Esplugues de Llobregat. Recull gràfic 1895-1965

L’Abans |15

14 | L’Abans

l futbol és i ha estat un dels esports més populars dins de la nostra societat. Esplugues no n'ha restat al marge i ha vist com al llarg del temps es formaven i desapareixien diferents equips i alineacions com la de la UD Esplugas, dempeus i des de l'esquerra, Joaquim Culebras, García, Anton Vernés, Joaquim Borràs, Vilaplana i Oscar Vergés, i a la filera de baix, Josep Diví, Arosa, Josep Corbi, Joaquim Alcón, Bartomeu i Anguera.

E

Els primers equips dels quals tenim notícia tenen els seus orígens Els orígens del en els anys anteriors al període republicà i sorgeixen de l'interior d'entitats ja existents. Els radicals, probablement lligats al Partit futbol a Esplugues Radical d'Alejandro Lerroux -el qual s'adherí a l'Estat Català amb l'arribada de la República- tenien la seu al carrer de Laureà Miró en el que era conegut com a l'edifici dels radicals. L'altre equip el formaven els fejoncistes, els membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

Dues organitzacions polítiques que malgrat les seves diferències ideològiques es projectaren en el camp esportiu.

També eren equips d'aquesta mena, el JACE Esplugas provinent de les Juventudes de Acción Católica Española i que tingué una curta estada als camps en els primers anys de postguerra, o bé el que vestit de groc i negre defensava el nom de L'Avenç durant els anys trenta.

Alineació de l'equip UD Esplugas, campió l'any 1951 en la seva categoria i l'any següent guanyador del trofeu Primavera.

L’Abans |43

Entre els uns i els altres, tot i que les dades ens ballen una mica, hi hagué un altre equip format per joves d'Esplugues i Sant Just que duia el nom d'ambdues poblacions, la UD Sant Just-Esplugues. Aquest equip, mentre es mantingué, des dels primers anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil, jugà al camp de futbol que hi havia al carrer del Nord, dins de les finques de cal Dori, que eren propietat dels de cal Pi.

Primers equips de futbol a Esplugues

La guerra, però, ho espatllà de ple; encara que no dubtem que durant aquest lapsus es continués jugant a futbol, ja que parlem d'una forma de lleure popular però sense una organització formalitzada.

A la imatge superior, una escena d'un partit jugat fora de casa.

A la inferior, l'equip de la UE Esplugues durant la temporada 1950-51 al camp del Sant Just.

44 | L’Abans

El retorn del futbol estructurat es féu a través del Frente de Juventudes i de la JACE, abans esmentats, així com de l'Atlètic Esplugues, un equip vinculat als laboratoris de la Societat General de Farmàcia.

La tradició dels altars és La col·laboració dels veïns molt antiga i es caracteritza feia possible la vistositat pel component altruístic. de la festa Era la voluntat dels veïns d'un carrer o d'una barriada el que feia possible la seva existència, eren ells els que s'encarregaven de buscar les flors, de fer la decoració, de cercar estovalles per guarnir la taula que faria d'altar. També eren seves les imatges, quan La imatge superior n'hi havia, i tots els ornaments religiosos mostra l'altar que hi que els envoltaven. havia a la cantonada Així la construcció d'un altar implicava tota una cohesió entre el veïnatge, una col·laboració que reforçava, més enllà de l’ortodòxia religiosa, els lligams entre la gent. De bon matí es començava a treballar, tot i que en molts casos la feina ja havia començat dies abans recollint flors i fent garlandes, perquè tot estigués a punt quan la processó hi arribés i el mossèn beneís l'altar.

del carrer d’Anselm Clavé amb el carrer de Laureà Miró. La imatge inferior mostra l’altar que s'aixecava a can Serra, davant de la plaça de Santa Magdalena.

L’Abans |51

Si els altars eren la part més popular i espontània de la festa, també hi havia una part més oficial, més clàssica. Era la processó que transcorria pels carrers de la població i s’aturava davant de cada altar, on el rector resava, es cantava el Tantum ergo i el beneïa.

El protocol de la processó incloia l'ordre en què es succeïen les autoritats municipals i l'aturada als altars

Imatge de la processó arribant a l'església amb el tàlem cobrint les autoritats eclesiàstiques i la custòdia l’any 1950. A baix, alguns dels nens i nenes que assistien a la processó amb els vestits de comunió.

52 | L’Abans

La processó començava cap allà a les sis, aprofitant que amb la primavera el dia s'allarga. Iniciava el recorregut a l'església, des d'on sortien els diferents segments que la formaven. Al darrere de tot, com mostra la imatge, se situaven les autoritats municipals acompanyades pel representant de la Guàrdia Civil i l'agutzil, Jaume Marco, un personatge entranyable de la vida d'Esplu-gues.

Davant seu els representants eclesiàstics, els veritables conductors de l'acte, que avan-çaven sota el tàlem, i entre els quals podem veure mossèn Lluís Banqué. I en primer terme, podem veure la bandera portada per Pau Gelabert i els cordonistes Castells i Josep Martí.