indrets i URBANISME / LA VILA
2
PLAÇA D’ESPANYA
La plaça d’Espanya, abans plaça Major, era el centre neuràlgic de la vila. A la imatge, del 1927, al fons, l’antiga Casa de la Vila. A la seva façana, l’escut de Cambrils, amb les quatre barres travessades per una faixa blava amb un gos al seu interior; dos lleons emmarquen l’escut i una corona reial l’encapçala. A sota hi havia una placa amb la llegenda «Plaza de la Constitución», nom oficial que va dur la plaça Major des de mitjan segle xix fins a l’adveniment de la Segona República.
A. T. V. / Col·lecció ÁNGEL VERA
3
AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA CARME FORTUNY
indrets Ii URBANISME / LA VILA INDRETS
LA PLAÇA D’ESPANYA, INDRET QUOTIDIÀ DE REUNIONS I TROBADES Durant segles el principal espai públic de Cambrils ha estat la plaça de la Vila o plaça Major. Tradicionalment era coneguda com la Plaça, ja que era l’única pròpiament existent a Cambrils, tot i que les diferents ideologies polítiques esdevingudes des del segle xix van motivar l’atorgament de diferents denominacions oficials, com plaça de la Constitució, plaça de la República i plaça d’Espanya –aquest darrer és el nom oficial que encara porta avui. Aquesta última denominació fou imposada pel primer Ajuntament franquista en la sessió plenària del 26 de gener del 1939, no gaires dies després de l’entrada de les tropes franquistes a Cambrils. Tot i que el canvi de nom dels principals topònims urbans va ser habitual a tot arreu per motius simbòlics, tant durant la dictadura franquista com a la Segona República, el cert és que la plaça d’Espanya és, actualment, l’única via pública del municipi que conserva la denominació oficial de la dictadura. Com a lloc central, des del segle xix ha tingut diversos monuments adequats
4
a cada moment històric, com una estàtua al·legòrica, una gran creu de pedra o unes fonts enjardinades. La plaça era presidida per la Casa de la Vila, avui dia ocupada pel Jutjat de Pau, i estava envoltada de les cases pairals d’algunes de les famílies principals del poble, com cal Sangenís, cal Frare Bru o cal Barenys. Es tracta d’una plaça força tancada, amb pocs carrers que hi conflueixen. Probablement correspongui al nucli original de la vila de Cambrils, establerta a mitjan segle xii, i on suposadament devia erigir-se el castell primitiu. El perímetre de la plaça encara conserva els porxos en bona part, sota dels quals se celebraven el mercat i la fira, i, a més, aixoplugaven aquells veïns del poble que feien servir la plaça com a lloc habitual de reunió i trobada quotidians. Hi havia comerços, tallers i cafès, i era un dels indrets de tertúlia preferits, especialment el sector sud, que es coneixia amb el nom dels Quatre cantons, a la confluència dels carrers de l’Hospital i Immolats del Setge. El cronista Josep Salceda va escriure el 1988: «Totes les grans manifestacions de la vida ciutadana de caire polític, social, festiu i reivindicatiu han tingut com a marc la plaça.» El fort component simbòlic d’aquest espai és, doncs, evident.
MONTSERRAT VIDAL-BARRAQUER FLAQUER / Fons FAMÍLIA VIDAL-BARRAQUER
MONTSERRAT VIDAL-BARRAQUER FLAQUER / Fons FAMÍLIA VIDAL-BARRAQUER
PLAÇA D’ESPANYA
A la pàgina del costat, la font monumental de la plaça de la Constitució fou retirada vers el 1935 en confondre l’estàtua amb una imatge religiosa. Sobre aquestes línies, els porxos de la plaça cap als anys cinquanta; servien per protegir certes activitats de la pluja, com ara la descàrrega dels carros o les parades del mercat. A l’esquerra es poden observar diverses peces de pedra a terra que servien per frenar les aigües que baixaven plaça avall en moments de pluja forta.
5
indrets i URBANISME / LA VILA
AUTOR DESCONEGUT / Fons AMADEU GARCIA CAUCÍ
PORTAL DEL CARRER MAJOR
Al portal del carrer Major, a la part nord del poble, s’havia aixecat un petit mur que servia de parapet contra les aigües de les rierades, que havien provocat estralls a l’interior del nucli emmurallat en nombroses ocasions. En primer pla, l’arrencada del camí de Montbrió. S’aprecia l’escut comtal català –a la part superior–, que indicava el domini reial de la vila, i, sobre la paret esquerra, la placa commemorativa dels immolats del setge del 1640, col·locada el 27 de desembre del 1931 en un acte promocionat per l’entitat catalanista Palestra, de Barcelona.
6
7
AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT ORTONEDA
indrets i URBANISME / LA VILA
8 DOLSA / Arxiu Municipal de Cambrils
DOLSA / Arxiu Municipal de Cambrils
CARRER MAJOR
Al costat, el carrer Major cap al 1900. El portal de Capuig, una altra de les denominacions que tenia, estava emparedat com a mesura per evitar l’entrada de les aigües de les rierades. En aquesta pàgina, el carrer Major vers la mateixa època; s’hi aprecia el grau d’ocupació que tenia la via pública, com ara la premsa que hi ha al mig del carrer i altres objectes. Als cantons dels carrers travessers es veuen les pedres roderes que servien per evitar que es malmetessin les rodes dels carros en girar.
9
DOLSA / Arxiu Municipal de Cambrils
indrets i URBANISME / LA VILA
10
MONTSERRAT VIDAL-BARRAQUER FLAQUER / Fons FAMÍLIA VIDAL-BARRAQUER
CARRER DE LES CREUS
Al costat, tram superior del carrer de les Creus cap al 1900. A la dreta de la imatge, la casa de Carles Roig, advocat i important propietari del municipi. El carro, les bótes de vi i altres elements testimonien l’ocupació de la via pública en aquesta època. Sobre aquestes línies, tram inferior del carrer de les Creus el 1959, durant la processó commemorativa de la canonització de santa Joaquima de Vedruna, fundadora de l’orde de les carmelites de la Caritat, que regenta una escola a Cambrils des del 1887.
11
CARRER DE BORRÀS - CARRER DEL SOLDAT - CARRER DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER
En aquesta pàgina, a l’esquerra, el carrer de Borràs vist des de la plaça d’Espanya; la gran casa cantonera de la dreta ja no existeix. A la dreta, el carreró del Soldat, una travessera sense sortida del carrer Major. A la pàgina del costat, un tram del carrer de la Fira –avui del Cardenal Vidal i Barraquer. L’eixamplament que fa el carrer, justament on es veuen les dones, es coneix com la placeta dels Jueus, denominació que ha estat interpretada com una reminiscència d’un call jueu medieval.
12
MONTSERRAT VIDAL-BARRAQU ER FLAQUER / Fons FAMÍLIA VIDAL-BARRAQUER
cció FRANCESC COLOM FELIU AUTOR DESCONEGUT / Col·le
indrets i URBANISME / LA VILA
13 MONTSERRAT VIDAL-BARRAQUER FLAQUER / Fons FAMÍLIA VIDAL-BARRAQUER
indrets i URBANISME / LA VILA
14
BARRI DE LA PALLISSA
Vista general de Cambrils des del barri de la Pallissa. Aquest va ser el primer eixample modern del poble, construït a partir dels anys vint entre els actuals carrers de Pere III i Jacint Verdaguer. Era una zona que aplegava una tipologia d’edificis molt variada: habitatges, els primers xalets, magatzems i grans edificis com el Sindicat Agrícola, el mercat municipal i la fàbrica d’alcohols. Al fons s’aixeca el campanar de l’església de Santa Maria.
J. COLOM / Col·lecció ÁNGEL VERA
15
AUTOR DESCONEGUT / EDITORIAL EFADÓS - Col·lecció L’ABANS
indrets i URBANISME / LA VILA
CARRER DE LA VERGE DEL CAMÍ
En aquesta pàgina, el carrer de la Verge del Camí, un dels trams urbans de la carretera general de Tarragona a Tortosa. A la pàgina del costat, dues instantànies al mateix indret d’aquest carrer, davant del xalet del doctor Vidiella. A dalt, una desfilada de la secció femenina del Frente de Juventudes de la Falange Española, que tenia la seu en aquesta via. La imatge de sota correspon a una colla de joves després d’un sopar de quintos el 1956. Les noies eren les treballadores de la Fonda Montserrat, restaurant en què van celebrar la festa.
16
AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA CARME FORTUNY AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA PASCUAL-MARTÍ
17
indrets i URBANISME / LA VILA
18
PASSEIG D’ALBERT
El passeig d’Albert, vora la riera, era un espai d’esbarjo. Va ser arranjat a finals del segle xix, quan també s’hi va posar aquest nom, que fa referència a un primer poblador llegendari de Cambrils, segons havia exposat el propietari Salvador Rovira en un llibret que havia publicat. Al capdamunt hi havia uns rentadors públics, davant del portal del carrer del Castlà. Resseguint la paret de la bassa cap avall s’intueix un dels murets que prevenien l’entrada d’aigua de les rierades als portals. J. FORTUNY / Col·lecció FRANCESC COLOM FELIU
19
LLORENÇ PALLARÉS / Fons FAMÍLIA PALLARÈS-MENDOZA
indrets i URBANISME / LA VILA
AUTOR DESCONEGUT / Fons MONTSERRAT ORTONEDA
20
AUTOR DESCONEGUT / Fons MARIA CARME FORTUNY
FAMÍLIA MAS-ILL AUTOR DESCONEGUT / Fons
PASSEIG D’ALBERT
Diferents imatges del passeig d’Albert. A la pàgina del costat, a dalt, dues mares –Fina Mendoza amb el cotxet– passegen els seus fills cap al 1968; la nena de la dreta vesteix l’uniforme del col·legi Vedruna; al fons, el col·legi Joan Ardèvol, construït el 1960. A baix, el passeig cobert de neu en alguna de les grans nevades del gener del 1960 o del febrer del 1963. Sobre aquestes línies, els germans Mas Coll fan una passejada cap al 1950. Al costat, una noia vora la paret de l’anjub del col·legi Joan Ardèvol.
21
indrets i URBANISME / LA VILA
22
RAVAL DE GRÀCIA
Fotografia del 1900, aproximadament, que mostra un grup d’habitatges del raval de Gràcia, construïts, probablement, a les acaballes del segle xviii. Aquest indret era l’arrencada del camí de Reus, per on circula el carro, que es creua amb el camí de Sant Joan –que va a Vinyols–, no gaire lluny d’aquest punt. Uns quants metres més enllà començava el camí de la Creu. A les terres del voltant hi havia diversos horts, però també forns rajolers, documentats ja al segle xvii.
DOLSA / Arxiu Municipal de Cambrils
indrets i URBANISME / LA VILA
MONTSERRAT VIDAL-BARRAQUER FLAQUER / Fons FAMÍLIA VIDAL-BARRAQUER
24