L'Abans: Gavà Recull Gràfic 1966-1985 by Editorial Efados

Gavà

Recull Gràfic 1966-1985 AMAIA BORDAS - VANESSA RODRÍGUEZ

CARRERS I BARRIS / CENTRE HISTÒRIC

Gavà

Recull Gràfic 1966-1985 AMAIA BORDAS - VANESSA RODRÍGUEZ

Hi col·laboren

L’Abans: Recull Gràfic de Gavà (1966-1985) Col·lecció L’Abans Primera edició: octubre del 2015 © Amaia Bordas Palarea, pel text © Vanessa Rodríguez Fornós, pel text © Leopold Estapé Amat, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat IDEA ORIGINAL, DISSENY, FOTOCOMPOSICIÓ I DIRECCIÓ

Editorial Efadós COL·LABORACIÓ

Ajuntament de Gavà Centre d’Història de la Ciutat de Gavà Arxiu Municipal de Gavà (AMG) SUPERVISIÓ DE CONTINGUTS

Assumpció Gabernet Tejedor Benet Solina Garcia

REFERÈNCIES FOTOGRÀFIQUES

Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1966 i 1985. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura. En algunes fotografies que provenen de col·leccions familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família. Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

Autories fotogràfiques de les pàgines de presentació Pàgina 2: Joan Mitjans Pons / AMG - Col·lecció Joan Mitjans Pons Pàgina 4: Autor desconegut / AMG

ISBN: 978-84-15232-92-6 Dipòsit legal: DL B 14233-2015

Gavanenca Joan Solé Margarit (1982: Lletra) Jaume Ventura Tort (Música)

Entre el mar i la muntanya, sobre el pla del Llobregat, hi ha una Vila que s’afanya a vestir-se de ciutat. Com històric sentinella, té el castell d’Eramprunyà, d’on es veu la meravella d’aqueix blau mediterrà. És magnífica motllura per les coses de Gavà: indústria i agricultura, platja, muntanyes i pla.

FRANCESC CATALÀ AGUSTÍ / AMG - Col·lecció FRANCESC CATALÀ AGUSTÍ

JOAN MITJANS PONS / AMG - Col·lecció JOAN MITJANS PONS

PRESENTACIÓ Raquel Sánchez Alcaldessa de Gavà

a memòria d’una societat, d’un grup, també d’una ciutat, es construeix dia a dia amb la suma individual i finalment col·lectiva d’aportacions, de fets, de paraules, d’imatges, de records. Sumar, aglutinar, reunir… són verbs que es conjuguen bé a Gavà i harmonitzen amb la seva gent. Potser per això mateix també s’adiuen amb el plantejament d’aquesta col·lecció de fascicles: una invitació ben interessant a recuperar per capítols una part molt significativa de la nostra història recent. Val a dir que es tracta d’una invitació renovada, perquè és una nova edició d’un plantejament que ja vam veure l’any 2002, quan l’Ajuntament i l’editorial Efadós ja vam col·laborar en la història gràfica de Gavà, també per fascicles, en aquell cas del període 1880-1965. Aleshores, i ara també, es tractava d’aprofitar l’oportunitat de fer «tastets» de les nostres pròpies vivències, o de les d’aquells amb qui hem compartit temps i espais, o de les d’aquells que van deixar la seva empremta abans de la nostra. Es tracta de reviure i conèixer, de sentir-nos reflectits o reconeguts, i, al cap i a la fi, de fer aflorar sentiments: emoció, curiositat, orgull…, sentiments sense els quals no s’entén la manera de viure i conviure que tenim a Gavà. 1966-85, aquest és el fragment d’història gavanenca que ara tindrem a les mans. Cada època té els seus valors i els seus fets, però, sens dubte, el final de la dictadura franquista, la Transició democràtica i els primers anys de la democràcia recuperada contenen tots els ingredients que fan d’aquells 20 anys un període apassionant, de canvis profunds i intensos. Políticament apassionant, sí, però sobretot apassionant des del punt de vista social. I no estic contraposant política i societat, al contrari. Reivindico

la necessitat i la virtut de relligar societat i política, i de fer-ho amb una paraula que voldria comuna a ambdós àmbits i que probablement va marcar molt aquelles dues dècades: compromís. No vull allargar-me, que el que toca ara és endinsar-se en aquesta història gràfica que recull tots els aspectes de la vida quotidiana, que ens mostra els grans canvis demogràfics, socials i econòmics de la dècada dels seixanta, que ens remunta a l’expansió de la construcció dels anys setanta i al posterior descens d’aquest sector, a la crisi econòmica provocada per l’augment dels preus de l’energia, a la recuperació de l’associacionisme cultural i a les reivindicacions veïnals, sindicals i polítiques. I que ens porta fins a la primera meitat dels anys vuitanta, època que va obrir la porta dels ajuntaments a la ciutadania, i les nostres ciutats, també Gavà, a una transformació llargament esperada. En aquesta col·lecció podreu llegir, podreu veure fotografies i podreu escoltar la història oral. En definitiva, testimonis individuals que s’apleguen en un llibre col·lectiu. Tornem a conjugar els mateixos verbs: sumar, aglutinar, reunir. Perquè, efectivament, aquesta col·lecció no es podria haver fet realitat sense la col·laboració desinteressada de molts gavanencs i gavanenques, i d’entitats que han compartit les seves imatges i els seus records. Tampoc no hauria estat possible sense la vintena de col·laboradors que hi han participat redactant una part dels textos després d’haver viscut d’una manera directa els fets que relaten. A tots i a totes, moltes gràcies. I als lectors i lectores, endavant amb la lectura. Perquè des del Gavà actual, volem i necessitem reviure i conèixer aquell «Abans» sense el qual res del que avui som, tenim o aspirem no es podria entendre.

JOAN MITJANS PONS / AMG - Col路lecci贸 JOAN MITJANS PONS

PRÒLEG Leopold Estapé Amat Exregidor de l’Ajuntament de Gavà

a fotografia ens permet no oblidar el passat, ens dóna un testimoni gràfic irrefutable, és un patrimoni no manipulable. Treballar el record és ajudar a no perdre la nostra pròpia identitat en una època en què qualsevol fet deixa de ser important pocs dies després. La fotografia sempre és un bon antídot contra el negacionisme. Una imatge ens informa millor que mil paraules.

d’alguns regidors locals. Però no vam guanyar aquesta batalla.

Aquesta nova edició de L’Abans ajudarà a recuperar la memòria de l’oblit dels temps i farà que les noves generacions coneguin millor la història del nostre poble. El conjunt d’imatges ens donarà un fidel testimoni de què va passar durant aquesta època i també de com vivíem els gavanencs.

La vida cultural seguia, no sense dificultats: les vetllades de la Nova Igualtat, els actes d’Arte y Caridad, les activitats del Centre Cultural, lligat a l’Església, o de Can Sellarès, vinculat a la Roca. De l’Aspirantat en sorgirien molts grups joves, com Juvens, la UME o l’Agrupament Escolta. Entre el 1966 i el 1974, la revista local Brugués comença a publicar articles en català i, sota la direcció d’Antoni Tarrida, hi podem trobar signatures com les de Marian Colomé o Josep Soler i Vidal.

A finals dels anys seixanta, Gavà va viure tot un seguit de canvis que transformarien la nostra ciutat. En pocs anys doblaríem el nombre d’habitants sense tenir les infraestructures adequades: ni habitatges, ni escoles, ni serveis sanitaris. Vam passar de l’alcalde Escala al senyor Lluch alcalde, a qui evoco com un batlle llunyà. Els meus records d’aquest temps s’inicien a l’Acadèmia Núria, on vaig estar sis anys. El món des d’aquest centre escolar no era diferent d’altres: Espanya era «una unitat de destí universal» i Catalunya?, ni existia, ni la nostra llengua era permesa. No cantàvem el «Cara al sol» en entrar a classe, però, compte a parlar en català! Va ser aquí on vaig descobrir la meva passió per la història. El nou Ajuntament es va trobar amb un front important: la ubicació de l’abocador d’escombraries al Garraf. Ens enviaven el pitjor servei metropolità, totes les brosses acabarien en un lloc d’un gran valor ecològic i sentimental per a nosaltres: la Vall d’en Joan. I, en ple franquisme, Gavà es va mobilitzar per dir no a l’abocador. Centenars de persones van sortir al carrer, van anar a la porta de l’Ajuntament i a les portes

Entre el 1967 i el 1970 es van realitzar les primeres vagues a l’empresa Cerdans, pioneres a la nostra comarca i amb la presència d’un renovador sindicat: Comissions Obreres. La llarga vaga de la Roca del 1976 impactava fortament en el nostre municipi.

La dimissió de l’alcalde Muñoz i del seu equip va provocar que la Transició es visqués sota mínims al Consistori Municipal. Durant aquest període es van descobrir les mines neolítiques de Can Tintorer. La població es va mobilitzar per reclamar la reconversió de la Torre Lluch en seu del museu municipal, i també per aconseguir un hospital comarcal. Mentrestant desapareixien edificis històrics, com el complex ludicocultural del Casino. I el 1979 se celebraren les primeres eleccions municipals. L’equip d’Antoni Rodríguez Aznar es va trobar amb una dura realitat: un poble sense les infraestructures bàsiques necessàries, un 10% d’atur i uns minsos pressupostos que tot just cobrien les nòmines del personal. A poc a poc s’anaren resolent aquestes mancances i es començà a normalitzar la malmesa vida cultural. El 1985 s’iniciava amb un nou alcalde, Dídac Pestaña. Vint anys de la vida de la nostra ciutat, vint anys d’imatges que han de servir-nos per no oblidar aquesta època i conèixer-la millor.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció JAUME AMIGÓ DURÁN

JOAN MITJANS PONS / AMG - Col·lecció JOAN MITJANS PONS

CARRERS I BARRIS / CENTRE HISTÒRIC

10 D 13 E

14 15 17

panoràmica de la CIUTAT a mitjan anys setanta INTRODUCCIÓ

‘Tot ho tenim a Gavà platja, muntanya i pla’

Panoràmica feta des del turó del Calamot, que limiten amb la masia (5) que hi dóna nom. en què es veu la vila en ple desenvolupament A la mateixa altura, en primer pla, la xemeneia urbanístic a mitjan anys setanta. D’esquerra a de la bòbila dels Querol (6), encara ara condreta, el barri de Les Ferreres (1), construït per servada, i en segon pla, el grup d’habitatges de acollir els habitants de las casitas de San Rafael, Santa Teresa (7). a la imatge ja enderrocades (3). Davant de las casitas s’hi reconeix el complex de la parròquia Al centre de la imatge destaquen l’escola de Santa Teresa amb l’escola Àngela Roca (2). Jacme March i el pavelló poliesportiu (8), i a Resseguint la falda de la muntanya sobresurten continuació, ocupant l’espai de l’actual Ajuntaels blocs de pisos del barri de Can Tintorer (4), ment i biblioteca, l’antiga casa i els planters quest és el segon volum de Gavà dins de en set capítols temàtics, cada un d’ells s’introduL’Abans, una col·lecció que té per objeceix amb una ressenya històrica que permet contiu repassar gràficament la història dels textualitzar-lo en l’esdevenir local i del país. Els pobles i les ciutats de Catalunya. És un trencapeus de fotografia descriuen la imatge i la situen ment respecte del llibre anterior, tant en forma en l’espai i en el temps connectant les vivències com en contingut, ja que posa el focus d’atenció personals amb la història col·lectiva de la poblaen els canvis socials i polítics que es produeixen ció. D’altra banda, dins de cada capítol, el lector hi entre els anys 1966 i 1985, un període de profuntrobarà alguns aspectes tractats amb més amplides transformacions. tud i sovint signats per col·laboradors que els han viscut personalment o que els han estudiat amb El valor històric de l’obra és doble: d’una banda, determinació. recull i documenta una gran quantitat de fotografies, sovint inèdites, mentre que, de l’altra, represenDel total de 3.000 fotografies recollides, se n’han ta una important recopilació de testimonis orals, seleccionat un miler per il·lustrar-lo tenint en compimprescindibles per reconstruir aquest període te la qualitat de la imatge, però, sobretot, conside la ciutat, encara tan poc estudiat. L’originalitat derant el valor descriptiu d’aquesta i la informade l’obra, per tant, rau en les històries col·lectives ció que pot aportar. Cada una de les fotografies i personals que s’hi han pogut documentar, ordeporta ressenyada la col·lecció de procedència, nar i plasmar. Divulgativament, si el primer volum com també l’autoria, si escau. va permetre conèixer un poble que s’anava fent gran entre els camps i les primeres indústries, En conclusió, l’objectiu d’aquest nou llibre és desaquesta segona entrega mostra el dia a dia d’una cobrir una part de la història de Gavà a partir de vila durant els 20 anys en què fa el pas de poble fotografies que conformen el patrimoni sentimena ciutat. Avui, Gavà té de tot, com versa l’eslògan tal de les famílies. Per construir el llibre que teniu municipal del poeta Joan Solé i Margarit reproa les mans ha estat imprescindible la col·laboració duït en el títol d’aquesta introducció. de molts gavanencs, que no han dubtat a aportar imatges i records, com també la contribució Els temes tractats posen l’èmfasi en l’aspecte de les entitats locals. D’altra banda, s’han revisat humà: la gent, els grups, les festes i tradicions, el exhaustivament les col·leccions dipositades a l’Artreball i l’educació, el lleure, els edificis, els barris, xiu Municipal per part de fotògrafs amateurs i proles reivindicacions i els èxits col·lectius. Estructurat fessionals. A tots ells, el nostre sentit agraïment.

11 15

C B

11 10

D E 13 14 15

2 3

7 6

panoràmica de la CIUTAT a mitjan anys setanta Panoràmica feta des del turó del Calamot, en què es veu la vila en ple desenvolupament urbanístic a mitjan anys setanta. D’esquerra a dreta, el barri de Les Ferreres (1), construït per acollir els habitants de las casitas de San Rafael, a la imatge ja enderrocades (3). Davant de las casitas s’hi reconeix el complex de la parròquia de Santa Teresa amb l’escola Àngela Roca (2). Resseguint la falda de la muntanya sobresurten els blocs de pisos del barri de Can Tintorer (4),

que limiten amb la masia (5) que hi dóna nom. A la mateixa altura, en primer pla, la xemeneia de la bòbila dels Querol (6), encara ara conservada, i en segon pla, el grup d’habitatges de Santa Teresa (7).

de la família Lledó (9). Per darrere de la plaça de Balmes i dels primers edificis de la nova avinguda Diagonal destaca el col·legi Salvador Lluch (10) i, una mica més enllà, la Torre Lluc (11). Resseguint la filera de xiprers que surten a mà dreta, s’arriba a Can Sellarès (12), escortada pels blocs de pisos del poblado Roca de Viladecans. Entre els límits de les dues poblacions s’hi intueixen les instal·lacions de la companyia Roca (13).

Al centre de la imatge destaquen l’escola Jacme March i el pavelló poliesportiu (8), i a continuació, ocupant l’espai de l’actual Ajuntament i biblioteca, l’antiga casa i els planters

Arribats al terç dret de la imatge, el campanar de l’església de Sant Pere (14) i l’escola Immaculada Concepció (15) obren pas al passeig de Maragall (16) i, pràcticament al marge de la fotografia, hi destaquen els pisos del Congreso (17). Fora dels límits de la població, Gavà queda emmarcat per la muntanya de Sant Ramon (A), Collserola (B), l’hospital de Bellvitge (C), la muntanya de Montjuïc (D) i la plana agrícola del delta del Llobregat (E).

AUTOR DESCONEGUT / AMG - Col·lecció AJUNTAMENT DE GAVÀ

Grups excursionistes, de dones, cases regionals, escoles d’art, quadres escènics o bandes de música són algunes de les entitats i associacions que afloren, amb més o menys projecció, a mitjan anys seixanta. La ciutat va creixent i noves parròquies acullen l’espiritualitat de la gent dels nous barris. A les acaballes de la dictadura, l’olla bull i es recupera la il·lusió col·lectiva. La societat desperta i treballa per reconstruir un espai comú en què la cultura i les persones es puguin desenvolupar. Es forgen el Gavà i el país actuals, i «el tot està per fer i tot és possible» que escrivia Martí i Pol (1981) pren tot el seu sentit.

CULTURA I ASSOCIACIONISME

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció FAMÍLIA GRAU-GUASCH

el protagonisme de la gent

avà és un municipi amb una forta tradició associativa, però la Guerra i la dictadura escapçaren la majoria d’entitats. No és fins entrats als anys quaranta que s’inicia un lent ressorgiment de l’activitat, molt controlada pel règim. Progressivament, la majoria d’agrupacions s’aixopluguen sota les entitats legals existents: el Centre Cultural i la parròquia, Can Sellarès –vinculat a la fàbrica Roca–, el Casino, la Falange i l’Ajuntament. Durant els anys seixanta, el control franquista es comença a relaxar i hi ha feina estable per a tothom, factors que propicien la represa cultural. Els anys setanta porten un major compromís de la població en la resolució de temes col·lectius, com també nous moviments cívics i solidaris. La formació del primer Ajuntament democràtic acaba d’impulsar la proliferació d’entitats. Entre les associacions ja existents hi ha l’Agrupació Fotogràfica Gavà (1951), que inicia un moment d’esplendor a finals dels anys seixanta, coincidint amb la presidència de Joan Mitjans. És el moment de màxim reconeixement nacional i internacional. El 1976 celebra el 25 aniversari amb un escollit programa d’exposicions, com l’Exposició Internacional FIAP. Aquest prestigi permet que el 1982 esdevingui una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Fotografia.

Des de mitjan anys cinquanta, l’Aspirantat d’Acció Catòlica ofereix als infants un espai d’esbarjo i formació. Amb l’arribada de mossèn Abelard Sayrach s’hi potencien les activitats de muntanya i d’espeleologia. Fruit d’aquest nou interès, l’any 1963 neix el Grup Excursionista Can Sellarès, embrió de la Unió Muntanyenca Eramprunyà (1969). Dediquen els primers anys a explorar els avencs del Garraf i a promoure marxes de regularitat, i desenvolupen un fort vessant social vinculat a la promoció cultural i a la protecció del patrimoni. Així mateix, un altre grup de joves de l’Aspirantat, entre els quals hi ha Jordi Ribó, Antoni Roca i Antoni Moya, amb el suport de mossèn Jordi Ligüerre, funden l’Agrupament Escolta l’Aramprunyà (1967). Inscrit a la Delegació Diocesana d’Escoltisme, incideix en la formació dels nois i noies de vuit a disset anys, i aprofita la natura per aprofundir en els valors de la fe i del país. La limitació del dret de reunió deixa poc espai als joves per organitzar-se. Cap al 1957, dins de l’òrbita de la parròquia es forma el grup Juvens, encapçalat per Francisco León, Jaume Adames i Efrén Pastor. Amb el lema «¡Joven, despierta!», defineixen prou bé el seu ideari: es volen divertir, i molt, però també cultivar el pensament crític

A la pàgina del costat, actuació de Mania al pati del Centre Cultural l’any 1974. D’esquerra a dreta, Marc Grau, a la guitarra; Lluís Foyé, Morgan, a la bateria; Manel Ibáñez, al baix, i el teclista Jaume Cabestany. Sobre aquestes línies, participació de la Coral Sellarès al V Festival de Santa Cecília i I Concert de Música Litúrgica a l’església de Sant Pere el 20 de novembre del 1970. AUTOR DESCONEGUT / AMG - Col·lecció CORAL SELLARÈS

CULTURA

i el compromís social a través d’un programa ampli d’activitats. Aquests joves entren en contacte amb una altra agrupació, la Unió Juvenil Colomeres, amb la qual col·laboren per organitzar activitats culturals i d’oci, i per treballar en pro de barris marginals, com las casitas de San Rafael, on coordinen unes aules d’alfabetització per a adults. La mateixa voluntat de servei tenen els membres del Centre de Cultura i Amistat (CE CA.), que l’any 1970 aplega una cinquantena de joves. Aprofitant la pista esportiva del Centre Cultural, formen un equip de bàsquet i també un equip de tennis de taula federat (1970-72). Per la seva banda, un gran nombre de treballadors de les primeres fàbriques comencen ara a jubilar-se. A l’abril del 1969 s’inaugura a Can Sellarès un espai destinat a l’Agrupació de Jubilats de la Companyia Roca Radiadors, presidida per Marian Colomé. El 1976 s’estrena el Club de Jubilats Sant Jordi, que pertany a la Caixa d’Estalvis de Catalunya, i el 1984

FOTO CINTAS / AMG - Col·lecció AJUNTAMENT DE GAVÀ

obre les portes el Club de Jubilats de la Caixa d’Estalvis del Penedès. Els anys setanta, les famílies arribades d’altres comunitats senten la necessitat d’agrupar-se i restablir els llaços culturals amb la seva terra. El col·lectiu aragonès, que el 1977 ja organitza la primera celebració del dia del Pilar, es troba informalment al bar Justino de Castelldefels, fins que el 1979 es constitueix la Casa de Aragón de Gavá, Viladecans y Castelldefels. El 1981 es refunda la Casa de València, que ja havia estat en funcionament als anys trenta. Al principi s’instal·len rellogats al bar Cuenca fins que traslladen la seu al carrer d’Artur Costa, on cada dissabte les famílies es reuneixen per celebrar el sopar del sobaquillo. La seva gran festa, Sant Josep, té com a punt àlgid una mascletà. També el 1981 es crea la Casa de Andalucía. Organitzen la Setmana Gastronòmica i Cultural, i promouen vetllades flamenques amb actuacions musicals i de ball. Una altra entitat és la Peña Bética Deportivo-Cultural Recreativa de Gavà

y Viladecans, que per la Festa Major del 1985 instal· la la primera caseta de fira amb temàtica andalusa. Les danses i tradicions pròpies també viuen un moment de reivindicació. L’any 1967 es forma la Colla Sardanista Roca, vinculada al centre recreatiu de la companyia. Amb Josep Vilaró de primer cap danser, assoleixen prestigi ràpidament. Tant és així que el mestre Jordi León compon la peça «Colla Roca» en honor seu. El 1981, Joan Marqués i Milagros Agustí engeguen l’Escola Municipal de Sardanes, amb el patrocini del consistori, que en programa les ballades, acompanyades per cobles com la Genisenca o Ciutat de Cornellà. Finalment, l’escola dóna pas a l’entitat Amics de la Sardana, promotora d’un aplec sardanista anual, celebrat cada octubre. Des de principis dels anys seixanta, el Centre Cultural acull un grup de teatre dirigit per Julià Bonich, que amb els anys es trasllada a Can Sellarès. Allà coincideixen amb la companyia Teatre Estudi (1967), que participa d’uns tallers impartits per Jordi Dodero, membre de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Entitats com La Igualtat, UME, Juvens o l’Associació de Veïns Ausiàs March també formen els seus quadres escènics. Avançant en el temps, cal fer esment dels joves Què de què... teatre (1980) i de la companyia Amunt i Avall (1981-87), establerta al Centre Cultural, com també de l’Escola Municipal de Teatre, creada el 1982 per Jordi Crespi. D’aquesta tradició de teatre amateur en surt el 1983 l’entitat Amics del Teatre. Una menció especial mereixen els Pastorets. Per Nadal del 1964 se’n fa una primera posada en escena al Centre Cultural, que es repeteix l’any següent sense més continuïtat per problemes amb el local. No és fins al 1983 que l’espectacle es torna a representar i durant els anys posteriors pren un dinamisme excepcional que implica un nombrós grup de famílies.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció FAMÍLIA GINER-PUJALS

En l’àmbit de la dansa, la pionera és l’acadèmia de ballet Núria, dirigida per Núria Pérez. En els seus festivals de fi de curs també hi participa l’Esbart Nostra Senyora de Bruguers, amb una petita mostra de danses populars catalanes. Uns quants anys més tard obre les portes l’escola de dansa eStudiSpei, dirigida per Maria Spei Esteve Marrugat. L’any 1978, una jove Mudit Grau imparteix les primeres classes de dansa en una sala de la casa familiar, que finalment es converteix en L’Aula de Dansa, un dels motors culturals de referència a la ciutat. En una societat tan tecnificada, la gent busca en les arts plàstiques una manera d’«omplir» el temps d’oci. Amb suport municipal es crea l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura, dirigida per l’artista Francisco Valderrama. L’èxit de participació es trasllada en una gran realització d’exposicions. També en aquest moment comença la carrera pictòrica d’Antonio Hervás Amezcua. El 1982 inicia l’activitat l’Escola de Ceràmica, que neix del taller ceramista Terracuita, obert el 1973. Encapçalada per Jordi Soler i Mercè Planes, vol ser un centre actiu de difusió cultural de la ceràmica i d’especialitats com l’escultura, l’esmalt sobre metall o el tapís. La societat coral La Igualtat (1895), de tradició claveriana, inicia una segona època l’any 1954, amb la

A la pàgina del costat, alumnes de l’Escola Municipal de Dibuix i Pintura a principis dels anys vuitanta, amb Francisco Valderrama al capdavant. Sobre aquestes línies, algunes membres del grup Teatre Fòrum a les instal·lacions de Can Sellarès l’any 1967. S’hi reconeix, entre d’altres, Lídia Martos i la seva germana, Marina, Rosa Righetti, Pepita Sòria, Toni Ruiz, Montse i Eugènia Pascual.

CULTURA

imposició per part del règim de canviar el nom per Nueva Igualdad. Participen regularment en els concerts de caramelles, recitals, actes benèfics i festes de la localitat, i, el 1970, en el marc d’una vetllada al Casino, celebren el 75 aniversari. Des del 1963, a aquesta tradició de cant coral s’hi afegeix un altre grup, els Amics del Cant, dirigits per Josep Colomé. També el Centre Recreatiu Can Sellarès té la seva agrupació vocal, la Coral Sellarès, dirigida per Ramón Marcó. El 1967 actuen per primera vegada al Palau de la Música, acompanyats de la Rondalla Sellarès (1959), orquestra pionera a Catalunya d’agrupacions de corda –guitarra, bandúrria i llaüt. Immediatament, el mestre Marcó veu necessari apropar els infants a la música i per aquesta raó impulsa la coral infantil Remolí, que viu una segona època a partir del 1978 sota la direcció d’Esteve Carbonell i amb la col·laboració de Teresa Cabestany i Enric Alfonso. D’aquesta mateixa agrupació en surt, el 1983, la coral Jovenívola, formada pels cantaires més grans. Fora de l’àmbit del cant coral, entre el 1973 i el 1976 reprèn l’activitat la Banda Municipal, formada a finals dels anys cinquanta per Rafael Blay, i que havia cessat l’activitat en morir el mestre. Mentrestant, nous gustos s’imposen en la cultura juvenil. L’escola de música Carmen Amat és bressol de nombrosos artistes locals. Apareixen grups com Stage Brown –liderat per Marc Grau–, Jíbaros o els populars Agua Santa, i conjunts com Gavà Sax’s Quartet (1975). Els anys vuitanta hi ha la formació de jazz Xaloc Mediterrani i bandes de rock com Tigres, Strike i Comodín. El ressorgiment de les revetlles i dels balls populars propicia la proliferació d’orquestres, entre les quals Xampain, Farigola o Tela Marinera. No es pot deixar d’esmentar

l’Escola Municipal d’Harmònica (1982), impulsada per Simeó Borrut i Teresa Casas, i formada per vuit joves músics. Des del 1952, el Centre Cultural Parroquial acull tota mena d’activitats culturals i esportives, i a redós de la parròquia de Sant Pere neixen diverses agrupacions. L’important creixement demogràfic de Gavà i les necessitats assistencials que se’n deriven forcen la creació, el 1970, de dues noves feligresies: Sant Nicasi, que dóna servei als barris de Can Tintorer i Can Tries, i Santa Teresa, que ho fa a Les Colomeres i Ca n’Espinós. Si bé Santa Teresa té l’origen en una capella vinculada al complex escolar Àngela Roca, Sant Nicasi s’instal·la, fins al 1985, als baixos d’un immoble de la Riera de Sant Llorenç. Tot i les mancances estructurals, aquest centre parroquial dóna cobertura a les nombroses activitats organitzades al barri: conferències, esplai, escola i activitat assistencial. El periòdic Brugués (1958) esdevé el glossari de l’activitat cultural de la vila, a més de ser l’impulsor d’iniciatives com el Patronat Històric (1965-74). Entre el 1966 i el 1971 organitza el Certamen Literari de Gavà –Premi Brugués a partir del 1970–, i el Premi Jacme March de recerca històrica. També al diari s’hi gesten nombrosos reconeixements públics. El 1968 té lloc al Casino l’homenatge a Pompeu Fabra, mentre que el 1969 es du a terme l’homenatge en vida al poeta i cronista gavanenc Marian Colomé. L’any 1980 hi ha el primer intent de consolidació d’un nou canal de comunicació, Ràdio Gavà, que neix com a emissora lliure a l’Ateneu Popular del carrer de la Mare de Déu de Bruguers. La iniciativa, però, no reïx i les emissions finalitzen poc després. El 1982, l’emissora es municipalitza totalment i es reprenen les transmissions; així comença una nova etapa que ja no té aturador.

A la pàgina del costat, a dalt, trasllat en andas de la Verge del Pilar des de la Casa de Aragón fins a la parròquia de Sant Pere el 1981. A baix, homenatge al poeta i cronista local Marian Colomé, celebrat al Teatre Casino el 30 d’octubre del 1969, amb un gran èxit de participació. D’esquerra a dreta, Antoni Tarrida –amb ulleres–, Lluís Solé Sabarís, Marian Colomé i Josep Soler Vidal.

AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció GREGORIO LAGUNAS CATALÁN JORDI VAGHI CASTILLO / Col·lecció FAMÍLIA VAGHI-TUTUSAUS

CULTURA / ENTITATS

Mitjans, marrugat i català, mirant de cara la realitat Durant els anys seixanta i setanta, paral· lelament a la fotografia de professionals com ara Català-Roca, Miserachs o Forcano, n’hi havia una altra practicada per aficionats vinculats a les associacions fotogràfiques. És el cas dels gavanencs Joan Mitjans, Pere Marrugat i Francesc Català, que resolgueren d’una manera molt similar a la dels professionals com havia de ser la fotografia: testimonial, espontània i reflex d’uns moments fugissers i representatius d’una societat que començava a desvetllar-se després d’una llarga postguerra. Practicaven una fotografia directa, sense esteticismes, que captava els esdeveniments del carrer i la quotidianitat, qualitats que han convertit la seva obra en valuosos documents gràfics que formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat. Tots tres revelaven i ampliaven personalment els negatius, emprant el blanc i negre pel just equilibri entre l’objectivitat i la visió personal a l’hora de reproduir fragments de la realitat propera, tècnica que van portar al límit, explorant a fons les seves potencialitats expressives. En aquest sentit cal destacar la recerca del contrast i del gra, que es fa evident en les còpies ampliades, en connexió estètica amb els fotògrafs més destacats de la seva generació.

AUTOR DESCONEGUT / AMG - Col·lecció AFG

La dècada dels setanta va ser el seu període més actiu. Van aconseguir el títol d’Artista FIAP de la Fédération Internationale de l’Art Photographique i desenes de premis en concursos estatals i internacionals. Joan Mitjans, amb una sòlida formació artística, és el que ha deixat el llegat més important de llocs i retrats de personatges gavanencs. Però també va destacar com a dibuixant i publicista. Pere Marrugat, dotat d’un instint fotogràfic extraordinari, va fer de la seva gosadia un valor que permet a l’observador situar-se al bell mig de l’escena. Un clar exemple és el reportatge Nòmades, sobre una comunitat de gitanos hongaresos ambulants instal·lada a la riba del Llobregat, a Sant Boi. Per la seva banda, la mirada intel·ligent de Francesc Català sabé treure partit del seu entorn. Tenia una facilitat innata per veure la fotografia, com ell mateix deia, apuntant amb l’objectiu la realitat més propera amb agudesa visual i fina ironia. Cal destacar-ne el reportatge sobre el treball i l’ofici dels rajolers a les bòbiles. BENET SOLINA, fotògraf

AUTOR DESCONEGUT / AMG - Col·lecció AFG

AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA GAVÀ

A la pàgina del costat s’hi reconeix, d’esquerra a dreta, els fotògrafs gavanencs Francesc Català, Pere Marrugat i Joan Mitjans a la sala del casal d’avis Sant Jordi, on s’exposava l’obra de l’artista Carlos Valcárcel, l’any 1977. Sobre aquestes línies, inauguració de l’exposició internacional de fotografia que la Fédération Internationale de l’Art Photographique va cedir a l’Agrupació Fotogràfica amb motiu del 25 aniversari de l’entitat, també al casal d’avis Sant Jordi, l’any 1976.

CULTURA / ENTITATS

AUTOR DESCONEGUT / AMG - Col·lecció AFG

AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA GAVÀ

Sobre aquestes línies, membres de la Junta de l’Agrupació Fotogràfica als baixos de la Torre Lluc durant la celebració del 25 aniversari de l’entitat l’any 1976. Al costat, a dalt, detall de l’exposició dels treballs presentats al premi internacional Negtor. A baix, veredicte del Premi Josep M. Balsells a l’antiga biblioteca municipal, situada al carrer de Salvador Lluch, l’any 1975. Aquest premi, convocat anualment, es va constituir en memòria del jove membre de l’Agrupació, mort l’any 1969.