats pels pirates. Sense entrar en més detalls respecte dels diferents amos, és del segle xix el darrer canvi de propietat abans de ser municipal. La família Sarriera el va vendre a Manuel Girona Agrafel l’any 1897 i aquest el restaurà. Va encarregar la feina al mestre d’obres Ramon Soriano i no, com s’ha dit, a l’arquitecte Enric Sagnier. Durant la Guerra Civil el Castell va ser utilitzat com a caserna i presó de les Brigades Internacionals. Episodis d’extrema crueltat es van viure al recinte i, com a mínim, hi ha una fossa comuna dins del jardí que no ha estat localitzada amb certesa. Finalment, l’any 1988, l’Ajuntament de Castelldefels va comprar el Castell per restaurar-lo i rehabilitar-lo.

FOTO COCA / Fons JOSÉ COCA

EL CASTELL

L’existència d’un refugi construït durant la Guerra Civil ha alimentat la llegenda sobre un passadís secret que comunicaria el Castell amb l’actual Casa de Cultura. Manuel Fusté Safont, que hi va viure, ho nega amb rotunditat, mentre altres testimonis asseguren que havien recorregut llargues distàncies per sota terra per túnels en direcció al Castell. Durant les obres de restauració del Castell, tot i buscar-lo, el passadís no s’ha trobat.

AUTOR DESCONEGUT / Fons BACHAL

URBANISME / indrets I MASIES

JORDI JUVÉ / Fons JORDI JUVÉ

CAN VALLS DE LA MUNTANYETA

La torre, que al seu dia va tenir una masia al seu costat que protegia –can Valls–, és al parc de la Muntanyeta, oculta ara pels pins que l’envolten. En aquest indret, Alfonso López i Anna Vollmer van fer un treball arqueològic que permet afirmar que la masia va ser edificada al mateix lloc on alguns ibers també van construir el seu habitatge. Aquest indret, que quedava una mica allunyat del centre històric i de les altres masies, era utilitzat com a lloc d’esbarjo, ja que en les seves proximitats es feien celebracions familiars o d’amics.

URBANISME / indrets I MASIES

VICENTE / Fons VICENTE SOSPEDRA

VALL D’EN JOAN

Sobre aquestes línies, una masia aleshores totalment en ruïnes; s’hi identifica Vicente Sospedra, que vivia molt a prop, a cal Ganxo, que contempla la vall d’en Joan abans de convertir-se en l’abocador metropolità, que tantes molèsties generaria per la contaminació de les aigües i les males olors. A la pàgina del costat, Teresa Aldeguer i la seva germana Maria un dia d’excursió a la Pleta, on actualment hi ha un centre d’activitats i un petit museu de l’espeleologia.