L'Abans: Recull Gràfic del Masnou (1900-1975) by Editorial Efados

L’Abans: Recull Gràfic del Masnou (1900-1975) Col·lecció L’Abans Primera edició: octubre del 2013 © Miquel Rico Vázquez, pel text © Marta Roig Lerones, pel text © Carme Giralt Rosés, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, disseny, fotocomposició i direcció Editorial Efadós Col·laboració Ajuntament del Masnou Arxiu Municipal del Masnou

J. ISERN / Fons FAMÍLIA CASAS

Equip assessor Cristina Espuga Condal Francesc Fàbregas Cardona Carme Giralt Rosés Rita Terradas Estrada Rosa Pagès Arenas Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1900 i 1975. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN: 978-84-15232-52-0 Dipòsit legal: B. 21732-2013

«Himne al Masnou» Josep Pujadas Truch

Poble bell i esplendorós de magnificent història. Oh, Masnou, clar i lluminós! Salut i glòria! Fou ta vida marinera un seguit de gestes grans, fou ton nom com la senyera d’un exèrcit de titans arborada amb fe sencera pels teus ínclits capitans. Nostra mar la sap bé prou ta brillant i honrosa història. Oh, incomparable Masnou! Salut i glòria! El qui a tu ve amb simpatia de tu serva bell record; amb amor i bonhomia

duus el goig on hi ha dissort i amb el sant treball per guia t’has fet gran i t’has fet fort. Amb amor i caritat vas de victòria en victòria. Oh, Masnou, plaent i grat! Salut i glòria! Ton demà és la veu que canta un pervindre bell i gran; de la Pàtria sacrosanta ets joiell clar i rutilant. Ton nom creix i s’ageganta... Ets un poble triomfant! Ton pervindre gloriós serà tot cants de victòria. Oh, Masnou, esplendorós! Salut i glòria!

NUCLIS URBANS / EL MASNOU

4 THOMAS / Fons FAMÍLIA ARAGÓ-GRÍFOL

Presentació Pere parés rosés Alcalde del Masnou

Si bé és cert que vivim en una societat i un món cada vegada més globalitzats, no ho és menys que, precisament per habitar-hi de la manera més saludable, és imprescindible saber on som i què ens ha portat fins aquí. No hem de permetre que les constants innovacions tecnològiques ens facin perdre o esvaeixin la nostra identitat, amb la memòria i els diversos llegats que comporta. En definitiva, es tracta de ser conscients de la importància de la història en la construcció de la nostra vida. I, per això, és obvi que qualsevol treball o esforç que es dediqui a la preservació dels materials o fonts a partir dels quals es construeix el discurs historiogràfic ha de ser un motiu de satisfacció, il·lusió i expectació. Per tant, l’aparició d’aquest recull d’imatges del Masnou s’ha de considerar un esdeveniment engrescador. Espero que compartiu amb mi aquest sentiment. Gràcies a aquest volum, podem ampliar el nostre coneixement de la història i l’evolució de la nostra vila, que és tant com dir que ens coneixem més i millor a nosaltres mateixos. Una fita tan lluïda com aquesta posa de manifest la importància de l’existència dels arxius. Inevitablement lligats a l’activitat de qualsevol Administració, els arxius són els testimonis de tots els esdeveniments que conformen la petita història d’un poble, configurada per la suma de milers i milers d’històries més petites. Per això, després, aquests serveis esdevenen veritables capses de sorpreses i de revelacions. A l’apartat gràfic de l’Arxiu Municipal del Masnou es poden trobar més de 30.000 imatges, moltes de les quals han estat documentades i comentades per diversos masnovins i masnovines. Imagineu la vida, els esdeveniments, els sentiments i els pensaments que s’hi amaguen. Aquest llibre –per al qual ha estat d’un gran valor la tasca realitzada per Marta Roig i Miquel Rico– recull 300 d’aquelles instantànies, que ofereixen una bona oportunitat per acostar-nos a tot aquest univers divers, plural i sorprenent que és la nostra història. Espero que en gaudiu tant com jo. Jaume Oliveras Maristany Regidor de Cultura del Masnou

La historia gràfica d’un municipi és un element que ens ajuda a entendre millor el nostre passat: el paisatge, els nostres carrers, els edificis, els homes i dones que al llarg dels anys han anat formant el nostre poble configuren el llegat del nostre present. La imatge també és un suport indispensable per a l’estudi i la recerca de la història de qualsevol comunitat. El Masnou disposa ja de diferents iniciatives de llibres que han recollit una bona part de la nostra història gràfica. Avui ens trobem davant una nova publicació, L’Abans, gràcies a l’editorial Efadós, que ens permet gaudir d’un nou llibre amb un recull d’imatges i fotografies sobre el Masnou. Això ha estat possible gràcies als autors del llibre, Marta Roig i Miquel Rico, i també a la col·laboració de diferents veïns i veïnes del Masnou, que, amb les seves aportacions i fotografies, han fet realitat l’obra que avui tenim a les nostres mans. L’Arxiu Històric del Masnou segurament és un equipament poc visible, però bàsic per al nostre municipi. És el que ens permet guardar i tenir cura d’aquells elements, documents escrits i gràfics fonamentalment per conèixer la nostra història i deixar aquest llegat a les generacions futures.

6 AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA CASTELLÀ-PAGÈS

Pròleg CARME GIRALT Rosés Educadora social. Membre del Consell Municipal del Patrimoni Cultural. Presidenta de la Comissió d’Honors i Distincions.

Tots els pobles necessiten la seva pròpia història, que fa la sensació d’identitat col·lectiva. Una vegada més s’ha confeccionat un xic de la nostra història; senzillament s’hi ha aplegat un recull de temes que poden conduir a un coneixement més profund de la vida. Aital és el sentit del llibre, acompanyar els lectors a conèixer l’evolució del Masnou que el discurs dels anys va entrellaçant. Aquest llibre vol contribuir al coneixement de la gran transformació que ha viscut el nostre municipi al llarg d’aquests 75 anys. El Masnou fou un poble amb un important nombre de terres conreades. Els canvis en els conreus al llarg d’aquests anys són la resposta a les diferents crisis de la vinya i a l’adaptació de l’activitat agrícola a un mercat cada vegada més competitiu. La pagesia transforma els conreus de secà a l’àrea de regadiu reduint el nombre de terres però intensificant la producció. A cavall de dos segles s’inicià el desenvolupament de la indústria del gènere de punt. Es té constància que hi havia tres fàbriques que tenien màquines de filar amb 2.600 pues i 10 telers. S’hi fabricaven teles encerades, veles comercials, baques per als carruatges, tendes per a l’exèrcit i corretges de lona per a transmissió. A la primeria del segle xx, el Masnou consolidà la seva posició demogràfica amb un cens de 3.487 habitants l’any 1910. El major augment de la població es donà en el període intercensal del 1920-30 quan el municipi passà a tenir 4.604 habitants. Segons el padró del 2002, el Masnou tenia 21.220 habitants –avui superats– i es convertia, així, en el tercer municipi més poblat del Maresme. Fa poc que el Masnou va celebrar el bicentenari de la constitució de l’Ajuntament, tot i que no va obtenir la independència fins a l’any 1825, concretament el 28 d’octubre. Els primers pobladors dels quals tenim constància són els ibers i posteriorment els romans, com ho demostren diverses troballes arqueològiques. Els terrenys del Masnou pertanyien a Teià i Alella, que eren pobles que estaven allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. A poc a poc es van construir masos fortificats a prop del mar i tenim constància de l’ocupació del territori en el privilegi del 1505 de Ferran el Catòlic, on nomenava un lloctinent a l’Ajuntament de Teià per al barri de la platja. D’aquestes platges sortien vaixells carregats de productes de la terra cap a l’anomenat nou món de les Amèriques. Avui la vida és molt diferent de la comercial o marinera dels segles passats, tot i que encara conserva els records i les anècdotes de fa més de 100 anys. S’han localitzat i reproduït fotografies d’èpoques passades molt difícils de trobar com a documents gràfics de llocs i persones que el temps s’ha endut. Com a cloenda, caldria assenyalar que tot l’equip que hi ha col·laborat ha actuat amb l’únic i exclusiu interès anotat, i que, si l’acollida del llibre és favorable, n’hi haurà prou perquè tots ens sentim suficientment compensats.

QUIRSE / Fons ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE

Introducció

Amb l’aparició d’aquest volum, l’editorial Efadós raneja el centenar de llibres d’una col·lecció peculiar que, exemplar rere exemplar, s’està convertint en un autèntic referent de la bibliografia especialitzada en qüestions de patrimoni cultural. La col·lecció a la qual s’està fent referència no és altra que L’Abans, un concepte que inicialment remet a èpoques passades però que, cada vegada més, s’està associant, també, al que ja és en l’actualitat, és a dir, un autèntic mostrari de com tradicions i costums han anat perfilant-se i evolucionant amb el pas dels anys i de les dècades. Així, gràcies als reculls gràfics L’Abans, s’han inventariat tots aquells aspectes que, producte de l’activitat humana i de la seva capacitat de producció cultural, han modelat nombrosos conjunts socials tant de Catalunya com de les Illes Balears, i hi han donat vida. Així, en cadascun dels volums d’aquesta col· lecció es pot resseguir una àmplia colla de continguts i temes que, globalment, diseccionen una societat determinada en les seves diferents parts, i aquestes no són altres que els seus vessants arquitectònic i urbanístic, la seva dimensió festiva –tant associada a l’univers simbòlic religiós com a un altre de més profà– i el seu univers educatiu i formatiu, sense oblidar el seu sosteniment econòmic i tot el conjunt de gremis i oficis, aquells esdeveniments històrics més significatius, i també totes les expressions culturals derivades d’una òptica més lúdica i recreativa, i que comprenen des de les disciplines esportives fins a la celebració de concerts musicals, representacions teatrals o bé balls, entre d’altres actes dignes de ser destacats i rememorats. El cas del Masnou, una vila del Maresme situada entre els municipis de Montgat i Premià de Mar, caracteritzada com altres de la comarca per una ubicació geogràfica entre la muntanya i la presència impertorbable del mar, s’erigeix en un exemple ben precís del que és un recull gràfic L’Abans i de quines

particularitats el defineixen. Així, d’entrada, cal dir que, com en aquest cas, cada volum d’aquesta col·lecció està dedicat a una població concreta, fet que assegura extreure’n l’ànima, és a dir, el conjunt d’especificitats que han confegit la seva personalitat. Una idiosincràsia que, en el cas del Masnou, es defineix, per exemple, sobre la base dels diferents nuclis poblacionals inicials i de la petja deixada tant per pagesos com per pescadors, els autèntics forjadors de la vila en una època que va dels darrers decennis del segle xix als darrers del segle xx –una cronologia establerta per L’Abans i aplicada també en aquest volum. Però, per poder caminar de nou pels carrers i places dels nuclis del Masnou i d’Ocata de les primeres dècades del segle xx, per presenciar de nou aquells esdeveniments que a la vila es visqueren amb intensitat, per anar de nou a mercat o visitar botiguetes on encara es venia a pes, o fins i tot per poder fer un toc en alguna de les tavernes oblidades, ha estat necessari fer un treball d’investigació notable que s’ha dirigit en dues direccions primordials i absolutament complementàries entre elles. Així, en primera instància, el que s’ha fet ha estat documentar-se bastament sobre tots els aspectes ja referits. Per fer-ho, s’ha recorregut a bibliografia específica del municipi del Masnou, a premsa de l’època i també a una variada documentació d’arxiu. Amb tot, també hi ha hagut un interès per donar la veu als masnovins, és a dir, s’han fet entrevistes en profunditat a tots aquells testimonis que, sobre la base de la seva experiència biogràfica, han aportat informacions sobre la vida quotidiana de la vila. En segona instància, i comptant amb la col·laboració tant d’institucions com de particulars, s’ha posat en pràctica una recerca exhaustiva de fotografies que, en el seu conjunt, són l’autèntic reclam i atractiu d’aquest i de cadascun dels diferents llibres de L’Abans. Reproduïdes i editades amb una gran qualitat, tenir-les a les mans es converteix en tota una experiència.

Capítol I

El Masnou, de la dispersió dels nuclis a la formació de la vila

Z REUS P LLUÍS PÉRE / Fons JOSE PÉREZ REUS ÍS LLU P JOSE

Com a municipi de creació recent, independent des de la primera meitat del segle xix, el Masnou ha estat, tradicionalment, una terra de pagesos i pescadors. L’esclat de la marina del segle xviii, però, va representar una revolució a la vila, que va veure com els nuclis d’Ocata i Masnou, ambdós dins del mateix terme municipal, s’unificaven, als quals es va afegir una part del barri de mar d’Alella. La seva indústria i la proximitat a la ciutat de Barcelona contribuïren a fer que s’acabés convertint en un clar atractiu tant per a treballadors com per a estiuejants, que en el transcurs del segle xx s’instal·laren a la vila per motius ben diferents.

a vila del Masnou, igual que altres poblacions costaneres del Maresme, té una història recent. El territori era ocupat originàriament per nuclis pairals dispersos, com ara can Teixidor, can Fontanills, el Mas Antich, can Casas, can Corbera o can Pascol, que pertanyien als termes d’Alella i Teià. Probablement, aquests masos van patir alguns atacs de pirates, fet que explica que s’edifiquessin sis torres de guaita en aquest tram de la costa. Al llarg del segle xvii, amb la progressiva desaparició de la pirateria, molts pescadors procedents d’ambdues viles van establir-se a les terres properes al mar, on van construir unes petites barraques. Aviat van ser transformades en habitatges que permetien acomodar tota la família; es concentraven al turó conegut com la Roca de Xeix –delimitat pel Torrent Umbert i el carrer de Bonaventura Bassegoda–, tot i que després van aparèixer altres nuclis pescadors situats a Ocata i a Alella. La seva presència en aquest territori, a finals de segle, ja hauria de ser prou important, ja que el 1697 es va crear la Confraria de Sant Pere. Durant el segle xviii, aquest nucli concentrat del Masnou va veure incrementada la seva població i el 1769 tenia 160 caps de casa. Fou en aquesta data quan els habitants d’aquest

barri de mar van demanar al bisbe de Barcelona el permís per bastir una església i un cementiri a la part coneguda com la Mesquita, límit del barri al seu extrem nord. L’erecció del temple de Sant Pere seria un pas més per a l’obtenció de la independència eclesiàstica, que es produiria el 1818. Paral·lelament a la segregació parroquial, els masnovins lluitaven per aconseguir l’autonomia del seu nucli veïnal, que només tenia un o dos regidors al consistori de Teià. L’emancipació civil, però, no va arribar fins al 1812, quan s’aprofità la constitució de Cadis per proclamar la independència; Joan Fontanills en va ser escollit alcalde. El cas és que aquest episodi liberal va ser truncat amb la restauració de Ferran VII el 1814, quan el Masnou va tornar a formar part de Teià. Amb el pronunciament liberal de Rafael del Riego sis anys més tard, la vila va retornar al constitucionalisme (1820-23), moment en què les disputes del consistori amb els homòlegs de Teià i Alella foren constants, bàsicament pel que feia a la divisió de terres, als béns i a les obligacions de cada poble. El 1823, l’absolutisme es restaurà, de manera que l’Ajuntament fou dissolt i annexat novament a Teià. No seria fins al 1825, amb Marià Rossell com a alcalde, que una reial cèdula permetria al Masnou la independència definitiva.

Al costat, imatge dels anys cinquanta del carrer de Barcelona des de l’antic espigó. En primer terme, les barques a la platja i, al fons, s’enlaira l’església de Sant Pere, encara amb els senyals de la seva reconstrucció després de la Guerra Civil. En aquesta pàgina Palemó Anglès Deyebra condueix un automòbil, fabricat per ell mateix, al carrer de Jaume I en plena dècada del 1930. AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA CID BUSQUETS

Carrers i paratges NUCLIS URBANS / EL MASNOU

11 <Varios vínculos agrupados> / <Varios vínculos agrupados> COMPAÑÍA ESPAÑOLA DE AVIACIÓN / Fons FAMÍLIA PUIG-BOFILL

12 4

16 17

2 11 7

15 6

8 10

PUNTS D’INTERÈS

Vista de la vila del Masnou a mitjan dècada del 1920, on el límit del nucli concentrat era encara als carrers de Fontanills i de Sant Miquel. A tocar del mar hi hagué el safareig públic (1) i, a l’altra banda de la via, la plaça del Mercat (2). Enlairada al turó, l’església de Sant Pere (3), al darrere de la qual es va construir la Casa Benèfica (4) i l’escola Ocata (5). Arran de mar, la plaça de la Llibertat i la torre d’en Riera (6), i, ben proper, l’edifici del Casino (7). Al costat, l’Ajuntament (8) i, just al darrere seu, les finques de can Malet i can Casas

(9), situades al costat del Circo (10), actualment La Calàndria. Al nord de la població, l’escola la Immaculada (11) i, molt a prop, l’Instituto Pedagógico (14), situat al mateix carrer (19) on va haver-hi els Talleres de las Artes del Libro, que fou propietat d’Eduard Domènech Montaner. Als afores del nucli urbà, l’escorxador (12), la fàbrica de cal Soberano (13), can Guarino (17), la Villa Montevideo (18) i l’hort dels tarongers (16) de Josep Estrada. Al bell mig del barri d’Ocata, la plaça (15) i, a l’extrem, la casa i finca de cal Ros de les Cabres (20).

NUCLIS URBANS

Durant els anys posteriors es va promoure l’annexió del barri d’Alella de Mar, pertanyent aleshores a Sant Feliu d’Alella, fet que no es produí fins al 1846, quan es delimitaren definitivament ambdós termes. En aquesta divisió del territori tingueren un paper destacat les famílies Sors d’Alella i Barrera de Teià, que no van voler annexionar les seves terres al nou municipi, fet que va afectar l’escassa amplada dels extrems del terme. Des de principis del segle xix, el Masnou va viure una gran esplendor econòmica i demogràfica propulsada per l’obertura, el 1778, del mercat català amb Amèrica. La vila tenia un gran nombre de mariners i capitans –que el 1850 s’apropaven a 800. Alhora prosperaven els mestres d’aixa i les drassanes, on es construïen bergantins i pollacres, i paral·lelament altres professionals auxiliars en la construcció dels vaixells, com ara calafats, fusters, boters, corders, ferrers i pintors. També va aflorar una indústria destinada a la producció de lones per a les veles dels vaixells; van destacar cal Soberano i can Xala.

THOMAS / Fons FAMÍLIA ARAGÓ-GRÍFOL

La conseqüència de l’increment de la població va ser la creació del primer eixample. L’any 1840, l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca presentava al consistori el Plan general del propio pueblo, que recollia l’ordenació del sector d’Ocata, on es traçaven carrers paral· lels al mar, des de l’actual Pere Grau fins a Jaume I, integrant així els ja existents i creant una plaça central. Cinc anys més tard, aquest pla es va reformar per adaptar-lo a les demandes dels veïns i a l’alineació de la nova via del ferrocarril de Barcelona a Mataró, aleshores en construcció. El Camí Ral començava a convertir-se en un dels eixos principals de la vila i va ser allà on Garriga i Roca va ubicar l’edifici de l’Ajuntament, dissenyat per ell mateix el 1845. Coetanis al desenvolupament d’Ocata, a les zones properes a l’església s’articularen nous carrers amb cases de cós entre mitgeres, en què destacaren els carrers de Sant Pere i de Sant Francesc d’Assís, ambdós paral·lels al mar. També es van construir les cases del carrer del Lavadero –ara de Lluís Millet–, que

s’estenien entre l’antic cementiri i el jardí de la torre del doctor Genové. Amb les acaballes del segle xix arribà la decadència de la marina del Masnou, provocada per la pèrdua de les colònies d’ultramar i la incorporació del motor de vapor. Tot i això, la vila gaudia d’una bonança econòmica que va comportar canvis en la fisonomia del municipi, pel fet que l’austeritat de les construccions marineres i pageses ja no era decorosa per a la burgesia creixent. S’iniciaren actuacions amb un objectiu comú, l’ennobliment de la vila, de manera que es contractaren alguns dels millors arquitectes, com ara Gaietà Buïgas, Bonaventura Bassegoda i Amigó, i Enric Sagnier, entre d’altres. Durant els primers anys del segle xx s’executaren la majoria de les grans mostres arquitectòniques, en què destaquen la Casa Benèfica i les Escoles Municipals, que van permetre a la vila obtenir els títols de Benèfica i Il·lustríssima vila del Masnou, atorgats pel rei Alfons XIII. La classe burgesa va voler fer ostentació de les seves riqueses fent-se bastir grans mansions, com ara cal Senyor, la casa SensatPagès, ca l’Aymà, la casa del Marquès o la Villa Montevideo, entre d’altres de desaparegudes. L’any 1930 ja es computaven 4.604 habitants. Així, a finals de la dècada anterior, en temps de l’alcalde Joan Llampallas, es va projectar un nou eixample en el terreny comprès entre els actuals carrers del Torrent Vallmora i de Roger de Flor i l’antic camí d’Alella. S’articularen set carrers de 10 metres d’amplada paral·lels al mar i dos eixos transversals, el passeig de Romà Fabra i la plaça de Marcel·lina de Monteys, i el carrer de Cristòfor Colom. En una bona part d’aquests carrers es va intentar mantenir la tipologia tradicional de casa de cós. En aquesta mateixa època, al territori s’hi establiren noves indústries dedicades a la

producció de rajoles, teixits, begudes, pastes i salaons. En destacaren els Laboratorios del Norte de España, especialitzats en la indústria farmacèutica, i can Dachs i la Primitiva, en el vidre. L’agricultura també va tenir una forta presència gràcies a l’augment de les terres de regadiu, l’exportació de patates i l’obtenció de flor tallada. Aquesta producció va concentrar-se sobretot a l’extrem d’Ocata, on s’edificaren noves cases de camp situades al costat d’altres existents des de segles anteriors. També van aparèixer en aquests moments les primeres urbanitzacions: Califòrnia i Montseny. Després de la Guerra Civil, a partir dels anys cinquanta i, sobretot, durant les dècades posteriors, es va produir un gran increment demogràfic per diverses causes que feren transformar les bases de la població, tant en l’àmbit social com laboral, econòmic i urbanístic. Van aparèixer nous nuclis d’estiueig a les zones de Santa Madrona i Pedrablanca (ara barri del Pilar) –on es van construir amplis habitatges unifamiliars amb les parcel·les corresponents. En l’edificació d’aquestes hi participaren arquitectes com Pere Jordi Bassegoda, Benito Miró i Pere Ricart. La creació de la fàbrica tèxtil DOGI i la prosperitat d’altres indústries es convertiren ràpidament en un focus d’atracció per a molts immigrants procedents de la resta de Catalunya i de l’Estat espanyol. Per aquest motiu, l’Ajuntament va adquirir uns terrenys a la part alta de la vila per construir i vendre a preu de cost els Siete Bloques, situats als carrers de Sevilla i d’Almeria. De la mateixa manera que va succeir a moltes ciutats de l’àrea metropolitana, van edificar-se nous blocs de gran altura contigus als anteriors, tot i que als carrers de la part baixa de la vila també començaven a fer acte de presència.

Imatge de les cases del carrer de Camil Fabra a principis de la dècada del 1930, amb cal Baster en primer terme. A les pàgines següents, una vista de la vila des del mar entre els anys 1910 i 1915. D’esquerra a dreta destaquen l’església de Sant Pere, l’escola Ocata, la plaça de la Llibertat, el Casino, l’Ajuntament, el baixador, can Casas, l’escola la Immaculada i la casa Sensat-Pagès.

NUCLIS URBANS

J. ISERN / Fons FAMÍLIA ARAGÓ-GRÍFOL

NUCLIS URBANS / EL MASNOU

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Dissenyada juntament amb l’església parroquial de Sant Pere a finals del segle xviii, va ocupar el terreny anteriorment conegut com la Mesquita. Com a centre espiritual de la vila es va convertir, des dels seus orígens, en un punt de reunió per als masnovins. Sobre aquestes línies, imatge de la plaça a finals dels anys cinquanta en plena ballada de sardanes. Al costat, aspecte que oferia la plaça a principis del segle xx, moment en què l’església i la rectoria encara tenien la forma original.

FERGUI / Fons FAMÍLIA ARAGÓ-GRÍFOL

NUCLIS URBANS / EL MASNOU

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

Una imatge de la plaça de l’Església del 25 d’abril del 1915. Aquest dia, el Cor Infantil Mossèn Cinto de Barcelona va visitar la vila per participar en la festa de caramelles. Durant el recorregut, el cor, dirigit pel mestre Francesc Crusells, va cantar uns motets a l’església i, ja a la plaça, va delectar el públic amb algunes cançons. A la tarda la celebració va continuar al teatre del Casino, amb un concert en benefici de l’escola catalana gratuïta Mossèn Cinto.

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA CASTELLÀ-PAGÈS

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ARAGÓ-GRÍFOL

NUCLIS URBANS / EL MASNOU