Castelló d'Empúries. Recull gràfic 1870-1975

Castelló d’Empúries Recull gràfic 1870-1975 Manel Puig - Jordi Canet

editorial e f a d ó s

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

PÉREZ PERXÉS / Col·lecció CONSTANTÍ TURRÓ FONTCLARA

PLAÇA DELS HOMES

A dalt, un grup de castellonins a la plaça dels Homes en el VII Homenatge a la Vellesa, el 5 d’abril de 1953. En la pàgina següent, a dalt, fotografia d’un altre Homenatge a la Vellesa els anys cinquanta; en aquest cas amb un grup de noies i dones de la vila vestides per a l’ocasió.

S’aprecia l’estructura i l’ornamentació floral que es muntaven al mig de la plaça. A baix, un grup de persones al balcó del primer pis de la casa Pastell, en una celebració durant la postguerra i la dictadura.

26

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció MIQUEL TEIXIDOR FA

PÉREZ PERXÉS / Col·lecció ESTEVE RIPOLL CORNELL

27

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

28

PLAÇA DELS HOMES

La plaça dels Homes, abans de la Constitució, els anys 1920-1925. L’edifici de la Llotja, a l’esquerra, tenia dos grans portals d’entrada: un per accedir a les dependències consistorials i l’altre, al magatzem de la Societat per a l’Extinció d’Incendis i la Companyia de Bombers (1882-1931). A la façana s’aprecien els braços de ferro dels antics llums de petroli. L’immoble annex de l’esquerra va ser la seu de la societat del Centre Agrícola i Social fins a l’any 1917.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció ESTEVE RIPOLL CORNELL

29

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

V. FARGNOLI / Col·lecció ESTEVE RIPOLL CORNELL

CARRER DE PRAT DE LA RIBA - CARRER D’ANTONI AGRAMONT

A dalt, la placeta porxada i el carrer de Prat de la Riba amb el casal de la família Bassas al fons. En la pàgina següent, en una targeta postal de la primera dècada del segle xx, un grup de dones al carrer de les Pescaderías –actualment d’Antoni Agramont–, que salva el pronunciat desnivell i enllaça la plaça dels Homes i el carrer de la Muralla. En una cantonada a mig carrer hi havia l’edifici del mercat de peix, gairebé al mateix emplaçament de l’antic portal de Sant Domènec o de n’Assalit de la muralla medieval de la vila.

30

31 J. ESQUIROL / Col路lecci贸 ESTEVE RIPOLL CORNELL

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

32

CARRER DEL PONT

Imatge del carrer del Pont feta els anys vint del segle xx des del mateix pont Vell. La primera casa del costat esquerre –després de la torre fortificada– es construí sobre les restes de l’antiga capella de Sant Marc, edificada al mateix moment que el pont Vell, al final del segle xiii. A la dreta de la fotografia sobresurt el campanar de la basílica de Santa Maria.

V. FARGNOLI / Col·lecció CONSTANTÍ TURRÓ FONTCLARA

33

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

CAÑELLAS FOT. / ARXIU BIBLIOTECA CASTELL DE PERALADA

BASÍLICA DE SANTA MARIA

En aquesta pàgina, fotografia del principi del segle xx de la façana de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Destaca l’estret carreró que hi havia entre la base del campanar de la basílica i les cases del costat. Durant la construcció del temple s’hi ubicà la casa de l’obra de l’església. La plaça, anomenada de Mossèn Jacint Verdaguer, fou coneguda fins al principi del segle xx com a plaça de les Gallines. A la dreta, fotografia de l’any 1932 en què es pot veure un grup de castellonins davant de la portalada gòtica del segle xv. La construcció arquitectònica d’aquesta fou obra, entre d’altres, del mestre d’obres Antoni Antigó.

34

35

AUTOR DESCONEGUT / Col路lecci贸 ESTEVE RIPOLL CORNELL

V. FARGNOLI / Col·lecció ESTEVE RIPOLL CORNELL

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

36

BASÍLICA DE SANTA MARIA

Fotografia de 1925 en què s’observa la imponent cara sud de la fàbrica de la basílica, amb el detall arquitectònic dels contraforts i dels finestrals laterals i, en segon terme i a l’esquerra de la imatge, el campanar menor del rellotge. Just al centre de la imatge sobresurten els dos pisos superiors del campanar major del temple, d’estil romànic de transició al gòtic, un dels vestigis de la primitiva església romànica consagrada el 1064.

37

S AUTOR DESCONEGUT / Fons CARME RENART CASANOVA

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

BASÍLICA DE SANTA MARIA, LA CATEDRAL DE L’EMPORDÀ La basílica menor de Santa Maria és la construcció més bella i emblemàtica de Castelló d’Empúries i per aquest motiu és anomenada amb justícia la Catedral de l’Empordà. Construït sobre les restes d’una primitiva església romànica documentada el 957 i consagrada el 1064, el nou temple gòtic representava l’anhel dels comtes d’Empúries de restablir l’antic bisbat d’Empúries que havia existit segles enrere, de manera que la vila esdevindria una important població amb bisbe i amb tribunal eclesiàstic propis, la qual cosa no va ser possible per la bel·ligerant posició contrària del bisbat de Girona, que es va oposar aferrissadament al fet que Castelló d’Empúries fos seu episcopal.

La construcció de l’església catedralícia s’inicià el 13 de febrer de 1261, en temps del comte Ponç Hug III, i fou dirigida per l’arquitecte Ramon de Xartres. La seva construcció va trigar uns 150 anys i es donà per acabada –però no completada– al principi del segle xv, quan s’enllestí la portalada principal, obra, entre altres, dels escultors Pere de Santjoan i Antoni Canet. Hi destaquen peces com el retaule gòtic d’alabastre amb la imatge de la Verge de la Candelera, copatrona de la vila; l’altar major de pedra; la pica baptismal del segle xi; les diverses capelles laterals

38

i els retaules corresponents; els sepulcres dels comtes Ponç Hug V (o Malgaulí) i Pere I; les claus de volta; l’obra escultòrica de pedra de la portalada de la façana; el campanar romànic, i també el monumental orgue, que data de l’any 1803.

Emplaçada al bell mig del puig Salner, un dels dos nuclis primitius de població de la vila que tenia recinte emmurallat propi, era el símbol del poder religiós i alhora de les propietats eclesiàstiques de la canònica gironina. La part posterior de la basílica, al costat est, limita amb la muralla medieval i amb el Rec del Molí, i cal afegir l’existència en aquest sector del cementiri cristià, que estava a banda i banda de l’absis de la basílica, en el terreny inclòs dins els trenta passos considerat sagrat –d’aquí el nom de sagrera– propietat de l’Església i que el bisbe concedia el dia de la consagració de l’església, un espai instaurat amb les Constitucions de Pau i Treva de 1041.

Al cementiri medieval castelloní integrava la sagrera un total de setanta passos entorn del temple que es van assignar amb la consagració de l’església romànica el 9 de setembre de 1064. El cementiri parroquial va ser utilitzat fins ben entrat el segle xviii, moment a partir del qual les famílies més benestants i posteriorment totes les classes socials comencen a enterrar els familiars a dins de l’església parroquial, dels monestirs i dels convents. Aquesta situació es manté fins a la primera meitat del segle xix, ja que l’any 1851 es fa el primer enterrament al nou –i actual– cementiri públic de la vila, al puig de la Muga.

FOTO CINE SANS / Fons ROSA ARLÀ ESTARRIOLA

BASÍLICA DE SANTA MARIA

Al costat, imatge d’un grup de castellonins a la sortida de l’església durant la visita de la Mare de Déu de Fàtima l’any 1952; davant la imatge portada pels fidels, els tres pastorets que representaven els testimonis de l’aparició de Maria a Fàtima. A dalt, Homenatge a la Vellesa de 1955 a la sortida de l’església; s’observa que el paviment de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer encara era de terra.

39

URBANISME / CENTRE HISTÒRIC

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció CONSTANTÍ TURRÓ FONTCLARA

40

FOTOGRAFÍA CUYÁS / Col·lecció ESTEVE RIPOLL CORNELL

RENTADOR

A la pàgina del costat, dos homes posen l’any 1906 en el recinte del rentador, també anomenat safareig públic, construït el 1863 per l’arquitecte Martí Sureda amb restes d’altres edificis antics.

Sobre aquestes línies, dones rentant la roba; la imatge és de l’any 1965. Llavors el procés de neteja encara era manual i no s’havia mecanitzat: s’utilitzava el picador de fusta amb sabons i lleixius tradicionals, fets de cendra o de greixos vegetals i oli d’oliva.

41

URBANISME / ELS AFORES

42

PONT VELL

Imatge del pont Vell de 1925, immortalitzat pel poeta castelloní Carles Fages de Climent, amb la torre carlina a l’esquerra i amb la Muga força crescuda. La primera referència històrica del pont és de la segona meitat del segle xiii. L’esperó que s’observa al costat de migdia d’aquest té la funció d’evitar la formació de remolins prop de la base i que l’aigua no soscavi el fonament; a l’altre costat, de cara al nord, s’anomenen trencaaigües, ja que reben l’impacte i la força de l’aigua.

V. FARGNOLI / Col·lecció CONSTANTÍ TURRÓ FONTCLARA

43

URBANISME / ELS AFORES

44

AUTOR DESCONEGUT / Col路lecci贸 ESTEVE RIPOLL CORNELL

45

AUTOR DESCONEGUT / Fons ROSA ARLÀ ESTARRIOLA

URBANISME / ELS AFORES

46