Manresa Carrers i paisatge by Editorial Efados

Gal·la Garcia Casarramona

MANRESA DESAPAREGUDA Carrers i paisatges

COL.LECCIÓ

Catalunya Desapareguda

n 2 volum

MANRESA DESapareguda Carrers i paisatges

Col·lecció Catalunya Desapareguda

Primera edició: març 2017 © dels textos: Gal·la Garcia Casarramona © de les fotografies: diversos autors © de l’edició: Editorial Efadós © de la col·lecció Catalunya Desapareguda:

Dedicatòria En memòria del meu pare, Pere Garcia Ferrer, manresà de cor i d’acció. Fotografia de portada: Autor Desconegut / Fons M. Dolors Saumell

Editorial Efadós EDITORIAL EFADÓS Carrer d’Edison, 3 - Nau A Polígon industrial les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat Idea original, disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa.

Acrònims: ACBG - Arxiu Comarcal del Bages ICGC - Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

ISBN Editorial Efadós: 978-84-16547-36-4 Dipòsit legal: DL B 5051-2017 Imprès a Catalunya Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.

Gal·la Garcia Casarramona

MANRESA DESapareguda Carrers i paisatges

efadós

introducció

Introducció GAL·LA GARCIA CASARRAMONA anresa desapareguda 2 és el segon llibre de la col·lecció Manresa Desapareguda i apareix tres anys després d’haver vist la llum el primer. Tenim la sort de viure en una ciutat mil·lenària que traspua vida i història. I tenim la sort, també, de poder reviure el passat a través d’imatges com les que trobareu en les pàgines que segueixen. El primer Manresa desapareguda va recuperar les millors imatges de L’Abans: Recull Gràfic de Manresa (1876-1965), publicat el 2001 i exhaurit fa anys. Aquest segon volum ha ampliat la recerca d’aleshores i presenta

una selecció de 155 imatges procedents de particulars, entitats i arxius, com l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. D’aquest darrer destaquen les magnífiques vistes aèries de la ciutat preses entre el 1926 i el 1929 pel fotògraf i cineasta manresà Josep Gaspar, i també les imatges del Fons Cuyàs. Instantànies en blanc i negre que mostren l’evolució d’una ciutat i dels seus habitants a través de la mirada i l’objectiu de ciutadans anònims o de fotògrafs professionals, com Josep Gaspar i Josep Maria Rosal d’Argullol, entre d’altres. A tots ells hem d’agrair el testimoni que han deixat i que desitgem que ens ajudi a preservar la memòria i el sentiment de pertinença a la comunitat. Perquè conèixer

CUYÀS / ICGC

Historiadora

capitol X

CIUTAT ENTRE VINYES A la pàgina anterior, vista panoràmica de la ciutat a mitjan segle xx presa des de l’actual carretera d’Igualada. Entre d’altres s’hi distingeix la Seu, la cova de Sant Ignasi, el pont de Sant Francesc, la caserna del Carme, la farinera Albareda, l’estació de Manresa-Riu i el turó de Puigterrà.

LA SEU DES DE LA GUIA Entrada a Manresa des de l’antiga capella de la Guia a finals del segle xix. S’hi veu un grup de gent i, al costat, la via del tren i els coberts de l’estació del Nord. Al centre, la capella de la Guia i, a la dreta, el pont Vell. Al fons, el puig Cardener amb la Seu i la casa de les Ànimes.

Benet Cabanes Prunés / ACBG

introducció

la nostra història és una manera de no oblidar els nostres orígens i de descobrir, recordar o rememorar el paisatge de la nostra ciutat, Manresa, en clau de passat. Les fotografies d’aquest llibre, acompanyades d’un breu text que ens situa en l’espai i en el temps, són un petit viatge al passat que ens mostra, essencialment, l’evolució urbanística de la ciutat des de finals del segle xix fins als anys seixanta del segle xx. El fil conductor són, doncs, els canvis i transformacions urbans d’una Manresa en creixement que s’obre camí cap a una nova època. El volum s’ha dividit en quatre capítols: el nucli primigeni, l’empremta de sant Ignasi, fora muralles i els nous barris. No es tracta d’una divisió estàtica ni sistemàtica, sinó d’una breu pinzellada per mostrar la ciutat, els seus carrers i les seves places, les avingudes i el Passeig, resseguint un fil temàtic que en faciliti la lectura. Ha estat un repte de síntesi: fer una tria de les millors imatges significa també haver-ne de descartar moltes.

La divisió dels capítols del llibre, com dèiem, no és una divisió tradicional, ja que incorpora, a més, un capítol diferenciat: el de sant Ignasi. La ciutat s’està preparant per celebrar, el 2022, la commemoració del 500 aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa. En aquest llibre hem cregut oportú incorporar l’empremta del pelegrí amb una petita selecció de fotografies d’alguns dels 22 punts vinculats directament al sant, a més d’altres de referència i coetanis a la seva estada a Manresa, espais destacats com la Cova, el pou de la Gallina, les creus de la Guia i del Tort, etc., sense oblidar mencionar-ne d’altres ja desapareguts, com l’antic hospital de Santa Llúcia o l’antic convent dels Predicadors. A través de les imatges descobrirem una ciutat que manté viu el record del pelegrí: un carrer, una plaça, un torrent i un col·legi porten el seu nom. Igualment, el pas del sant per la ciutat ha fet que el nom de Manresa figuri en carrers, col·legis i institucions d’arreu del món, i doni a conèixer la ciutat com una destacada comunitat d’acollida. 7

introducció

El llibre que teniu a les mans us proposa un viatge en el temps a través d’un paisatge urbà ple d’encant i vitalitat. Per les seves pàgines veureu desfilar els gegants per la plaça de l’Ajuntament, la celebració de la festa de l’Arbre pel passeig del Riu, una cursa infantil de cotxes per la Plana de l’Om, la inauguració de la línia d’autobusos Manresa-Solsona a la muralla del Carme, la desfilada de Miss Cotó als magatzems Jorba i un llarg etcètera fins a arribar a 155 imatges. I és que, tot i ser un recorregut temàtic per l’urbanisme de la ciutat, la gran majoria d’imatges seleccionades incorporen també el batec de la vida quotidiana del carrer. Perquè una ciutat no són solament pedres, una ciutat són les persones que han aixecat aquestes pedres i que les han fetes grans fins a convertir-les en un espai propi i distintiu. Com dèiem al principi, som una ciutat mil·lenària. I som una ciutat acollidora. Desitgem que les pàgines que segueixen facin aflorar emocions d’un passat que és el fonament del nostre present i del nostre futur. 8

OBRES AL COSTAT DE LES ‘MANDONGUERES’

Josep M. Rosal d’Argullol / ACBG

Fotografia de les obres de pavimentació de la plaça dels Infants i de la muralla del Carme durant els primers anys de la dècada del 1930. A la dreta de la imatge destaca l’antic edifici de les Mandongueres, que va ser el primer mercat cobert de Manresa, construït a inicis del segle xx. Al seu costat s’hi aixecà un edifici annex per acollir la nova seu del cos de bombers de Manresa, inaugurada el 1932.

EL NUCLI PRIMIGENI

Un poblat emmurallat a recer del puig Cardener El nucli originari de la Manresa que avui coneixem es va formar a l’empara del turó del puig Cardener, també conegut com a mola de la Seu, coll del Cardener o coll Castell. Es tractava d’un petit centre envoltat de muralles, aixecades durant l’època medieval com a mur de defensa i per controlar les entrades i sortides.

La necessitat de creixement va fer que la ciutat, amb el pas dels segles, anés eixamplant el seu recinte emmurallat en diverses ocasions englobant-hi les cases i els barris que s’anaven formant fora del baluard. Amb l’arribada del segle xix, la ciutat s’obrí i enderrocà definitivament les muralles (1822). 10

Gaspar / ICGC

Dintre muralles hi havia l’església de Santa Maria –avui, la Seu–, el castell comtal i un grup de cases. Fora muralles, al cim proper més elevat –el puig Mercadal–, hi havia l’anomenada torre de l’Àliga.

LA CIUTAT VISTA DES DE L’AIRE

Gaspar / ICGC

En aquestes dues pàgines i a la pàgina anterior, tres vistes aèries de la ciutat, amb la basílica de la Seu com a element protagonista, a mitjan dècada del 1920. S’hi aprecia com la col·legiata basílica ja està coronada amb l’agulla piramidal del campanar, element que es va conservar fins a la Guerra Civil. Entre el 1915 i el 1934, l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March va dirigir les obres de construcció de l’entrada principal i de la nova agulla del campanar. A la façana, la porxada original es va substituir per un pòrtic de tres arcades, i també s’hi va afegir un nou baptisteri.

AUTOR DESCONEGUT / Fons Ramon Salisi Bonastre

MANRESA AMB EL PONT VELL ESCAPÇAT Entrada de la ciutat amb el riu Cardener, el pont Vell escapçat, la Cova i la basílica de la Seu a la dècada del 1950. Quan, al gener del 1939, es van retirar de Manresa les últimes tropes republicanes, van destruir amb explosius els ponts de la ciutat per intentar dificultar l’avenç de l’exèrcit franquista. A la imatge, el pont Vell després de les explosions que el van deixar durant anys inutilitzat. La reconstrucció del pont no s’inicià fins al 1960 i es va inaugurar el 30 de gener del 1963.

XXXXXXX XXXXX

XXXXXXX Quonius o mero, con Etresse tam inum sus elinterum prae perce pari fue cons silictu con prae ameissed demquiterei publium cusperis. Vivius bonsunclem popubli ceresupio illa vivivissed nocchintea etre facta, publiis, simul con turninatum it vis consce aurio est etrariam te, us

Patudactu incerura? Nihi, omant. Valatimmor ut grarbem nos addum octustere ingulto rtelaris, uturae tri pro hi, us Ahaline ex nis rehem moricau deffre, us nonoxime nos ia nest L. Vatus co ut anteati sum iaedit. Vasta teatussil hilla sim que ciem, Paleropondam Romperitum or la L.

XXXXXXX XXXXX

Dues imatges de la basílica de la Seu des de diferents perspectives a mitjan segle xx. A la pàgina de l’esquerra s’hi aprecia també el pont de l’estació després de les obres de construcció –abans era una passarel· la–, que connectava amb l’estació de ferrocarril i desembocava a la plaça de la Reforma. En destaquen les arcades de ciment i la barana, que es van perdre en la reforma dels anys seixanta. A la dreta, la basílica des de la baixada de la Seu i la rectoria. El temple està sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Alba: la imatge de la Verge presideix la basílica des de l’altar major.

XXXXXXX

CUYÀS / ICGC

autor desconegut / Fons caixa d’estalvis manresa

COL·LEGIATA BASÍLICA DE LA SEU

CUYÀS / ICGC

Dues imatges de la baixada de la Seu i de l’antic edifici del Jutjat de Primera Instància de Manresa. En aquesta pàgina, els gegants i la cercavila a la sortida de l’ofici celebrat a la Seu per la Festa Major de l’any 1952; a la dreta de la fotografia, la rectoria de la Seu. A la pàgina del costat, cavalcada durant una festa catequística a inicis del segle xx. L’edifici dels antics Jutjats data de la segona meitat del segle xvii i al llarg dels segles ha acollit l’Audiència Criminal i la presó, a més del Jutjat de Primera Instància i el Municipal.

AUTOR DESCONEGUT / ARXIU CENTRE EXCURSIONISTA DEL BAGES

BAIXADA DE LA SEU I ANTIC PALAU DE JUSTÍCIA

GUILLEM GARCIA

GAL·LA GARCIA CASARRAMONA És periodista i historiadora, llicenciada en Humanitats. És autora d’una dotzena de llibres, entre els quals: L’Abans Manresa, Els bombers a Manresa, 150 anys d’història, En veu de dona: la Fàbrica Nova de Manresa, El moviment feminista a Manresa, L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: 75 anys a Manresa (1932-2007), El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982), Manresa Desapareguda i Ampans, 50 anys. És coautora de Cuando la vida cura i directora de la revista Dovella.

efadós

a Manresa desapareguda es fa present en aquestes pàgines a través de més de 150 fotografies excepcionals. Un viatge en el temps per descobrir, recordar o rememorar la ciutat dels nostres avantpassats a través de la mirada màgica de fotògrafs professionals i d’altres de completament anònims. Són imatges que ens descobreixen una ciutat que creix i es transforma, un recorregut pel paisatge urbà de Manresa des de finals del segle xix fins a la primera meitat del segle xx. Una porta oberta a la memòria. COMARCA DEL BAGES

núm. 29