1
Escenaris urbans / eNSANCHE
FOTOTIPIA THOMAS / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
CARRER DE CERVANTES
A les pàgines anteriors, perspectiva del carrer de l’Estació –carrer de Cervantes des del 1905– des de la cruïlla més vistosa de l’eixample del Temple. A sobre, els desolats inicis d’aquest eix viari permeten observar la contundent linealitat del marge de les voreres, a penes interromput per carrers transversals. Com mostra la imatge del costat, en els seus atapeïts dies festius, la gent se sentia part de l’espai públic i el carrer funcionava com una veritable xarxa social.
2
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA GAYA-IGLESIAS
L’ENSANCHE, LA HISTÒRIA DELS SEUS ARQUITECTES La construcció dels edificis del primer eixample sud ha deixat a la ciutat nombroses petjades de notables professionals de l’arquitectura. La pròspera burgesia tortosina, propensa a rivalitzar en ostentació econòmica i estètica, encarregà els seus habitatges a tècnics locals solvents o a arquitectes forans reconeguts. Al llarg de les dues primeres dècades del segle xx un grapat d’arquitectures de diferents tendències estilístiques servien per classificar sota l’equívoca etiqueta de modernista la principal zona de creixement de la ciutat. Juli Batllevell Arús, gaudinià a l’ombra, signava la Casa Margenat (carrer de Cervantes, 20-26), primer edifici d’habitatges de l’Ensanche. Al seu davant destaca l’excepcionalitat neogòtica del convent de les Serves, obra de l’arquitecte càntabre Joaquín Rucoba Octavio de Toledo. Més avall, la petjada d’August Font Carreras a la Casa de les Torretes (carrer de Cervantes, 12), i de Pau Monguió Segura a la cantonera Casa Segarra (carrer de Cervantes, 2). El barceloní Ramon
M. Riudor Capella era l’autor de la Casa Bernardo Grego (carrer de l’Argentina, 15). L’arquitecte Josep Plantada Artigas projectà l’habitatge i els magatzems (carrer de Berenguer IV, 26) per al comerciant d’oli Josep Bau Vergés. En la direcció d’obres també hi va intervenir l’arquitecte modernista Joan Amigó Barriga i l’escultura ornamental va ser a càrrec del taller de Barcelona Vives i Albareda. Convé recordar que l’empremta modernista és deutora de l’Arts & Crafts i de com aquests oficis artístics s’integraven en la proposta arquitectònica. Un cas singular és el del mestre d’obres local Josep M. Vaquer Urquizú. Tot i comptar amb l’ajut del dibuixant Francesc Escudé, a Vaquer se li ha atribuït l’autoria d’edificis com l’eclèctica Casa Brunet (carrer de Cervantes, 7) i la Casa Sabaté (plaça d’Alfons XII, 7), d’un infreqüent exotisme poblat de referències al món egipci. Desapareguda per la cobdícia immobiliària dels anys seixanta, la casa que l’enriquit Fernando Pallarés Besora es va fer construir al llarg de l’actual carrer de Ricard Cirera lluïa uns prominents miradors en cadascun dels seus dos xamfrans. I és que l’afany competitiu d’aquestes construccions per conquerir l’espai públic portà els seus autors a una mena de cursa per les tribunes volades, al límit d’allò permès per les ordenances municipals.
3
Escenaris urbans / eNSANCHE
4
ESTACIÓ DEL FERROCARRIL
Ampli revolt que dibuixa el ferrocarril que arriba, literalment, a les mateixes portes de la ciutat –portal de Sant Joan. Els vials adjacents donaven accés a l’estació de viatgers –ronda de Reus– i al magatzem de mercaderies –ronda dels Docs–, edifici impulsat pel Banc de Tortosa. La construcció de l’estació ferroviària va propiciar el creixement de la ciutat pel marge esquerre del riu. Posteriorment la mateixa infraestructura representaria una barrera física per a futurs eixamples.
A. T. V. / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
5
RAMON BORRELL / ACBEB - Fons RAMON BORRELL
Escenaris urbans / eNSANCHE
6
PLAÇA D’ALFONS XII
Situada al mateix lloc on hi havia el revellí de la Mitja Lluna, entre els portals de Sant Joan i del Temple, aquesta plaça constitueix el centre de gravetat de l’eixample burgès. El 1926 començà la primera urbanització d’aquest espai, a càrrec de l’arquitecte Agustí Bartlett, que significava la construcció del monument dedicat al bisbe Ros de Medrano, inaugurat dos anys després. A causa de l’enrenou polític, el 1931 va rebre el nom de plaça de la República.
7
FOTOTIPIA THOMAS / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
FOTOTIPIA THOMAS / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
Escenaris urbans / eNSANCHE
8
RAMON BORRELL / ACBEB - Fons RAMON BORRELL
AVINGUDA DE LA GENERALITAT
Comerciants enriquits i altres professionals liberals, com el notari Antonio de Monasterio, l’advocat Víctor Olesa, el dentista Marín, els procuradors Juan Curto i Manuel Estrany, van deixar el nucli antic i van obrir oficina a l’Ensanche. El 1889 es va construir l’edifici de l’Audiència i Jutjats de Primera Instància –sobre aquestes línies–, on ara hi ha les Galeries Franquet, un dels pocs treballs a la ciutat del desaprofitat arquitecte tortosí Víctor Beltrí Roqueta.
9
A. T. V. / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
Escenaris urbans / eNSANCHE
10
MERCAT PÚBLIC
Al passeig de Ribera, a l’espai obert al riu i delimitat per la plaça d’Armes, la Comandància d’Enginyers i el Govern militar, es decidí emplaçar el mercat. Aquesta ubicació –fortament discutida– desplaçaria la centralitat de la ciutat. Si bé potenciava la façana fluvial, també és cert que descartava un plausible emplaçament per al reclamat pont fix. En aquesta imatge de principis del segle xx cal observar la seva contundent volumetria alleugerida pel ritme vertical.
11
Escenaris urbans / eNSANCHE
AUTOR DESCONEGUT / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
PARC MUNICIPAL TEODOR GONZÁLEZ
Enclavat a la zona coneguda com a muntanya russa, el llac vell del Parque fou projectat per Joan Abril. Al novembre del 1885 se n’iniciava la construcció, que es veuria rematada per una característica vora de rocalla i envoltada d’una frondosa vegetació a còpia de boixos, pins i baladres. A la pàgina del costat, una senzilla columna sostenia el bust, esculpit en marbre, d’Agustí Querol. Aquest fugaç monument mai no va estar a l’altura del reconegut escultor tortosí.
12
L. ROISIN, FOT. / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
EL PARQUE, UNA GRAN VISIÓ DE FUTUR DE TEODOR GONZÁLEZ A mitjan segle xix els espais públics dins de les muralles eren de poca entitat. Llevat de la plaça de la Constitució i de la plaça Nova, totes les altres eren de petites dimensions. A la perifèria hi havia el passeig de Ribera, que transcorria paral·lel al riu des de la Llotja fins a la porta del Temple. Fora muralles existia el del General, promogut pel general Miguel Mir, tot sortint pel portalet de Sant Jaume i configurat per tres carrers arbrats amb moreres i una petita zona enjardinada; el de fora el Pont, paral·lel al riu, unia la raval de la Creu amb l’era del Deume, i el de fora el Temple que, tot just llavors, començava a prendre forma. La puixança de la classe burgesa demanava espais de lleure i de relació. Com que els llocs d’esbarjo eren escassos, a l’hivern s’anava a la Mitja Lluna a prendre el sol i a jugar a les birles. A l’estiu es traslladaven al camp dels Titets buscant l’ombra dels àlbers. Anomenat passeig del Temple, aquest incipient espai verd serà el germen del futur Parque. Els Titets, és a dir,
les Drassanes, era l’indret que aplegava els fusters de ribera, els calafats i els filadors. El 16 de desembre del 1884 s’enderrocava la darrera de les seves barraques i l’activitat de la gent de riu es traslladà a l’altra riba. Gradualment, aquest lloc veuria créixer un ambiciós projecte de parc amb fileres de plàtans, parterres, llac i enjardinament d’una gran riquesa botànica. Altres atraccions com el palomar, el cafè restaurant o l’edifici de la Llotja medieval –traslladada l’any 1932– anirien trobant lloc al seu geomètric traçat. A la part adjacent al riu, limitant amb el passeig de les Bicicletes, es creà una altra zona amb diferents racons per descobrir. Els caminets avancen sinuosos sobre una topografia manipulada i ofereixen espais d’intimitat. Urbanísticament, la generosa taca verda del Parque és un clar exemple de la voluntat d’expansió i de la projecció de futur que somiava el seu artífex, el polític Teodor González, per a la ciutat. Un altre espai verd d’un gran atractiu per la seva vegetació i per la nombrosa col·lecció zoològica que exhibia fou el parc Nivera, amb referència al seu impulsor i propietari, Enrique Nivera Mestres. Aquest industrial creà, l’any 1908, al final de la primera costa de la carretera de la Simpàtica, un dels llocs d’esbarjo més visitats de tota la comarca.
13
Escenaris urbans / eNSANCHE
14
PARC MUNICIPAL TEODOR GONZÁLEZ
Fins al 1936 va ser conegut, oficialment, com a parc del Temple. La imatge –aproximadament del 1900– mostra el seu passeig central amb un exigu mobiliari i com la sola disposició de l’arbrat és capaç de configurar una veritable volta vegetal. Enmig de les inacabables rengleres de plàtans han trobat sopluig diverses manifestacions de la vitalitat tortosina amb activitats de caire lúdic i festiu, musical, militar, comercial i esportiu.
A. T. V. / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
15
Escenaris urbans / Nucli antic
16 FOTOTIPIA THOMAS / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
MANUEL ARRIBAS / ACBEB - Fons MANUEL ARRIBAS
PLAÇA DE L’ÀNGEL - CARRER DE L’ÀNGEL
A la pàgina del costat, capella del Sant Àngel Custodi –del segle xvii–, situada a la confluència amb el carrer d’en Carbó. Juntament amb l’edifici posterior, aquesta capella fou enderrocada l’any 1936. Sobre aquestes línies, el carrer de l’Àngel –antigament de Taules Noves– s’uneix amb la plaça del mateix nom. És fàcilment identificable el tram porxat que dóna sopluig al vianant i profunditat a l’espai urbà. Al seu davant, la casa natal del beat mossèn Sol.
17
Escenaris urbans / Nucli antic
18
CARRER DELS PESCADORS I CARRER D’EN CARBÓ
En aquesta imatge, a l’esquerra, el carrer dels Pescadors, que era el principal de la zona que acollia aquest gremi. Travessant illes d’elevada densitat, arribava fins a l’actual plaça de Ramon Cabrera, on s’aixecava l’església de Sant Pere, veritable ànima d’aquest barri, que, al seu dia, fou un dels més populosos i dinàmics de la ciutat. Si es mira cap a la dreta, el tortuós i comercial carrer d’en Carbó, que acabaria essent el primer carrer de vianants de Tortosa.
RAMON BORRELL / ACBEB - Fons RAMON BORRELL
19
AUTOR DESCONEGUT / ACBEB - Fons REGIONES DEVASTADAS
AUTOR DESCONEGUT / Fons FAMÍLIA ESCODA-INIESTA
Escenaris urbans / Nucli antic
20
FOTOGRAFIA DAUFÍ / Fons DAUFÍ
PLAÇA D’ESPANYA
Una de les actuacions urbanitzadores més devastadores fou l’enderrocament del barri de Pescadors, a bastament malmès durant la Guerra Civil. Als solars resultants s’hi va construir un complex administratiu format, d’inici, pel nou Ajuntament i per una plaça que acollia, al seu centre, una desproporcionada font. El conjunt es completà amb un inexpressiu edifici d’habitatges que en planta baixa presentava un espai porticat mimètic al de la Casa de la Ciutat.
21
Escenaris urbans / Nucli antic
22
PLAÇA DE LA PAU
Anomenada anteriorment plaça d’Armes per la seva proximitat a l’edifici del Govern Militar, aquesta plaça s’obria al riu a través del passeig de Ribera. El carrer de la Llotja, juntament amb el de la Sang, veurien regularitzats el seus traçats pel projecte de rectificació d’alineacions redactat per Víctor Beltrí l’any 1889. El carrer que es veu al centre s’acabà integrant a l’avinguda de la Generalitat i no es correspon amb l’actual carrer de la Llotja.
FOTOTIPIA THOMAS / Fons JOSEP CURTO SUBIRATS
23
P. BRULL / Fons JOAN HILARI MUÑOZ SEBASTIÀ
Escenaris urbans / NUCLI ANTIC
24