La llegenda de Torena

.......................................................

DE QUAN VAN DESAPARÈIXER ELS BOSCOS DE LA VALL D’ÀSSUA

Mercè Galí - Xavier Gasol

La llegenda de Torena. Mercè Galí i Xavier Gasol Col·lecció Vet Aquí...

Primera edició : juliol 2011

© Mercè Galí, per les il·lustracions © Xavier Gasol, pels textos

© Editorial Efadós, per aquesta edició Rambla de Catalunya, 16 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat

Assessorament lingüístic: Maria Neus Doncel i Saumell

ISBN volum 3: 978-84-15232-08-7 Dipòsit legal: B-29.096-2011 Imprès per Índice Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

© Editorial Efadós, per la col·lecció Vet Aquí...

La vall d ’Àssua La vall d’Àssua és un territori situat al Pallars Sobirà, entre Sort i Rialp, que des de temps immemorials gira entorn del cicle vital del bestiar. És un dels pocs espais que han pogut conservar tota la seva personalitat fins als nostres dies.

“Reserva” del patrimoni ramader, els seus racons encara ens permeten descobrir construccions ancestrals per munyir les ovelles, com els orris, cabanes de pedra seca per resguardar els pastors durant els llargs estius o construccions com els triadors, on cada estiu es trien les més de 10.000 ovelles que pugen a pasturar als seus pletius.

............................................................

DE QUAN VAN DESAPARÈIXER ELS BOSCOS DE LA VALL D’ÀSSUA

Mercè Galí - Xavier Gasol

............................................................

Cada dia, per engreixar-los bÊ, sortia de Llessui i els feia pasturar pels boscos de l’antic castell de Torena.

...va preguntar

al vaquer

i res de res!

Diuen que la Quimeta, avergonyida, va demanar disculpes, va marxar de la vall i ara, sola, dalt d’una torre de vigilà ncia fa de guardabosc intentant prevenir incendis.

Diuen, també, que sempre s’ha de mirar la part positiva de les coses.

Si bé és veritat que, per culpa d’aquell fet, la vall d’Àssua és una de les poques valls dels Pirineus que no tenen boscos, els pastors d’aquella zona també en van saber treure profit i van transformar aquelles muntanyes en una de les zones amb més pastures i més bestiar dels Pirineus.

Hi ha una vall al Pallars Sobirà on l’herba creix per tots els racons, on cada estiu pasturen milers d’ovelles xisquetes, centenars de vaques i d’eugues. És una vall, però, diferent de la resta de valls dels nostres Pirineus: a la vall d’Àssua no hi ha boscos!

Expliquen les padrines que, fa molts i molts anys, aquesta vall era ben plena de pi roig, pi negre i avets, però, pel mal cap d’una dona de Llessui i el seu escabot de porcs, van desaparèixer tots els arbres de la vall!