2
BADOSA / AFB
Eloi Babiano Sànchez Josep M. Contel Ruiz –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
BARCELONA Gràcia
RECULL GRÀFIC 1869-1976
Hi col·labora
L’abans: Recull gràfic de Barcelona - Gràcia (1869-1976) Col·lecció L’Abans Primera edició: febrer del 2013 © Eloi Babiano Sànchez, pels textos © Josep M. Contel Ruiz, pels textos © Rafael Vallbona Sallent, pel pròleg © Diversos autors, per les fotografies © Editorial Efadós, per aquesta edició © Editorial Efadós, per la col·lecció L’Abans Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon: 93 673 12 12 www.efados.cat efados@efados.cat Idea original, direcció, disseny i fotocomposició Editorial Efadós Documentalistes Carme Cristià Sánchez Francesc Franco Berenguer Col·laboració especial Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Arxiu Municipal Districte de Gràcia (AMDG) Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis
BRANGULÍ / AFB
Consell assessor Elsa Castellà Lázaro P. Ferran Colàs Peiró C.O. Carme Cristià Sánchez Francesc Franco Berenguer Antoni González Moreno-Navarro Joan Lafarga Oriol Dolors Lázaro Palau Referències fotogràfiques Les fotografies publicades en aquest volum han estat realitzades per diversos autors entre els anys 1869 i 1976. L’autor fotogràfic es detalla en el peu de cada imatge, al costat del fons o col·lecció familiar que n’ha tingut cura i acompanyat de l’acrònim de l’arxiu, si escau. S’ha reproduït la signatura de l’autor de cada original, tot i tenir diferents formats, per respectar la seva autenticitat i per considerar-la fruit d’una època concreta del seu treball. En algunes fotografies que provenen de fons familiars, però, s’afegeix el registre «autor desconegut», ja que l’autoria queda confosa entre diversos membres de la família.
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
ISBN: 978-84-15232-36-0 Dipòsit legal: B. 4.455-2013
Romanç de la font de l’Atzavara Josep Maria de Sucre (1910)
La revetlla de Sant Joan dins del juny hi és esperada, per aturar-se cantant a la Font de l’Atzavara, mentre els focs van abrandant les il·lusions no esclatades. D’alfàbregues i clavells s’agraden totes les cases.
En arriscar-me a mira’l, del cor en resto cremada. No puc deixar d’estima’l i em surt de dins la tonada: Ai amor que em vas rondant, voldria d’una vegada que m’anessis explicant com és la coca ensucrada.»
«Si n’hi ha un fadrí galant que em vol demanar a la mare. Ni massa bru ni molt blanc, se li coneix pel semblant que és una persona honrada. Duu pantalon de vellut, camisa neta i planxada, i com que és ple de salut, porta al braç l’americana. Si li pregunten: -Què fas, ja que vols emmaridar-te? em respon: -El que em diràs, per tal de que pugui guanyar-te, que no en va sóc del teu braç i de la vila de Gràcia.
El dia de Sant Joan els ocells fan migdiada. Què ha esdevingut de llur cant que no es percep cap passada? Només s’escolta un dolç plant: és el de l’enamorada, que es passa el temps demanant el minyó de l’Atzavara... Que es passa el temps demanant el minyó de l’Atzavara... Altres revetlles vindran en què estarà emmaridada, i els àngels ho anunciaran el dia de Sant Joan. Que és diada assenyalada.
6
AUTOR DESCONEGUT / AFB
Pròleg Rafael Vallbona Sallent Periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV
J. V. pensa en la vida abans de disparar la Kodak Retina El primer record de la meva vida és la nevada del 1962. Sóc al balcó de casa dels avis, a Grassot, mirant amb sorpresa aquell rar fenomen cristal·lí i gèlid que ha colgat els geranis de l’àvia i que folra el passamà de la barana de ferro colat. Però no aconsegueixo recordar el gruix de neu que hi ha a terra ni si el pare l’ha apartada amb el recollidor de brossa. Només recordo aquesta visió d’un instant. Res més. Tinc dos anys i escaig. La commemoració de l’efemèride m’ha fet pensar darrerament en aquest record. Es tracta realment de la memòria viscuda? És la remembrança de la imatge real d’aquell matí de fa cinquanta anys? O potser es tracta de la reconstrucció del passat a partir d’una fotografia que, afeccionat com n’era, el pare va fer aquell dia i que jo vaig poder veure anys després a casa fins que, probablement en algun trasllat, es va perdre per sempre? Som realment capaços de recuperar el nostre passat a partir de la pròpia memòria o, sense la imatge òptica permanent, no tenim passat? Jo mateix puc desaparèixer d’aquí a uns quants anys dins la meva pròpia ment. Per mor de la deixadesa o de la dissort, a penes tinc fotografies de jove i només n’he conservat una de petit (una de ridícula assegut damunt la Vespa del pare fent veure que condueixo). Amb aquest rumb, els fets que se m’hagin diluït en el temps passaran aviat a formar part dels llimbs en què es va situant la pròpia existència; i així fins al no-res. Hem atorgat a l’art de la fotografia l’enorme responsabilitat de fer-nos perviure enllà del temps i, així, restituir en el present el que som incapaços d’evocar per nosaltres mateixos. El fotògraf, afeccionat o no, ha esdevingut relator de l’existència. Sense el seu testimoniatge,
les coses, els fets i les persones no existim. És a partir de la seva experiència que es construeix la memòria. La presència d’un esdeveniment del passat en la ment és un miratge. Els anys es veuen més que es viuen. Per això els reculls de fotografies antigues tenen requesta, i encara més si són anònimes. L’autor desconegut es converteix en heroi popular. Potser per aquest dèficit de passat gràfic que acabarà dissolent-me en el marasme de la història, amb els anys jo mateix m’he afeccionat a la fotografia. No hi ha diada, viatge, celebració o esdeveniment que no retrati. Em fa pànic pensar que els moments no fotografiats ben aviat deixaran d’existir per sempre de la mateixa manera que està desapareixent la meva vida infantil a Gràcia. És la decadència el que m’espanta i per això faig fotos per tot, fins a atapeir el disc dur de l’ordinador de pesants arxius jpg. És una neurosi, un intent desesperat i agònic per sobreviure a l’oblit irrecuperable al qual estic condemnat pel meu mal cap i la poca cura de la família en la conservació de les fotografies que el pare feia sovint amb una Kodak Retina que, diria, va comprar d’ocasió a ca l’Arpí. Qualsevol dia agafaré l’índex d’aquest llibre que acabeu de comprar, suposo, i recorreré de dalt a baix tots els indrets i els esdeveniments que hi apareixen retratant-ho tot de nou per a quan, d’aquí a uns quants anys, algú amb decòrum recuperi les imatges i en faci un nou volum. La història renaixerà d’aquesta època de balbuceig i la memòria col·lectiva projectarà aquest bocí d’humanitat endavant un cop més. Així s’acomplirà de nou el cicle de la vida. Perviuré com a heroi anònim, outsider de la fotosíntesi del record. Busqueu-me a la perifèria de les vostres evocacions, seré aquest que sempre observa el grup des de fora. El de la Nikon penjada al coll.
7
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
8
A. T. V. / AMDG
PERE PALAU / AMDG
PLAÇA DE LA VILA
Al costat, el campanar de la plaça de la Vila, aixecat entre el 1862 i el 1864 per Antoni Rovira i Trias, tot un autèntic símbol de Gràcia. La torre està coronada per un rellotge de quatre esferes del rellotger suís veí de Gràcia Albert Billeter. Sobre aquestes línies, l’edifici de l’Ajuntament gracienc, obra de Miquel Pascual i Tintorer, arquitecte municipal de la vila, a la mateixa plaça. La seva façana fou remodelada per Francesc Berenguer i Mestres a principis del segle xx.
9
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
10
PLAÇA DE LA VILA
La plaça de la Vila en un dia de Sant Medir dels anys cinquanta en què s’aprecia que la gent, en aquella època, s’aplegava per motiu de qualsevol festivitat, fet que els permetia sortir de la monotonia diària. La plaça, convertida en àgora, donava peu a tot tipus de situacions, com ara que els festers es barregessin amb gent que els observava des dels balcons o a peu de plaça, mentre els obrers continuaven feinejant aliens a la celebració.
JOSEP BARRILLON PARADELL / Fons JOSEP BARRILLON PARADELL
11
JOSEP BARRILLON PARADELL / Fons JOSEP BARRILLON PARADELL
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
JOSEP BARRILLON PARADELL / Fons JOSEP BARRILLON PARADELL
12
JOSEP BARRILLON PARADELL / Fons JOSEP BARRILLON PARADELL
PLAÇA DE LA VILA
Tres imatges festives que tenen com a epicentre la plaça de la Vila. Al costat, dels anys cinquanta: a dalt, un dia de Rams amb gent que llueix palmes i palmons, i, a sota, una ballada de sardanes força concorreguda. En aquesta pàgina, un dels actes del dia d’Homenatge a la Vellesa dels anys trenta que consistia a enlairar un globus de paper al qual, habitualment, se solia posar algun tipus d’inscripció sobre la gent gran i el que aquesta representava a la vila.
13
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
14
PLAÇA DE LA VILA - CARRER DE MARIANA PINEDA
La plaça de la Vila els anys quaranta del segle xx, tot un testimoniatge de la vida quotidiana de Gràcia, amb els seus comerços, la seva vida al carrer, els carros i els avis. La gent continuava l’antic costum de fer vida veïnal fora de les cases, mentre la canalla aprofitava qualsevol estri per construir joguines rudimentàries, com ara els patinets per fer curses improvisades. El carrer que es pot veure és el de Mariana Pineda i, al fons, s’entreveu la plaça del Sol.
JOSEP BARRILLON PARADELL / Fons JOSEP BARRILLON PARADELL
15
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
AUTOR DESCONEGUT / Fons VICENÇ SARRIÓ LUNA
CARRER DE FRANCISCO GINER - CARRER DEL DILUVI - CARRER DEL PENEDÈS
Altres carrers que donen a la plaça de la Vila. En aquesta pàgina, el carrer de Francisco Giner de los Ríos, antic carrer de Culebra, per la Festa Major del 1955. Al costat, a dalt, el carrer del Diluvi provinent del Torrent de l’Olla, a la cantonada amb la plaça de la Vila, on s’ubica encara avui la farmàcia Gras, en una foto del 1948. A sota, el carrer del Penedès el 1929 durant la Festa Major. Abans del 1900 aquest carrer era conegut amb el nom de Beat Oriol.
16
JOAN PI / AMDG
17
PERE PALAU / AMDG
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
18
CARRER DE GRÀCIA
El carrer de Gràcia des del carrer Gran fins al de Sant Pere Màrtir; s’hi aprecia una part de la Casa Fuster amb el cafè Vienès als baixos, el Patronat Domènec, a l’esquerra, i Santa Maria i Jesús de Gràcia –antiga església del convent dels Frares Menors Observants, de l’orde franciscà, establerts en aquell indret del 1427 al 1835. Aquest petit carrer ha estat d’una gran importància a causa de la ubicació de l’esmentada església i, al seu dia, del cinema Comèdia de Gràcia, molt apreciat.
AUTOR DESCONEGUT / AMDG
19
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
JOSEP BARRILLON PARADELL / Fons JOSEP BARRILLON PARADELL
PASSEIG DE GRÀCIA - ELS JARDINETS
En aquesta pàgina, els Jardinets de Gràcia, sempre molt freqüentats i fruit de la urbanització del tram final del passeig de Gràcia el 1929. Al costat, a dalt, la font de l’Aurora, obra de Borrell i Nicolau, de la mateixa data. Aquesta font, fruit de la remodelació d’aquest tram del passeig de Gràcia, es desmuntà el 1933. A sota, inauguració del conjunt escultòric L’Empordà, obra d’Ernest Maragall –en homenatge al seu pare, el poeta Joan Maragall–, inaugurat el 1961.
20
PÉREZ DE ROZAS / AFB PÉREZ DE ROZAS / AFB
21
AUTOR DESCONEGUT / Col·lecció JOSEP M. VILARRÚBIA ESTRANY
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
AUTOR DESCONEGUT / AMDG
22
AUTOR DESCONEGUT / AMDG
PASSEIG DE GRÀCIA
Al costat, a dalt, l’actual plaça de Joan Carles I vista des de la cruïlla del passeig de Gràcia amb l’avinguda de la Diagonal, amb els fanals de Pere Falqués en primer pla. A sota, bust de Pi i Margall damunt d’una peanya de maons, inaugurat el 1931 després d’una sèrie d’endarreriments en el procés de construcció. En aquesta pàgina, obelisc amb l’estàtua de la República al cim, inaugurat el 1936, i a la base del monument, el medalló en honor de Pi i Margall.
23
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
24
VILA DE GRÀCIA
Plànol de Barcelona i pobles del pla, gravat de Joaquim Carles, on s’aprecia la ciutat murallada, les rodalies i, com a element destacat al centre del plànol, el passeig de Gràcia, que unia la ciutat amb aquell barri extramurs, posteriorment poble independent. Les muralles de la ciutat no es van començar a enderrocar fins al 1854. A la pàgina següent un plànol de Gràcia del 1845, de Tomàs Sanmartí, on es veu l’àmplia extensió de terreny de la vila, fet que n’afavorí el creixement.
ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA
25
ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA
CARRERS I PLACES / VILA DE GRÀCIA
26