nuclis urbans i paisatge / nucli antic
AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME CAMINAL SERRET
Plaça d’eivissa
Pels volts del 1900 la plaça del Progrés –després plaça d’Eivissa– era el punt neuràlgic del poble d’Horta, lloc del mercat, de concentració per a diverses activitats i zona de botigues i altres activitats comercials. Ambdues fotografies, de començaments del segle xx, encara presenten la plaça sense comunicació fins al carrer Major. La configuració actual de la plaça manté encara aquests edificis, en què l’any «1777» apareix gravat a la llinda de pedra d’una de les finestres.
2
FELIP CAPDEVILA / AMDHG - Fons FELIP CAPDEVILA
Plaça d’EIVISSA, UN llOC DE REUNIÓ I TROBADA DELS VILATANTS La plaça del Progrés es projectà l’última dècada del segle xix a l’espai obert davant d’edificis ja existents. Els carrers de Pere Pau, baixada del Mercat, carrer de la Dona i carrer Dolça –després de Fulton– donaven entrada i sortida a una plaça de traçat irregular. En els inicis, però, la plaça no tenia comunicació directa amb el carrer Major –avui d’Horta–, sinó que era necessari passar pel carrer del Sol, després carrer de Castelló i actualment només un pas sense la categoria de carrer. Entre el carrer de Pere Pau i el desaparegut carrer de la Dona hi havia una masia que va desaparèixer els anys cinquanta; actualment hi ha pisos i unes galeries comercials. A finals del segle xix a la plaça es van construir 28 parades del mercat, fet que féu canviar-ne el nom durant uns quants anys com a plaça del Mercat. En inaugurar-se la línia de tramvia elèctric que venia des de Barcelona el 1901, el tràfec de la plaça augmentà, ja que hi confluïen persones, carros, mercat…
Aquesta plaça complia la funció de lloc de reunió i trobada dels vilatans. Com molts llocs d’espais públics, era freqüent fer-hi activitats de feina, de relació i organització socials, i actes festius dels seus habitants. Durant la Guerra Civil també s’hi aplegaren, a la vora del cine Unió, el Centre Socialista, la Fraternitat Republicana –seu dels lerrouxistes– i Esquerra Republicana de Catalunya, que durant el franquisme fou ocupat per la Falange. A part del mercat, la plaça també disposava de diversos comerços que van anar variant al cap del temps: botiga de plats i olles, vaqueria, carboneria, ultramarins… i, a partir dels anys quaranta, una xurreria ambulant que va anar canviant d’ubicació fins a instal·lar-se en una botiga de la mateixa plaça. Després de l’agregació d’Horta a Barcelona el 1904, se li va donar el nom de plaça d’Eivissa uns quants anys després, el 1907, tot i que popularment es continuava coneixent com a plaça del Mercat. Anys més tard, el 19 de març del 1965, l’alcalde Porcioles hi inaugurà l’escultura de La dama d’Eivissa, de Joan Centelles. Mai no adoptà el nom de plaça Major, perquè aquesta fou des de sempre la plaça de la Vila, de la Constitució i, finalment, de Santes Creus, inici del nucli urbà d’Horta.
3
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
4
Plaça d’Eivissa
Aquest indret era l’entrada i sortida del poble d’Horta. S’arribava per la carretera de Barcelona i, després de travessar la riera per sobre del pont, passant pel carrer Dolça, s’accedia a la plaça d’Eivissa. També era lloc d’arribada i final del tramvia que venia de Barcelona, l’únic mitjà públic de transport, encara que no a l’abast de totes les butxaques. En aquesta imatge, a l’esquerra, es pot veure l’estructura de fusta de la peixateria del mercat el 1913.
AUTOR DESCONEGUT / AMDHG - Fons FELIP CAPDEVILA
5
AUTOR DESCONEGUT / AMDHG - Fons FELIP CAPDEVILA
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
6
Plaça d’Eivissa
La plaça d’Eivissa ja tenia un vial obert que s’unia amb el carrer Major –avui d’Horta– a la primera dècada del segle xx. S’hi veuen les parades del mercat i l’enllumenat públic el 1889, encara que només s’encenia a plena nit. El campanar i l’església destaquen en altura. Més enllà, les cases rurals es van substituint per cases modernes, bàsicament de forasters que estiuegen a Horta, que conviuen amb can Mariner, que és l’origen de la urbanització de tot aquell entorn.
7
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
8
Carrer de Fulton
El carrer Dolça –després de Fulton– era el punt d’entrada a la població d’Horta. En aquesta fotografia es mostra com l’arribada del tramvia, com a mitjà de comunicació directe entre Barcelona i Horta (1901), va ser un esdeveniment de primera magnitud, perquè permetia un acostament de la ciutat a un poble plenament rural i ben apartat de les altres poblacions del pla de Barcelona. L’expectació es manifesta en aquesta rebuda dels habitants d’Horta, sobretot dels infants.
AUTOR DESCONEGUT / Fons NATÀLIA GAIG VENTURA
9
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ
10
AUTOR DESCONEGUT / Fons NATÀLIA GAIG VENTURA
CARRER DE FULTON
El carrer de Fulton passava per sobre del pont de la riera d’Horta. Al costat es veu l’entrada a la plaça d’Eivissa, en què destaca una torre modernista. Sobre aquestes línies, vist des de l’altra banda, en direcció a Barcelona. Era un lloc de pas de persones, vehicles i mercaderies; per això s’hi van situar establiments de parada i fonda. La fonda de can Gaig era l’última casa de la filera que es veu a la fotografia. Durant molts anys va ser lloc on parava la gent de pas.
11
AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME CAMINAL SERRET
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
CARRER DE SANTES CREUS
Aquest indret –avui carrer de Santes Creus– era la plaça Major abans que n’agafés el relleu la plaça d’Eivissa. I és que el nucli inicial d’Horta va ser precisament aquí, amb la construcció de quatre cases el 1553, on es reuniren les entitats de caire polític i social. En aquesta pàgina, can Grases i, en primer terme, la font, rèplica de la de Canaletes. A la pàgina del costat, l’edifici de la Casa del Comú, construït el 1768 i rehabilitat el 1897 a causa del seu deteriorament.
12
13 AUTOR DESCONEGUT / ARXIU MUNICIPAL DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
14
Carrer D’HORTA
El carrer Major, després dit d’Horta, al tram que s’enfilava cap amunt, on, a banda i banda, havia crescut una part del poble fins a prop de l’antiga església de Sant Joan d’Horta en una imatge del 1913. Aleshores el temple ja havia estat substituït per una nova església, molt més a prop del nucli urbà. La botiga que es veu era la de Pepet del Barato; més amunt, a la dreta i fent cantonada amb el carrer Baix de Mariner, hi havia ca l’Adroguer, on es venien queviures.
AUTOR DESCONEGUT / AMDHG - Fons FELIP CAPDEVILA
15
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
S. RIBÓ / AMDHG - Fons FELIP CAPDEVILA
LA NOMENCLATURA DELS CARRERS, HISTÒRIA D’UN INDRET La nomenclatura dels carrers informa de la història d’aquella població o barri. En el decurs dels anys els carrers sovint canvien de nom per qüestions polítiques, urbanístiques, per voluntat dels qui hi viuen… Els carrers del nucli antic d’Horta, al llarg de la seva existència i en alguns casos, han sofert nombrosos canvis de nom. De fet, una circumstància que féu que molts carrers variessin el nom a partir del 1907 fou l’annexió del municipi d’Horta a la ciutat de Barcelona el 1904. El motiu era perquè alguns carrers coincidien amb els de la gran ciutat. És per això que el carrer de la Combinación va passar a dir-se de Chapí i el carreró que comunica aquest amb el carrer d’Horta conserva encara el nom de baixada de la Combinació; el carrer de la Riera va passar a ser la baixada del Mercat; el carrer de Martí i Alsina abans era el carrer Norte; el carrer dels Consorts Sans Bernet (persones significades a la vida d’Horta que vivien a la rambla de Cortada) era el carrer Alianza. El carrer de Feliu i Codina, indret important que comunicava amb la barriada de Can Quintana, s’havia dit carrer Príncipe al primer
16
tram des del carrer de Chapí i, més enllà, rambla de Quintana. El carrer de Rivero es deia Concòrdia. El carrer Major va passar a ser el carrer d’Horta. I, finalment, el carrer de Campoamor era la rambla de Cortada, ja que eren terres d’aquella masia. No obstant això, aquest és un canvi que no té a veure amb l’esmentada annexió; per això encara molts hortencs l’anomenen la Rambla. D’altra banda, hi ha carrers que no han variat el nom i que vénen de temps antic, com el de Pere Pau, nom del propietari d’aquells entorns l’últim terç del segle xviii; el carrer de la Galla, dit així perquè era la dona del propietari de les terres d’aquell indret, on hi havia can Gall; el carrer de Santa Amàlia, posat perquè la propietària dels terrenys tenia aquest nom; i el carrer de Sant Alexandre, ja que el propietari d’aquells terrenys era Alexandre de Bacardí i de Janer; pel mateix motiu, el nom de la plaça de Bacardí, ben a la vora. Finalment hi ha carrers que han desaparegut, com el carrer i la plaça de la Ciutadella, que ocupaven terrenys de can Fontaner, que era una antiga casa senyorial de començaments del segle xviii i que a finals del segle xix es va convertir en una adoberia de pells. I molts d’altres, engolits pels canvis urbanístics.
AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME CAMINAL SERRET
Carrer D’HORTA
El carrer Major anava de la riera d’Horta als camps de can Travi, a la part alta del poble. Al costat, el campanar de l’edifici que era de l’escorxador; a la dreta, al fons, can Mariner. El 1918 encara era un carrer sense asfaltar. En aquesta pàgina, en primer terme, a l’esquerra, ca l’Adroguer, després pastisseria can Mayol. En aquesta època, quan les bugaderes buidaven els safareigs, l’aigua bruta baixava carrer avall per anar a parar a la riera, fet que provocava queixes contínues de la població.
17
P. OLIVÉ / AMDHG - Fons FOTOGRÀFIC FOMENT HORTENC
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
18
Carrer de Castelló
El carrer continua transformant-se els anys cinquanta. Travessant el pont s’anava a parar al carrer d’Horta, que continua cap avall fins a arribar a la riera. Per darrere sobresurt la torre de l’aigua, que és al mateix carrer i que forma part de la mina de can Travi, juntament amb tres torres més, en diversos punts del recorregut de la mina, que proveeixen d’aigua les cases del voltant. Al fons es veu el turó de la Peira, on s’explotaven diverses pedreres.
19
REGUART / ARXIU MUNICIPAL DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
FRANCESC DE P. PONTI / AMDHG - Fons FELIP CAPDEVILA
20
AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME CAMINAL SERRET
Carrer de Cases - baixada del Mercat
A la pàgina del costat, el carrer de Cases, de la Dona, que constava de casetes típiques d’Horta arrenglerades amb espai a l’exterior per a tothom. No hi faltava mai el pou, amb què es proveïa d’aigua els habitants de la regió. Els anys cinquanta es transformà en pisos i en unes galeries comercials. Sobre aquestes línies, la baixada del Mercat l’any 1908, que anava a parar a la riera. Com que als tallers i als locals mancava espai, en molts casos la feina es feia al carrer.
21
F. SALVÀ / AMDHG - Fons DESIDERI DÍEZ
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
22
AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME CAMINAL SERRET
Carrer del Rajoler - carrer del Vent
Al costat, el carrer del Rajoler, que és molt curt i va de Sanpere i Miquel a la plaça d’Eivissa, els anys cinquanta o seixanta. El seu nom és degut al fet que hi vivia un rajoler, ofici molt comú a Horta, on abundaven les bòbiles. En aquesta pàgina, el carrer del Vent durant la gran nevada del 1962, que s’obrí davant de can Mariner i anava del carrer d’Horta als camps de la banda del turó de la Peira; sembla que el vent que hi bufava des del turó va donar-ne el nom.
23
nuclis urbans i paisatge / nucli antic
AUTOR DESCONEGUT / Fons JAUME CAMINAL SERRET
24