A dalt, l’Esbart en un festival a Tarragona, el 24 d’octubre de 1950. Els homes duien la barretina musca i el vestit de color verd, la roba dels quals compraren a l’Espanya Industrial. A baix, l’Esbart en la plaça del Generalísimo per la Pasqua de 1948 amb el ball de nans de Berga. A la pàgina següent, a dalt, membres de l’Esbart en un sopar al Núria; entre d’altres, Antoni Moncunill –fuster–, Josep M. Bertran, Rosich, Pepita Solé, Ballabriga, Domingo Méndez, Joan Regordosa, Veremond Bertran, Joan Gomà, Joan Pont i Velázquez. A baix, l’Esbart al Palau de la Música, el 1956.
248 | l’Abans
on van sentir cantar a un orfeó la dansa de Castellterçol acompanyada pels ballets d’un esbart i, en tornar a Igualada, van decidir d’activar aquests tipus d’actuacions amb la Coral La Llàntia, dirigida pel mestre Montaner. Començaren a assajar conjuntament i feren una actuació en el Centro Nacional que va tenir molt bona acollida entre el públic. L’Esbart de Dansaires d’Igualada va portar els seus ballets per diferents ciutats, com ara Tarragona, Tàrrega o Guissona. El 27 de març de 1955, es beneïa el seu estendard i, entre els actes que se celebraren per aquest motiu, destacà un festival de danses en el qual es ballaren, entre d’altres, la Balanguera, el ball de cercolets, el de bastons i el de la tirotitaina, acompanyats per la Cobla Triomfal. Un any després, l’Esbart de Dansaires va participar en un festival de cant i de dansa al Palau de la Música, en què també actuaren l’Agrupació Coral La Llàntia i el Cor Parroquial de Santa Maria.
l’Abans |249
La plaça de la Constitució en un dia de mercat al principi del segle XX. S’hi aprecien els tendals penjats des dels porxats de la plaça, els pagesos venent i un carro a l’esquerra. En la plaça encara no s’havia construït la Pajarera ni s’havia enderrocat l’illa de cases que dividia la plaça en dos espais diferenciats.
250 | l’Abans
La Pajarera, l’edifici cobert de les carnisseries i la plaça del mercat ’actual plaça de l’Ajuntament s’originà a partir de la unió de dues places anteriors: la plaça Nova i la del Blat. La Nova estava situada entre el carrer de l’Argent i el passatge del Forn, i la del Blat es coneixia amb aquest nom perquè hi havia un dipòsit per guardar el blat. Aquests dos espais estaven clarament diferenciats per un gran edifici de cases que es trobava davant l’Ajuntament i que originava, alhora, dos carrers: l’anomenat dels Quatre Cantons, entre l’edifici de l’Ajuntament i l’illa de cases, i el del Born.
L
La plaça canvià de nom moltes vegades arran dels esdeveniments polítics que s’anaren produint. En commemoració de la Constitució de 1812, s’anomenà plaça de la Constitució fins a 1931, any a partir del qual rebé el nom del sistema polític proclamat el 14 d’abril d’aquell any: plaça de la República, que es mantingué fins a la victòria dels nacionals el 1939, que el canviaren pel de plaça del Generalísimo. Posteriorment, durant la transició política, la plaça rebria el nom definitiu de plaça de l’Ajuntament. Al llarg del temps, la plaça ha estat el centre comercial i mercantil de la ciutat. Des de 1293, i per privilegi de Jaume II, la vila tingué la prerrogativa de celebrar mercat cada dimecres. Durant molts anys, se celebrà el mercat aquest dia, al qual s’afegi-ria, posteriorment, el mercat set-manal del diumenge. Durant molts anys, en aquest dia festiu les botigues de la plaça obrien les portes per rebre tota la gent que, des de la comarca o des de la mateixa ciutat, es reunia a la plaça per fer les compres set-
En la fotografia superior, la plaça tal com quedà quan s’enderrocà l’illa de cases que hi havia davant l’Ajuntament. La fotografia es va fer entre el febrer de 1910, mes en el qual es començaren les obres d’enderrocament, i l’abril d’aquell mateix any, quan es començà a construir el pavelló-mercat. En la fotografia inferior, un altre aspecte de la plaça del principi del segle XX. Els carros paraven en el mateix mercat. Els porxats del fons s’enderrocaren el 1932.
l’Abans |251
252 | l’Abans
Vista de la plaça del mercat el 1900: carros, hortolans
s i botigues, com la de plats i olles, ja desaparegudes.
l’Abans |253
El mercat va ser projectat per Pau Salvat i Espasa i Isidre Gili i Moncunill el 1905.
La Pajarera s’inicià l’abril de 1910 i s’obrí al públic l’octubre del mateix any.
La construcció del pavellómercat significà la centralització dels llocs de venda de carn de la ciutat; es volia garantir la higiene de la venda d’aquest producte i evitar, en la mesura del possible, l’entrada de carn sense declarar a la ciutat. A la dreta, la Pajarera, amb els nens a sobre del voladís, davant l’actuació de l’Esbart de Dansaires d’Igualada de la dansa de Castellterçol, el 10 de maig de 1934.
254 | l’Abans
manals. Era un dia de molta activitat i diuen que s’hi venia més que el dimecres. Molts pagesos i hortolans paraven els seus carros al passeig de les Cabres, on descarregaven les seves mercaderies, bàsicament verdures, aviram, ous, etc., per dur-les a vendre al rengle del mercat. Deixaven els carros arrenglerats al passeig i els matxos i els rucs els guardaven a ca la Maria dels Rucs. De bon matí, l’Ajuntament feia muntar uns bancs amb taulons en què els pagesos preparaven les seves parades. Des de 1905, va existir el projecte de construir un pavelló-mercat per centralitzar la venda de carn, però l’existència d’un illot de cases en retardà l’edificació fins a 1910, any en què s’ender-rocaren les cases.
La Pajarera, el mercat cobert de la plaça Quan s’inaugurà la Pajarera o les carnisseries com la coneix molta gent, les gallinaires i algunes peixateres s’instal·laren a l’interior, i els venedors de carn ocuparen els llocs exteriors de l’edifici. Alguns d’aquests carnissers havien
l’Abans |255
256 | l’Abans
venut anteriorment en els baixos de l’edifici de la plaça que s’enderrocà el 1910, com els coneguts amb el renom de Perotets i el de ca la Calamanda. A la Pajarera també hi va haver la carnisseria de cal Marrugat, molt recordada per l’anècdota de servir un tall de carn a Alfons XIII quan visità la ciutat el 1925; la gallinaire Carmeta i els de la masia de ca l’Oranies d’Òdena, que venien a Igualada a peu. Els anys quaranta, ja s’hi havia instal·lat la majoria de carnissers de vedella i de xai de la ciutat: Gual, Clotet, Enrich –abans del Gumà i de l’Armenter–, Torras, Castelltort –únics propietaris del lloc de venda; la resta eren llogats a l’Ajuntament–, Pou, Valls, Puig, Josep Solé –el Nen de Jorba–, Costa i M. Jorba. Els carnissers llogaven les talleres, que cobraven un tant per cada quilo venut. En la Pajarera hi havia porters i homes que tenien cura de les cambres frigorífiques, com Jaume Ribé, Borrell, Costa i Joan Busquets. Davant la Casa Consistorial es posaven els hortolans. Entre el carrer del Born i l’Ajuntament, els Palau havien venut verdures i flors. Pere Palau recorda que la vigília de Tot Sants carregava diferents carros de crisantems per vendre’ls al mercat. Primer en tenia de diversos colors, però, després, només en duia dues varietats de color blanc: el primerenc i el més tardà,
A la pàgina anterior, a dalt, aspecte de la bullícia en el carrer del Born un dia de mercat. Hi havia tanta gent que la plaça no era prou gran per acollir tothom. El mercat arribava fins a la plaça del Pilar, el carrer del Born i el carrer de Santa Maria. A baix, el pavelló-mercat i alguns pagesos i venedors de fruites i de verdures al seu davant. En aquesta pàgina es poden veure les quatre rengleres de venedors que es posaven entre la Pajarera i l’Ajuntament. l’Abans |257
A sobre, parada de verdura en un dia de mercat al carrer de Santa Maria, pels volts dels anys cinquanta. A sota, l’hortolana Teresina del Molí Nou a la parada que muntava amb coves d’hortalisses i de verdures a sota de les voltes, molt a prop de l’actual cansaladeria Ibáñez; a la dreta de la fotografia, Mercè Bujons.
258 | l’Abans
arrissat. Al seu costat es posaven les parades d’Adela i Rossend Jorba, i, una mica més enllà, els hortolans Florenci i Concepció; més avall també s’hi posava la Niceta. A la plaça, també s’hi col·locaven els venedors de planters, de la plaça de la Creu, amb parades d’hortalisses, com la del Celdoni de la Barba, a sota de les voltes. Altres hortolans eren els de l’Hort de Sant Joan i del Miquel. Al mercat també hi anaven a vendre hortolans d’altres pobles de la comarca: de la Rata, Capellades; dels horts del Maset i dels Muletons, de Vilanova del Camí; d’Òdena i d’altres llocs. Davant de cal Maset, i durant l’època dels bolets, es posaven les parades dels boletaires; per això molta gent deia que menjava bolets «trobats» a l’obaga de cal Maset. Domingo Dalmases, durant molt temps, cobrà un tant a les parades dels hortolans que venien a la plaça. El mercat durava fins al migdia, moment en què un agutzil tocava un xiulet per avisar la gent que s’havia de plegar. Els carrers i les places dels voltants, el del Born i el de Santa Maria –davant el Gat Vist–, la plaça del Pilar i la del Bruch s’omplien de venedors amb parades a peu de carrer.