Gavà Desaparegut by Editorial Efados

Centre d’Història de la Ciutat de Gavà

Col.lECCió

Catalunya Desapareguda

GAVà

DESAPAREGUt

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: març del 2015 © Assumpció Gabernet Tejedor, dels textos © Benet Solina Garcia, dels textos © Diversos autors, de les fotografies © Lucien Roisin, VEGAP (Barcelona, 2015), dels drets de les fotografies i postals de Lucien Roisin © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Catalunya Desapareguda Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: Neus Doncel Saumell

Fotografia de la coberta: AUTOR DESCONEGUT / SOCIETAT GENERAL D’HULES, SA

Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

ISBN 978-84-15232-88-9 DL B 7903-2015 Imprès a Catalunya

GAVà

DESAPAREGUt

Centre d’Història de la Ciutat de Gavà

efadós

introducció

ls records E iNESborrables

Assump c i ó G ab e r ne t i B e n e t S olin a

l llibre que teniu a les mans forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda i és una iniciativa de l’editorial Efadós. Es tracta d’una selecció de les imatges més representatives de l’obra L’Abans. Recull gràfic de Gavà (1880-1965), que va veure la llum l’any 2002. La tria de les imatges i la redacció dels textos que les acompanyen han estat a càrrec d’Assumpció Gabernet i de Benet Solina. Gavà desaparegut recopila en 160 imatges el testimoni fotogràfic d’un temps que ja no tornarà, d’un Gavà en blanc i negre que ens ajuda a descobrir el poble de la nostra infantesa, dels nostres pares, avis i besavis. Gavà té una història mil·lenària que ha deixat empremta en els murs del castell d’Eramprunyà, en les masies del terme i en els carrers de la població. Va ser, però, a partir de finals del segle xix, amb la dessecació dels aiguamolls, i la consegüent intensificació de l’agricultura a la

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP CORBALAN CASTILLO

plana deltaica, amb l’arribada del ferrocarril (1881) i de l’electricitat (1909), i amb la instal·lació de les primeres indústries –la bòbila dels Querol (1902), la companyia Roca Radiadors (1917), Manufactures Serra i Balet (1927), Manufactures de la Seda (1929) i Sociedad General de Hules (1931)– quan es van produir importants transformacions. El desenvolupament econòmic va comportar l’augment de la població, el creixement urbanístic i molts canvis socials i culturals. S’obren nous carrers i es creen nous barris. S’inauguren nous equipaments, com l’edifici de l’Ajuntament (1927), les escoles noves (1933) i el mercat de la plaça (1935). Neix un ric moviment associatiu que afavoreix la creació d’entitats com l’Ateneu Popular de Gavà, el cafè del Centre, l’ALDEG o la Unió de Cooperadors, i la continuació d’altres, com la Societat Coral La Igualtat. El clima cultural va estar marcat per nous corrents. El cinema ensenyava al públic nous costums i formes de vida, s’imposava l’arquitectura funcional, l’esport s’havia convertit en un espectacle de masses i triomfaven el futbol, el ciclisme i la boxa. Després del parèntesi que va representar la Guerra Civil (193639), el règim va imposar un nou model de societat que arribava a totes les

LA RAMBLA La rambla de Joaquim Vayreda la primera dècada del segle xx. El tram que comprèn la rambla de Vayreda s’obre el 29 de desembre del 1881, el mateix dia de l’arribada del tren a Gavà. El passeig és de terra, no està il·luminat i és una via poc transitada. Al fons s’hi distingeix l’estació del ferrocarril.

M. ROSELLÓ CASTELLANO AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP

CASA PLANAS I CREHUET La casa Planas i Crehuet –edifici d’estil neoclàssic de l’any 1859–, a la plaça Major, la dècada dels quaranta. Adossada a la casa s’hi va construir la primera font pública de Gavà, que canalitzava l’aigua de la mina de can Tries. A la planta baixa hi ha la cansaladeria de ca la Clara.

esferes de la vida: la política, la laboral, l’escolar, la cultural, la del lleure... Es van implantar nous costums i un nou sistema de valors. La postguerra va ser llarga i dura. El país s’havia de reconstruir i mancava de tot, des d’aliments i combustible fins a matèria primera per a la indústria. Les jornades laborals eren interminables i els sous, escassos. Però, com que tot no havia de ser treballar, la difícil vida quotidiana de la postguerra va convertir l’esbargiment en una veritable forma d’evasió. Les classes populars trobaven aquesta via d’escapament en el cinema, el ball, la ràdio o el futbol. A Gavà s’introdueixen el bàsquet, l’handbol i el beisbol. Equipaments com el Centre Cultural o can Sellarès oferien una àmplia oferta d’activitats culturals i esportives. La proximitat de Gavà a Barcelona, l’elevada oferta de sòl industrial i urbà, i l’expansió de la metal·lúrgia van estimular l’arribada d’immigrants. El poble anava creixent, es dibuixaven nous barris i s’edificaven els primers blocs de pisos. A poc a poc, l’augment del nivell de rendes del conjunt de la població, juntament amb els efectes mimètics del turisme, van propiciar un canvi profund dels costums. El guany de mobilitat que va representar l’utilitari va desenvolupar la pràctica social del cap de setmana i el fenomen paral·lel de la segona residència. Els temps estaven canviant.

LA IGUALTAT Acte d’homenatge a Josep Anselm Clavé organitzat per la Societat Coral La Igualtat l’any 1952, al qual assistiren altres corals, com la Societat Coral del Penedès i el cor de Viladecans, i un gran nombre d’espectadors. L’inspirador de la coral gavanenca va ser Josep Anselm Clavé.

AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP CORBALAN CASTILLO

Els temps canviaven i, amb ells, les persones. Fullejant aquest llibre podrem realitzar un viatge en el temps que ens portarà des del Gavà de finals del segle xix fins al Gavà del 1965. Una crònica del dia a dia que recull l’activitat laboral, escolar, familiar, esportiva, festiva, social i cultural. Una passejada per la quotidianitat, en què els homes i dones que la integren són els veritables protagonistes a través de la fotografia. Els éssers humans tenim curiositat per conèixer el món que ens envolta i per conèixer el nostre passat i el de la nostra societat. La imatge evoca el record i ens transporta a un temps i a uns fets que ens aporten dades sobre els nostres orígens, sobre la nostra identitat. L’àlbum familiar és un dels objectes més preuats per a qualsevol persona. El resultat és una obra d’una gran qualitat, amena i interessant, que té el mèrit d’haver implicat una bona part dels habitants de Gavà; una obra que no hauria estat possible sense la col·laboració desinteressada dels gavanencs i gavanenques que han volgut compartir les seves fotografies familiars, els seus records i vivències, i que han contribuït a fer de Gavà desaparegut una realitat.

GAVÀ, ANYS TRENTA

MARTÍ SABATÉS / Fons NÚRIA SABATÉS FERRER

Panoràmica de Gavà pels volts del 1933. A inicis de la dècada, el municipi incrementa molt la seva població a causa de la intensificació dels cultius al delta i de la instal·lació de fàbriques. Al centre de la imatge, l’antiga església de Sant Pere i, a l’esquerra, les Escoles Graduades Salvador Lluch.

GAVÀ VIST DES DEL CAMPANAR Vista parcial del poble presa des del campanar de l’església de Sant Pere els anys trenta. El poble creix, augmenta la població, s’obren nous carrers i es creen nous serveis. A l’esquerra, l’edifici de la rectoria i, al fons, el carrer de Sant Pere i l’inici del carrer de Sant Nicasi.

AUTOR DESCONEGUT/ Fons Margarita Parés Portell

L’antiga església de Sant Pere de Gavà cap al 1933. L’edifici, que va ser construït el segle xvii, barrejava diferents estils arquitectònics i va ser incendiat el 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. En aquella època se’n feia càrrec mossèn Balví Cuscó i mossèn Joaquim Massuet.

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA SOLÉ-RIGOL

ESGLÉSIA VELLA

LA RAMBLA, PUNT DE TROBADA

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARGARITA PARÉS PORTELL

Vista parcial de la Rambla a l’altura de la casa Brunet, on hi havia la ferreteria La Barcelonesa, la dècada del 1930. La Rambla s’ha convertit en un punt de trobada on es va a comprar i a fer vida social. A la cantonada amb el carrer de la Indústria s’hi distingeix la seu d’Esquerra Republicana.

ESTACIÓ Vista de l’estació de Gavà, inaugurada el 28 de desembre del 1881. L’arribada del ferrocarril va representar un important canvi econòmic per a la població i va facilitar la instal·lació d’indústries. Davant de l’edifici s’instal·là una marquesina que aixoplugava els viatgers els dies de pluja.

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA FERRI-ANGUERA

AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA CALLAO-VILA

FERROVIARIS Treballadors del ferrocarril davant de l’estació l’any 1923. S’hi identifica Antonio Mendoza, el guardaagulles de Gavà i un dels primers murcians que van arribar al poble. A la façana de l’edifici es veu la campaneta que es feia sonar per avisar els viatgers que el tren estava a punt de sortir.

PLAÇA DE MAGDALENA TRIAS

AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA JARDÍ MARGALEF

Vista de la plaça de Magdalena Trias, amb la popular font al centre, la dècada dels quaranta. La part alta del carrer de Sant Nicasi acabava en un espai força ample que el consistori va decidir convertir en una plaça i col·locar-hi una font. Es van inaugurar el 1924.

CARRER DEL CENTRE

AUTOR DESCONEGUT / Fons FRANCESC CATALÀ AGUSTÍ

El carrer Major els anys seixanta. En aquest carrer, un dels més antics de Gavà, hi havia molts locals comercials. A l’esquerra, la farmàcia que durant molts anys va regentar el senyor Pepet i a la dreta s’aixeca la Casa Gran. Més avall es distingeix la polleria Amparo i l’adrogueria Grau.

AUTOR DESCONEGUT / Fons CONXA NAVARRO LÓPEZ

CARRER MAJOR

Vista del carrer del Centre a l’altura del carrer de Salvador Lluch els anys cinquanta. Al fons es veu els xiprers del jardí de la torre Lluch. A l’esquerra, la botiga de llegums cuits de ca la Bruna i, a la cantonada, l’edifici de la Casa de la Vila. En primer terme hi ha Conxa Navarro.

UN DELS CARRERS MÉS ANTICS DE GAVÀ

CARRER DE LES COLOMERES

AUTOR DESCONEGUT / Fons FERNANDO SAURÍ BURÉS

Vista del carrer de les Colomeres els anys seixanta. S’hi aprecia la calçada, encara per asfaltar, i la característica arquitectura de les cases d’una sola planta, que en la majoria dels casos van edificar els mateixos propietaris i que progressivament van ser substituïdes per construccions més elevades.

FERMÍN NAVARRO / Fons FERMÍN NAVARRO LÓPEZ

Fernando i Montserrat Saurí al carrer Major a finals dels anys quaranta. Aquest vial, que pertany al nucli antic de la vila, va ser un dels primers a formar-se pels volts del segle xvi i encara avui conserva l’antiga estructura. A l’esquerra de la imatge s’aprecia el cafè de can Rigol.

CAN PERE BORI Edifici de can Pere Bori convertit en caserna de l’exèrcit l’any 1957. Durant la Segona República va aixoplugar una escola, però, un cop acabada la Guerra Civil, la casa es convertí en una caserna militar. Després restà en total abandó, fou enderrocada la dècada dels setanta i la zona es va urbanitzar.

TRANSPORT POPULAR Carles Monferrer Porcar al carrer de Montflorit amb Apel·les Mestres l’any 1952. En aquella època, la bicicleta no era un simple element de lleure, sinó que s’havia convertit en un mitjà de transport majoritari, imprescindible per anar a treballar a la fàbrica o al camp i fins i tot a festejar.

FERMÍN NAVARRO / Fons FERMÍN NAVARRO LÓPEZ

AUTOR DESCONEGUT / Fons CARLES MONFERRER PORCAR

centre d’història de la ciutat de gavà El Centre d’Història de la Ciutat és un equipament municipal que va obrir les portes l’any 2005. Entre les funcions del centre destaquen el foment de la recerca, la difusió dels fons documentals que custodia l’Arxiu Municipal de Gavà i donar a conèixer la història del nostre municipi. També realitza una important tasca de captació de fons no municipals.

quest llibre és una selecció de les imatges més representatives de l’obra L’Abans. Recull gràfic de Gavà (1880-1965), editada per efadós l’any 2002 i actualment exhaurida. al llarg de les seves pàgines podem copsar com era la vida quotidiana dels nostres veïns des de finals del segle xix fins a mitjan segle xx a través de les fotografies. Gavà desaparegut ens despertarà emocions, viscudes o tantes vegades sentides a explicar, que crèiem adormides a la nostra memòria.

efadós

comarca del B a i x L L o B r e g at

núm. 9