Joan Montblanc
EL PRAT de LLOBREGAT
DESAPAREGUT Carrers i paisatges
COL.LECCIÓ
Catalunya Desapareguda
1r
volum
EL PRAT de Llobregat
desaparegut Carrers i paisatges
Col·lecció Catalunya Desapareguda
Primera edició: març 2017 © dels textos: Joan Montblanc Lasaga © de les fotografies: diversos autors © de l’edició: Editorial Efadós © de la col·lecció Catalunya Desapareguda: Editorial Efadós EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell
Fotografia de portada: Autor desconegut / Fons Joan Puig Malet Acrònims: AFCEC - Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya ICGC - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ISBN 978-84-16547-30-2 DL B 5063-2017 Imprès a Catalunya
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
Joan Montblanc
EL PRAT de Llobregat
desaparegut Carrers i paisatges
efadĂłs
ÂŽ
4
Nucli urbà
Carlos Rodríguez Escalona / ICGC - Fons SACE
Una carnisseria en una cruïlla de camins L’any 1418, un pagès pratenc anomenat Bernat Gual va obrir una carnisseria en una cruïlla de camins al lloc de l’estany d’en Moragues. Poc es podia imaginar que estava posant la primera pedra de la futura plaça de la Vila i del creixement al seu voltant del Prat de Llobregat, amb uns límits de terme que coincideixen amb els que se li van donar llavors per vendre carn. Sobre aquests camins, alguns, antics braços de riu, es van desenvolupar a partir dels segles xviii i xix els primers carrers: Major, al de la Barca; Jaume Casanovas, al de Bufera; Ferran Puig, al de Banyols o Bunyola, i Doctor Soler, al de la Ribera, que van anar definint l’espai d’extensió del nucli urbà.
En el lloc de Gual es va fer al segle xvi un hostal on pernoctaven els vianants del camí ral que el travessava i els peons constructors de l’església, que es va començar a edificar pocs anys després d’aconseguir-se la independència eclesiàstica l’any 1544 respecte de les parròquies de Sant Boi i de Santa Eulàlia de Provençana, l’actual Hospitalet. A aquest hostal posteriorment s’hi afegiren una taverna, una fleca i una botiga, i així es va conformar l’espai de l’edifici que va esdevenir la Casa del Comú pels volts de l’any 1730, que, a més de casa del secretari, presó i escola, va acollir el consell pratenc que es va formar a partir de la independència jurídica del Prat sobre els pobles anteriors l’any 1689. 5
<Sin vínculo de intersección> / <Sin vínculo de intersección>
6
EL PRAT DELS ANYS SEIXANTA A l’esquerra i a la pàgina anterior, imatges del nucli urbà l’any 1961. En pocs anys s’urbanitzaria l’avinguda de Montserrat, que travessa la imatge davant la torre Balcells i dona pas al creixement dels carrers del Coronel Sanfeliu, de Castella i de Frederic Soler –d’esquerra a dreta en primer terme.
Carlos Rodríguez Escalona / ICGC - Fons SACE
ABANS DE LA GUERRA A la dreta, una vista del 1929 en què destaca, en primer terme, la fàbrica de la Seda amb l’antiga església al davant. A l’esquerra, el camp del Torrero a l’inici de la Rambla; a la part central, l’Artesà i els jardins de la torre Xica, i el camí de dalt a l’esquerra és el que es convertiria en la carretera de la Marina.
AUTOR DESCONEGUT / Fons Gerard Giménez Mor
7
8
ANTIGA CASA DEL COMÚ A l’esquerra, un grup escolar contempla una actuació a la plaça de la Vila a finals del segle xix. Al fons, l’antiga Casa del Comú, on també hi havia les escoles, edifici substituït el 1905 per l’actual Ajuntament. A la dreta, el carrer Major, el més antic del poble, sobre l’antic camí de la Barca.
AUTOR DESCONEGUT / Fons Rodolfo Casas Cuscó
RIUADA DE SANT ANTONI
josep monés amat / Arxiu Municipal del Prat
Molts dies de pluja van causar la nefasta riuada de Sant Antoni al gener del 1898. El desbordament del Llobregat va negar el Delta i va afectar especialment el Prat, on va arrasar collites i algunes cases. Durant mesos va quedar una bassa al mig de la plaça de la Vila, com es veu a la imatge d’aquesta pàgina.
9
FONT DE LA PLAÇA Aspecte del nou edifici de l’Ajuntament a principis del segle xx. La font que apareix al davant amb el fanal s’hi va instal·lar durant la Festa Major del 1895, dos anys després del descobriment de l’aqüífer d’aigües artesianes, i va ser traslladada al costat de l’edifici l’any 1920.
A la dreta, vista aèria de la plaça de la Vila el 1929. La formació de la plaça des de l’originari hostal s’inicia a principis del segle xviii amb els primers habitatges i no es tanca fins a mitjan segle xix quan es construeix el cafè i la Sala d’en Bou. Només el mercat i el consistori es mantenen igual. AUTOR DESCONEGUT / Fons Josep Fernández Pedro
10
Joseph Delrieu / Fons Gerard Giménez Mor
LA PLAÇA DES DE L’AIRE
11
12
SALA D’EN BOU A l’esquerra, la Sala d’en Bou a la plaça de la Vila als anys deu del segle xx. Primigènia seu del Centre Artesà, l’escissió del 1919 va convertir-la en seu del Centre Autonomista. Prohibida durant la dictadura de Primo de Rivera, tornaria a les mans de partits i entitats catalanistes a l’època de la República.
AUTOR DESCONEGUT / Fons Joan Rosell Riba
CAFÈ DEL PORVENIR
AUTOR DESCONEGUT / Fons famÍlia Roig-Iglesias
En aquesta pàgina, interior del cafè amb la família Roig-Pros a la dècada dels vint quan va començar a regentar-lo. La dictadura franquista va fer rebatejar el cafè del Porvenir com a cafè Español, va prohibir les entitats que regentaven el local i va cedir-lo a l’eclesiàstica Associació de Pares de Família.
13
SARDANES A LA PLAÇA
A la dreta, benedicció de rams al Modern a mitjan anys quaranta. La crema de l’església va fer que aquesta sala, construïda l’any 1907, funcionés com a església fins a la construcció de la cripta el 1948 com a càstig al seu propietari, Pau Vallhonrat, membre del consistori que va decidir enderrocar-la.
14
josep m. vilà parellada / Fons JOSEP M. VILÀ PARELLADA
L’ESGLÉSIA AL MODERN
josep m. vilà parellada / Fons JOSEP M. VILÀ PARELLADA
Ballada de sardanes a la plaça de la Vila el 13 de novembre del 1949 en l’homenatge al mestre Joan Estalella, un dels principals impulsors de les colles sardanistes a la postguerra amb les seves classes de música, com la Jovenívola i Petits Pratencs, que apareixen en primer terme.
15
16
AUTOR DESCONEGUT / Fons Florencio Marcos Lรณpez
NEVADA DEL 1962 La nevada del Nadal del 1962 va deixar imatges inusuals com aquesta de la plaça de la Vila i del llavors camí de la Ribera. La manca de costum va fer que l’afectació en la vida quotidiana fos gran i molts serveis triguessin dies a funcionar; en canvi, la collita d’enciam se’n va veure molt beneficiada perquè el gruix de neu, com que es va mantenir en pols i no va glaçar, va tapar els conreus conservant-los com un frigorífic natural. Va ser un dels darrers anys amb màxima productivitat.
17
18
AUTOR DESCONEGUT / Fons Antoni Mateos Gimeno
AUTOR DESCONEGUT / Fons Miquel Domènech Vidal
POSTAL DE LA NEVADA
CAFÈ DEL PONT
A la pàgina del costat, la plaça de la Vila l’any 1962. A l’esquerra, el cafè del Pont; al centre, el Banco de Vizcaya, que a la dècada anterior havia substituït el local dels Pares de Família; a la dreta, construcció de l’actual edifici a l’antiga seu de l’Auxilio Social, requisada als rabassaires pel franquisme.
En aquesta pàgina, cambrers del cafè del Pont als anys quaranta. Aquest mític cafè i hostal va obrir les portes l’any 1873 quan es va inaugurar el pont dels Carros de Ferran Puig, que hi va donar nom. Va ser dirigit per la família Martí fins a l’any 1964, quan va tancar. Avui és propietat municipal.
19
JOAN MONTBLANC Joan Montblanc Lasaga. Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treba· lla en l’àmbit de l’arxivística. Ha publicat L’Abans. Recull Gràfic del Prat de Llobregat (1894-1965) (2001) i ha col· laborat en l’elaboració de les obres Les dones del Prat i la repressió franquista (2006) i Cent anys de cooperativisme agrari a Sant Boi de Llobregat (1909-2009). Va participar com a documentalista en l’ex· posició «El Camp de la Bota» i projecta una obra sobre els represaliats del franquisme al Baix Llobregat.
efadós 20
®
E
l llibre El Prat desaparegut ens convida a una experiència singular. Un viatge en el temps a través del fil conductor d’unes imatges que ens il·lustren els canvis que ha experimentat el municipi en els darrers cent anys. Amb una acurada selecció de fotografies, d’origen i naturalesa diversos, aquest llibre ens proposa un recorregut pels diferents paisatges (urbans, culturals, econòmics i naturals) que han configurat l’ànima del Prat de Llobregat durant dècades, sense els quals no és possible entendre la ciutat d’avui. COMARCA DEL B A I X L L O B R E G AT
núm. 19