El Baix Llobregat
Gavà l’Abans |19
La primera actuació de la Societat Coral La Igualtat tingué lloc el 28 de desembre de 1881 arran de l’arribada del primer tren a l’estació de Gavà. Fins al 1895, l’entitat no és legalitzada i l’activitat del cor no s’intensifica. A partir de llavors, la Societat Coral La Igualtat experimentà un extraordinari increment de les seves activitats que abraçaven des de la cantada de caramelles per Pasqua, excursions o actuacions a altres poblacions fins a un gran nombre de concerts, tant a Gavà com a altres indrets.
La rondalla de guitarres i bandúrries de la Societat Coral La Igualtat
La Societat Coral La Igualtat, formada per un nombrós grup de gavanencs, retratada al primer quart del segle XX.
20 | l’Abans
La festivitat de Sant Nicasi era un dels marcs on la coral celebrava uns explèndids concerts, durant molt de temps al Cafè del Centre, d’assistència multitudinària. Qualsevol ocasió era bona perquè el cor delectés els gavanencs de l’època amb les seves veus; a més, el nombre d’actuacions era molt elevat a la darreria del segle XIX. El grup gaudia també d’un reconeixement nacional; per això alguns dels seus membres foren convidats a participar en el festival que va organitzar l’Associació de Cors de Clavé al Palau de Belles Arts (1888). L’any 1900, la mateixa associació organitzà un viatge a París amb motiu de l’Exposició Internacional que s’hi celebrava; el propòsit d’aquesta expedició no era altre que mostrar a la resta del món l’esperit
del cant claverià. Cinc membres de la Societat Coral La Igualtat van participar en l’esdeveniment, sempre en representació de la resta de cantaires que no hi van poder assistir. Els conflictes ocasionats per la Guerra Civil aturen el moviment coral que fins llavors havia tingut l’entitat. Un cop finalitzat el conflicte bel·lic, la Societat Coral La Igualtat va trobar-se amb certs entrebancs donada la ideologia política dels vencedors. No obstant això, les activitats es reprengueren amb certa cautela. L’any 1952, el cor organitzà un homenatge a Josep Anselm Clavé, al qual assistiren altres corals i un gran nombre d’espectadors. A mitjan maig de 1953, Madrid es convertí en la seu d’una gran concentració de cors claverians; la coral gavanenca també hi participà, després d’un atrafegat trajecte en tren. Les incomoditats del viatge no foren motiu suficient per impedir que les veus gavanenques, representades per un es-
En la part superior, portada del llibret del Reglament de la Societat Coral La Igualtat de l’any 1903. En la part inferior, colla de cantaires del cor davant la fàbrica dels Hules, entre la dècada de 1940 i 1950.
l’Abans |21
A dalt, sopar celebrat a Madrid durant la concentració dels cors claverians, l’any 1953. S’hi distingeix Nicolau i Josep Tutusaus, Marsé i Crosta Amat. A baix, homenatge a Josep Anselm Clavé l’any 1952. Presideix l’acte el director de la coral, Pere Bruach. A la pàgina de la dreta, en la part superior, d’esquerra a dreta, J. Bosch, J. Escofet, J. Campamà, J. Duaso, P. Margarit, F. Lázaro, A. Alsina i Estapé a l’escenari del Centre Cultural. En la part inferior, homenatge a Josep Anselm Clavé l’any 1952, al qual foren convidats altres cors, com la Societat Coral del Pene-dès i el cor de Viladecans.
22 | l’Abans
tendard que encara conservava les quatre barres brodades, se sentissin amb força a la capital espanyola. Un any després, la Societat Coral La Igualtat es va veu-re obligada a canviar de nom per tal d’obtenir l’autorització del Govern Civil. Fins al 1986, l’entitat era coneguda amb el nom de La Nueva Igualdad. Posteriorment, el cor recuperà la denominació original. Coincidint amb un dels millors moments de la Societat Coral La Igualtat, amb Maximí Novi com a mestre del cor, aparegué dins l’entitat una nova secció de guitarres i bandúrries formada per jovent. Es tracta de la Rondalla La Igualtat, que debutà el 1907 en les vetllades literariomusicals que la coral oferia cada any als seus socis. Una vintena de xicots formaven el grup que dirigia el mestre Joaquim Casanovas, principal director del Conservatori del Liceu, el qual impartia classes de gui-tarra i bandúrria als minyons. Cada diumenge, a les tres de la tarda, Joaquim Casanovas dirigia els assaigs dels seus alumnes, dia a dia més destres amb
l’Abans |23
24 | l’Abans
Vista del carrer de Sant Nicas
si, a la primeria del segle XX.
l’Abans |25
El carrer de Sant Nicasi, antic camí veïnal en direcció a Begues Travessia de Sant Nicasi, l’any 1957. Aquesta es troba en posició paral·lela al carrer del mateix nom i s’hi observa el mateix tipus de construcció: cases d’estructura senzilla sense balconades ni elements decoratius i façana blanca. A la fotografia s’aprecia també la manca de voreres i el carrer sense as-faltar, amb sots dibuixats pel descens de l’aigua pluvial.
26 | l’Abans
l carrer de Sant Nicasi és una de les vies més antigues de poble. A final del segle XVI només estava edificat el tram de l’actual plaça de la Bogeria, zona en què hi havia l’antic mas Comes. Entre el 1761 i el 1767, els propietaris del mas van parcel·lar el terreny que aquest ocupava en cinc parts per tal de construir-hi cases. Les vivendes que s’hi van edificar van configurar l’antic raval dels Calders. Uns anys més tard, entre el 1792 i el 1814, la família Tressols, propietària de la casa Gran, va censar les parcel·les que posseïa a la banda oest de l’actual carrer de Sant Nicasi per tal d’edificar-hi.
E
A mitjan segle XIX es van construir cases a la banda ponent del carrer; aquestes van ser edificades amb els beneficis que Joan Amat, de la família
Todó, obtingué de la bòbila que dirigia a mitjan segle XIX. Els habitatges, construïts amb el maons de la bòbila, presentaven una estructura força senzilla. El 1872, Salvador Lluch va construir les primeres cases a l’altre cantó de car-rer, que acabà d’urbanitzar l’any 1882, després de ser enderrocada la tanca que anava del carrer de Sant Josep al raval dels Calders. La segona fornada d’habitatges, al cantó dret del carrer, presentava una fisonomia diferent a les anteriors. Tenint en compte que van ser edificades força anys després, les cases eren més grans, amb portals de mida superior i balcons. La gran majoria dels veïns del carrer eren pagesos i això ocasionava un gran trànsit de carros, que deixaven l’empremta de les rodes al camí. Els més grans recorden el gran nombre de sots que dificultaven el trànsit dels vianants. Quan plovia, l’aigua queia de les teuades a dojo i aquell qui gosava transitar per l’estreta voravia quedava ben xop. El vianant també podia optar per usar el camí, tot i que era enfangat i ple de bassals d’aigua.
A dalt, les emblemàtiques cases blanques ja proveïdes de canalitzacions per a l’aigua i de voravia. A baix, casa del carrer de Sant Nicasi fotografiada l’any 1960 i que presentava la particularitat de conservar les restes d’un forn d’ús privat i de forma semicilíndrica. El forn, de dimensions considerables i protegit de la pluja per teules, envaïa part de la vorera.
l’Abans |27
En la part superior, grup de cases situades davant la plaça de la Bogeria. Les veïnes del carrer anaven a buscar aigua a la font d’aquesta plaça, tal com mostra la imatge. A la part inferior, dues cases del carrer de Sant Nicasi situades davant la plaça de la Bogeria. S’hi observa una estructura arquitectònica senzilla sense concessió als elements decoratius. A la pàgina de la dreta, conjunt de vivendes edificades a les acaballes del segle XIX. S’hi aprecia una evolució en l’estil arquitectònic respecte de les més antigues. Les portes són més grans i en forma d’arc, per damunt les quals hi ha el balcó amb la barana decorada.
28 | l’Abans
El 1930, l’Ajuntament, sensibilitzat per com era d’enutjós transitar per molts carrers de Gavà els dies de pluja, ordenà als propietaris de les cases instal·lar canalitzacions d’aigua a les seves teulades i construir el tram de vorera que pertocava al seu habitatge. Aquesta mesura, però, no solucionà el problema dels sots al camí de terra. Per això quan s’acostaven dates de processó, sempre de pas obligat pel carrer de Sant Nicasi, els òrgans municipals s’afanyaven a tapar amb terra tots els sots i les roderes per facilitar-hi el pas. El carrer de Sant Nicasi era bàsicament residencial. Tot i així, s’hi va obrir algun comerç, com la botiga de queviures de can Nicanor, una cansaladeria que tenia a la venda un ampli ventall d’aliments i productes per a la llar. Fent cantonada amb el carrer de Sant Pere, la botiga de cal Ratolí oferia als clients comestibles, ultramarins i productes per a la pagesia, com palla i adobs. Francisco Ribas era el barber del carrer. La seva bar-beria, coneguda amb el nom de cal Suat, s’ubicava al número 53, fent cantonada amb el carrer de l’Àngel. En les vigílies de festa, els homes del barri esperaven pa-
l’Abans |29
30 | l’Abans