ANT - ELCHICOTRISTE - FER FERRAN MARTíN - KAP - L’AVI MARIBEL CAROD - RAQUEL GU - ROMEU
efadós
Col·lecció Pinzells Satírics Primera edició: abril 2016 Llibre realitzat amb la llicència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA, basat en el programa Els Matins de TV3 i produït per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.
Disseny i fotocomposició: Editorial Efadós Assessorament lingüístic: M. Neus Doncel Saumell
© Dels textos, Jaume Capdevila Herrero © Dels dibuixos, cadascun dels seus autors © Dels textos dels tertulians, cadascun dels tertulians © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA http://botiga.tv3.cat Coordinació de CCMA: Elena Goixens Muñoz © Editorial Efadós, d’aquesta edició Carrer d’Edison, 3 · Nau A Polígon Industrial Les Torrenteres 08754 El Papiol (Baix Llobregat) Telèfon 93 673 12 12 efados@efados.cat www.efados.cat © Editorial Efadós, de la col·lecció Pinzells Satírics
Il·lustració de la coberta: Kap Il·lustració de la pàgina 2: Ant Il·lustracions de les pàgines 37, 81, 149 i 192: Elchicotriste Il·lustració de la pàgina 180: Ferran Martín Il·lustracions de les pàgines 69, 117 i 132: Kap Il·lustracions de les pàgines 60, 159 i 187: Raquel Gu
Tota forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, salvant l’excepció prevista per la llei. Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra, dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) - www.cedro.org.
ISBN 978-84-16547-16-6 DL B 4787-2016 Imprès a Catalunya
índ ex ENTRE LA SECA I LA MECA - pàg. 14 ELS DINERS NO FAN LA FELICITAT - pàg. 30 EMPATX D’URNES - pàg. 40
EL PROCÉS DEL REVÉS - pàg. 64
QUI NA PU DOR! -
pàg. 94
MARIANO I COMPANYIA - pàg. 112
EL PROCÉS PENJA D’U N FIL
- pàg . 126
O PACTE O IMPACTE - pàg. 152
L’ACTUALITAT, DE COSTAT - pàg COM MÉS MATINS MÉS ENDINS - pàg. 172
. 162
El pròleg Lídia Heredia
Periodista i presentadora d’Els Matins de TV3
S 6
i esteu llegint aquestes línies, vol dir que teniu a les mans un any dibuixat. 365 dies d’actualitat analitzada del dret i del revés. I quins dies! Però comencem pel principi. Aquesta és una història que comença malament. Comença amb els atemptats de Charlie Hebdo a París el 7 de gener del 2015. Encara sota l’impacte dels fets, de seguida ens preguntem qui ens pot ajudar a posar-nos en la pell d’un dibuixant assassinat. La resposta és Jaume Capdevila, en Kap. Accedeix a venir a la tertúlia d’Els Matins de TV3 en uns dies difícils, en què hi ha més preguntes que respostes. No recordo si va ser en Jaume qui ens va demanar estris i paper per anar dibuixant mentre parlàvem o vam ser nosaltres que l’hi vam proposar. Però el fet és que, mentre intentàvem explicar el que és inexplicable amb paraules, en Kap ho dibuixava. I, com ha passat després tantes vegades, el traç afilat i sintètic en un full en blanc deia més coses que dues hores de tertúlia. Recordo clarament un dels dibuixos del Jaume aquell dia: una massa de gent darrere una línia i una persona que feia un pas endavant, que forçava aquella
línia, aquell límit, amb un llapis. «Els que treballem amb l’humor i amb la sàtira sempre forcem els límits, és la nostra feina», va explicar-se en Kap. De seguida vam veure, i crec que va ser mutu, que aquell amor a primera vista nascut d’una tragèdia tenia fusta de relació estable. I si venia un dibuixant cada dia? I si ho fèiem un dia a la setmana? Per què no traslladar a la televisió la mirada de l’actualitat a través dels ninotaires? S’avindrien a fer-ho en directe i en temps real durant la tertúlia? Ens vam engrescar. I en Jaume va engrescar el Fer, la Maribel Carod, Elchicotriste, l’Avi, l’Anthony Garner, la Raquel Garcia, el Ferran Martín, el Romeu... Si algú s’hi anima, la llista és oberta! El resultat el podeu seguir en directe cada divendres a TV3. És increïble veure’ls treballar i fer realitat amb cada traç aquella frase que diu que el sentit de l’humor és una cosa molt seriosa. En un context en què es parla molt però es diu més aviat poc, ells són el contrapunt perfecte: parlen poc i diuen molt. Passeu pàgina i ho comprovareu. Amb un somriure als llavis que de vegades es fa rialla. I de vegades es congela.
8
ninots matiners Jaume Capdevila, KAP Cal celebrar que Els Matins de TV3 sigui un programa prou agosarat per plantejar-se el fet de donar veu als ninotaires a les seves tertúlies, una veu que sona diferent i per això permet aproximacions heterogènies als temes que ocupen l’actualitat. Així, cada divendres, un dibuixant satíric és convidat a dir-hi la seva amb un bloc al davant i un carregament de retoladors i coloraines. I, malgrat els focus i les càmeres, ens hi trobem com a casa gràcies a l’equip de professionals d’Els Matins, una gentada (tècnics, periodistes i tot de gent que pul·lula dins i fora de l’estudi) que hi deixa la pell per tal que cada emissió sigui una realitat, i als quals volem agrair de tot cor la seva amabilitat i deferència. També cal dir que, malgrat totes les facilitats, no tots els artistes són capaços d’asseure’s en una taula i posar-se a dibuixar tan alegrement. Hi ha casos en què els seus processos creatius són molt més llargs i dolorosos, i per això alguns han declinat la invitació del programa. Altres segurament han declinat l’oferiment perquè això d’haver-se de personificar a Sant Joan Despí abans que hagi sortit el sol els perjudica
la salut. Però val a dir que a la taula d’Els Matins s’hi han incorporat els millors llapis del país. I la seva obra és el que recull aquest llibre que teniu a les mans. Els ninots d’humoristes veterans que van estar al capdavant de la lluita per la democràcia durant els anys de la Transició i que han esdevingut referents de la nostra professió, com Romeu, Fer o l’ Avi; firmes consolidades a la premsa de casa nostra en el seu moment més dolç de maduresa creativa, com Ant o Ferran Martín, i nous valors del llapis que emergeixen amb força i talent en el panorama del dibuix satíric, com Raquel Gu, Elchicotriste i Maribel Carod. Normalment, quan els periodistes són notícia, és una mala notícia. Així fou a principis del 2015, quan els titulars es tenyien de vermell per explicar la massacre a la redacció de la revista satírica francesa Charlie Hebdo. Aquell atac sanguinari –que malauradament seria el pròleg d’un altre encara pitjor que va sacsejar París uns quants mesos més tard– va posar de nou damunt la taula el vell debat sobre els límits de l’humor. Com que sóc un professional del gremi dels
9
10
gargots satírics i un aferrissat defensor de la llibertat d’expressió portada als extrems que calgui, sempre que sigui per defensar els valors i les idees que volen fer aquest món una miqueta millor, vaig ser convocat a hores lleganyoses a la taula de debat d’Els Matins de TV3. Encara lleugerament endormiscat devia dir «Jo, és que em defenso millor amb un llapis i un retolador que no pas xerrant...», que és el que acostumem a dir els dibuixants per amagar la nostra timidesa i excusar la nostra manca d’habilitats socials. Vaja! Dit i fet, em vaig trobar amb un bloc i un retolador a les mans. És a dir, que no tenia excusa. I així, envoltat de les grans patums de l’opinió del nostre panorama mediàtic, vaig poder ficar-hi cullerada desgranant les meves idees en un format gràfic, amb el qual em sento més còmode, i amb un to, satíric, amb el qual s’eixamplen les possibilitats expressives, perquè hom no espera de tu que et carreguis de raons i siguis assenyat i fidel a la realitat, sinó, precisament, que siguis capaç de girar aquesta realitat com un mitjó per tal de mostrar-ne el revers més còmic i irreverent. No cal dir que, així, la cosa va rutllar de seguida. Mentre el tertulià ha de defensar la
seva raó amb dades i arguments, recolzat per la seva habilitat oratòria, els dibuixants podem traslladar als espectadors la nostra perplexitat i els nostres dubtes a través de les vinyetes. I és que la sàtira no és un territori propici per fer afirmacions categòriques, sinó que la seva especialitat és qüestionar la realitat. No tant explicar el que passa, com reflectir-ho en un mirall que exagera les absurditats i els contrasentits. Les idees o conceptes agafats al vol, passats pel sedàs de l’humor, no són sinó una interpel·lació a la reflexió d’aquell que veu el dibuix, un intent de forçar la seva capacitat d’interpretació. I és que un dibuix d’humor sempre té diversos nivells de lectura, que cada espectador pot desxifrar al seu ritme, enriquint-lo fins i tot amb interpretacions que ni el mateix autor no s’ha plantejat. Així, en aquella tertúlia, els temes que la Lídia anava posant sobre la taula de debat i que els companys opinants comentaven també s’anaven convertint en ninots, caricatures, vinyetes... Esbossos elaborats ràpidament en els quals, lligant un concepte amb un altre, intentava fer saltar qualque guspira d’humor. Una guspira que il·luminés el debat des d’un altre angle.
11
XXXXXXX | Xxx xxxxx xxxx xxxxxx xxxxxx xxxxxxx (00/00/2015)
12
En el fons, aquest és el procés que seguim els ninotaires per crear la nostra vinyeta diària, la que els lectors veuran publicada l’endemà al diari o a la web: informar-nos llegint el diari, escoltant la ràdio o mirant la tele..., intentar caçar al vol una idea..., esbossar ràpidament una situació i temptejar diverses maneres de sintetitzar en un dibuix una realitat complexa. L’única diferència és que, de tots aquests esbossos i proves, cal acabar escollint-ne una, que dibuixarem amb calma i serà la que es publiqui l’endemà. Quan ja tenim la idea, en el procés de dibuix repetirem una recerca, en aquest cas merament gràfica, cercant la millor composició, esbossant i perfilant les caricatures tant com calgui per assolir el millor resultat. En aquest cas, el lector només llegirà la vinyeta completament finalitzada. En canvi, a la taula d’Els Matins, l’espectador hi pot veure tot el procés i, per tant, també els tempteigs i els errors: els acudits que no acaben de fer gràcia, les caricatures que no acaben d’assemblar-s’hi, els dibuixos mal compostos... Però, d’altra banda, gaudeix també de la màgia d’aquest procés creatiu, de l’expressivitat del dibuix fet al moment, de la gràcia d’un
acudit acabat de sortir del forn, de la complicitat entre les vinyetes i les opinions a la taula de la tertúlia. Doncs això. Gireu full i podreu veure el revers de l’actualitat dibuixat amb punyent ironia. I vigileu que els maxil·lars no us surtin disparats d’una riallada.
13
ENTRE LA SECA I LA MECA De la guerra de Síria i les barbaritats de l’Estat Islàmic a les dificultats econòmiques de Grècia i els problemes polítics d’Europa.
15
16
L’AVI · La UE i Grècia, condemnades a entendre’s. 20-02-2015
17
ELCHICOTRISTE · Escalada de violència als territoris on lluita l’Estat Islàmic. 13-03-2015
18
FERRAN MARTÍN · Escalada de violència de l’Estat Islàmic. 20-03-2015
19
ANT 路 Allau migrat貌ria a les fronteres europees. 24-04-2015
ELS NINOTAIRES
ROMEU 20
Hola. Em dic Carles Romeu i he fet d’humorista gràfic, escriptor, guionista i altres professions de risc. He dibuixat a revistes com Por Favor, Interviú, Triunfo, Fotogramas o Muy Interesante. He fundat i dirigit revistes com Mata Ratos, El Jueves, Nacional Show o Histeria acompanyat de bons amics com Tom o Perich, amb qui també em vaig embarcar en l’aventura televisiva d’inventar-nos programes com Tres i l’Astròleg i Filiprim. Des d’aquells temps, la tele ha canviat molt. I jo, també. Posats a canviar, fins i tot he canviat de ronyó. Però les coses bàsiques continuen immutables: amb un full de paper, un retolador i una mica d’enginy, podem furgar en la insostenible lleugeresa dels éssers polítics...
21
ROMEU · Majoria absoluta de Cameron a les eleccions britàniques. 08-05-2015
22
FER · El pilot, responsable de l’accident d’avió de Germanwings. 05-06-2015
23
RAQUEL GU 路 La Troica aprova un nou rescat a Gr猫cia. 10-07-2015
www.efados.cat 18,00€
Des del març del 2015, un dibuixant d’humor amaneix setmanalment amb la seva sàtira la taula de la tertúlia política d’Els Matins de TV3. Els espectadors poden gaudir en viu del procés creatiu d’una vinyeta davant dels seus ulls al mateix temps que es desenvolupa el debat que analitza l’actualitat. Aquest llibre ofereix una selecció d’aquests dibuixos frescos, expressius, que passen pel sedàs de l’humor els temes més espinosos del darrer any, des de la corrupció fins a les eleccions i les dificultats per crear govern.
PINZELLS SATÍRICS
efadós
®