1
2
Agraïm a les famílies Audouard, Batlle, Carrera Savall i Fontanet Masó que en el seu moment confiessin els respectius fons familiars a l’Ajuntament de Girona. La seva contribució al patrimoni fotogràfic de la ciutat ha estat clau per a la realització d’aquest llibre. També agraïm a la família Torres Mendoza i al senyor Àngel Vidal que hagin permès reproduir algunes imatges de les seves col.leccions.
Joan Boadas
icipal de Joan Boadas i Raset és arxiver mun del setembre Girona des del febrer del 1990 i des d’Ar xius itè Com del 1996 a l’agost del 2004, del rnacioInte sell Con audiovisuals (ICA /CAV) del 4 i del 200 del ost l’ag A nal d’Ar xius (CIA /ICA ). cutiu Exe itè Com del bre mem 200 8 és nomenat rInte Consell d’EURBICA (Branca Europea del 04 –20 data eixa nacional d’Ar xius) i des de la mat de u cuti Exe itè i 200 8– és també membre del Com rs xive d’Ar ls iona fess la Secció d’Associacions Pro al cion rna Inte sell Con del i Gestors Documental s, t ona issi com és 9 200 del g d’Ar xius. Des del mai per als arxius del Consell Internacional d’Ar xius ntant d’aquesfotogràfics i audiovisuals i represe of Audiovisual ta institució al Coordinating Council ). Archives Associations (CCAAA de Cultura i Ha estat Cap del Ser veis de l’Àrea (1992-1997) na Giro de ent Educació de l’Ajuntam Difusió de la i erca Rec de tre Cen i és director del ió Museu del Imatge (CRDI) i gerent de la Fundac g del 2005 mai Cinema. Des del maig del 2001 al rs de Caxive d’Ar ó va ser president de l’Associaci maig del al 3 200 del e talunya (AAC) i des d’oc tubr Asociade ra ado rdin Coo la 2005 fou president de ol. any esp tat l’Es de ), CAA ros( ciones de Archive
David Iglésias David Iglésias Franch és des de l’an y 2000 tècnic d’ar xius del Centre de Recerca i Difu sió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona. És llicenciat en Història per la Universitat Autònom a de Barcelona (UAB), en Documentació per la Univ ersitat Oberta de Catalunya (UOC) i diplomat de postgrau en Noves Tecnologies de la Informació per la Fundació de la Universitat Politècnica de Cataluny a (UPC). És autor i col .laborador de publica cions i comissari d’exposicions sobre fotografia i ha realitzat accions formatives i de divulgació sobre gestió de fons fotogràfics i àmbits relacionats. Des del 2010 és coordinador del Grup de Treball de doc uments fotogràfics i audiovisuals del Consell Internac ional d’Ar xius.
3
Índex 9 Pròleg 10 Presentació 12 Introducció 16 Indrets i vistes 94 Festes 120 Vida quotidiana
5
6
Indrets i vistes
Al tombant del segle xx, Girona és una ciutat condicionada per les muralles, que en delimiten el creixement i marquen la línia divisòria entre el Barri Vell i el pla. L’enderroc progressiu de les muralles va comportar la transformació més espectacular que ha viscut la ciutat en segles: la fisonomia dels espais antics va canviar i aparegueren nous barris que s’anaren configurant amb el pas dels anys.
Joan Masó Valentí CRDI. Fons Joan Masó Valentí Joan Masó Valentí CRDI. Fons Joan Masó Valentí
Dones vestides per assistir a la processó de Divendres Sant el 14 d’abril del 1922. Carles Batlle Ensesa CRDI. Fons Carles Batlle Ensesa Gelatinobromur, vidre 6 × 13 cm
Altres esdeveniments, com l’arribada del ferrocarril el 1862, foren de vital importància per entendre les modificacions que es produïren en el paisatge urbà gironí. Entorn de la plaça del Marquès de Camps, per exemple, va créixer un nou barri comercial conegut popularment com l’Havana Petita, estretament lligat a l’activitat econòmica vinculada al tren i que esdevingué l’embrió del creixement de la ciutat fora de les muralles. Inalterat amb el pas dels anys, el perfil emmarcat per la catedral i pel campanar de l’església de Sant Feliu es configura com una de les icones més característiques de la ciutat de Girona. El conjunt monumental del Barri Vell i els seus carrers i edificis complementen una visió idealitzada
7
de la Girona immortalitzada en nombroses imatges: el portal de Sant Cristòfol, les restes de la caserna d’Alemanys, la torre Gironella, el passeig Arqueològic, la plaça de Sant Domènec o el monestir de Sant Pere de Galligants en són els principals protagonistes. Muntanya avall, entorn del riu Onyar, el pont de Pedra, la rambla de Verdaguer i l’Areny es configuren com a espais vinculats a les activitats quotidianes: els mercats, les passejades dels dies festius o les bugaderes rentant roba al riu en són una mostra. Aquest espai, que va patir una transformació notable arran de l’enderrocament de la muralla del riu el 1903, esdevingué la prolongació natural de la rambla de la Llibertat i una zona àmpliament concorreguda els dies d’hivern. Seguint el curs de l’Onyar, les cases encarades al riu es mantenen immutables. Algunes d’elles es reformaran, com la Casa Masó (1911), que, amb el temps, s’ha convertit en una icona de la ciutat. Si la Rambla és la zona per passejar els freds i humits dies d’hivern, el parc urbà de la Devesa és la zona d’esbarjo els calorosos dies d’estiu. L’entorn natural de la ciutat té un gran protagonisme en la vida quotidiana dels gironins; les muntanyes properes, les fonts, els rius i els boscos que l’envolten són també una part de la vida urbana. Les excursions a la Vall de Sant Daniel i les passejades per la muntanya de les Pedreres, on la gent anava a fer la volta a la ferradura, o a les capelles del camí de les Creus i a la muntanya de Montjuïc són molt freqüents, i, al seu torn, són paratges que permeten una vista privilegiada de la ciutat. A les fonts va a fer-se la tradicional feixina, la berenada popular amb què es clou la festa major d’un barri, amenitzada amb cançons populars, sardanes, jocs infantils i, fins i tot, petards.
8
Joan Masó Valentí CRDI. Fons Joan Masó Valentí Joan Carrera Dellunder CRDI. Fons família Carrera Savall
Membres de la família Audouard passegen pel pont de Pedra la dècada del 1910. Joan Masó Valentí CRDI. Fons Joan Masó Valentí Gelatinobromur, vidre 4,5 x 10,7 cm
D’excursió a la Vall de Sant Daniel La Vall de Sant Daniel és l’escenari habitual de passejades i excursions fora muralla els diumenges i dies festius. A la vall s’hi accedeix des de l’antic camí veïnal que travessa el portal de Sant Pere i comunica la ciutat amb el poble de Sant Daniel o bé des del portal de Sant Cristòfol agafant un camí que mena a la font del Bisbe. Enmig de la vall, el convent benedictí de Sant Daniel reclama l’atenció del visitant. La vall es dibuixa com un dels paratges més bells de la ciutat, amb una rica flora i fauna, i poblat per un bon nombre de fonts, a les quals, a més de calmar la set, se’ls atribueixen propietats curatives.
Passejada pel camí vell de Montjuïc amb la ciutat de Girona al fons la dècada del 1920. Carles Batlle Ensesa CRDI. Fons Carles Batlle Ensesa Gelatinobromur, vidre 4,5 x 10,7 cm
10
11
Vista de la muralla i del portal de Sant Cristòfol pels volts del 1900. Amis Unal d’Ala CRDI. Fons Fotografia Unal Paper a l’albúmina 8 x 17 cm
Caçador a la muntanya de les Pedreres la dècada del 1910. Amis Unal d’Ala CRDI. Fons Fotografia Unal Paper a l’albúmina 8 x 17 cm
13
Bugaderes al pont de la font d’en Pericot, a Sant Daniel, la dècada del 1920. Carles Batlle Ensesa CRDI. Fons Carles Batlle Ensesa Gelatinobromur, vidre 4,5 x 10,7 cm
14
15
Llit barroc de la Mare de Déu adormida instal.lat davant l’altar major de la catedral de Girona el 22 d’agost del 1923. Joan Masó Valentí CRDI. Fons Joan Masó Valentí Gelatinobromur, vidre 4,5 × 10,7 cm
Retrat de grup al campanar de la catedral de Girona la dècada del 1920. Carles Batlle Ensesa CRDI. Fons Carles Batlle Ensesa Gelatinobromur, vidre 4,5 × 10,7 cm
17
18
La Rambla, veure i ser vist La situació cèntrica de la Rambla l’ha convertida en un lloc adient per a la celebració de tota mena de festes i mercats. Fins i tot era l’escenari dels concerts que tocava una banda militar durant molts anys. A la Rambla, però, s’hi va a passejar. Els dies festius d’hivern, vora el migdia, una munió de gent mudada, en petits grups o en parella, es consagra al ritual de passejar amunt i avall sense pressa amb l’única premissa de «veure i ser vist».
Multitud a la rambla de la Llibertat pels volts del 1913. Autor desconegut CRDI. Col.lecció Ajuntament de Girona Gelatinobromur, vidre 6 × 13 cm Rambla de la Llibertat pels volts del 1913. Autor desconegut CRDI. Col.lecció Ajuntament de Girona Gelatinobromur, vidre 6 × 13 cm
19
Desfilada al carrer Nou a principis dels anys vint. Carles Batlle Ensesa CRDI. Fons Carles Batlle Ensesa Gelatinobromur, vidre 4,5 × 10,7 cm
20
Capgrossos a la plaça del Gra a principis dels anys vint. Carles Batlle Ensesa CRDI. Fons Carles Batlle Ensesa Gelatinobromur, vidre 4,5 × 10,7 cm
El mercat de l’Areny L’Areny, a tocar del pont de Pedra, és un espai guanyat al riu. Situat fora muralla, és un espai ben comunicat amb l’exterior pels portals d’en Vila i del Carme, i, amb l’interior, pel portal de l’Àngel. Les passeres i els ponts construïts al llarg dels anys, moltes vegades destruïts pels diferents aiguats, el fan accessible des de qualsevol d’aquests punts. Amb l’enderrocament de la muralla s’hi accedirà per dues rampes situades a banda i banda del riu. El mercat de l’Areny és el mercat del bestiar gran, principalment cavalls i bous. També era el lloc on es concentraven els carros i ramats, que els dies de mercat tenien prohibida la circulació pels carrers de la ciutat.
Mercat de l’Areny a principis del segle xx. Autor desconegut CRDI. Col.lecció Ajuntament de Girona Gelatinobromur, vidre 8,5 × 17 cm
22
23
24