Les vetllades literàries, a les quals es convidaren importants intel·lectuals de l’època vinguts de Barcelona, i les vetllades musicals eren impulsades pels seus fundadors. El mestre Martínez i el poeta Pou i Solà van ser els encarregats de posar lletra i música a les caramelles cantades per Pasqua Florida pels carrers, cases de pagès i davant de l’Hospital, on es lliurava als malalts i als seus responsables part dels donatius recaptats. La Coral va organitzar diversos festivals benèfics a favor de l’Hospital de Sant Jaume i hi va participar activament. Si bé en els primers anys se celebrava el festival en el teatre del Coro, aviat es traslladà al Teatre Edisson. Allí, els membres de la Coral hi participaren amb diferents actuacions, com els ballets dels més menuts i menudes o la interpretació de fragments de sainets i sarsueles. Concentració dels Cors de Clavé el 25 de maig de 1930 a la plaça de Dalt Vila. Davant de can Puget s’hi va construir un llarg entarimat, per on, com es pot veure, van desfilar les més de trenta corals assistents a l’acte amb els estendards respectius.
20 | L’Abans
Per Carnaval i Sant Joan o Reis s’organitzaven vetllades i festivals musicals on els cantors més grans de la societat coral feien gala de les seves veus mentre el públic ballava a la petita pista muntada al teatre del Coro. Cada any, per Sant Joan, els socis de la Unió i bona part del poble agafaven els cistells i els càntirs i anaven a fer un esmorzar de germanor a la font de la Teula. Després de l’esmorzar se solien ballar sardanes amenitzades per alguna cobla dels pobles veïns. D’aquesta manera, moltíssima gent aprofitava la diada per quedar-s’hi a dinar i acabar-hi de passar el dia, tot xerrant amb els veïns i fent jocs de cucanya per als més petits.
Les excursions del Coro de grans i petits, una cita premiada per l’esforç d’un curs Els membres del Coro aprofitaven totes les trobades de corals i benediccions dels estendards per conèixer d’altres cors i indrets només coneguts d’oïda. Així, cada any, petits i grans feien diverses excursions arreu. Normalment els membres de la secció infantil anaven amb tren –per a alguns era el seu primer viatge– a un poble proper com podia ser Sant Quirze de Besora o Montesquiu, on s’aprofitava l’avinentesa per fer una petita actuació musical, conjuntament amb els nens d’aquests pobles visitats. Els més grans, en canvi, solien fer viatges de més llarg recorregut. Trencaven així la monotonia del treball diari i aprofitaven la festivitat de la segona Pasqua i els beneficis obtinguts de les caramelles. La més recordada i contada pels membres de la Coral fou la seva estada a Mataró durant dos dies. Un cop a Mataró, i després de conèixer els membres de la coral mataronina, es van embarcar, i així visitaren el poble costaner de Caldetes. Molts cantaires van tornar amb productes típics de Mataró, poc freqüents i difícils de trobar a Manlleu.
A dalt, concentració dels Cors de Clavé del 1930, que desfilaren per la plaça de Dalt Vila curulla de gent. Els balcons estaven plens de curiosos que seguien l’esdeveniment i a la plaça s’alçà un petit monument dedicat a Anselm Clavé, on es llegia «Progrés», un dels ideals que encomanà als seus seguidors. A baix, tres dels membres del la societat Unió Coral Manlleuenca amb l’estendard de fons blanc. L’Abans |21
Tres imatges dels membres de la Coral per Pasqua Florida als anys trenta. La Unió Coral recorria animosament i fent gala del sentit de l’humor dels seus membres, les cases de pagès mentre cantaven les
22 | L’Abans
tradicionals caramelles. A dalt, a l’esquerra, a Madiroles; a la dreta, els cantaires més grans també a Madiroles, i a baix, a l’abeurador de la masia desapareguda del Molí del Dolcet.
La Unió Coral Manlleuenca, organitzadora d’una trobada de Cors de Clavé La Unió Coral Manlleuenca es va adherir a mitjan anys 20 als Cors de Clavé del nostre país. Ben aviat, els membres d’aquesta societat s’identificaren amb els ideals de Clavé de «progrés, virtut i amor». El 25 de maig del 1930 van ser els organitzadors de la concentració de trenta-cinc agrupacions a la plaça de Dalt Vila, en un homenatge al músic Josep Anselm Clavé. Sota un gran ambient festiu es congregaren les diferents societats corals de Manlleu i d’altres vingudes d’arreu de Catalunya i de pobles veïns, com l’Agrupació Coral la Veu de Voltregà.
Programa de teatre de l’Agrupació Dramàtica de la Unió Coral Manlleuenca, en què s’anunciava El contramestre de Frederic Soler, Serafí Pitarra, que s’escenificà el 10 de gener del 1934 en el IV Concurs de Teatre Amateur amb les actrius convidades Carmen Armari i Rosita Aragonés. L’Abans |23
24 | L’Abans
El carrer de l’Alta Cortada engalanat per reb
bre la Verge de FĂ tima, a la tardor del 1950.
L’Abans |25
26 | L’Abans
Veïnes de l’avinguda de la Diputació retoquen la catifa floral.
A la plaça de Nostra Senyora de Gràcia s’hi aixecà una creu floral.
L’arribada de la Verge de Fàtima a Manlleu esprés de superar una dècada marcada per les adversitats i la cruesa de la postguerra, comença una etapa de lenta reconstrucció de bona part del Baix Vila i del temple de Santa Maria. Al mateix temps, per pal·liar els estralls de l’aiguat del 1940, neix el que serà el barri de Gràcia. Més tard, a finals de setembre i principis d’octubre del 1950, Manlleu va preparar-se per rebre la imatge de la Verge de Fàtima en peregrinació arreu d’Espanya. La Verge de Fàtima s’aparegué el 1917 a tres pastorets de Portugal a qui anuncià en diverses aparicions uns missatges.
D
A la vila, joves ciclistes amb camises blanques i fanalets i una munió de gent reberen la imatge de manera solemne –provinent del santuari de Nostra Senyora de la Gleva. Les dones vestien discretament i amb zèfir o mantellina al cap, i els homes portaven els seus millors vestits. Tots els membres de
A les imatges de l’esquerra, a dalt, petits i grans del carrer de l’Alta Cortada, amb els seus millors vestits, davant l’entrada floral construïda a l’inici del carrer, davant de ca l’Oliveres. A baix, una balconada guarnida amb domassos blancs i blaus i les inicials d’Ave Maria, al carrer d’Alta Cortada. L’Abans |27
la comitiva van iniciar l’entrada al poble pels carrers de Rusiñol, Sant Jaume i Fedanci, fins a arribar a la plaça de Bernadí, aleshores plaça d’España.
A dalt, la Verge de Fàtima o la Verge Blanca custodiada per coloms, símbol de Pau; a baix, la comitiva encapçalada per Joan Martínez i Josep Prat enfilant-se pel carrer del Pont, aleshores de Generalísimo Franco, l’any 1950. A la dreta, a dalt, el col·legi de La Salle al carrer d’Enric Delaris culmina els preparatius per rebre el pas de la Verge; a baix, la processó il·lumina amb ciris el recorregut de la Verge.
28 | L’Abans
A la Plaça s’hi celebraren els actes més emotius: la recepció de la Verge per una multitud de manlleuencs i d’altra gent vinguda dels pobles veïns, i la benedicció dels malalts davant d’un gran altar construït per a l’ocasió. A la imatge de la Verge, aclamada al seu pas amb crits de «Visca la Mare de Déu, Visca!», se li cantà al llarg del recorregut i a la seva estada a la Plaça: «Manlleu que us aclama/sigueu son estel,/ mireu-nos, o mare!/Vulgueu-nos al Cel/ Ave Maria de Fàtima.» La comitiva, encapçalada per les autoritats del poble d’aquell moment: els se-nyors Martínez, Prat, Suriñach i Sardà, entre d’altres dirigents, era pre-
L’Abans |29
cedida durant tot el recorregut per torxes enceses que il·luminaven el pas de la Verge pels carrers i places de la vila. L’acompanyament de la Mare de Déu, dipositada a l’altar de Santa Maria, va anar a càrrec dels veïns dels carrers de Manlleu, que organitzaren torns de vetlles cada hora al llarg del dia i la nit. L’altar major de l’església l’engalanaren els pagesos de la vila amb flors de color blanc.
A dalt, imatge de la font del carrer de Verdaguer guarnida amb flors amb motiu de l’arribada de la Verge Peregrina, el 1950. A la part de sobre de la imatge s’hi distingeixen els marges de la carretera d’Olot. A baix, les famílies del carrer de la Passió s’agruparen per rebre la Verge. Els veïns han continuat celebrant la festa del seu carrer per Sant Roc.
30 | L’Abans
Un mes abans de l’arribada de la Mare de Déu de Fàtima, un representant de cada carrer, que s’identificà amb un braçalet de color blau el dia de la festa, fou convocat a la parròquia per unir criteris a l’hora de rebre la Verge de la millor manera. Els veïns de cada car-rer es reuniren un parell de cops a la setmana a casa d’un d’ells per fer els preparatius del car-rer per on passaria la imatge. Grans i petits, amb molta tra-ça, feren centenars de roses i coloms –signes de la Verge de Fàtima i de