Girona Anys 1890-1976
Joan Boadas - David Iglésias
Girona PANORÀMICA
2
El riu Onyar el 1910 ca. Autor desconegut / CRDI
3
El mercat de l’Areny el 1903 Josep Martí / CRDI
4
La rambla de la Llibertat entre 1900-1910 Autor desconegut / CRDI
5
El quiosc de la Rambla entre 1910-1920 Josep Jou ParĂŠs / CRDI
6
La rambla de Mossèn Cinto Verdaguer L’enderrocament de la muralla del riu permeté la urbanització de dues rambles a banda i banda de l’Onyar. Al costat de llevant es formà la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer, nom assignat en honor del poeta mort el 1902, tal com feren en moltes poblacions catalanes. El canvi de nom, anteriorment carrer del Pes de la Palla, va coincidir, doncs, amb la creació de la Rambla, que s’urbanitzà un cop s’hagueren enderrocat algunes cases adjacents a la muralla. Aquesta circumstància permeté que es configurés un espai ampli i ben integrat
al sector de l’Areny. El 18 de juliol de 1909 s’hi inaugurà la primera oficina de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, concretament al número 3. El carrer fou un indret molt concorregut, ja que s’hi celebrava el mercat i, a més, comunicava directament amb la rambla de la Llibertat i el pont de Pedra. Al principi dels anys trenta se’n canvià l’alineació respecte al riu i la Rambla mantingué aquest traçat fins a la transformació global del sector, a partir de la construcció de la plataforma de la plaça de Catalunya.
1
Pont de Pedra
2
Campanar de les Bernardes
3
Dispensari municipal
4
Parc de bombers
5
La Caixa
A
Riu Onyar
B
Rambla Verdaguer
C
Rambla de la Llibertat 7
5 2
3
C
4 1
B A
La rambla de Mossèn Cinto Verdaguer el 1915 ca. Josep Thomas Bigas / CRDI
6
3
8
10
La rambla de Pi i Margall A l’altre costat de la rambla de Mossèn Cinto Verdaguer hi havia la rambla de Pi i Margall, caracteritzada per les voltes arcaiques d’algunes de les seves cases. En aquestes voltes es produïa una intensa activitat comercial, encara que moltes d’elles desaparegueren durant les obres d’obertura de la plaça de Pompeu Fabra. La Rambla es va formar a partir de l’enderrocament de la muralla d’aquest costat del riu, on s’ubicava el portal d’en Vila, i la consegüent elevació del nivell del carrer. Posteriorment, l’obra més significativa fou la
urbanització de l’any 1935, quan s’eliminaren els arbres d’una bona part del carrer. I encara experimentà una darrera transformació al final dels anys quaranta. Després vindria ja la seva integració a la plaça de Catalunya. L’espai fou sempre molt transitat perquè s’hi celebrava el mercat de l’aviram i també per la seva condició de zona per passejar. Després de la Guerra passà a anomenar-se rambla de José Antonio Primo de Rivera, nom que pervisqué fins a 1978, quan adoptà el de plaça de Catalunya, de la qual formava part.
1
Voltes de la rambla de Pi i Margall
2
Pont de Pedra
3
Torre de l’Institut Vell
4
Sales d’exposicions municipals
A
Rambla de Pi i Margall
B
Rambla de la Llibertat
C
Rambla Verdaguer 9
3
1 2
4
B
C
A
La rambla de Pi i Margall el 1936 ca. Josep Jou Parés / CRDI
10
12
14
El pont de Pedra el 1930 ca. Foto Lux / CRDI
15
El pont de Pedra el 1930 ca. Josep Jou ParĂŠs / CRDI
16
El mercat de la Rambla el 1915 ca. A.T.V. (ed.) / CRDI
17
La rambla de Mossèn Cinto Verdaguer el 1910 ca. Autor desconegut / CRDI
18
El mercat del bestiar el 1910 ca. A.T.V. (ed.) / CRDI